Cor de Cambra del Palau, Balthasar Neumann Chor & Prégardien
–Romanticisme coral i Escola de MontserratLa Casa dels Cants
Dijous, 13 de març de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Julian Prégardien, tenor
Juan de la Rubia, orgue
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Balthasar Neumann Chor
Xavier Puig, directorJohannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ave Maria, op. 23 núm. 2
Verleih uns FriedenJohannes Brahms
“Herzliebster Jesu”, de Preludis corals, op. 122 (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 2: Warum toben die Heiden”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1Johannes Brahms
O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 43: Richte mich, Gott” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 2Johannes Brahms
Mein Jesu, der du mich (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3Bernat Vivancos (1973)
Salve Montserratina “Cantantibus organis”Andreu Diport (1998)
Cuncti simus concanentes (estrena, encàrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)Aquest concert té una durada de 80 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #músicauniversal #gransfigures
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Música coral d’alta volada
Ja fa unes quantes temporades que el Cor de Cambra del Palau ens està obsequiant propostes i concerts molt interessants i de gran qualitat, i la d’avui tindrà un munt d’al·licients afegits. I és molt oportú i de justícia destacar com n’és d’important per al creixement i consolidació d’un projecte d’envergadura com aquest la direcció artística que la comanda, una direcció sàvia, atenta, rigorosa, visionària i apassionada, que més enllà de dirigir a l’escenari, pensi i elabori (i pareixi, i vengui) programes atractius, coherents, innovadors i d’alta qualitat, i que ho faci amb col·laboracions de luxe que s’apunten a una festa musical tan llaminera pel bon criteri i l’exquisit gust que hi regna. Enhorabona i per molts anys de confiança en aquesta bona direcció musical.
Avui el Cor de Cambra tindrà dos partenaires de luxe: d’una banda, el prestigiós tenor Julian Prégardien, fill del llegendari tenor Christoph Prégardien, que ja ha visitat aquesta Casa dels Cants en diverses ocasions; i d’altra banda, un dels millors organistes del panorama actual i col·laborador assidu, Juan de la Rubia, que a part de tocar la part instrumental de tot el repertori coral que hi sonarà, interpretarà petites joies del repertori organístic de Johannes Brahms, concretament tres dels onze Preludis corals, op. 122, una col·lecció composta l’estiu del 1896 a Bad Ischl, pocs mesos abans de morir (de fet, aquestes són les últimes notes que Brahms va escriure), basada en corals luterans de llarga tradició, que l’hamburguès esprem amb un llenguatge que va des de la monumentalitat sonora fins a l’intimisme més tendre. Sentir-los en el magnífic orgue del Palau, i en mans de De la Rubia, serà una experiència especial i tot un goig.
Un altre atractiu d’aquest concert és la participació del Balthasar Neumann Chor, un instrument formidable que unirà les seves veus a les del Cor de Cambra per oferir un programa romàntic molt exigent i que demana un desplegament sonor i polifònic extraordinari: la major part del repertori està escrit per a doble cor o per a vuit veus corals, amb tenor solista i orgue, i amb textures d’una densitat tímbrica formidable.
La primera obra del repertori és el Geistliches Lied, op. 30, que és la primera obra coral conservada de Johannes Brahms, la més antiga, escrita l’abril del 1856 (tenia vint-i-dos anys) en una època emocionalment delicada: Brahms estava instal·lat a casa dels Schumann, pràcticament vivint-hi sol perquè Robert feia dos anys que estava internat en un sanatori mental a Endenich i Clara es passava mesos sencers de gira fent concerts arreu d’Europa. De fet, el jove Brahms va plantejar-se seriosament endur-se el seu bon amic Schumann cap a casa i cuidar-lo ell mateix..., però va fer tard, perquè Schumann va morir tres mesos més tard. D’aquesta circumstància sorgeix aquesta peça d’escriptura arcaïtzant però d’expressió romàntica: l’autor troba el reflex dels seus sentiments en aquesta oda del segle XVI, una poesia mística de Paul Flemming que reivindica la confiança en Déu enmig de la dissort i la desgràcia. Pura emoció engendrada des de l’austeritat i el recolliment.
Mendelssohn encara s’estava a Viena quan va compondre l’Ave Maria que sentirem a continuació, la segona de les tres peces corals de l’opus 23, que de fet és la primera obra religiosa que li van publicar, l’any 1832 (va ser Simrock, a Bonn), quan tenia vint-i-tres anys. És una pregària a la Verge per a solista, cor a vuit veus i orgue amb una gràcia celestial i unes sonoritats beatífiques que amaguen la progressiva complexitat harmònica del motet. L’any 1836 el mestre de Schumann, Heinrich Dorn, va escriure: “Aquesta música ve de l’ànima, i canta tan clarament la santedat de la Verge que podria acabar convertint un no-catòlic. El to de La major es tenyeix d’una joia celestial semblant a la d’una barra d’or pur sobre la qual el compositor hauria gravat el seu càntic. Aquí, la pietat s’amara dels colors més tendres”.
Mendelssohn va signar a Roma el 10 de febrer de 1831 (acabava de fer vint-i-dos anys) aquesta pregària universal per la pau titulada Verleih uns Frieden gnädiglich (Doneu-nos la pau), inspirada en el Dona nobis pacem de Martí Luter, originalment per a cor a quatre veus i orquestra i d’una simplicitat commovedora. Es va estrenar vuit anys més tard a Leipzig, i quan Schumann la va sentir, va dir: “Una obra única per la seva bellesa; mirant la partitura no et pots ni imaginar l’efecte que pot arribar a produir. Aquesta petita obra acabarà tenint en el futur un reconeixement mundial: perquè com les Madonne de Rafael o de Murillo, no poden restar gaire temps amagades”.
Alternats amb els Preludis corals de Brahms que tocarà Juan de la Rubia, hi sonaran els Drei Psalmen, op. 78 que Mendelssohn va compondre per al cor de la catedral de Berlín entre el 1843 i el 1844 per a ús litúrgic: polifonia cristal·lina, sense complicacions contrapuntístiques, amb una prosòdia ben clara, puresa de línies, expressió diàfana i fervor profund són les característiques fonamentals d’aquests tres salms que juguen amb els efectes d’eco i l’estil antifonal i responsorial del doble cor o de les vuit veus a cappella, i que Fanny Hensel (la germana de l’autor) va qualificar de “gregorians i sixtinians”.
I la poderosa tradició coral germànica es combinarà amb obres recents de compositors catalans actuals, amb una vocació evident de reivindicació del talent autòcton. Els que disposem de tribunes públiques sempre insistim a reivindicar la formidable fornada d’intèrprets de les noves generacions que tenim a Catalunya i que són un orgull per al país; però també cal posar èmfasi en els magnífics creadors que tenim, compositors excel·lents que estan donant fruits saborosos com els que acostuma a incorporar Xavier Puig en tots els seus repertoris (valuosa labor!) i com els que sentirem avui. En aquest concert, a més, sentirem una estrena absoluta, encarregada per Xavier Puig al jove compositor barceloní Andreu Diport. Puig va voler sumar-se a les celebracions pel mil·lenari de Montserrat encomanant a Diport (que és exescolà) alguna obra relacionada amb el seu ric patrimoni musical, i d’aquí va sorgir una versió coral molt lliure de la cançó popular sacra Cunctis simus concanentes (continguda al Llibre vermell de Montserrat), per a tenor solista, cor a quatre veus i orgue. Citem les paraules de l’autor: “Ja des de la serena introducció de l’orgue s’intueix que, si bé l’harmonia és modal, no hi ha cap pretensió de fer una recreació històrica. El tema és exposat pel tenor solista, amb un coixí harmònic del cor i també el suport de l’orgue. Al llarg de l’obra, les textures es despleguen en un diàleg del qual tothom participa, amb contramelodies i fins i tot un passatge d’ecos. No és fins al darrer terç que es pren un tempo més veloç i rítmic, amb l’impuls característic de la dansa original. L’obra culmina, doncs, amb el cor cantant Ave Maria a una sola veu, en un final exultant i joiós”. I nosaltres serem els privilegiats d’escoltar-lo per primera vegada.
Clourà el concert una obra festiva i de celebració de Bernat Vivancos, la Salve Montserratina “Cantantibus organis”, una expressió que fa referència a la cèlebre (i equívoca) frase que ha acabat sent l’argument definitiu per convertir Santa Cecília, per la seva capacitat per tocar l’orgue, en la patrona dels músics. Aquesta Salve va ser composta per Vivancos mentre era director de l’Escolania de Montserrat, i va sonar en les vespres solemnes per a la inauguració del flamant orgue de la basílica, un instrument colossal construït pel taller d’Albert Blancafort, i que té 4.242 tubs i 12,5 metres d’alçada. L’obra està escrita en un llenguatge agosarat, per a una formació coral de veus mixtes, ben nodrida, i amb un paper especial per a l’orgue, ric i potent, per tal de fer lluir aquell extraordinari instrument que es va inaugurar el mes de març del 2010. És la primera vegada que s’interpreta fora del santuari, i en concert. Vivancos la va dedicar al pare abat Cassià Maria Just, que també va ser un bon músic i organista excel·lent. Però aquesta obra té un secret mai revelat fins ara. Vivancos va voler incloure un petit homenatge a la pròpia partitura: el pare abat va morir el març del 2008, i quan el van enterrar, al fèretre hi van posar un petit tub d’orgue, un dels que ja estaven preparats per ser col·locats a l’orgue, concretament un bordó que fa sonar la nota Do4. Aquesta és la mateixa nota que utilitza Vivancos al final d’aquesta obra, com a homenatge i record a Cassià Maria Just. La nota sona al final de l’obra i roman discretament però ben present fins a l’acabament: pareu-hi l’orella perquè és ben perceptible i un gest molt tendre que mai no s’havia explicat públicament.
Bellesa i emoció es fonen en aquests dos homenatges sonors, fruits de l’enorme talent creatiu que tenim al nostre país. Reconeguem-lo i gaudim-ne.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
© Chris Gonz
© Chris Gonz
Julian Prégardien, tenor
Nascut a Frankfurt, va rebre la formació musical inicial als cors de la catedral de Limburg. Havent acabat els estudis, va formar part del conjunt de l’Oper de Frankfurt, i després va actuar al Festival d’Ais de Provença, Staatsoper d’Hamburg i de Múnic, així com a l’Opéra Comique de París, Festival de Salzburg, Staatsoper de Berlín i a la Setmana Mozart de Salzburg. El maig del 2024 va cantar Tamino en una producció de La flauta màgica a Cleveland, dirigit per Franz Welser-Möst, i després una reposició de Don Giovanni al Festival de Salzburg i una nova producció de La flauta màgica de Mozart a la Staatsoper de Viena.
Ha actuat amb orquestres de prestigi, com la Cleveland Orchestra i Wiener Philharmoniker amb Franz Welser-Möst; Orquestra Filharmònica d’Oslo i Royal Concertgebouw d’Amsterdam amb Klaus Mäkelä; Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk i Sir John Eliot Gardiner; Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon; La Cetra i Andrea Marcon, i Gewandhausorchester amb el Thomaskantor Andreas Reize.
Julian Prégardien se centra especialment a actuar en recitals i projectes de música de cambra. És el fundador i director artístic del festival Liedstadt, un gran projecte que portarà per tot el món de parla alemanya després de començar a Hamburg l’octubre del 2024 i presentant artistes en un ampli ventall de formats a partir del gènere del lied. A més de recitals per tot Europa, el 2024 va interpretar Die schöne Müllerin de Schubert amb Sir András Schiff al Festival de Salzburg i al Wigmore Hall de Londres.
És professor de cant a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic, membre de la Red Schumann i director artístic de l’Acadèmia Brentano d’Aschaffenburg.
Biografies
Juan de la Rubia, teclats
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és originari de la Vall d’Uixó (Castelló). Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats, entre els quals Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També va rebre ensenyances d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera.
La seva activa tasca com a solista li ha permès actuar en destacats escenaris de més de trenta països arreu del món, com el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, Auditorium de la Maison de Radio France de París, Teatre Mariïnski i Filharmònica de Sant Petersburg. També ha actuat a catedrals, com les de Colònia, Berlín, Westminster, Viena, Ginebra, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Tunis o a l’església de Saint-Sulpice de París.
De la Rubia ha exercit rols de solista i director amb l’Orquesta Nacional de España, Orquesta de RTVE, ORCAM, les orquestres simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Orquesta Filarmónica de Bogotà, entre altres formacions destacades. Ha col·laborat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Salvador Mas, Simon Rattle, Roberto González Monjas, Pablo González, Pascal Rophé i Thierry Fischer.
En el camp de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que va obtenir una acollida de públic i crítica excel·lent en la seva presentació el juny del 2023.
A més, ha col·laborat amb solistes de renom, com Matthias Goerne, Carolyn Sampson, Elena Obraztsova, Marta Mathéu, Philippe Jaroussky –amb qui va gravar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy– o Marco Mezquida, amb qui ha desenvolupat el projecte d’improvisació Bach & forward.
De la Rubia s’ha especialitzat també en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut: Faust i Nosferatu (Murnau), Metropolis (Lang), El maquinista de la General (Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (Wiene).
De la seva discografia destaquen els enregistraments dedicats a Johann Sebastian Bach, Antonio de Cabezón amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, i recentment una gravació realitzada a l’orgue de la catedral de Bogotà.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, imparteix habitualment classes magistrals a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
El Cor de Cambra està format per:
Sopranos:
Belén Barnaus, Natàlia Casasús, *Alba Fernández, Míriam Garriga, *Andrea Martí, Mireia TarragóContralts:
Marta Cordomí, Blanca Martí, Diana Martins, Maria Jurado, *Mariona Llobera, Magda PujolTenors:
Aniol Botines, Josep Camós, **Ferran Mitjans, *Carles Prat, Marc Rendón, *Matthew ThomsonBaixos:
*Albert Cabero, Esteve Gascon, David Pastor, Néstor Pindado, *German de la Riva, Jordi Sabata*Solistes Ave Maria, op. 23 núm. 2 de F. Mendelssohn
**Solista Salve Montserratina “Cantantibus organis” de B. VivancosBiografies
© Mina Esfandiari
© Mina Esfandiari
Balthasar Neumann Chor
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible pel cant, això és el que representa el Balthasar Neumann Chor, fundat per Thomas Hengelbrock l’any 1991. El conjunt aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves interpretacions plenes d’energia i en què crea moments màgics per al públic d’arreu. La mescla singular del pur i càlid so Balthasar Neumann commou i fascina per igual, la qual cosa converteix el cor en un cas únic.
Aquest so, juntament amb assaigs intensius i estudis en profunditat de les obres i els seus compositors generen l’altíssima qualitat del cor, qualificat per la revista «Gramophone» com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, entre els quals destaquen diversos Echo Klassik i un Premi Gramophone, avalen el prestigi de la formació.
Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants treballen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts en sales i festivals reconeguts. El cor col·labora amb la Balthasar Neumann Orchester i amb molts altres socis musicals, com la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle Orchester de Zúric, Simfònica NHK de Tòquio, Sinfonieorchester de Basilea, amb directors convidats entre els quals destaquen Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton i Howard Arman. A més de les seves actuacions històricament informades amb obres com ara Parsifal de Wagner, Elies de Mendelssohn, Missa solemnis de Beethoven i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a composicions i obres contemporànies que traspassen gèneres.
Durant la pandèmia, el Balthasar Neumann Chor es va dedicar a facilitar projectes i donar veu a l’art i la cultura. Els cantants transmeten els seus coneixements i entusiasme per la música a generacions futures impartint classes magistrals, tallers i altres projectes pedagògics.
El Balthasar Neumann Chor està format per:
Sopranos:
*Karin Gyllenhammar, **Ella Marshall Smith, Christine Süßmuth, Anna TerterjanContralts:
**Anne Bierwirth, Petra Ehrismann, Angela Froemer, *Irina MakarovaTenors:
Nils Giebelhausen, Nino Gmünder, **Mirko Ludwig, *Christian RathgeberBaixos:
**Felix Rathgeber, Hans Wijers, Johannes Hill, *Andrey Akhmetov*Solistes “Psalm 2: Warum toben die Heiden”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1 de F. Mendelssohn
**Quartet solista “Psalm 2: Warum toben die Heiden” i “Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3 de F. MendelssohnBiografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Xavier Puig, director
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut a Cervera (1973), començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Va rebre també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Continuà la formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Académie International de Pontarlier (França) (1997-98).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i al Wiener Meisterkurs de Viena (1999). El 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de Viena, on durant tres anys va cursar els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i Howard Arman, entre d’altres. El març del 2001 va obtenir l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre.
El març del 2002 guanyà el concurs per cobrir la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), que ocupà fins al 2004, i amb la qual va oferir concerts al prestigiós festival alemany de Schleswig-Holstein i a la Konzerthaus de Berlín, a més de l'Auditorio de Lleó. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez. El juliol del 2003 guanyà el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que ocupà fins al juliol del 2005, i amb la qual ha dirigit diferents programes amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.
Des del 2018 és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual des del 2012 dirigeix anualment la Gira de Setmana Santa que porta el repertori simfonicocoral arreu del territori. També des del 2018 és director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002, amb la qual ha dirigit diversos projectes de recuperació de la cançó popular. Ha dirigit el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX, i en l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format. Ha dirigit repertori operístic al cicle Òpera a Catalunya dels Amics de l’Òpera de Sabadell i al cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta de Granada, Orquesta d’Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta de Còrdova, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Terres de Lleida, Orquestra Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Camera Musicae, Camerata Eduard Toldrà, Lleidart Ensemble, i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb qui està interpretant la integral de les Simfonies de Beethoven.
A nivell pedagògic, és professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC. Ha estat director convidat en orquestres de joves, com la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM), les orquestres dels conservatoris de Canàries, Musikene, Badajoz i Tarragona, així com a la Trobada de Joves Orquestres d’Igualada o de la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona. Ha estat professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, del Curs Internacional de Cervera i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa48.
Entre els enregistraments destaca un disc de música religiosa de Mompou i Blancafort, el primer enregistrament dels Concerts per a violí i oboè de Joan Manén, i obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, a més de diversos programes per a TV3.
Va ser director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011. Juntament amb la direcció del concert de l’11 de Setembre, també ha destacat en la recuperació i promoció de la música d’autors catalans.
Textos
Johannes Brahms (1833-1897)
Geistlisches Lied, op. 30
Text de Paul Fleming (1609-1640)Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!No et desesperis, ans
estigues tranquil, tal com Déu ha disposat:
i així la meva voluntat estarà satisfeta.Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.Per què et preocupes avui pel demà?
L’únic Déu pensa en tot:
també et donarà el que et mereixes.Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.Sigues ferm en totes les teves accions,
adherir-se fermament al que Déu ha decidit,
això és i serà el millor.Amen.
Amén.
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ave Maria, op. 23 núm. 2Ave Maria, gratia plena
Dominus tecum
benedicta tu in mulieribus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostri.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i a l’hora de la nostra mort.Verleih uns Frieden
Verleih uns Frieden gnädiglich,
Herr Gott, zu unsern Zeiten;
es ist doch ja kein andrer nicht,
der für uns könnte streiten,
denn du, unser Gott, alleine.Atorga’ns, benignament la pau,
al present, Senyor Déu nostre,
donat que, no cap altre,
pot bregar més per nosaltres,
sinó, sols tu, Déu nostre.“Psalm 2: Warum toben die Heiden” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1
Warum toben die Heiden,
und die Leute reden so vergeblich?
Die Könige im Lande lehnen sich auf,
und die Herren ratschlagen sich mit einander
wider den Herrn und seinen Gesalbten:Per què s’avaloten les nacions,
i els pobles es conjuren en va?
Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Ungit:Lasst uns zerreisen ihre Bande,
und von uns werfen ihre Seile!
Aber der im Himmel wohnet,
lachet ihrer, und der Herr spottet ihrer.“Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!”
Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.Er wird einst mit ihnen reden in seinem Zorn,
und mit seinem Grimm wird er sie schrecken.
Aber ich habe meinen König eingesetzt
auf meinem heiligen Berge Zion.Aleshores els parla indignat,
el seu enuig els desconcerta:
“Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.”Ich will von einer solchen Weise predigen,
dass der Herr zu mir gesagt hat:
Du bist mein Sohn, heute hab' ich dich gezeuget;
heische von mir, so will ich dir die Heiden zum Erbe geben,
und der Welt Ende zum Eigenthum.Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m’ha dit: “Tu ets el meu fill;
avui jo t’he engendrat.
Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.Du sollst sie mit eisernem Scepter zerschlagen,
wie Töpfe sollst du sie zerbrechen:
So lasset euch nun weisen, ihr Könige,
und lasset euch züchtigen, ihr Richter auf Erden.Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.”
Per tant, reis, tingueu seny;
repenseu-vos-hi, governants de la terra.Dienet dem herrn mit Furcht und freuet euch mit Zittern!
Küsset den Sohn, dass er nicht zürne,
und ihr umkommet auf dem Wege,
denn sein Zorn wird bald aufbrennen.
Aber Wohl allen, die auf ihn trauen.Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,
no fos cas que s’irrités i anéssiu a la desfeta
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien!“Psalm 43: Richte mich, Gott” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 2
Richte mich, Gott, und führe meine Sache
wider das unheilige Volk, und errette mich
von den falschen und bösen Leuten.Fes-me justícia, Déu meu,
defensa la meva causa contra una gent infidel;
allibera’m de l’home pervers i traïdor.Denn du bist der Gott meiner Stärke;
warum verstößest du mich?
Warum lässest du mich so traurig geh’n,
wenn mein Feind mich drängt?Déu meu, tu ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?Sende dein Licht und deine Wahrheit,
dass sie mich leiten
zu deinem heiligen Berge,
und zu deiner Wohnung.Envia’m la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.Dass ich hinein gehe zum Altar Gottes,
zu dem Gott, der meine Freude und Wonne ist, und
dir, Gott, auf der Harfe danke, mein Gott.I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara, oh Déu, Déu meu.Was betrübst du dich, meine Seele,
und bist so unruhig in mir?
Harre auf Gott!
denn ich werde ihm noch danken,
dass er meines Angesichts Hülfe,
und mein Gott ist.Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Posaré la meva esperança en Déu,
i un altre cop el lloaré,
el meu salvador
i el meu Déu.“Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3
Mein Gott, mein Gott,
warum hast du mich verlassen?
Ich heule, aber meine H¨ulfe ist fern.
Mein Gott, des Tages rufe ich, so antwortest du nicht; und des Nachts schweige ich auch nicht.Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?
Jo ploro, però el meu clam és lluny.
De dia crido, però tu no em respons;
i a la nit tampoc callo.Aber du bist heilig, der du wohnest unter dem Lobe Israels.
Unsre Väter hofften auf dich;
und da sie offten, halfest du ihnen aus.
Zu dir schrieen sie, und wurden errettet;
sie hofften auf dich,
und wurden nicht zu Schanden.Però tu ets Sant, ja que tu habites sota les lloances d’Israel!
Els nostres pares confiaven en tu,
i com ells hi confiaven, els vas ajudar.
A tu clamaven i es van salvar;
en tu confiaven,
i no foren confosos.Ich aber bin ein Wurm, und kein Mensch,
ein Spott der Leute, und Verachtung des Volks.
Alle, die mich sehen, spotten meiner,
sperren das Maul auf, und schütteln den Kopf:Però jo soc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, i menyspreu del poble.
Tots els qui em veuen, se’n riuen de mi,
fan ganyotes, i sacsejen el cap:Er klage es dem Herrn, der helfe ihm aus,
und errette ihn, hat er Lust zu ihm.
Ich bin augeschüttet wie Wasser,
alle meine Gebeine haben sich getrennt.“Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!”
Jo soc escorredís com l’aigua,
tots els meus ossos s’han separat;Mein Herz ist in meinem Leibe wie zerschmolzenes Wachs.
Meine Kräfte sind vertrocknet wie eine Scherbe,
und meine Zunge klebt am Gaumen,
und du legst mich in des Todes Staub.el meu cor està dins el meu cos com la cera fosa.
Les meves forces s’han assecat com terrissa,
i la meva llengua se m’adhereix al paladar.
I tu m’ajeus a la pols de la mort.Denn Hunde haben mich umgeben,
und der Bösen Rotte hat sich um mich gemacht;
Sie haben meine Hände und Füsse durchgraben.
Sie teilen meine Kleider unter sich,
und werfen das Loos um meine Gewand.Perquè els gossos m’han rodejat,
i el grup de malfactors m’encercla;
ells han foradat les meves mans i peus.
Es reparteixen els meus vestits entre ells,
i llancen els daus per la meva roba.Aber du, Herr, sei nicht ferne.
Meine Stärke, eile mir zu helfen.
Errette meine Seele vom Schwert,
meine Einsame von den Hunden.Però tu, Senyor, no t’allunyis.
Força meva, cuita a defensar-me.
Allibera la meva ànima de l’espasa,
la meva solitud d’entre els gossos.Hilf mir aus dem Rachen der Löwen,
und errette mich von den Einhörnern.
Ich will deinen Namen predigen meinen Brüdern,
ich will dich in der Gemeinde rühmen.Salva’m de la venjança dels lleons,
guarda’m de les banyes del brau.
Jo vull predicar el teu nom als meus germans,
jo vull lloar-te a la comunitat.Rühmet den Herrn, die ihr ihn fürchtet!
Es ehre ihn in aller Same Jacobs,
und vor him scheue sich aller Same Israels,
denn er hat nicht verachtet noch verschmäht das Elend des Armen,
und sein Antlitz nicht vor ihm verborgen,
und da er zu ihm schrie, hörte er es.“Lloeu el Senyor, els qui el temeu!
Que sigui honorat pels descendents de Jacob,
I davant d’ell prosterneu-vos tots, fills d’Israel,
perquè no ha rebutjat ni menyspreat la misèria del pobre;
i el seu rostre davant d’ell no l’ha amagat
i quan ell cridava auxili, l’ha escoltat.”Dich will ich preisen in der grossen Gemeinde;
ich will meine Gelübde bezahlen vor denen, die ihn furchten.
Die Elenden sollen essen, dass sie satt werden;
und die nach dem Herrn fragen,
werden ihn preisen;
Euer herz soll ewiglich leben.A Vós jo us lloaré davant de tot el poble;
jo compliré la meva promesa davant d’aquells, que a ell temen.
Els humils en menjaran fins que s’atipin,
i aquells que cerquen el Senyor,
el lloaran;
el vostre cor per sempre viurà.Es werde gedacht aller Welt Ende,
dass sie sich zum Herrn bekehren,
und vor ihm anbeten
alle Geschlechter der Heiden.
Denn der Herr hat ein Reich,
und er herrscht unter den Heiden.Serà pensat a tots els confins del món,
de manera que ells al Senyor es convertiran.
I davant seu l’adoraran
els homes i dones pagans.
Perquè el Senyor té un Regne:
i ell regna entre els pagans.Bernat Vivancos (1973)
Salve Montserratina “Cantantibus organis”Salve,
Regina, Mater misericordiae:
Vita, dulcedo, et spes nostra, Salve.Déu vos salve,
Reina i Mare de misericòrdia;
vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve.Ad te clamamus, exsules filii Hevae.
Ad te suspiramus,
gementes et flentes,
in hac lacrimarum valle.A Vós cridem els desterrats fills d’Eva;
a Vós sospirem,
gemint i plorant
en aquesta vall de llàgrimes.Eia ergo advocata nostra,
illos tuos misericordes oculos,
ad nos converte.Ara, doncs, advocada nostra,
aquests ulls vostres tan misericordiosos
gireu-los envers nosaltres.Et Jesum,
benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exsilium,
ostende.I, Jesús,
fruit beneït del vostre ventre,
després d’aquest exili,
mostreu-nos.O clemens,
O pia,
O dulcis Virgo Maria.Oh clementíssima,
oh piadosa,
oh dolça Verge Maria.Andreu Diport (1998)
Cuncti simus concaentes
Anònim (Llibre vermell)Cuncti simus concanentes: Ave Maria.
Virgo sola existente, en affuit Angelus
Gabriel est appellatus atque missus caelitus.
Clara facieque dixit: Ave Maria.Cantem tots junts: Déu vos salve, Maria.
Quan la Verge estava sola, va aparèixer un Àngel
el seu nom era Gabriel i era un enviat del cel.
I amb cara resplendent va dir: Déu vos salve, Maria.Clara facieque dixit, audite carissimi.
En concipies Maria: audite carissimi.
Pariesque Filium: audite carissimi.
Vocabis eum Jesum: Ave Maria.I amb cara resplendent va dir: Escolteu estimadíssims.
Mira, concebràs, Maria: escolteu, estimadíssims
i donaràs a llum a un fill: escolteu, estimadíssims
l’anomenaràs Jesús: Déu vos salve, Maria.També et pot interessar...
Palau Bach
Dimecres, 09.04.25 – 19 h
Sala de ConcertsPassió segons sant Mateu
Elisabeth Breuer, soprano
Anna Lucia Richter, mezzosoprano
Patrick Grahl, tenor (Evangelista)
Thomas Hobbs, tenor
Matthew Brook, baix (Jesús)
Stephan Loges, baix
RIAS Kammerchor Berlin
Akademie für Alte Musik Berlin
Justin Doyle, directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preus: de 18 a 95 €
Cor de Cambra del Palau, Balthasar Neumann Chor & Prégardien
–Romanticisme coral i Escola de MontserratLa Casa dels Cants
Dijous, 13 de març de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Julian Prégardien, tenor
Juan de la Rubia, orgue
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Balthasar Neumann Chor
Xavier Puig, directorJohannes Brahms (1833-1897)
Geistliches Lied, op. 30Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ave Maria, op. 23 núm. 2
Verleih uns FriedenJohannes Brahms
“Herzliebster Jesu”, de Preludis corals, op. 122 (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 2: Warum toben die Heiden”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1Johannes Brahms
O wie selig seid ihr doch, ihr Frommen (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 43: Richte mich, Gott” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 2Johannes Brahms
Mein Jesu, der du mich (orgue)Felix Mendelssohn
“Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3Bernat Vivancos (1973)
Salve Montserratina “Cantantibus organis”Andreu Diport (1998)
Cuncti simus concanentes (estrena, encàrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)Aquest concert té una durada de 80 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #músicauniversal #gransfigures
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Música coral d’alta volada
Ja fa unes quantes temporades que el Cor de Cambra del Palau ens està obsequiant propostes i concerts molt interessants i de gran qualitat, i la d’avui tindrà un munt d’al·licients afegits. I és molt oportú i de justícia destacar com n’és d’important per al creixement i consolidació d’un projecte d’envergadura com aquest la direcció artística que la comanda, una direcció sàvia, atenta, rigorosa, visionària i apassionada, que més enllà de dirigir a l’escenari, pensi i elabori (i pareixi, i vengui) programes atractius, coherents, innovadors i d’alta qualitat, i que ho faci amb col·laboracions de luxe que s’apunten a una festa musical tan llaminera pel bon criteri i l’exquisit gust que hi regna. Enhorabona i per molts anys de confiança en aquesta bona direcció musical.
Avui el Cor de Cambra tindrà dos partenaires de luxe: d’una banda, el prestigiós tenor Julian Prégardien, fill del llegendari tenor Christoph Prégardien, que ja ha visitat aquesta Casa dels Cants en diverses ocasions; i d’altra banda, un dels millors organistes del panorama actual i col·laborador assidu, Juan de la Rubia, que a part de tocar la part instrumental de tot el repertori coral que hi sonarà, interpretarà petites joies del repertori organístic de Johannes Brahms, concretament tres dels onze Preludis corals, op. 122, una col·lecció composta l’estiu del 1896 a Bad Ischl, pocs mesos abans de morir (de fet, aquestes són les últimes notes que Brahms va escriure), basada en corals luterans de llarga tradició, que l’hamburguès esprem amb un llenguatge que va des de la monumentalitat sonora fins a l’intimisme més tendre. Sentir-los en el magnífic orgue del Palau, i en mans de De la Rubia, serà una experiència especial i tot un goig.
Un altre atractiu d’aquest concert és la participació del Balthasar Neumann Chor, un instrument formidable que unirà les seves veus a les del Cor de Cambra per oferir un programa romàntic molt exigent i que demana un desplegament sonor i polifònic extraordinari: la major part del repertori està escrit per a doble cor o per a vuit veus corals, amb tenor solista i orgue, i amb textures d’una densitat tímbrica formidable.
La primera obra del repertori és el Geistliches Lied, op. 30, que és la primera obra coral conservada de Johannes Brahms, la més antiga, escrita l’abril del 1856 (tenia vint-i-dos anys) en una època emocionalment delicada: Brahms estava instal·lat a casa dels Schumann, pràcticament vivint-hi sol perquè Robert feia dos anys que estava internat en un sanatori mental a Endenich i Clara es passava mesos sencers de gira fent concerts arreu d’Europa. De fet, el jove Brahms va plantejar-se seriosament endur-se el seu bon amic Schumann cap a casa i cuidar-lo ell mateix..., però va fer tard, perquè Schumann va morir tres mesos més tard. D’aquesta circumstància sorgeix aquesta peça d’escriptura arcaïtzant però d’expressió romàntica: l’autor troba el reflex dels seus sentiments en aquesta oda del segle XVI, una poesia mística de Paul Flemming que reivindica la confiança en Déu enmig de la dissort i la desgràcia. Pura emoció engendrada des de l’austeritat i el recolliment.
Mendelssohn encara s’estava a Viena quan va compondre l’Ave Maria que sentirem a continuació, la segona de les tres peces corals de l’opus 23, que de fet és la primera obra religiosa que li van publicar, l’any 1832 (va ser Simrock, a Bonn), quan tenia vint-i-tres anys. És una pregària a la Verge per a solista, cor a vuit veus i orgue amb una gràcia celestial i unes sonoritats beatífiques que amaguen la progressiva complexitat harmònica del motet. L’any 1836 el mestre de Schumann, Heinrich Dorn, va escriure: “Aquesta música ve de l’ànima, i canta tan clarament la santedat de la Verge que podria acabar convertint un no-catòlic. El to de La major es tenyeix d’una joia celestial semblant a la d’una barra d’or pur sobre la qual el compositor hauria gravat el seu càntic. Aquí, la pietat s’amara dels colors més tendres”.
Mendelssohn va signar a Roma el 10 de febrer de 1831 (acabava de fer vint-i-dos anys) aquesta pregària universal per la pau titulada Verleih uns Frieden gnädiglich (Doneu-nos la pau), inspirada en el Dona nobis pacem de Martí Luter, originalment per a cor a quatre veus i orquestra i d’una simplicitat commovedora. Es va estrenar vuit anys més tard a Leipzig, i quan Schumann la va sentir, va dir: “Una obra única per la seva bellesa; mirant la partitura no et pots ni imaginar l’efecte que pot arribar a produir. Aquesta petita obra acabarà tenint en el futur un reconeixement mundial: perquè com les Madonne de Rafael o de Murillo, no poden restar gaire temps amagades”.
Alternats amb els Preludis corals de Brahms que tocarà Juan de la Rubia, hi sonaran els Drei Psalmen, op. 78 que Mendelssohn va compondre per al cor de la catedral de Berlín entre el 1843 i el 1844 per a ús litúrgic: polifonia cristal·lina, sense complicacions contrapuntístiques, amb una prosòdia ben clara, puresa de línies, expressió diàfana i fervor profund són les característiques fonamentals d’aquests tres salms que juguen amb els efectes d’eco i l’estil antifonal i responsorial del doble cor o de les vuit veus a cappella, i que Fanny Hensel (la germana de l’autor) va qualificar de “gregorians i sixtinians”.
I la poderosa tradició coral germànica es combinarà amb obres recents de compositors catalans actuals, amb una vocació evident de reivindicació del talent autòcton. Els que disposem de tribunes públiques sempre insistim a reivindicar la formidable fornada d’intèrprets de les noves generacions que tenim a Catalunya i que són un orgull per al país; però també cal posar èmfasi en els magnífics creadors que tenim, compositors excel·lents que estan donant fruits saborosos com els que acostuma a incorporar Xavier Puig en tots els seus repertoris (valuosa labor!) i com els que sentirem avui. En aquest concert, a més, sentirem una estrena absoluta, encarregada per Xavier Puig al jove compositor barceloní Andreu Diport. Puig va voler sumar-se a les celebracions pel mil·lenari de Montserrat encomanant a Diport (que és exescolà) alguna obra relacionada amb el seu ric patrimoni musical, i d’aquí va sorgir una versió coral molt lliure de la cançó popular sacra Cunctis simus concanentes (continguda al Llibre vermell de Montserrat), per a tenor solista, cor a quatre veus i orgue. Citem les paraules de l’autor: “Ja des de la serena introducció de l’orgue s’intueix que, si bé l’harmonia és modal, no hi ha cap pretensió de fer una recreació històrica. El tema és exposat pel tenor solista, amb un coixí harmònic del cor i també el suport de l’orgue. Al llarg de l’obra, les textures es despleguen en un diàleg del qual tothom participa, amb contramelodies i fins i tot un passatge d’ecos. No és fins al darrer terç que es pren un tempo més veloç i rítmic, amb l’impuls característic de la dansa original. L’obra culmina, doncs, amb el cor cantant Ave Maria a una sola veu, en un final exultant i joiós”. I nosaltres serem els privilegiats d’escoltar-lo per primera vegada.
Clourà el concert una obra festiva i de celebració de Bernat Vivancos, la Salve Montserratina “Cantantibus organis”, una expressió que fa referència a la cèlebre (i equívoca) frase que ha acabat sent l’argument definitiu per convertir Santa Cecília, per la seva capacitat per tocar l’orgue, en la patrona dels músics. Aquesta Salve va ser composta per Vivancos mentre era director de l’Escolania de Montserrat, i va sonar en les vespres solemnes per a la inauguració del flamant orgue de la basílica, un instrument colossal construït pel taller d’Albert Blancafort, i que té 4.242 tubs i 12,5 metres d’alçada. L’obra està escrita en un llenguatge agosarat, per a una formació coral de veus mixtes, ben nodrida, i amb un paper especial per a l’orgue, ric i potent, per tal de fer lluir aquell extraordinari instrument que es va inaugurar el mes de març del 2010. És la primera vegada que s’interpreta fora del santuari, i en concert. Vivancos la va dedicar al pare abat Cassià Maria Just, que també va ser un bon músic i organista excel·lent. Però aquesta obra té un secret mai revelat fins ara. Vivancos va voler incloure un petit homenatge a la pròpia partitura: el pare abat va morir el març del 2008, i quan el van enterrar, al fèretre hi van posar un petit tub d’orgue, un dels que ja estaven preparats per ser col·locats a l’orgue, concretament un bordó que fa sonar la nota Do4. Aquesta és la mateixa nota que utilitza Vivancos al final d’aquesta obra, com a homenatge i record a Cassià Maria Just. La nota sona al final de l’obra i roman discretament però ben present fins a l’acabament: pareu-hi l’orella perquè és ben perceptible i un gest molt tendre que mai no s’havia explicat públicament.
Bellesa i emoció es fonen en aquests dos homenatges sonors, fruits de l’enorme talent creatiu que tenim al nostre país. Reconeguem-lo i gaudim-ne.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografies
Julian Prégardien, tenor
© Chris Gonz
Nascut a Frankfurt, va rebre la formació musical inicial als cors de la catedral de Limburg. Havent acabat els estudis, va formar part del conjunt de l’Oper de Frankfurt, i després va actuar al Festival d’Ais de Provença, Staatsoper d’Hamburg i de Múnic, així com a l’Opéra Comique de París, Festival de Salzburg, Staatsoper de Berlín i a la Setmana Mozart de Salzburg. El maig del 2024 va cantar Tamino en una producció de La flauta màgica a Cleveland, dirigit per Franz Welser-Möst, i després una reposició de Don Giovanni al Festival de Salzburg i una nova producció de La flauta màgica de Mozart a la Staatsoper de Viena.
Ha actuat amb orquestres de prestigi, com la Cleveland Orchestra i Wiener Philharmoniker amb Franz Welser-Möst; Orquestra Filharmònica d’Oslo i Royal Concertgebouw d’Amsterdam amb Klaus Mäkelä; Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunk i Sir John Eliot Gardiner; Ensemble Pygmalion i Raphaël Pichon; La Cetra i Andrea Marcon, i Gewandhausorchester amb el Thomaskantor Andreas Reize.
Julian Prégardien se centra especialment a actuar en recitals i projectes de música de cambra. És el fundador i director artístic del festival Liedstadt, un gran projecte que portarà per tot el món de parla alemanya després de començar a Hamburg l’octubre del 2024 i presentant artistes en un ampli ventall de formats a partir del gènere del lied. A més de recitals per tot Europa, el 2024 va interpretar Die schöne Müllerin de Schubert amb Sir András Schiff al Festival de Salzburg i al Wigmore Hall de Londres.
És professor de cant a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Múnic, membre de la Red Schumann i director artístic de l’Acadèmia Brentano d’Aschaffenburg.
Juan de la Rubia, teclats
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és originari de la Vall d’Uixó (Castelló). Va iniciar la seva formació sota la tutela del seu pare i de Ricardo Pitarch. La seva educació artística es va desenvolupar en diverses capitals europees, sota la guia de mestres destacats, entre els quals Òscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent. També va rebre ensenyances d’Olivier Latry i Ton Koopman. Els premis extraordinaris obtinguts en acabar els estudis i els primers premis en el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i El Primer Palau van influir significativament en l’inici de la seva carrera.
La seva activa tasca com a solista li ha permès actuar en destacats escenaris de més de trenta països arreu del món, com el Palau de la Música Catalana, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, Auditorium de la Maison de Radio France de París, Teatre Mariïnski i Filharmònica de Sant Petersburg. També ha actuat a catedrals, com les de Colònia, Berlín, Westminster, Viena, Ginebra, Bogotà, Ciutat de Mèxic, Tunis o a l’església de Saint-Sulpice de París.
De la Rubia ha exercit rols de solista i director amb l’Orquesta Nacional de España, Orquesta de RTVE, ORCAM, les orquestres simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries, Castella i Lleó i Orquesta Filarmónica de Bogotà, entre altres formacions destacades. Ha col·laborat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Salvador Mas, Simon Rattle, Roberto González Monjas, Pablo González, Pascal Rophé i Thierry Fischer.
En el camp de la interpretació històricament informada, ha treballat amb Les Siècles i ha dirigit la Freiburger Barockorchester, Orquesta Barroca de Tenerife i, recentment, ha impulsat la creació de la seva pròpia orquestra: l’Orquestra del Miracle, que va obtenir una acollida de públic i crítica excel·lent en la seva presentació el juny del 2023.
A més, ha col·laborat amb solistes de renom, com Matthias Goerne, Carolyn Sampson, Elena Obraztsova, Marta Mathéu, Philippe Jaroussky –amb qui va gravar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy– o Marco Mezquida, amb qui ha desenvolupat el projecte d’improvisació Bach & forward.
De la Rubia s’ha especialitzat també en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut: Faust i Nosferatu (Murnau), Metropolis (Lang), El maquinista de la General (Keaton) o El gabinet del Dr. Caligari (Wiene).
De la seva discografia destaquen els enregistraments dedicats a Johann Sebastian Bach, Antonio de Cabezón amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, i recentment una gravació realitzada a l’orgue de la catedral de Bogotà.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, imparteix habitualment classes magistrals a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
El Cor de Cambra està format per:
Sopranos:
Belén Barnaus, Natàlia Casasús, *Alba Fernández, Míriam Garriga, *Andrea Martí, Mireia TarragóContralts:
Marta Cordomí, Blanca Martí, Diana Martins, Maria Jurado, *Mariona Llobera, Magda PujolTenors:
Aniol Botines, Josep Camós, **Ferran Mitjans, *Carles Prat, Marc Rendón, *Matthew ThomsonBaixos:
*Albert Cabero, Esteve Gascon, David Pastor, Néstor Pindado, *German de la Riva, Jordi Sabata*Solistes Ave Maria, op. 23 núm. 2 de F. Mendelssohn
**Solista Salve Montserratina “Cantantibus organis” de B. VivancosBalthasar Neumann Chor
© Mina Esfandiari
Una profunda passió per la música, una qualitat artística excepcional i una alegria irreprimible pel cant, això és el que representa el Balthasar Neumann Chor, fundat per Thomas Hengelbrock l’any 1991. El conjunt aconsegueix sorprendre una vegada i una altra amb les seves interpretacions plenes d’energia i en què crea moments màgics per al públic d’arreu. La mescla singular del pur i càlid so Balthasar Neumann commou i fascina per igual, la qual cosa converteix el cor en un cas únic.
Aquest so, juntament amb assaigs intensius i estudis en profunditat de les obres i els seus compositors generen l’altíssima qualitat del cor, qualificat per la revista «Gramophone» com “un dels millors cors del món”. Nombrosos premis, entre els quals destaquen diversos Echo Klassik i un Premi Gramophone, avalen el prestigi de la formació.
Sota la direcció de Thomas Hengelbrock, els cantants treballen en residències artístiques internacionals i ofereixen concerts en sales i festivals reconeguts. El cor col·labora amb la Balthasar Neumann Orchester i amb molts altres socis musicals, com la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, Gewandhausorchester de Leipzig, Tonhalle Orchester de Zúric, Simfònica NHK de Tòquio, Sinfonieorchester de Basilea, amb directors convidats entre els quals destaquen Pablo Heras-Casado, Ivor Bolton i Howard Arman. A més de les seves actuacions històricament informades amb obres com ara Parsifal de Wagner, Elies de Mendelssohn, Missa solemnis de Beethoven i la versió original de Cavalleria rusticana de Mascagni, el cor es dedica cada vegada més a composicions i obres contemporànies que traspassen gèneres.
Durant la pandèmia, el Balthasar Neumann Chor es va dedicar a facilitar projectes i donar veu a l’art i la cultura. Els cantants transmeten els seus coneixements i entusiasme per la música a generacions futures impartint classes magistrals, tallers i altres projectes pedagògics.
El Balthasar Neumann Chor està format per:
Sopranos:
*Karin Gyllenhammar, **Ella Marshall Smith, Christine Süßmuth, Anna TerterjanContralts:
**Anne Bierwirth, Petra Ehrismann, Angela Froemer, *Irina MakarovaTenors:
Nils Giebelhausen, Nino Gmünder, **Mirko Ludwig, *Christian RathgeberBaixos:
**Felix Rathgeber, Hans Wijers, Johannes Hill, *Andrey Akhmetov*Solistes “Psalm 2: Warum toben die Heiden”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1 de F. Mendelssohn
**Quartet solista “Psalm 2: Warum toben die Heiden” i “Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?”, de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3 de F. MendelssohnXavier Puig, director
© Ricardo Rios
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut a Cervera (1973), començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Va rebre també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Continuà la formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Académie International de Pontarlier (França) (1997-98).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i al Wiener Meisterkurs de Viena (1999). El 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de Viena, on durant tres anys va cursar els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i Howard Arman, entre d’altres. El març del 2001 va obtenir l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre.
El març del 2002 guanyà el concurs per cobrir la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), que ocupà fins al 2004, i amb la qual va oferir concerts al prestigiós festival alemany de Schleswig-Holstein i a la Konzerthaus de Berlín, a més de l'Auditorio de Lleó. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez. El juliol del 2003 guanyà el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que ocupà fins al juliol del 2005, i amb la qual ha dirigit diferents programes amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.
Des del 2018 és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual des del 2012 dirigeix anualment la Gira de Setmana Santa que porta el repertori simfonicocoral arreu del territori. També des del 2018 és director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002, amb la qual ha dirigit diversos projectes de recuperació de la cançó popular. Ha dirigit el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX, i en l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format. Ha dirigit repertori operístic al cicle Òpera a Catalunya dels Amics de l’Òpera de Sabadell i al cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta de Granada, Orquesta d’Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta de Còrdova, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Terres de Lleida, Orquestra Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Camera Musicae, Camerata Eduard Toldrà, Lleidart Ensemble, i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb qui està interpretant la integral de les Simfonies de Beethoven.
A nivell pedagògic, és professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC. Ha estat director convidat en orquestres de joves, com la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM), les orquestres dels conservatoris de Canàries, Musikene, Badajoz i Tarragona, així com a la Trobada de Joves Orquestres d’Igualada o de la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona. Ha estat professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, del Curs Internacional de Cervera i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa48.
Entre els enregistraments destaca un disc de música religiosa de Mompou i Blancafort, el primer enregistrament dels Concerts per a violí i oboè de Joan Manén, i obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, a més de diversos programes per a TV3.
Va ser director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011. Juntament amb la direcció del concert de l’11 de Setembre, també ha destacat en la recuperació i promoció de la música d’autors catalans.
Textos
Johannes Brahms (1833-1897)
Geistlisches Lied, op. 30
Text de Paul Fleming (1609-1640)Laß dich nur nichts nicht dauren mit Trauren,
sei stille, wie Gott es fügt,
so sei vergnügt mein Wille!No et desesperis, ans
estigues tranquil, tal com Déu ha disposat:
i així la meva voluntat estarà satisfeta.Was willst du heute sorgen auf morgen?
Der Eine steht allem für,
der gibt auch dir das Deine.Per què et preocupes avui pel demà?
L’únic Déu pensa en tot:
també et donarà el que et mereixes.Sei nur in allem Handel ohn Wandel,
steh feste, was Gott beschleußt,
das ist und heißt das Beste.Sigues ferm en totes les teves accions,
adherir-se fermament al que Déu ha decidit,
això és i serà el millor.Amen.
Amén.
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Ave Maria, op. 23 núm. 2Ave Maria, gratia plena
Dominus tecum
benedicta tu in mulieribus.
Sancta Maria mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostri.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i a l’hora de la nostra mort.Verleih uns Frieden
Verleih uns Frieden gnädiglich,
Herr Gott, zu unsern Zeiten;
es ist doch ja kein andrer nicht,
der für uns könnte streiten,
denn du, unser Gott, alleine.Atorga’ns, benignament la pau,
al present, Senyor Déu nostre,
donat que, no cap altre,
pot bregar més per nosaltres,
sinó, sols tu, Déu nostre.“Psalm 2: Warum toben die Heiden” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 1
Warum toben die Heiden,
und die Leute reden so vergeblich?
Die Könige im Lande lehnen sich auf,
und die Herren ratschlagen sich mit einander
wider den Herrn und seinen Gesalbten:Per què s’avaloten les nacions,
i els pobles es conjuren en va?
Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Ungit:Lasst uns zerreisen ihre Bande,
und von uns werfen ihre Seile!
Aber der im Himmel wohnet,
lachet ihrer, und der Herr spottet ihrer.“Trenquem els seus lligams!
Traguem-nos el seu jou!”
Però se’n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se’n burla.Er wird einst mit ihnen reden in seinem Zorn,
und mit seinem Grimm wird er sie schrecken.
Aber ich habe meinen König eingesetzt
auf meinem heiligen Berge Zion.Aleshores els parla indignat,
el seu enuig els desconcerta:
“Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.”Ich will von einer solchen Weise predigen,
dass der Herr zu mir gesagt hat:
Du bist mein Sohn, heute hab' ich dich gezeuget;
heische von mir, so will ich dir die Heiden zum Erbe geben,
und der Welt Ende zum Eigenthum.Ara proclamo el decret del Senyor.
Ell m’ha dit: “Tu ets el meu fill;
avui jo t’he engendrat.
Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.Du sollst sie mit eisernem Scepter zerschlagen,
wie Töpfe sollst du sie zerbrechen:
So lasset euch nun weisen, ihr Könige,
und lasset euch züchtigen, ihr Richter auf Erden.Els destrossaràs amb una vara de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.”
Per tant, reis, tingueu seny;
repenseu-vos-hi, governants de la terra.Dienet dem herrn mit Furcht und freuet euch mit Zittern!
Küsset den Sohn, dass er nicht zürne,
und ihr umkommet auf dem Wege,
denn sein Zorn wird bald aufbrennen.
Aber Wohl allen, die auf ihn trauen.Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolosos a fer-li homenatge,
no fos cas que s’irrités i anéssiu a la desfeta
si de sobte s’inflamava el seu enuig.
Feliços els qui en ell es refugien!“Psalm 43: Richte mich, Gott” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 2
Richte mich, Gott, und führe meine Sache
wider das unheilige Volk, und errette mich
von den falschen und bösen Leuten.Fes-me justícia, Déu meu,
defensa la meva causa contra una gent infidel;
allibera’m de l’home pervers i traïdor.Denn du bist der Gott meiner Stärke;
warum verstößest du mich?
Warum lässest du mich so traurig geh’n,
wenn mein Feind mich drängt?Déu meu, tu ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d’anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l’enemic?Sende dein Licht und deine Wahrheit,
dass sie mich leiten
zu deinem heiligen Berge,
und zu deiner Wohnung.Envia’m la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.Dass ich hinein gehe zum Altar Gottes,
zu dem Gott, der meine Freude und Wonne ist, und
dir, Gott, auf der Harfe danke, mein Gott.I m’acostaré a l’altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara, oh Déu, Déu meu.Was betrübst du dich, meine Seele,
und bist so unruhig in mir?
Harre auf Gott!
denn ich werde ihm noch danken,
dass er meines Angesichts Hülfe,
und mein Gott ist.Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Posaré la meva esperança en Déu,
i un altre cop el lloaré,
el meu salvador
i el meu Déu.“Psalm 22: Mein Gott, warum hast du mich verlassen?” de Drei Psalmen, op. 78 núm. 3
Mein Gott, mein Gott,
warum hast du mich verlassen?
Ich heule, aber meine H¨ulfe ist fern.
Mein Gott, des Tages rufe ich, so antwortest du nicht; und des Nachts schweige ich auch nicht.Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?
Jo ploro, però el meu clam és lluny.
De dia crido, però tu no em respons;
i a la nit tampoc callo.Aber du bist heilig, der du wohnest unter dem Lobe Israels.
Unsre Väter hofften auf dich;
und da sie offten, halfest du ihnen aus.
Zu dir schrieen sie, und wurden errettet;
sie hofften auf dich,
und wurden nicht zu Schanden.Però tu ets Sant, ja que tu habites sota les lloances d’Israel!
Els nostres pares confiaven en tu,
i com ells hi confiaven, els vas ajudar.
A tu clamaven i es van salvar;
en tu confiaven,
i no foren confosos.Ich aber bin ein Wurm, und kein Mensch,
ein Spott der Leute, und Verachtung des Volks.
Alle, die mich sehen, spotten meiner,
sperren das Maul auf, und schütteln den Kopf:Però jo soc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, i menyspreu del poble.
Tots els qui em veuen, se’n riuen de mi,
fan ganyotes, i sacsejen el cap:Er klage es dem Herrn, der helfe ihm aus,
und errette ihn, hat er Lust zu ihm.
Ich bin augeschüttet wie Wasser,
alle meine Gebeine haben sich getrennt.“Que s’adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l’alliberi, si tant se l’estima!”
Jo soc escorredís com l’aigua,
tots els meus ossos s’han separat;Mein Herz ist in meinem Leibe wie zerschmolzenes Wachs.
Meine Kräfte sind vertrocknet wie eine Scherbe,
und meine Zunge klebt am Gaumen,
und du legst mich in des Todes Staub.el meu cor està dins el meu cos com la cera fosa.
Les meves forces s’han assecat com terrissa,
i la meva llengua se m’adhereix al paladar.
I tu m’ajeus a la pols de la mort.Denn Hunde haben mich umgeben,
und der Bösen Rotte hat sich um mich gemacht;
Sie haben meine Hände und Füsse durchgraben.
Sie teilen meine Kleider unter sich,
und werfen das Loos um meine Gewand.Perquè els gossos m’han rodejat,
i el grup de malfactors m’encercla;
ells han foradat les meves mans i peus.
Es reparteixen els meus vestits entre ells,
i llancen els daus per la meva roba.Aber du, Herr, sei nicht ferne.
Meine Stärke, eile mir zu helfen.
Errette meine Seele vom Schwert,
meine Einsame von den Hunden.Però tu, Senyor, no t’allunyis.
Força meva, cuita a defensar-me.
Allibera la meva ànima de l’espasa,
la meva solitud d’entre els gossos.Hilf mir aus dem Rachen der Löwen,
und errette mich von den Einhörnern.
Ich will deinen Namen predigen meinen Brüdern,
ich will dich in der Gemeinde rühmen.Salva’m de la venjança dels lleons,
guarda’m de les banyes del brau.
Jo vull predicar el teu nom als meus germans,
jo vull lloar-te a la comunitat.Rühmet den Herrn, die ihr ihn fürchtet!
Es ehre ihn in aller Same Jacobs,
und vor him scheue sich aller Same Israels,
denn er hat nicht verachtet noch verschmäht das Elend des Armen,
und sein Antlitz nicht vor ihm verborgen,
und da er zu ihm schrie, hörte er es.“Lloeu el Senyor, els qui el temeu!
Que sigui honorat pels descendents de Jacob,
I davant d’ell prosterneu-vos tots, fills d’Israel,
perquè no ha rebutjat ni menyspreat la misèria del pobre;
i el seu rostre davant d’ell no l’ha amagat
i quan ell cridava auxili, l’ha escoltat.”Dich will ich preisen in der grossen Gemeinde;
ich will meine Gelübde bezahlen vor denen, die ihn furchten.
Die Elenden sollen essen, dass sie satt werden;
und die nach dem Herrn fragen,
werden ihn preisen;
Euer herz soll ewiglich leben.A Vós jo us lloaré davant de tot el poble;
jo compliré la meva promesa davant d’aquells, que a ell temen.
Els humils en menjaran fins que s’atipin,
i aquells que cerquen el Senyor,
el lloaran;
el vostre cor per sempre viurà.Es werde gedacht aller Welt Ende,
dass sie sich zum Herrn bekehren,
und vor ihm anbeten
alle Geschlechter der Heiden.
Denn der Herr hat ein Reich,
und er herrscht unter den Heiden.Serà pensat a tots els confins del món,
de manera que ells al Senyor es convertiran.
I davant seu l’adoraran
els homes i dones pagans.
Perquè el Senyor té un Regne:
i ell regna entre els pagans.Bernat Vivancos (1973)
Salve Montserratina “Cantantibus organis”Salve,
Regina, Mater misericordiae:
Vita, dulcedo, et spes nostra, Salve.Déu vos salve,
Reina i Mare de misericòrdia;
vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve.Ad te clamamus, exsules filii Hevae.
Ad te suspiramus,
gementes et flentes,
in hac lacrimarum valle.A Vós cridem els desterrats fills d’Eva;
a Vós sospirem,
gemint i plorant
en aquesta vall de llàgrimes.Eia ergo advocata nostra,
illos tuos misericordes oculos,
ad nos converte.Ara, doncs, advocada nostra,
aquests ulls vostres tan misericordiosos
gireu-los envers nosaltres.Et Jesum,
benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exsilium,
ostende.I, Jesús,
fruit beneït del vostre ventre,
després d’aquest exili,
mostreu-nos.O clemens,
O pia,
O dulcis Virgo Maria.Oh clementíssima,
oh piadosa,
oh dolça Verge Maria.Andreu Diport (1998)
Cuncti simus concaentes
Anònim (Llibre vermell)Cuncti simus concanentes: Ave Maria.
Virgo sola existente, en affuit Angelus
Gabriel est appellatus atque missus caelitus.
Clara facieque dixit: Ave Maria.Cantem tots junts: Déu vos salve, Maria.
Quan la Verge estava sola, va aparèixer un Àngel
el seu nom era Gabriel i era un enviat del cel.
I amb cara resplendent va dir: Déu vos salve, Maria.Clara facieque dixit, audite carissimi.
En concipies Maria: audite carissimi.
Pariesque Filium: audite carissimi.
Vocabis eum Jesum: Ave Maria.I amb cara resplendent va dir: Escolteu estimadíssims.
Mira, concebràs, Maria: escolteu, estimadíssims
i donaràs a llum a un fill: escolteu, estimadíssims
l’anomenaràs Jesús: Déu vos salve, Maria.També et pot interessar...
Palau Bach
Dimecres, 09.04.25 – 19 h
Sala de ConcertsPassió segons sant Mateu
Elisabeth Breuer, soprano
Anna Lucia Richter, mezzosoprano
Patrick Grahl, tenor (Evangelista)
Thomas Hobbs, tenor
Matthew Brook, baix (Jesús)
Stephan Loges, baix
RIAS Kammerchor Berlin
Akademie für Alte Musik Berlin
Justin Doyle, directorJ. S. Bach: Passió segons sant Mateu, BWV 244
Preus: de 18 a 95 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
