KYRIE

Senyor, teniu pietat,
Crist, teniu pietat,
Senyor, teniu pietat.

GLORIA

Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem.
Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.

CREDO

Crec en un sol Déu,
Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill Unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum,
Déu veritable de Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare;
per ell tota cosa fou creada.
El qual per nosaltres, els homes,
i per la nostra salvació davallà del cel.
I, per obra de I’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat;
patí i fou sepultat.
I ressuscità el tercer dia,
d’acord amb les Escriptures,
i se’n pujà al cel;
seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida del món venidor.
Amen

SANCTUS

Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.
Hosanna a les altures.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.

AGNUS DEI

Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Doneu-nos la pau

Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
Turmentat per visions de vol i caiguda,
Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
El mestre Leonardo imagina un motor
Per portar l’home amunt fins el sol.

I ell somnia que els cels el criden,
xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
“Leonardo, Leonardo, vine a volar”

L’home amb les seves ales grans i congeniades
Fent força contra la resistència de l’aire

Tant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
Alliberant d’un en un els coloms comprats
a la daurada alba de la Toscana.

I mentre ell somnia, de nou la crida
L’aire mateix dona veu:
Leonard, Leonardo, vine a volar

Proper a l’element del foc
Gratant ploma sobre paper arrugat
(Xarxa, canya, fil, paper)
Imatges d’ala i marc  i teixit subjectats fort

Mentre la torre de llumins sona a mitjanit
Sobre les teulades, carrers i cúpules
El triomf de l’home essent ascendent
En els somnis de l’home mortal

Leonardo fa el cor fort
pren un darrer alè, i salta
Leonardo, Leonardo, vine a volar!
Leonardo, somniar!

Sol morint, brilla càlid una mica més!
El meu ull, enlluernat de llàgrimes, enlluernarà el teu,
Conjurant-te a brillar i a no moure't.
Tu, sol i jo hem treballat tota la tarda
sota un núvol sense rosada i opressor-
un velló ara daurat amb el nostre dolor comú
que aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!

No era infidel: era molt dona,
somrient amb una imparcialitat terrible,
sobirana, amb un cor inigualable, adorada pels homes,
fins que el cucut de la primavera amb plomalls
enganxats
va temptar la seva pietat i la seva veritat va trair.
Aleshores ella que brillava per a tots va resignar la
seva existència,
i aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!

Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar, ah!
Que encisa els més adustos.
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.
I amaga besades sota els llavis de les roses.

Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Vinc de cel i no soc esquerpa,
Despertant al meu pas sons i colors.
Revesteixo de bellesa tot allò que la meva ma toca
i la meva boca s’enrogeix amb el calze de les flors
Vinc de cel i no soc esquerpa,

Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Ensenyo noves cançons als pinsans i a les merles
I en els blaus rierols que l'octubre embrutà
Desgrano collarets de safirs i perles.

Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Obro els cors a la terra i en el cel, les ales
De vellut dels iris, a la vora dels estanys,
guio el vol de les florents donzelles

Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar,
Que encisa els més adustos, ah!
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.

Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
I amaga besades sota els llavis de les roses. Ah!
Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera! Ah!