Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Sabaté
—Concert del 40è aniversari de la formació
Tardes al Palau
Dimecres, 8 de novembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Marcel Sabaté, director
Idea i direcció escènica: Laura Aubert i Bernat Cot
Presentació: Laura Aubert
Il·luminació: Dani Gener
Gravacions entrevistes: Pere GualProducció: Montse Farrarons
Albert Guinovart (1962)
El circ (Estrena absoluta. Obra encàrrec de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona amb motiu del 40è aniversari)Desfilada
L’equilibrista
El pallasso trist i la ballarina
AcròbatesRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
Camí de llumEduard Toldrà (1895-1962)
La fageda d’en JordàManel Oltra (1922-2015)
MontmagastreJoaquim Serra (1907-1957)
ElegiaJuli Garreta (1875-1925)
A en Pau CasalsAntoni Ros Marbà (1937)
Petita suite lúdica (Estrena absoluta. Obra encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el projecte Barcelona Creació Sonora promogut per l’Ajuntament de Barcelona)Preludiet
Ball pla
Trapelleries
Arietta
CorrandesDurada del concert: 80 minuts sense pausa
La durada del concert és aproximada.#patrimonicatalà #estrenes
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Cobla Sant Jordi celebra la crisi dels 40
Quaranta anys després d’aquelles notes inicials a l’antic Teatre de l’Orfeó de Sants, la Cobla Sant Jordi torna al Palau de la Música per celebrar-ho.
¿Per on ha passat la Cobla Sant Jordi fins ara? ¿Com ha canviat des d’aquells inicis innocents plens de ganes de manifestar-se, de reivindicar-se, de cridar ben fort que la música de cobla tenia un present i un futur?
Mirant enrere, la Cobla Sant Jordi ha esdevingut una de les grans formacions del nostre país, tot fent créixer i donant a conèixer la música per a cobla arreu del món. I amb una discografia que comprèn prop d’un centenar d’enregistraments.
El futur del conjunt és igualment il·lusionant i esperem que continuï la bona tasca feta fins al dia d’avui nodrint-la de nous punts de vista que permetin continuar sumant adeptes a aquesta agrupació tan característica.
Quan fas anys, mires enrere, i després endavant, i tornes a mirar enrere i dins teu es comença a remoure alguna cosa; apareix la crisi dels quaranta.
Però tota crisi és una oportunitat per honrar la memòria i veure’n l’evolució. No podem oblidar per tal de continuar creixent endavant. En aquest concert viatjarem a través dels quaranta anys de la cobla per fer valer la feina feta i la bona salut del conjunt.Per molts anys.
Comentari
La cobla, agrupació instrumental que relacionem tant sí com no amb la sardana, ofereix als compositors un món de possibilitats extraordinari i així ultrapassa aquesta funció primigènia d’acompanyar el ball. La millora en la qualitat dels instruments i la més aprofundida formació i competència dels intèrprets han fet que, amb el pas dels anys, la cobla s’hagi obert a diversos tipus de música. Ben aviat la cobla esdevingué una agrupació d’ambició simfònica i les seves possibilitats en aquest sentit atragueren diversos compositors.
Al programa del concert d’avui trobem aquest esperit simfònic de la cobla, aquesta ambició que no és una traïció al seu passat ni als seus orígens, sinó, ben al contrari, un aprofundiment de les seves possibilitats. Les dues estrenes, d’Albert Guinovart l’una i d’Antoni Ros Marbà l’altra, són símptoma de l’actual vitalitat i versatilitat de la composició per a cobla. A la cobla, hi cap tant una evocació del món del circ que connecta amb músiques lleugeres, lúdiques i suposadament funcionals, com el món neoclàssic que ens pot recordar Stravinsky. Alhora, diríem de la de Ros Marbà que parteix també d’un cert neoclassicisme, però vinculat amb un noucentisme que ens evoca músiques que diríem d’arrel amb dos moviments de dansa de títols i esperit inequívocament catalans: ball pla i corrandes. En una línia ben semblant situem dos títols que ens evoquen espais geogràfics: La fageda d’en Jordà d’Eduard Toldrà i Montmagastre de Manuel Oltra. El primer ens remet al famós bosc proper a Olot que evocà poèticament Joan Maragall en uns versos inoblidables i l’esperit dels quals ressonen en la composició de Toldrà escrita el 1925. L’obra d’Oltra ens evoca anys després, el 1970, el castell de Montmagastre, situat al cim d’un pujol a Artesa de Segre. Igualment poètica com la composició de Toldrà, alterna el lirisme melòdic amb ritmes de dansa i, al final, amb la solemnitat pròpia d’un edifici medieval que tingué un paper destacat en les lluites contra els àrabs. Marcadament líric i d’un noucentisme revelador i genuí que defineix l’estètica del seu autor, trobem Camí de llum de Ricard Lamote de Grignon, escrita el 1952. Seguim així en un univers creatiu molt proper entre aquests creadors, mentre que trobem un cert contrast amb les composicions de Joaquim Serra i Juli Garreta, d’un caràcter més clarament romàntic i vuitcentista. L’Elegia de Serra és una pàgina meditativa i serena; en canvi, en la ben coneguda sardana A en Pau Casals de Garreta percebem l’admiració del compositor per Casals, el qual animà Garreta a compondre peces d’alta volada que ell estrenà al capdavant de la seva orquestra. Garreta la va compondre el 1913 tot recordant una vetllada musical a la casa de Casals a Sant Salvador l’agost de l’any anterior.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi posseeix el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament de la ciutat el 1997.
Dirigida actualment per Marcel Sabaté, cal destacar la figura de Jordi León com a director titular de la Cobla des de la fundació fins a l’any 2007, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic.
És una formació que ofereix tot el ventall de la música per a cobla, des de les sardanes més clàssiques fins als reptes més innovadors. Té una selecció dels millors instrumentistes del moment i ha estat dirigida per les batutes més importants del país.
Ha enregistrat més de noranta treballs, entre els quals destaquen els monogràfics dels clàssics Eduard Toldrà, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer, Domènec Moner, Narcís Paulís i Josep Serra; els contemporanis Marc Timón, Enric Ortí, Salvador Brotons i Joan Lluís Moraleda; les fusions amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, Pascal Comelade, Niño Josele, Roger Mas, Carme Canela, Raph Dumas, Grup Coses, KulbikDance Company, el DJ Mario Nieto, Kepa Junkera i Kaulakau; a més d’enregistraments de clàssics de la sardana o sardanes dedicades.
Enguany té en cartera l’espectacle Coblism 3 que ajunta el DJ i productor musical del Rosselló Raph Dumas, la companyia de dansa Cobosmika i la Cobla en un espectacle únic de música per a cobla, electrònica i dansa.
Té els premis Enderrock (2013), Altaveu (2012) i Ciutat de Barcelona de Música (2011).
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona està formada per:
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Marc Clos, percussióCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona rep el suport de:
Biografies
Marcel Sabaté, director
Amb una formació musical solvent i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.
Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.
Perfeccionà la direcció d’orquestra durant cinc anys (2006-2010) al Curs Internacional de Viena (Wiener Meisterkurse), amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi i dirigí els concerts finals a la Konzerthaus de Viena al capdavant de la l’Orquestra Filharmònica Estatal de Vidin, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.
En la seva activitat, cal destacar la direcció de l’estrena de l’òpera del mestre Josep Soler Die Blinde, amb textos de Rilke, que fou enregistrada per Catalunya Música i RNE4. Actualment és el director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla de l’ESMUC. Fins al 2011 exercí com a director titular de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, la Cobla Simfònica Catalana i la Cobla Ciutat de Girona.
Actualment és el professor de flabiol i tamborí de l’ESMUC i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Ha enregistrat més d’una cinquantena de CD, tant en qualitat de solista com de director, i ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Festival de Peralada i Festival de la Porta Ferrada, entre d’altres.
El 2012 fou guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 05.02.23 – 19 h
Sala de Concerts—Una tarda de sardanes
Cor Jove de l’Orfeó Català
(Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Cor Jove Amics de la Unió
(Marta Dosaiguas, directora)
Cobla Marinada
Edmon Colomer, directorFragments de L’Atlàntida de Falla i sardanes per a cobla i cor de Garreta, Toldrà i Lamote de Grignon, entre d’altres
Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Sabaté
—Concert del 40è aniversari de la formació
Tardes al Palau
Dimecres, 8 de novembre de 2023 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Marcel Sabaté, director
Idea i direcció escènica: Laura Aubert i Bernat Cot
Presentació: Laura Aubert
Il·luminació: Dani Gener
Gravacions entrevistes: Pere GualProducció: Montse Farrarons
Albert Guinovart (1962)
El circ (Estrena absoluta. Obra encàrrec de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona amb motiu del 40è aniversari)Desfilada
L’equilibrista
El pallasso trist i la ballarina
AcròbatesRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
Camí de llumEduard Toldrà (1895-1962)
La fageda d’en JordàManel Oltra (1922-2015)
MontmagastreJoaquim Serra (1907-1957)
ElegiaJuli Garreta (1875-1925)
A en Pau CasalsAntoni Ros Marbà (1937)
Petita suite lúdica (Estrena absoluta. Obra encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el projecte Barcelona Creació Sonora promogut per l’Ajuntament de Barcelona)Preludiet
Ball pla
Trapelleries
Arietta
CorrandesDurada del concert: 80 minuts sense pausa
La durada del concert és aproximada.#patrimonicatalà #estrenes
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes,
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Laia Llobera
Paradísia (2023)Cobla Sant Jordi celebra la crisi dels 40
Quaranta anys després d’aquelles notes inicials a l’antic Teatre de l’Orfeó de Sants, la Cobla Sant Jordi torna al Palau de la Música per celebrar-ho.
¿Per on ha passat la Cobla Sant Jordi fins ara? ¿Com ha canviat des d’aquells inicis innocents plens de ganes de manifestar-se, de reivindicar-se, de cridar ben fort que la música de cobla tenia un present i un futur?
Mirant enrere, la Cobla Sant Jordi ha esdevingut una de les grans formacions del nostre país, tot fent créixer i donant a conèixer la música per a cobla arreu del món. I amb una discografia que comprèn prop d’un centenar d’enregistraments.
El futur del conjunt és igualment il·lusionant i esperem que continuï la bona tasca feta fins al dia d’avui nodrint-la de nous punts de vista que permetin continuar sumant adeptes a aquesta agrupació tan característica.
Quan fas anys, mires enrere, i després endavant, i tornes a mirar enrere i dins teu es comença a remoure alguna cosa; apareix la crisi dels quaranta.
Però tota crisi és una oportunitat per honrar la memòria i veure’n l’evolució. No podem oblidar per tal de continuar creixent endavant. En aquest concert viatjarem a través dels quaranta anys de la cobla per fer valer la feina feta i la bona salut del conjunt.Per molts anys.
Comentari
La cobla, agrupació instrumental que relacionem tant sí com no amb la sardana, ofereix als compositors un món de possibilitats extraordinari i així ultrapassa aquesta funció primigènia d’acompanyar el ball. La millora en la qualitat dels instruments i la més aprofundida formació i competència dels intèrprets han fet que, amb el pas dels anys, la cobla s’hagi obert a diversos tipus de música. Ben aviat la cobla esdevingué una agrupació d’ambició simfònica i les seves possibilitats en aquest sentit atragueren diversos compositors.
Al programa del concert d’avui trobem aquest esperit simfònic de la cobla, aquesta ambició que no és una traïció al seu passat ni als seus orígens, sinó, ben al contrari, un aprofundiment de les seves possibilitats. Les dues estrenes, d’Albert Guinovart l’una i d’Antoni Ros Marbà l’altra, són símptoma de l’actual vitalitat i versatilitat de la composició per a cobla. A la cobla, hi cap tant una evocació del món del circ que connecta amb músiques lleugeres, lúdiques i suposadament funcionals, com el món neoclàssic que ens pot recordar Stravinsky. Alhora, diríem de la de Ros Marbà que parteix també d’un cert neoclassicisme, però vinculat amb un noucentisme que ens evoca músiques que diríem d’arrel amb dos moviments de dansa de títols i esperit inequívocament catalans: ball pla i corrandes. En una línia ben semblant situem dos títols que ens evoquen espais geogràfics: La fageda d’en Jordà d’Eduard Toldrà i Montmagastre de Manuel Oltra. El primer ens remet al famós bosc proper a Olot que evocà poèticament Joan Maragall en uns versos inoblidables i l’esperit dels quals ressonen en la composició de Toldrà escrita el 1925. L’obra d’Oltra ens evoca anys després, el 1970, el castell de Montmagastre, situat al cim d’un pujol a Artesa de Segre. Igualment poètica com la composició de Toldrà, alterna el lirisme melòdic amb ritmes de dansa i, al final, amb la solemnitat pròpia d’un edifici medieval que tingué un paper destacat en les lluites contra els àrabs. Marcadament líric i d’un noucentisme revelador i genuí que defineix l’estètica del seu autor, trobem Camí de llum de Ricard Lamote de Grignon, escrita el 1952. Seguim així en un univers creatiu molt proper entre aquests creadors, mentre que trobem un cert contrast amb les composicions de Joaquim Serra i Juli Garreta, d’un caràcter més clarament romàntic i vuitcentista. L’Elegia de Serra és una pàgina meditativa i serena; en canvi, en la ben coneguda sardana A en Pau Casals de Garreta percebem l’admiració del compositor per Casals, el qual animà Garreta a compondre peces d’alta volada que ell estrenà al capdavant de la seva orquestra. Garreta la va compondre el 1913 tot recordant una vetllada musical a la casa de Casals a Sant Salvador l’agost de l’any anterior.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi posseeix el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament de la ciutat el 1997.
Dirigida actualment per Marcel Sabaté, cal destacar la figura de Jordi León com a director titular de la Cobla des de la fundació fins a l’any 2007, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic.
És una formació que ofereix tot el ventall de la música per a cobla, des de les sardanes més clàssiques fins als reptes més innovadors. Té una selecció dels millors instrumentistes del moment i ha estat dirigida per les batutes més importants del país.
Ha enregistrat més de noranta treballs, entre els quals destaquen els monogràfics dels clàssics Eduard Toldrà, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer, Domènec Moner, Narcís Paulís i Josep Serra; els contemporanis Marc Timón, Enric Ortí, Salvador Brotons i Joan Lluís Moraleda; les fusions amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, Pascal Comelade, Niño Josele, Roger Mas, Carme Canela, Raph Dumas, Grup Coses, KulbikDance Company, el DJ Mario Nieto, Kepa Junkera i Kaulakau; a més d’enregistraments de clàssics de la sardana o sardanes dedicades.
Enguany té en cartera l’espectacle Coblism 3 que ajunta el DJ i productor musical del Rosselló Raph Dumas, la companyia de dansa Cobosmika i la Cobla en un espectacle únic de música per a cobla, electrònica i dansa.
Té els premis Enderrock (2013), Altaveu (2012) i Ciutat de Barcelona de Música (2011).
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona està formada per:
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Biel Pelfort, trompetes
Martí Badia, trombó
Pep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Marc Clos, percussióCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona rep el suport de:
Marcel Sabaté, director
Amb una formació musical solvent i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual.
Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.
Perfeccionà la direcció d’orquestra durant cinc anys (2006-2010) al Curs Internacional de Viena (Wiener Meisterkurse), amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi i dirigí els concerts finals a la Konzerthaus de Viena al capdavant de la l’Orquestra Filharmònica Estatal de Vidin, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.
En la seva activitat, cal destacar la direcció de l’estrena de l’òpera del mestre Josep Soler Die Blinde, amb textos de Rilke, que fou enregistrada per Catalunya Música i RNE4. Actualment és el director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla de l’ESMUC. Fins al 2011 exercí com a director titular de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, la Cobla Simfònica Catalana i la Cobla Ciutat de Girona.
Actualment és el professor de flabiol i tamborí de l’ESMUC i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Ha enregistrat més d’una cinquantena de CD, tant en qualitat de solista com de director, i ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Festival de Peralada i Festival de la Porta Ferrada, entre d’altres.
El 2012 fou guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 05.02.23 – 19 h
Sala de Concerts—Una tarda de sardanes
Cor Jove de l’Orfeó Català
(Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Cor Jove Amics de la Unió
(Marta Dosaiguas, directora)
Cobla Marinada
Edmon Colomer, directorFragments de L’Atlàntida de Falla i sardanes per a cobla i cor de Garreta, Toldrà i Lamote de Grignon, entre d’altres
Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –