Cor de Cambra & Josep Vila i Casañas
—Als quatre ventsLa Casa dels Cants
Diumenge, 26 de gener de 2025 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director; Júlia Sesé, preparadora)
Jordi Armengol, piano
Josep Vila i Casañas, directorZoltán Kodály (1882-1967)
An ode for music (Oda a la música)Béla Bártok (1881-1945)
Styry slovenské národné piesnié (Quatre cançons populars eslovaques)Zadala mamka
Na holi
Rada pila, rada jedla
Gajdujte, gajdenceÁngel Barja (1938-1987)
Poemas del mar (selecció)Ancha primavera
Agua viajera
Ven, poeta, venJoan Massià (1890-1969)
“El gorg negre”, de Notes d’estiuDavid Wikander (1884-1955)
Kung Liljekonvalje (El rei Lliri-de-la-Vall)Veljo Tormis (1930-2017)
Sügismaastikud (Paisatges de tardor)On hilissuvi
Üle taeva jooksevad
Kahvatu valgus
Valtusalt punased lehed
Tuul könnumaa kohal
Külm sügisöö
KanarbikPausa tècnica de 5 minuts
Josep Vila i Casañas (1966)
Lau haizetara (Als quatre vents)
Rapsòdia per a piano i cor basada en melodies del folklore basc.
Tànit Bono, mezzosoprano; Aniol Botines, tenor; Albert Cabero, barítonAquest concert té una durada de 60 minuts, pausa inclosa.
La durada del concert és aproximada.#coral #enfamília
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Inspirats en el folklore i la tradició
Començar aquest concert cantant Zoltán Kodály és tota una declaració de principis. Kodály com cap altre compositor va entendre que el sentit de comunitat de l’ésser humà es pot satisfer de manera única mitjançant el cant compartit i que les antigues melodies eren una immensa font d’inspiració. El programa del concert té com a fil conductor una selecció d’obres inspirades en el folklore i la tradició, una força que sorgeix de les arrels més profundes de la mateixa terra en totes les cultures.
Zoltán Kodály i Béla Bartók es coneixien des del 1905 i no només es van fer amics, sinó que van fer un pacte per descobrir i recopilar repertori folklòric, desconegut i exòtic aleshores i molt inspirador musicalment. Kodály va escriure Ode to music el 1963 i la va presentar en un festival internacional de cors a la ciutat irlandesa de Cork. L’obra té la particularitat que pren el text de dues fonts diferents: la primera part, d’un poema de William Collins, i la segona, de William Shakespeare. Musicalment, les dues parts també es diferencien; després d’un inici homofònic, les veus entren imitant-se a la segona part. Bartók va escriure les Quatre cançons eslovaques el 1916 per encàrrec d’un director d’orquestra i cor hongarès que les va estrenar amb un dels seus cors a la Gran Sala de l’Acadèmia de Música de Budapest. La primera de les cançons és el lament d’una jove casada infeliçment amb un jove estranger; la segona és una pastoral; la tercera, una melodia de dansa amb al·lusions eròtiques, i la quarta i última, una melodia de dansa exubertant d’alegria.
Escrits per encàrrec del Festival de Santander, Poemas del mar, del compositor gallec Ángel Barja, s’inspiren en l’obra de l’escriptor de Comillas Jesús Cancio, conegut com el poeta del mar. L’obra és un cicle de set cançons i té com a protagonistes la soledat i el fred. Al concert se n’interpretarà una selecció de tres cançons: la tercera, la sisena i la setena. El gorg negre és la primera peça escrita per a piano per Joan Massià, un violinista prodigiós que bona part de la seva obra com a compositor va ser escrita per a piano. L’obra, del 1924, fa de frontissa entre la primera i la segona part del concert i és una petita peça que vol ser descriptiva, escrita en un llenguatge pròxim al romanticisme tardà.
Kung Liljekonvalje (El rei del lliri de la vall) és una de les obres corals preferides a Suècia i té l’estatus de cançó popular. Està basada en un poema de Gustaf Fröding, un dels poetes més estimats del país, al qual va posar música poc després de la Segona Guerra Mundial el compositor, organista i mestre de cor de la catedral d’Estocolm David Wikander. L’obra és un conte de fades que narra com el rei del lliri de la vall es lamenta de la mort de la seva estimada princesa enmig d’una natura de bellesa aclaparadora.
Popular compositor estonià i autor de nombroses obres corals que s’inspiren en la tradició folklòrica del seu país, Veljo Tormis va escriure el cicle de set cançons Sügismaastikud (Paisatges de tardor) el 1964. Obra deutora de Kodály, presenta una rica textura harmònica i coloristes efectes, com glissandi, parlando o fins i tot staccato. Les cançons descriuen imatges acolorides del camp d’Estònia en la seva transició des del final de l’estiu a la tardor.
El concert es clou amb l’estrena a Catalunya de Lau haizetara (Als quatre vents), obra de Josep Vila i Casañas escrita per commemorar el cinquantenari de Kantika Korala i inspirada en melodies tradicionals del folklore basc. Vila i Casañas cita una vintena de temes populars bascos, que apareixen tant en la part vocal com en l’acompanyament de piano. Tots aquests temes guien l’oient en un viatge que va del mar i les tempestes a les muntanyes i els dies assolellats, de l’enyorament de la persona estimada a la tornada a la terra natal i el recorregut pels paisatges de la infància, dels mals d’amor als jocs de seducció.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazzione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
En aquest concert, el Cor de Cambra està format per:
Sopranos: Belèn Barnaus, Anna Campmany, Natàlia Casasús, Araceli Esquerra, Míriam Garriga, Brenda Sara, Júlia Sesé
Contralts: Tànit Bono, Marta Cordomí, Assumpta Cumí, Blanca Martí, Maria Jurado, Magda Pujol
Tenors: Aniol Botines, Josep Camós, Marc García, Joan Mas, Carles Prat, Marc Rendón
Baixos: Pablo Acosta, Albert Cabero, Esteve Gascon, Daniel Morales, David Pastor, Jordi Sabata
Biografies
Jordi Armengol, piano
Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.
Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.
Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.
Biografies
Josep Vila i Casañas, director
És un dels directors de cor més reconeguts de Catalunya i de l’Estat Espanyol. La seva especialitat és el repertori coral a cappella, així com el repertori coral-orquestral de tots els temps.
Actualment és director titular del Coro de la Comunidad de Madrid i col·labora habitualment amb el Cor de la Ràdio de França. A partir de l’agost del 2025 assumirà la direcció titular del Cor de la Ràdio del Centre d’Alemanya (MDR), formació amb la qual col·labora des del 2022.
Ha estat director titular del Cor Lieder Càmera (1990-2006 i 2017-2022), Orfeó Català (1998-2016), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (2011-2016) i Coro de Radiotelevisión Española (2007- 2010). Ha enregistrat per als segells Ficta, Columna Música, La Mà de Guido, Ars Harmonica, Anacrusi, TVC Disc i RTVE.
En la seva faceta de preparador de cor ha treballat al costat de les principals batutes del panorama internacional: Daniel Barenboim, Daniele Gatti, Simon Rattle, Charles Dutoit, Gustavo Dudamel, Daniel Oren, Cristian Macelaru, Mikko Frank, Marc Minkowski, Jean-Christophe Spinosi, Andreas Spering, René Jacobs, Lorin Maazel, Franz Welser-Möst, Helmuth Rilling i Frans Brüggen, entre d’altres.
També ha dirigit ocasionalment el Cor de la Ràdio de Suècia, Coro Nacional de España, Cor Mundial de Joves (2010 i 2019), Cor de l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, Coro Juvenil Nacional Simón Bolívar de Veneçuela, Orquesta de Radiotelevisión Española, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra Barroca Catalana, Vespres d’Arnadí, Orquestra Camera Musicae, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i Sinfónica de Màlaga.
Com a compositor es dedica principalment a la música vocal-instrumental i és autor d’un ampli catàleg d’obres per a cor i per a cor i orquestra. Entre les seves obres més interpretades arreu del món destaquen Sanctus-Benedictus (1992), Salve Regina (2001) i El Mirador (2003). I altres obres més recents, com ara la Missa Sagrada Família (2019), que li valgué el Premi Clavé a la millor composició coral de l’any a Catalunya; el poema simfònic De dalt del cingle (2020), encàrrec del Cor Canta, basat en un text de Miquel Desclot; les Vesperae Tarraconensis (2022), estrenades a la catedral de Tarragona com a cloenda de les Festes de Santa Tecla, i el salm Lauda Jerusalem per a cor i orgue (2023), estrenada al Palau de la Música Catalana.
Des del 2005 és professor de direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya. També imparteix regularment tallers, seminaris i masterclasses a diverses ciutats europees.
Textos
Zoltan Kodály (1882-1967)
An ode for music – Una oda a la música
Text de William Collins (1721-1759) i William Shakespeare (1564-1616)O Music, sphere-descended maid,
Friend of Pleasure, Wisdom's aid!
Why, goddess, why, to us denied,
Lay'st thou thy ancient lyre aside?O Música, donzella descendida de les esferes,
amiga del Plaer, ajut de la Saviesa!
Per què, deessa que ens ha estat negada,
deixes de banda la teva antiga lira?Where is thy native simple heart,
Devote to Virtue, Fancy, Art?
Arise, as in that elder time,
Warm, energetic, chaste, sublime!
Thy wonders, in that godlike age,
Fill thy recording Sister's page;
'Tis said, and I believe the tale,
Thy humblest reed could more prevail,
Had more of strength, diviner rage,
Than all which charms this laggard age!On és el teu cor senzill i originari,
consagrat a la Virtut, la Fantasia, l’Art?
Alça’t, com en aquell temps antic,
càlida, enèrgica, casta i sublim!
Les teves meravelles, en aquella edat divina,
omplen les pàgines de la teva Germana cronista.
S’ha dit, i jo ho crec,
que el teu humil flautí prevaldria encara més,
tenia més força, més fúria divina
que tot allò que encisa aquesta època endarrerida!O! bid our vain endeavours cease:
Revive the just designs of Greece:
Return in all thy simple state!
Confirm the tales her sons relate!O! Fes cessar els nostres vans esforços:
reviu els justos designis de Grècia:
torna en tota la teva senzillesa!
Confirma les històries que narren els seus fills!O! bid our vain endeavours cease:
Revive the just designs of Greece:
Return in all thy simple state!
Confirm the tales her sons relate!O! Fes cessar els nostres vans esforços:
reviu els justos designis de Grècia:
torna en tota la teva senzillesa!
Confirma les històries que narren els seus fills!Orpheus with his lute made trees,
And the mountain tops that freeze,
Bow themselves when he did sing.Orfeu, amb el seu llaüt, feia que els arbres
i els cims gelats de les muntanyes
s’inclinessin quan ell cantava.Béla Bártok (1881-1945)
Styry slovenské národné piesnié – Quatre cançons populars eslovaquesZadala mamka, zadala dcéru
La mare va enviar la filla
Zadala mamka, zadala dceru
Daleko od sebe,
Zakazala jej, prikazala jej :
- Nechod dcero kumne! –La mare va enviar la filla
lluny de casa.
Li va manar, li va prohibir:
–Filla, no vinguis a veure’m!–Ja sa udelam ptačkom jarabym,
poletim k mamičke.
A sadnem sitam na zahradečku,
Na bielu laličke na bielu laliju.Em convertiré en un ocell,
volaré cap a la meva mare.
I esperaré en el seu jardí,
posada sobre el lliri blanc.Vyjde mamička: čotoza ptačka,
čo tak smutne spieva?
Ej, hešu, ptačku jaraby,
Nelamaj laliju!La mare sortirà: –Quin ocell, és aquest
que canta tan tristament?
Fora, fora d’aquí ocell,
no em trenquis el lliri blanc!Tadaly stemňa za
chlapa zleho Do kraja cudzieho;
Verumne jezle, mamička mila,
Sozlym mužom byti.Vós m’heu casada amb
un home d’una terra estranya.
Estic molt malament, estimada mare,
perquè el meu marit és dolent.Naholi, naholi, natej širočine
A la muntanya, sobre el fenc
Na holi, na holi,
natej širočine
Ved’som sa vyspala,
Ako na perine.A la muntanya,
sobre el fenc
he dormit tan bé
com en un llit de plomes.Už sme pohrabaly,
čo budeme robit‘?
Svŕšku do doliny
Budeme savodit‘Ja hem segat.
Què farem ara?
Anirem caminant
de la muntanya a la vall.Rada pila rada jedla
Li agradava beure i menjar
Rada pila rada jedla Rada tan covala,
Anisilen tu kytličku Neobrancovala.
Nedala si štyri groše Akosom jadala.
Žeby si ty tancovala, A ja žeby stala.Li agradava beure i menjar. Li agradava ballar,
però no va posar res pel seu dot.
No ha donat ni quatre rals com els he donat jo
però sempre va ballant mentre jo m’estic parada.Gajdujte, gajdence, Pojdeme k frajerce!
Toqueu, músics, anirem a veure la noia!
Gajdujte, gajdence,
Pojdeme k frajerce!
Ej gajdujte vesele,
Ej, že pojdeme smele!Toqueu, músics,
anirem a veure la noia!
Toqueu alegrement,
per anar-hi ben animats!Zagajduj gajdoše!
Ešte mam dva groše:
Ej, jedon gajdošovo,
A druhy krčmarovi.Toca més, músic!
Encara tinc dos rals:
l’un serà per al músic
i l’altre per al taverner.To bola kozička,
čo predok vodila,
Ej, ale už nebude,
Ej nožky si zlomila.Ella era com una daina,
ens animava a tots,
però ja no ho farà més:
s’ha trencat les cames.Ángel Barja (1938-1987)
Poemas del mar (selecció)
Text de Jesús Cancio (1885-1961)Ancha primavera
Ancha primavera de mi costa amada.
Son los aguaceros rocío de luz.
Y tiemblan cien soles en cada oleada,
como los luceros en el mar del sur.¡Ancha primavera! Bajo el arco iris pasan las gaviotas
en imagen pura de marcha triunfal.
Y el mar bate palmas, con sus aguas rotas
sobre la llanura del pardo arenal.Agua viajera
Agua viajera del río siempre con el mismo afán
de morir entre los brazos estremecidos del mar.
¿No sabes que en esa tumba no hay silencio ni paz,
que el mar es otro viajero que no descansa jamás?Qué largas son las horas, qué largas y qué estériles
contandas tierra adentro, sin playas y sin meses.
Y yo sigo buscando mi costa inútilmente.Ven, poeta, ven
Ven, poeta, ven,
ven conmigo a lontananza,
verás la luz y el nordeste
besando el mar a sus anchas.Qué hermoso es ir de bolina
en una tarde muy clara,
llenando de milla en milla
de viento y de sal el alma.Ven, poeta, ven.
Arriba, la blanca lona;
abajo el mar esmeralda,
y por la popa una estela,
encaje de fina plata.Ven, poeta, ven,
ven conmigo a lontananza,
que hoy la nave de mis versos
es la recién desposadacon el viento, que la lleva
del brazo a la dulce playa,
donde el amor tiene un nido,
hecho de perlas y algas.Ven, poeta, ven,
ven a bordo de mi lancha,
a llenar de sal y viento
las entrañas de tu alma.¡Ven, poeta, ven!
David Wikander (1884-1955)
Kung Liljekonvalje – El rei del Lliri-de-la-Vall
Text de Gustaf Fröding (1860-1911)Kung liljekonvalje av dungen
Kung liljekonvalje är vit som snö
Nu sörjer unga kungen
Prinsessan liljekonvaljemöRei Lliri-de-la-Vall del bosc,
el rei Lliri-de-la-Vall del bosc és blanc com la neu,
ara plora el jove rei
per la princesa Lliri-de-la-Vall.Kung liljekonvalje han sänker
Sitt sorgsna huvud så tungt och vekt
Och silverhjälmen blänker
I sommarskymningen blekRei Lliri-de-la-Vall, abaixa
el cap trist, tan pesat i feble,
i el seu casc de plata brilla
en el pàl·lid crepuscle d’estiu.Kring bårens spindelvävar
Från rökalsekaren med blomsterstoft
En virak sakta svävar
All skogen är full av doftAl voltant del fèretre de teranyines,
de l’encenser amb aroma de flors
l’encens s’eleva suaument,
tot el bosc és ple de la seva fragància.Från björkens gungande krona
Från vindens vaggande gröna hus
Små sorgevisor tona
All skogen är uppfylld av susDes de la copa oscil·lant del bedoll,
de la llar verda que bressola el vent
sonen cançonetes de dol,
el bosc és ple dels seus murmuris.Det susar ett bud genom dälden
Om kungssorg bland viskande blad
I skogens vida välden
Från liljekonvaljernas huvudstadEl murmuri és un missatgeque travessa el regne
amb el dol reial entre fulles xiuxiuejants,
cap als vastos regnes del bosc
des de la capital dels Lliri-de-la-Vall.Veljo Tormis (1930-2017)
Sügismaastikud – Paisatges de tardor
Text de Viivi Luik (1946)On hilissuvi
És el final de la tardor
Ja lõhnab angervaks
ja tulilill
ja ohakas.
On hilissuvi, on hilissuvi.
Ja pihlapuus
on marjakobar,
ja männikus
on kanarbik.
Ja seda suve
ei tule enam,
ei tule enam,
seda suve.És finals d’estiu
la reina dels prats, fragant
i el botó d’or
i els plomalls del card.
És finals d’estiu, és finals d’estiu.
I les baies maduren
a les branques del server,
i el bruc
a la pineda.
I aquest mateix estiu
mai més tornarà aquí,
mai més tornarà aquí,
aquest mateix estiu.Üle taeva jooksevad
Els núvols fan carreres
Üle taeva jooksevad,
vihmajärgse hommiku
lillad pilved.
See on järvelt lõõtsuv tuul,
see on kartulivagude muld,
millest su käed külmetavad.Sobre els cels els núvols corren veloços,
núvols matinals, ara lavanda
després de la pluja.
És un vent que bufa del llac,
és la terra del camp baix de patates,
que refreda les mans, refreda, refreda.Kahvatu valgus
Llum pàl·lida
Kahvatu valgus
sügismaastike kohal.
Valgeid tutte
ohakad külvavad tuulde.
All ribadeks rebitud taeva
pikad ja porised teed.Llum pàl·lida
sobre regions de tardor.
Borles blanquinoses,
plomalls de cards s’escampen amb el vent.
Sota cels tan esquinçats i estripats
els camins són llargs i enfangats.Valtusalt punased lehed
Dolorosament vermelles són les fulles
Valusalt punased lehed teel,
poriseks sõtkutud teel.
Imetlen neid ma ja tallan
poriseks sõtkutud lehti teel.Dolorosament vermelles són les fulles del camí,
xafat i enfangat.
Meravellat, trepitjo amb temor
aquest camí xafat i enfangat.Tuul könnumaa kohal
Vent sobre les terres ermes
Tuul kõnnumaa kohal
koolnukollase
kõnnumaa kohal.
Teekäänul,
kõhinal naeris,
paar surnud puud.Vent sobre les terres ermes,
d’un groc cadavèric,
sobre les terres ermes.
El camí que es corba,
rialles sorolloses,
uns arbres sense vida.Külm sügisöö
Nit freda de tardor
Külm sügisöö kuu,
nagu kummaline münt läigatas merre.Lluna de nit freda de tardor,
com una moneda rara que llueix sobre el mar.Kanarbik
Bruc
Kurb lilla kanarbik
meeletult lõõskab,
päikese vimane virgendus silmis,
Muidu kõik on kui ikka,
need samad on nurmed,
need samad on teed,
ainult nende peal põleb,
maailma surune leek.Trista campaneta de bruc
resplendeix frenèticament,
capturant les darreres espurnes del sol ponent.
I tota la resta és com sempre,
com sempre els prats,
com sempre les carreteres,
només que sobre ells crema,
crema el planeta.Josep Vila i Casañas (1966)
Lau haizetara – Als quatre ventsMaitia, nun zira? Nik ez zütut ikusten, ez berririk jakiten, nurat galdu zira? Hala kanbiatu da zure deseina? Hitz eman zenereitan, ez behin, bai berritan, enia zinela.
-Estimada, on ets? No et veig, no tinc notícies teves. On t’has amagat? Has canviat de parer? Em vas donar paraula, no una vegada sinó moltes, que eres meva.
Euskalherrian Euskaraz nahi degu hitz eta jolas, lan eta bizi Euskaraz eta hortara goaz.
A Euskal Herria, en eusquera volem parlar i jugar, treballar i viure en eusquera, i per això venim.
Triste bizi naiz eta hilko banintz hobe, badaukat bihotzian hainbat atseka.
Com que vinc trist, millor seria que em morís, ja que porto al cor unes quantes desgràcies.
Mendian gora haritza, ahuntzak haitzean dabiltza.
A dalt de tot dels turons, el roure. Les cabres caminen per les roques.
Agur, Jaunak! Agur! Agur t’erdi, hemen gire. Agur Jaunak eta andreak!
Salut, senyors! Salut! Moltes salutacions; aquí ens tenen. Salut senyors i senyores!
Ixil Ixilik dago kaia barrenian ontzi txuri polit bat uraren gainian. Goizeko ordu bietan esnatutzen gera arrantzaliak beti joateko urrutira. Pasatzen naizenian zure leihopetik negarra irteten zait begi bietatik. O, maitia, o, laztana, neure poza t’atsegina zu gabe nire bizitza mingots iluna da.
En silenci dins del port s’està un vaixell blanc preciós, sobre l’aigua. Els pescadors ens despertem sempre a les dues de la matinada per anar-nos-en lluny. Quan passo sota la teva finestra em cauen llàgrimes dels ulls. Oh, estimada! Oh, amada! La meva felicitat i la meva alegria. La meva vida sense tu és fosca i amarga.
Elizatikan konbenturaino egin digute galtzara. Azkeneko eguna da eta, goazen guztiok dantzara. Txin, txin, txilibitu soinua, txin, txin, txilibitu danbolin. Horrela bizi bagina beti ondo ginake, Kattalin. Kattalin nere maitia.
Des de l’església fins al convent ens han fet una calçada; com que és l’últim dia, anem tots a ballar. Txin, txin, música de txistu, txin, txin, txistu i tamborí. Si visquéssim sempre així, be estaríem, Katalin, Katalin, amada meva.
Aldapeko sagarraren adarraren puntan puntaren puntan txoria zegoen kantari. Txiruliruli! Txirulirula! Nork dantzatuko ote du soinutxo hori?
A la punta de la branca del pomer de la pujada, a la punta de la punta, hi cantava un ocell. Txirulirulí, txirulirulà, qui ballarà aquesta melodia?
Horra hor goiko hariztitxo baten kukuak umiak egin dozak aurten, kukuak egin, amilotxak jan, hauxe bere kukuaren zoritxarra zan. Lalalaralalala… Amilotxari kukuak dirautso: “Ez dauat itxiko gaur hazur bat oso”. Ume jaleak erantzunentzat dino: “Hire ardurarik ez zaukat”. Lalalaralalala…
Es veu que en una petita roureda d’allà dalt, el cucut ha tingut cries enguany. Les ha tingut el cucut i se les ha menjat la mallerenga. Aquesta fou la desgràcia del cucut. El cucut li diu a la mallerenga: –Avui no et deixaré un os sencer.– El menjacries li respon: –No em preocupes gens.–
Xexenak dira beltzbeltzak dira harrapatzen bazaitu, jota bertan hilko zaitu. Laralaralaralara… Donostiako zezen suskoa izan zaitez zorionekoa.
Són els braus, són negres molt negres. Si t’atrapa, si t’atrapa, d’una tossada et mata. Brau de foc de Donostia, que siguis venturós.
Erlea doa mendiz mendi, harek han biltzen du lili. Hartarik egiten du ezti. Eztiak oro ez bardin ezti, munduko neskatila gazteak ez dira bardin xarmangarri.
L’abella va de turó en turó, allà recull les flors. Amb elles fa mel. No totes les mels són igual de dolces. Tampoc les noietes del món són igualment encantadores.
Orhiko txoria Orhin bakean da bizitzen, bere larre sasietan ez da hura unhatzen. Han zen sortu, han handitu, han arizen maitatzen, han bere umeen artean, gozoki du kantatzen.
L’ocell de l’Orhi viu en pau a l’Orhi. Entre les seves bardisses i pastures no es cansa. Allà va néixer, allà va créixer, allà estima. Envoltat de les seves cries, canta dolçament.
Arranoak bortuetan gora dabiltza hegaletan. Ni bere beste orduz andereki kanberetan. Orai(n) aldiz ardura, ardura, nigarra dizut begietan.
Alcen el vol les àligues als turons. També jo abans a les estances de les dames. Ara, en canvi, sovint tinc llàgrimes als ulls.
Urusa harek bezala egiten dakiena! Orhin sortu eta Orhin gazte zaharten dena! Aditzez baizen ez daki zer den kanpoko ona, bainan aldiz dastatzen du etxeko zoriona.
Feliç el que sap portar-se com ell! El que neix a l’Ohri i a l’Ohri viu de jove a vell! Només coneix d’oïda com és allò bo de fora, mentre assaboreix la felicitat de casa.
Ez dut ta nik pena handia, entzulerik ukan gabia, juratu dinat fedia.
No és la causa de la meva gran pena el no tenir qui m’escolti. Et vaig jurar fidelitat.
Eztiak oro ez bardin ezti, munduko neskatila gazteak ez dira bardin xarmangarri.
No totes les mels són igual de dolces. Tampoc les noietes del món son igualment encantadores.
Goizian goiz jeikirik, argia gaberik, urera joan ninduzun, pegarra harturik. Traleralala… Jaun txapeldun gazte bat jin zautan ondotik, eia nahi nuenez urera lagunik. Traleralala… Nik ez nuela nahi urera lagunik, aita beha zagola salako leihotik. Traleralala…
Em vaig llevar d’hora, de matinada, sense llum encara i me n’aní a la font amb el càntir. Un jove amb boina se m’acostà; que si volia companyia per anar a la font. Que jo no volia companyia per anar a la font, que el pare em mirava per la finestra de la sala.
Maritxu, nora zoaz, eder galant hori? Iturrira, Bartolo, nahi badezu etorri. Iturrian zer dago? Ardotxo txuria. Biok edango degu nahi degun guztia.
–Maritxu, on vas, preciosa? –A la font, Bartolo, si vols venir. –Què hi ha a la font? –Vi blanc. –En beurem tots dos tant com vulguem.
Ixil Ixilik dago kaia barrenian…
En silenci dins del port s’està...
Erreberentzia Gorputz egunean eliazan…
Reverència el dia de Corpus, entrant a l’església...
Aldapeko sagarraren adarraren puntan, puntaren puntan,
A la punta de la branca del pomer de la pujada, a la punta de la punta,
Arranoak borduetan gora dabiltza hegaletan.
alcen el vol les àligues als turons.
Sed liberanos a malo sit nomen Domini.
Deslliureu-nos del mal, en nom del Senyor.
Gaztegaztetatikan herritik kanpora,
Des de molt jove, fora del poble...
Ituringo arotza, Erramun Joakin, San Kristobal urtu ta joareak egin.
Erramun Joakin, ferrer d’Ituren, diuen [...] has fos Sant Cristòfor i n’has fet esquellots.
Agur, Jaunak!
Salut, senyors!
Axuri beltza ona dut, baina hobeago da zuria, dantzan ikasi nahi duen horrek nere oinetara begira.
El xaiet negre és bo, però és millor el blanc. Qui vulgui aprendre a ballar que em miri els peus.
O, maitia, o, laztana, neure poza t’atsegina zu gabe nire bizitza…
Oh, estimada! Oh, amada! La meva felicitat i la meva alegria. La meva vida sense tu...
Zabal bideak eta aireak gure hizkuntzak har dezan arnas.
Obriu els camins i els aires per tal que la nostra llengua respiri…
Elizatikan konbenturaino egin digute galtzara. Azkeneko eguna da eta, goazen guztiok dantzara.
Des de l’església fins al convent ens han fet una calçada; com que és l’últim dia, anem tots a ballar.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 26.02.25 – 19.30 h
Petit PalauA ti, cançons per a Victoria de los Ángeles
Mercedes Gancedo, soprano
Ferran Bardolet, violoncel
Pedro Pardo, pianoObres de Canteloube, Hahn, Halffter, Mompou, Pardo i Saint-Saëns.
Recull de poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo.
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cor de Cambra & Josep Vila i Casañas
—Als quatre ventsLa Casa dels Cants
Diumenge, 26 de gener de 2025 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director; Júlia Sesé, preparadora)
Jordi Armengol, piano
Josep Vila i Casañas, directorZoltán Kodály (1882-1967)
An ode for music (Oda a la música)Béla Bártok (1881-1945)
Styry slovenské národné piesnié (Quatre cançons populars eslovaques)Zadala mamka
Na holi
Rada pila, rada jedla
Gajdujte, gajdenceÁngel Barja (1938-1987)
Poemas del mar (selecció)Ancha primavera
Agua viajera
Ven, poeta, venJoan Massià (1890-1969)
“El gorg negre”, de Notes d’estiuDavid Wikander (1884-1955)
Kung Liljekonvalje (El rei Lliri-de-la-Vall)Veljo Tormis (1930-2017)
Sügismaastikud (Paisatges de tardor)On hilissuvi
Üle taeva jooksevad
Kahvatu valgus
Valtusalt punased lehed
Tuul könnumaa kohal
Külm sügisöö
KanarbikPausa tècnica de 5 minuts
Josep Vila i Casañas (1966)
Lau haizetara (Als quatre vents)
Rapsòdia per a piano i cor basada en melodies del folklore basc.
Tànit Bono, mezzosoprano; Aniol Botines, tenor; Albert Cabero, barítonAquest concert té una durada de 60 minuts, pausa inclosa.
La durada del concert és aproximada.#coral #enfamília
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Inspirats en el folklore i la tradició
Començar aquest concert cantant Zoltán Kodály és tota una declaració de principis. Kodály com cap altre compositor va entendre que el sentit de comunitat de l’ésser humà es pot satisfer de manera única mitjançant el cant compartit i que les antigues melodies eren una immensa font d’inspiració. El programa del concert té com a fil conductor una selecció d’obres inspirades en el folklore i la tradició, una força que sorgeix de les arrels més profundes de la mateixa terra en totes les cultures.
Zoltán Kodály i Béla Bartók es coneixien des del 1905 i no només es van fer amics, sinó que van fer un pacte per descobrir i recopilar repertori folklòric, desconegut i exòtic aleshores i molt inspirador musicalment. Kodály va escriure Ode to music el 1963 i la va presentar en un festival internacional de cors a la ciutat irlandesa de Cork. L’obra té la particularitat que pren el text de dues fonts diferents: la primera part, d’un poema de William Collins, i la segona, de William Shakespeare. Musicalment, les dues parts també es diferencien; després d’un inici homofònic, les veus entren imitant-se a la segona part. Bartók va escriure les Quatre cançons eslovaques el 1916 per encàrrec d’un director d’orquestra i cor hongarès que les va estrenar amb un dels seus cors a la Gran Sala de l’Acadèmia de Música de Budapest. La primera de les cançons és el lament d’una jove casada infeliçment amb un jove estranger; la segona és una pastoral; la tercera, una melodia de dansa amb al·lusions eròtiques, i la quarta i última, una melodia de dansa exubertant d’alegria.
Escrits per encàrrec del Festival de Santander, Poemas del mar, del compositor gallec Ángel Barja, s’inspiren en l’obra de l’escriptor de Comillas Jesús Cancio, conegut com el poeta del mar. L’obra és un cicle de set cançons i té com a protagonistes la soledat i el fred. Al concert se n’interpretarà una selecció de tres cançons: la tercera, la sisena i la setena. El gorg negre és la primera peça escrita per a piano per Joan Massià, un violinista prodigiós que bona part de la seva obra com a compositor va ser escrita per a piano. L’obra, del 1924, fa de frontissa entre la primera i la segona part del concert i és una petita peça que vol ser descriptiva, escrita en un llenguatge pròxim al romanticisme tardà.
Kung Liljekonvalje (El rei del lliri de la vall) és una de les obres corals preferides a Suècia i té l’estatus de cançó popular. Està basada en un poema de Gustaf Fröding, un dels poetes més estimats del país, al qual va posar música poc després de la Segona Guerra Mundial el compositor, organista i mestre de cor de la catedral d’Estocolm David Wikander. L’obra és un conte de fades que narra com el rei del lliri de la vall es lamenta de la mort de la seva estimada princesa enmig d’una natura de bellesa aclaparadora.
Popular compositor estonià i autor de nombroses obres corals que s’inspiren en la tradició folklòrica del seu país, Veljo Tormis va escriure el cicle de set cançons Sügismaastikud (Paisatges de tardor) el 1964. Obra deutora de Kodály, presenta una rica textura harmònica i coloristes efectes, com glissandi, parlando o fins i tot staccato. Les cançons descriuen imatges acolorides del camp d’Estònia en la seva transició des del final de l’estiu a la tardor.
El concert es clou amb l’estrena a Catalunya de Lau haizetara (Als quatre vents), obra de Josep Vila i Casañas escrita per commemorar el cinquantenari de Kantika Korala i inspirada en melodies tradicionals del folklore basc. Vila i Casañas cita una vintena de temes populars bascos, que apareixen tant en la part vocal com en l’acompanyament de piano. Tots aquests temes guien l’oient en un viatge que va del mar i les tempestes a les muntanyes i els dies assolellats, de l’enyorament de la persona estimada a la tornada a la terra natal i el recorregut pels paisatges de la infància, dels mals d’amor als jocs de seducció.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
© Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazzione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
En aquest concert, el Cor de Cambra està format per:
Sopranos: Belèn Barnaus, Anna Campmany, Natàlia Casasús, Araceli Esquerra, Míriam Garriga, Brenda Sara, Júlia Sesé
Contralts: Tànit Bono, Marta Cordomí, Assumpta Cumí, Blanca Martí, Maria Jurado, Magda Pujol
Tenors: Aniol Botines, Josep Camós, Marc García, Joan Mas, Carles Prat, Marc Rendón
Baixos: Pablo Acosta, Albert Cabero, Esteve Gascon, Daniel Morales, David Pastor, Jordi Sabata
Jordi Armengol, piano
Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.
Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.
Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.
Josep Vila i Casañas, director
És un dels directors de cor més reconeguts de Catalunya i de l’Estat Espanyol. La seva especialitat és el repertori coral a cappella, així com el repertori coral-orquestral de tots els temps.
Actualment és director titular del Coro de la Comunidad de Madrid i col·labora habitualment amb el Cor de la Ràdio de França. A partir de l’agost del 2025 assumirà la direcció titular del Cor de la Ràdio del Centre d’Alemanya (MDR), formació amb la qual col·labora des del 2022.
Ha estat director titular del Cor Lieder Càmera (1990-2006 i 2017-2022), Orfeó Català (1998-2016), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (2011-2016) i Coro de Radiotelevisión Española (2007- 2010). Ha enregistrat per als segells Ficta, Columna Música, La Mà de Guido, Ars Harmonica, Anacrusi, TVC Disc i RTVE.
En la seva faceta de preparador de cor ha treballat al costat de les principals batutes del panorama internacional: Daniel Barenboim, Daniele Gatti, Simon Rattle, Charles Dutoit, Gustavo Dudamel, Daniel Oren, Cristian Macelaru, Mikko Frank, Marc Minkowski, Jean-Christophe Spinosi, Andreas Spering, René Jacobs, Lorin Maazel, Franz Welser-Möst, Helmuth Rilling i Frans Brüggen, entre d’altres.
També ha dirigit ocasionalment el Cor de la Ràdio de Suècia, Coro Nacional de España, Cor Mundial de Joves (2010 i 2019), Cor de l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, Coro Juvenil Nacional Simón Bolívar de Veneçuela, Orquesta de Radiotelevisión Española, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra Barroca Catalana, Vespres d’Arnadí, Orquestra Camera Musicae, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i Sinfónica de Màlaga.
Com a compositor es dedica principalment a la música vocal-instrumental i és autor d’un ampli catàleg d’obres per a cor i per a cor i orquestra. Entre les seves obres més interpretades arreu del món destaquen Sanctus-Benedictus (1992), Salve Regina (2001) i El Mirador (2003). I altres obres més recents, com ara la Missa Sagrada Família (2019), que li valgué el Premi Clavé a la millor composició coral de l’any a Catalunya; el poema simfònic De dalt del cingle (2020), encàrrec del Cor Canta, basat en un text de Miquel Desclot; les Vesperae Tarraconensis (2022), estrenades a la catedral de Tarragona com a cloenda de les Festes de Santa Tecla, i el salm Lauda Jerusalem per a cor i orgue (2023), estrenada al Palau de la Música Catalana.
Des del 2005 és professor de direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya. També imparteix regularment tallers, seminaris i masterclasses a diverses ciutats europees.
Textos
Zoltan Kodály (1882-1967)
An ode for music – Una oda a la música
Text de William Collins (1721-1759) i William Shakespeare (1564-1616)O Music, sphere-descended maid,
Friend of Pleasure, Wisdom's aid!
Why, goddess, why, to us denied,
Lay'st thou thy ancient lyre aside?O Música, donzella descendida de les esferes,
amiga del Plaer, ajut de la Saviesa!
Per què, deessa que ens ha estat negada,
deixes de banda la teva antiga lira?Where is thy native simple heart,
Devote to Virtue, Fancy, Art?
Arise, as in that elder time,
Warm, energetic, chaste, sublime!
Thy wonders, in that godlike age,
Fill thy recording Sister's page;
'Tis said, and I believe the tale,
Thy humblest reed could more prevail,
Had more of strength, diviner rage,
Than all which charms this laggard age!On és el teu cor senzill i originari,
consagrat a la Virtut, la Fantasia, l’Art?
Alça’t, com en aquell temps antic,
càlida, enèrgica, casta i sublim!
Les teves meravelles, en aquella edat divina,
omplen les pàgines de la teva Germana cronista.
S’ha dit, i jo ho crec,
que el teu humil flautí prevaldria encara més,
tenia més força, més fúria divina
que tot allò que encisa aquesta època endarrerida!O! bid our vain endeavours cease:
Revive the just designs of Greece:
Return in all thy simple state!
Confirm the tales her sons relate!O! Fes cessar els nostres vans esforços:
reviu els justos designis de Grècia:
torna en tota la teva senzillesa!
Confirma les històries que narren els seus fills!O! bid our vain endeavours cease:
Revive the just designs of Greece:
Return in all thy simple state!
Confirm the tales her sons relate!O! Fes cessar els nostres vans esforços:
reviu els justos designis de Grècia:
torna en tota la teva senzillesa!
Confirma les històries que narren els seus fills!Orpheus with his lute made trees,
And the mountain tops that freeze,
Bow themselves when he did sing.Orfeu, amb el seu llaüt, feia que els arbres
i els cims gelats de les muntanyes
s’inclinessin quan ell cantava.Béla Bártok (1881-1945)
Styry slovenské národné piesnié – Quatre cançons populars eslovaquesZadala mamka, zadala dcéru
La mare va enviar la filla
Zadala mamka, zadala dceru
Daleko od sebe,
Zakazala jej, prikazala jej :
- Nechod dcero kumne! –La mare va enviar la filla
lluny de casa.
Li va manar, li va prohibir:
–Filla, no vinguis a veure’m!–Ja sa udelam ptačkom jarabym,
poletim k mamičke.
A sadnem sitam na zahradečku,
Na bielu laličke na bielu laliju.Em convertiré en un ocell,
volaré cap a la meva mare.
I esperaré en el seu jardí,
posada sobre el lliri blanc.Vyjde mamička: čotoza ptačka,
čo tak smutne spieva?
Ej, hešu, ptačku jaraby,
Nelamaj laliju!La mare sortirà: –Quin ocell, és aquest
que canta tan tristament?
Fora, fora d’aquí ocell,
no em trenquis el lliri blanc!Tadaly stemňa za
chlapa zleho Do kraja cudzieho;
Verumne jezle, mamička mila,
Sozlym mužom byti.Vós m’heu casada amb
un home d’una terra estranya.
Estic molt malament, estimada mare,
perquè el meu marit és dolent.Naholi, naholi, natej širočine
A la muntanya, sobre el fenc
Na holi, na holi,
natej širočine
Ved’som sa vyspala,
Ako na perine.A la muntanya,
sobre el fenc
he dormit tan bé
com en un llit de plomes.Už sme pohrabaly,
čo budeme robit‘?
Svŕšku do doliny
Budeme savodit‘Ja hem segat.
Què farem ara?
Anirem caminant
de la muntanya a la vall.Rada pila rada jedla
Li agradava beure i menjar
Rada pila rada jedla Rada tan covala,
Anisilen tu kytličku Neobrancovala.
Nedala si štyri groše Akosom jadala.
Žeby si ty tancovala, A ja žeby stala.Li agradava beure i menjar. Li agradava ballar,
però no va posar res pel seu dot.
No ha donat ni quatre rals com els he donat jo
però sempre va ballant mentre jo m’estic parada.Gajdujte, gajdence, Pojdeme k frajerce!
Toqueu, músics, anirem a veure la noia!
Gajdujte, gajdence,
Pojdeme k frajerce!
Ej gajdujte vesele,
Ej, že pojdeme smele!Toqueu, músics,
anirem a veure la noia!
Toqueu alegrement,
per anar-hi ben animats!Zagajduj gajdoše!
Ešte mam dva groše:
Ej, jedon gajdošovo,
A druhy krčmarovi.Toca més, músic!
Encara tinc dos rals:
l’un serà per al músic
i l’altre per al taverner.To bola kozička,
čo predok vodila,
Ej, ale už nebude,
Ej nožky si zlomila.Ella era com una daina,
ens animava a tots,
però ja no ho farà més:
s’ha trencat les cames.Ángel Barja (1938-1987)
Poemas del mar (selecció)
Text de Jesús Cancio (1885-1961)Ancha primavera
Ancha primavera de mi costa amada.
Son los aguaceros rocío de luz.
Y tiemblan cien soles en cada oleada,
como los luceros en el mar del sur.¡Ancha primavera! Bajo el arco iris pasan las gaviotas
en imagen pura de marcha triunfal.
Y el mar bate palmas, con sus aguas rotas
sobre la llanura del pardo arenal.Agua viajera
Agua viajera del río siempre con el mismo afán
de morir entre los brazos estremecidos del mar.
¿No sabes que en esa tumba no hay silencio ni paz,
que el mar es otro viajero que no descansa jamás?Qué largas son las horas, qué largas y qué estériles
contandas tierra adentro, sin playas y sin meses.
Y yo sigo buscando mi costa inútilmente.Ven, poeta, ven
Ven, poeta, ven,
ven conmigo a lontananza,
verás la luz y el nordeste
besando el mar a sus anchas.Qué hermoso es ir de bolina
en una tarde muy clara,
llenando de milla en milla
de viento y de sal el alma.Ven, poeta, ven.
Arriba, la blanca lona;
abajo el mar esmeralda,
y por la popa una estela,
encaje de fina plata.Ven, poeta, ven,
ven conmigo a lontananza,
que hoy la nave de mis versos
es la recién desposadacon el viento, que la lleva
del brazo a la dulce playa,
donde el amor tiene un nido,
hecho de perlas y algas.Ven, poeta, ven,
ven a bordo de mi lancha,
a llenar de sal y viento
las entrañas de tu alma.¡Ven, poeta, ven!
David Wikander (1884-1955)
Kung Liljekonvalje – El rei del Lliri-de-la-Vall
Text de Gustaf Fröding (1860-1911)Kung liljekonvalje av dungen
Kung liljekonvalje är vit som snö
Nu sörjer unga kungen
Prinsessan liljekonvaljemöRei Lliri-de-la-Vall del bosc,
el rei Lliri-de-la-Vall del bosc és blanc com la neu,
ara plora el jove rei
per la princesa Lliri-de-la-Vall.Kung liljekonvalje han sänker
Sitt sorgsna huvud så tungt och vekt
Och silverhjälmen blänker
I sommarskymningen blekRei Lliri-de-la-Vall, abaixa
el cap trist, tan pesat i feble,
i el seu casc de plata brilla
en el pàl·lid crepuscle d’estiu.Kring bårens spindelvävar
Från rökalsekaren med blomsterstoft
En virak sakta svävar
All skogen är full av doftAl voltant del fèretre de teranyines,
de l’encenser amb aroma de flors
l’encens s’eleva suaument,
tot el bosc és ple de la seva fragància.Från björkens gungande krona
Från vindens vaggande gröna hus
Små sorgevisor tona
All skogen är uppfylld av susDes de la copa oscil·lant del bedoll,
de la llar verda que bressola el vent
sonen cançonetes de dol,
el bosc és ple dels seus murmuris.Det susar ett bud genom dälden
Om kungssorg bland viskande blad
I skogens vida välden
Från liljekonvaljernas huvudstadEl murmuri és un missatgeque travessa el regne
amb el dol reial entre fulles xiuxiuejants,
cap als vastos regnes del bosc
des de la capital dels Lliri-de-la-Vall.Veljo Tormis (1930-2017)
Sügismaastikud – Paisatges de tardor
Text de Viivi Luik (1946)On hilissuvi
És el final de la tardor
Ja lõhnab angervaks
ja tulilill
ja ohakas.
On hilissuvi, on hilissuvi.
Ja pihlapuus
on marjakobar,
ja männikus
on kanarbik.
Ja seda suve
ei tule enam,
ei tule enam,
seda suve.És finals d’estiu
la reina dels prats, fragant
i el botó d’or
i els plomalls del card.
És finals d’estiu, és finals d’estiu.
I les baies maduren
a les branques del server,
i el bruc
a la pineda.
I aquest mateix estiu
mai més tornarà aquí,
mai més tornarà aquí,
aquest mateix estiu.Üle taeva jooksevad
Els núvols fan carreres
Üle taeva jooksevad,
vihmajärgse hommiku
lillad pilved.
See on järvelt lõõtsuv tuul,
see on kartulivagude muld,
millest su käed külmetavad.Sobre els cels els núvols corren veloços,
núvols matinals, ara lavanda
després de la pluja.
És un vent que bufa del llac,
és la terra del camp baix de patates,
que refreda les mans, refreda, refreda.Kahvatu valgus
Llum pàl·lida
Kahvatu valgus
sügismaastike kohal.
Valgeid tutte
ohakad külvavad tuulde.
All ribadeks rebitud taeva
pikad ja porised teed.Llum pàl·lida
sobre regions de tardor.
Borles blanquinoses,
plomalls de cards s’escampen amb el vent.
Sota cels tan esquinçats i estripats
els camins són llargs i enfangats.Valtusalt punased lehed
Dolorosament vermelles són les fulles
Valusalt punased lehed teel,
poriseks sõtkutud teel.
Imetlen neid ma ja tallan
poriseks sõtkutud lehti teel.Dolorosament vermelles són les fulles del camí,
xafat i enfangat.
Meravellat, trepitjo amb temor
aquest camí xafat i enfangat.Tuul könnumaa kohal
Vent sobre les terres ermes
Tuul kõnnumaa kohal
koolnukollase
kõnnumaa kohal.
Teekäänul,
kõhinal naeris,
paar surnud puud.Vent sobre les terres ermes,
d’un groc cadavèric,
sobre les terres ermes.
El camí que es corba,
rialles sorolloses,
uns arbres sense vida.Külm sügisöö
Nit freda de tardor
Külm sügisöö kuu,
nagu kummaline münt läigatas merre.Lluna de nit freda de tardor,
com una moneda rara que llueix sobre el mar.Kanarbik
Bruc
Kurb lilla kanarbik
meeletult lõõskab,
päikese vimane virgendus silmis,
Muidu kõik on kui ikka,
need samad on nurmed,
need samad on teed,
ainult nende peal põleb,
maailma surune leek.Trista campaneta de bruc
resplendeix frenèticament,
capturant les darreres espurnes del sol ponent.
I tota la resta és com sempre,
com sempre els prats,
com sempre les carreteres,
només que sobre ells crema,
crema el planeta.Josep Vila i Casañas (1966)
Lau haizetara – Als quatre ventsMaitia, nun zira? Nik ez zütut ikusten, ez berririk jakiten, nurat galdu zira? Hala kanbiatu da zure deseina? Hitz eman zenereitan, ez behin, bai berritan, enia zinela.
-Estimada, on ets? No et veig, no tinc notícies teves. On t’has amagat? Has canviat de parer? Em vas donar paraula, no una vegada sinó moltes, que eres meva.
Euskalherrian Euskaraz nahi degu hitz eta jolas, lan eta bizi Euskaraz eta hortara goaz.
A Euskal Herria, en eusquera volem parlar i jugar, treballar i viure en eusquera, i per això venim.
Triste bizi naiz eta hilko banintz hobe, badaukat bihotzian hainbat atseka.
Com que vinc trist, millor seria que em morís, ja que porto al cor unes quantes desgràcies.
Mendian gora haritza, ahuntzak haitzean dabiltza.
A dalt de tot dels turons, el roure. Les cabres caminen per les roques.
Agur, Jaunak! Agur! Agur t’erdi, hemen gire. Agur Jaunak eta andreak!
Salut, senyors! Salut! Moltes salutacions; aquí ens tenen. Salut senyors i senyores!
Ixil Ixilik dago kaia barrenian ontzi txuri polit bat uraren gainian. Goizeko ordu bietan esnatutzen gera arrantzaliak beti joateko urrutira. Pasatzen naizenian zure leihopetik negarra irteten zait begi bietatik. O, maitia, o, laztana, neure poza t’atsegina zu gabe nire bizitza mingots iluna da.
En silenci dins del port s’està un vaixell blanc preciós, sobre l’aigua. Els pescadors ens despertem sempre a les dues de la matinada per anar-nos-en lluny. Quan passo sota la teva finestra em cauen llàgrimes dels ulls. Oh, estimada! Oh, amada! La meva felicitat i la meva alegria. La meva vida sense tu és fosca i amarga.
Elizatikan konbenturaino egin digute galtzara. Azkeneko eguna da eta, goazen guztiok dantzara. Txin, txin, txilibitu soinua, txin, txin, txilibitu danbolin. Horrela bizi bagina beti ondo ginake, Kattalin. Kattalin nere maitia.
Des de l’església fins al convent ens han fet una calçada; com que és l’últim dia, anem tots a ballar. Txin, txin, música de txistu, txin, txin, txistu i tamborí. Si visquéssim sempre així, be estaríem, Katalin, Katalin, amada meva.
Aldapeko sagarraren adarraren puntan puntaren puntan txoria zegoen kantari. Txiruliruli! Txirulirula! Nork dantzatuko ote du soinutxo hori?
A la punta de la branca del pomer de la pujada, a la punta de la punta, hi cantava un ocell. Txirulirulí, txirulirulà, qui ballarà aquesta melodia?
Horra hor goiko hariztitxo baten kukuak umiak egin dozak aurten, kukuak egin, amilotxak jan, hauxe bere kukuaren zoritxarra zan. Lalalaralalala… Amilotxari kukuak dirautso: “Ez dauat itxiko gaur hazur bat oso”. Ume jaleak erantzunentzat dino: “Hire ardurarik ez zaukat”. Lalalaralalala…
Es veu que en una petita roureda d’allà dalt, el cucut ha tingut cries enguany. Les ha tingut el cucut i se les ha menjat la mallerenga. Aquesta fou la desgràcia del cucut. El cucut li diu a la mallerenga: –Avui no et deixaré un os sencer.– El menjacries li respon: –No em preocupes gens.–
Xexenak dira beltzbeltzak dira harrapatzen bazaitu, jota bertan hilko zaitu. Laralaralaralara… Donostiako zezen suskoa izan zaitez zorionekoa.
Són els braus, són negres molt negres. Si t’atrapa, si t’atrapa, d’una tossada et mata. Brau de foc de Donostia, que siguis venturós.
Erlea doa mendiz mendi, harek han biltzen du lili. Hartarik egiten du ezti. Eztiak oro ez bardin ezti, munduko neskatila gazteak ez dira bardin xarmangarri.
L’abella va de turó en turó, allà recull les flors. Amb elles fa mel. No totes les mels són igual de dolces. Tampoc les noietes del món són igualment encantadores.
Orhiko txoria Orhin bakean da bizitzen, bere larre sasietan ez da hura unhatzen. Han zen sortu, han handitu, han arizen maitatzen, han bere umeen artean, gozoki du kantatzen.
L’ocell de l’Orhi viu en pau a l’Orhi. Entre les seves bardisses i pastures no es cansa. Allà va néixer, allà va créixer, allà estima. Envoltat de les seves cries, canta dolçament.
Arranoak bortuetan gora dabiltza hegaletan. Ni bere beste orduz andereki kanberetan. Orai(n) aldiz ardura, ardura, nigarra dizut begietan.
Alcen el vol les àligues als turons. També jo abans a les estances de les dames. Ara, en canvi, sovint tinc llàgrimes als ulls.
Urusa harek bezala egiten dakiena! Orhin sortu eta Orhin gazte zaharten dena! Aditzez baizen ez daki zer den kanpoko ona, bainan aldiz dastatzen du etxeko zoriona.
Feliç el que sap portar-se com ell! El que neix a l’Ohri i a l’Ohri viu de jove a vell! Només coneix d’oïda com és allò bo de fora, mentre assaboreix la felicitat de casa.
Ez dut ta nik pena handia, entzulerik ukan gabia, juratu dinat fedia.
No és la causa de la meva gran pena el no tenir qui m’escolti. Et vaig jurar fidelitat.
Eztiak oro ez bardin ezti, munduko neskatila gazteak ez dira bardin xarmangarri.
No totes les mels són igual de dolces. Tampoc les noietes del món son igualment encantadores.
Goizian goiz jeikirik, argia gaberik, urera joan ninduzun, pegarra harturik. Traleralala… Jaun txapeldun gazte bat jin zautan ondotik, eia nahi nuenez urera lagunik. Traleralala… Nik ez nuela nahi urera lagunik, aita beha zagola salako leihotik. Traleralala…
Em vaig llevar d’hora, de matinada, sense llum encara i me n’aní a la font amb el càntir. Un jove amb boina se m’acostà; que si volia companyia per anar a la font. Que jo no volia companyia per anar a la font, que el pare em mirava per la finestra de la sala.
Maritxu, nora zoaz, eder galant hori? Iturrira, Bartolo, nahi badezu etorri. Iturrian zer dago? Ardotxo txuria. Biok edango degu nahi degun guztia.
–Maritxu, on vas, preciosa? –A la font, Bartolo, si vols venir. –Què hi ha a la font? –Vi blanc. –En beurem tots dos tant com vulguem.
Ixil Ixilik dago kaia barrenian…
En silenci dins del port s’està...
Erreberentzia Gorputz egunean eliazan…
Reverència el dia de Corpus, entrant a l’església...
Aldapeko sagarraren adarraren puntan, puntaren puntan,
A la punta de la branca del pomer de la pujada, a la punta de la punta,
Arranoak borduetan gora dabiltza hegaletan.
alcen el vol les àligues als turons.
Sed liberanos a malo sit nomen Domini.
Deslliureu-nos del mal, en nom del Senyor.
Gaztegaztetatikan herritik kanpora,
Des de molt jove, fora del poble...
Ituringo arotza, Erramun Joakin, San Kristobal urtu ta joareak egin.
Erramun Joakin, ferrer d’Ituren, diuen [...] has fos Sant Cristòfor i n’has fet esquellots.
Agur, Jaunak!
Salut, senyors!
Axuri beltza ona dut, baina hobeago da zuria, dantzan ikasi nahi duen horrek nere oinetara begira.
El xaiet negre és bo, però és millor el blanc. Qui vulgui aprendre a ballar que em miri els peus.
O, maitia, o, laztana, neure poza t’atsegina zu gabe nire bizitza…
Oh, estimada! Oh, amada! La meva felicitat i la meva alegria. La meva vida sense tu...
Zabal bideak eta aireak gure hizkuntzak har dezan arnas.
Obriu els camins i els aires per tal que la nostra llengua respiri…
Elizatikan konbenturaino egin digute galtzara. Azkeneko eguna da eta, goazen guztiok dantzara.
Des de l’església fins al convent ens han fet una calçada; com que és l’últim dia, anem tots a ballar.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimecres, 26.02.25 – 19.30 h
Petit PalauA ti, cançons per a Victoria de los Ángeles
Mercedes Gancedo, soprano
Ferran Bardolet, violoncel
Pedro Pardo, pianoObres de Canteloube, Hahn, Halffter, Mompou, Pardo i Saint-Saëns.
Recull de poemes de Victoria de los Ángeles musicats per Pedro Pardo.
Preu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – David Carrasco Chiva – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –