Cor Plèiade & Sesé
— Concert del 10è aniversariEstiu al Palau
Dimarts, 2 de juliol de 2024 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Plèiade
Miquel Villalba, piano
Almudena Jambrina, corn anglès i percussió
Júlia Sesé Lara, directoraBernat Giribet (1995)
Olor de préssecGyörgy Orbán (1947)
Pange linguaEinojuhani Rautavaara (1928-2016)
Malagueña, de la Suite de LorcaEva Ugalde (1973)
Ave Maris StellaSarah Quartel (1982)
As you singII
Carles Prat (1985)
Poema del boscClara Wieck (1819-1896)
Ich stand in dunkeln TräumenDas ist ein Tag, der klingen mag
Eric Whitacre (1970)
She weeps over RahoonClaude Debussy (1862-1918)
Salut printempsGema María Navarro, solista
Durada del concert:
Primera part, 25 minuts | Pausa de 5 minuts | Segona part, 30 minuts.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Paradísia (2023)
Laia LloberaComentari
L’èxtasi del cos i de l’esperit
Potser no acostumen a treure el cap a les llistes del repertori més cèlebre, però formacions com el Cor Plèiade, que enguany celebra el seu desè aniversari, tenen a la seva disposició algunes de les pàgines més reeixides del patrimoni musical. El fet de tractar-se de veus iguals –en aquest cas, agudes– obliga el compositor a escurçar els intervals entre les diferents notes que n’integren la polifonia, ja que la distància màxima possible entre la veu més aguda i la més greu és molt més reduïda que en un cor de veus mixtes. Això resulta en un teixit harmònic d’una gran densitat i una sonoritat compacta molt característica, d’un impacte emocional profund en l’oient.
Avui en veurem una nodrida mostra, que, a més, tindrà un clar doble fil conductor: la visualització de la creació contemporània i la presència de compositores en les programacions artístiques.
Així, el concert s’inicia amb una estrena. Bernat Giribet, que ja ha col·laborat amb la directora Júlia Sesé anteriorment, compongué el 2017 una peça sobre un text propi que volia expressar musicalment la reminiscència d’una aroma que desperta els instints més bàsics i purs de l’atracció. Encara inèdita, enguany l’ha revisada i hi ha afegit una introducció; a Olor de préssec, el compositor català fa fluctuar les veus des de les essències pures fins a les exaltacions més desacomplexades i directes, tot creant una autèntica al·legoria de la senzilla bellesa que es revela en la intimitat humana.
Aquesta exaltació dels sentits serà contrastada per la transcendència de l’experiència religiosa amb dos dels himnes més reeixits del patrimoni litúrgic: Pange lingua i Ave Maris Stella. La seva extraordinària popularitat feu que ja durant el segle XV proliferessin innombrables versions polifòniques del cant original gregorià, tot iniciant una tradició que, passant per il·lustres com Victoria o Bruckner, es manté vigent en els autors d’avui. El romanohongarès György Orbán, fidel al seu estil ple de ritmes quirúrgicament percussius, rellegeix el primer, un himne eucarístic escrit per Tomàs d’Aquino per a la processó de corpus de Dijous Sant i que lloa el misteri de la transsubstanciació.
Per altra banda, trobem una de les referents actuals en l’escriptura per a veu femenina. Eva Ugalde inicia el seu Ave Maris Stella amb un simple cant monòdic que evoca l’aura ancestral d’aquest himne marià assignat en el breviari romà a l’ofici de vespres i d’origen incert. La compositora donostiarra desenvolupa llavors les possibilitats d’aquesta línia melòdica al llarg de les seves set estrofes, que plantegen la figura de Maria com a anunciadora de la vinguda de Crist –a través de la metàfora de l’estrella de mar, la sequera i el profeta Elies– tot explorant gradualment textures harmòniques d’una gran calidesa i ritmes de vivacitat creixent.
Tanmateix, la continuïtat espiritual entre els dos himnes és trencada per la presència del darrer moviment de la Suite de Lorca, que ens retorna momentàniament a la sensualitat més descarnada i visceral. Es tracta d’una de les peces més conegudes d’Einojuhani Rautavaara, ja de per si molt prolífic en el repertori coral. El finlandès l’escrigué el 1973, sense gaire expectatives, per a un concurs de composició a Espoo i com a acompanyament de la seva Missa per a nens (que paradoxalment fou guanyadora, però avui és molt menys interpretada).
Aquesta suite es caracteritza per l’impacte dels seus breus però intensos quatre moviments. “Malagueña”, que avui sentirem, musica un poema del Poema del cante jondo (1921), tot imitant, a través del ritme d’acords paral·lels, l’acompanyament d’una guitarra flamenca. També mostra, en la maduresa vocal i anímica que requereix, la necessitat d’enterrar l’estereotip estès en el món coral segons el qual quan parlem de veus iguals agudes ens referim indistintament a repertori per a veus femenines i veus blanques o infantils.
El concert segueix amb As you sing, una altra peça plena de llum que vol celebrar la joia del cant a través d’una melodia juganera que s’entrellaça amb un acompanyament rítmic de les veus, tot recreant l’aparent despreocupació caòtica d’un taral·lejar espontani. La canadenca Sarah Quartel, molt vinculada al món educatiu, és especialment militant en la difusió del poder transformador del cant coral en la nostra vida quotidiana.
A continuació, tornem a la música del nostre país. Tot i que la seva producció abasta diferents estils i tipus de formació, Carles Prat té una estreta vinculació amb el món coral no només com a creador, sinó també com a solista i cantant professional dels nostres principals cors. De fet, aquest Poema del bosc, inspirat en un poema de Guerau de Liost, fou estrenat en aquesta mateixa casa pel Cor de Noies, en tant que obra guanyadora en el II Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.
La presència de compositores en aquest programa culmina tot seguit amb dos lieder de Clara Wieck. Ich stand in dunkeln Träumen adapta un text de Heine i forma part de la col·lecció de sis cançons que escrigué entre el 1840 i l’estiu del 1843, just a l’inici del seu matrimoni amb Robert Schumann que tant perjudicà la seva activitat compositiva. Fou, de fet, un regal per al seu marit en el primer Nadal que compartien. El mateix Schumann la introduí anys més tard en la lectura del poc conegut Hermann Rollet i, el 1853, compongué el cicle Sechs Lieder aus Jucunde, basat en textos d’aquest poeta austríac. D’aquest cicle, escoltarem Das ist ein Tag, der klingen mag, on es pot apreciar com Wieck transforma totalment la senzillesa d’aquests textos sentimentals a través de la seva originalitat compositiva plena de girs inesperats. L’evocació boscana està plena d’elements descriptius, com la imitació de les trompes dels caçadors en l’acompanyament del piano, tot plegat en un to ufanós i alegre, poc habitual en la seva producció musical.
El concert retorna a la creació contemporània amb un dels compositors més populars i interpretats de les darreres dècades, l’estatunidenc Eric Whitacre. She weeps over Rahoon fou dedicada a la fundadora del Cor de Dones de Las Vegas, Jocelyn Kaye Jensen, i a la Universitat de Nevada. Adapta un poema de James Joyce inclòs en el volum Pomes Penyeach, publicat el 1913, que evoca la desesperació per la pèrdua de la persona estimada. La dinàmica pianissimo s’entrellaça amb el text xiuxiuejat i el lament càlid del corn anglès, tot creant un efecte corprenedor que descriu el lloc final de repòs de l’amant a Rahoon, una ciutat de la costa irlandesa. Com a curiositat, l’acompanyament de piano fou improvisat per Whitacre en l’estrena mateixa de la peça, i transcrit posteriorment.
El concert culmina amb un dels grans clàssics del repertori per a cor femení, tot i ser d’un compositor amb poca producció per a la veu humana. Claude Debussy, com la majoria de músics francesos de l’època, visqué sota la pressió social d’haver de guanyar l’històric Premi de Roma. En fou candidat fins a tres ocasions, i l’arribà a guanyar el 1884 amb L’enfant prodigue. El francès no fou feliç, ni adaptant-se a les exigències estilístiques del jurat, ni amb el posterior premi dels quatre anys de residència a la Villa Medici de Roma, però d’aquesta època trobem un conjunt d’obres de joventut d’un gran interès musical, encara que sovint menystingudes; Salut printemps forma part d’aquest grup. Debussy tenia vint anys quan la compongué per a cor femení i orquestra (avui n’escoltarem la reducció per a piano de Marius François Gaillard) i, tot i tractar-se d’un moment previ al desenvolupament del seu revolucionari llenguatge compositiu, quasi pictòric, ja hi trobem elements identificatius en els seus subtils canvis de textura, quan s’alterna entre dues i tres veus, o en la bellesa voluptuosa del seu exigent passatge solista. El jurat ho qualificà d’“estrany i inintel·ligible”... La ceguesa atemporal del món acadèmic.
Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic.
Biografies
Biografies
Cor Plèiade
Nascut el febrer del 2014, està format per cantants compromeses amb la formació musical i vocal. És un grup de qualitat i molt versàtil, especialitzat a preparar programes a cappella de compositors dels segles XX i XXI i amb la capacitat d’assumir reptes ben diversos i atrevides posades en escena.
El juliol del 2017 fou escollit cor amfitrió d’un dels concerts del Simposi Mundial de Música Coral de Barcelona. El 2019 va crear l’espectacle Un Nadal d’estrelles, que es va interpretar durant dos anys a Granollers i a Sant Celoni.
Després de la pandèmia reprengué l’activitat amb Ego sum Lux, un programa de música sacra per a cor i orgue que interpretà a l’església de Sant Esteve de Granollers dins el cicle La Música del Cel. La primavera del 2021 va fer una petita gira per territori català amb el programa a cappella titulat Kun mie laulan. El desembre del 2021 participà en la producció teatral Els guàrdies del Taj Mahal, que s’interpretà a Sant Celoni, Cardedeu i Barcelona.
L’estiu del 2022 va actuar en el XII Concert al Túnel de Cervera estrenant l’obra Escala a la glòria, del compositor Pol Requesens, escrita per a l’ocasió. El desembre del 2022 el cor va col·laborar amb la cantautora Maria Arnal en l’espectacle El cant de la Sibil·la.
Ha col·laborat amb el productor i músic Raúl Refree enregistrant fragments de la banda sonora i actuant en el rodatge d’un capítol de la sèrie La Mesías, estrenada la darreria del 2023 al Festival de Cinema de Sant Sebastià.
L’estiu del 2023 va actuar en la producció Evoé! juntament amb Raúl Refree, Maria Mazzota i Jordi Oriol, al Grec Festival de Barcelona i fou l’espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa. El novembre del 2023 fou l’encarregat d’enregistrar la peça musical per a la instal·lació de llums de Nadal del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau.
Biografies
Miquel Villalba, piano
Nascut a Vilafranca del Penedès, de ben jove començà els estudis musicals a l’escola Clau de Sons i els amplià a l’IEA Oriol Martorell. L’any 2020 es graduà en direcció de cor i orquestra a l’ESMUC amb diverses matrícules d’honor i culminà els estudis amb el Màster de Lied i Cançó, amb Pep Surinyac, Carmen Santamaría, Francisco Poyato i Assumpta Mateu.
Especialitzat en la música vocal, treballa tant en la direcció i assistència al piano de cors (Balthasar Neumann Chor, Cor Bruckner Barcelona...), en produccions d’òpera (Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana...) com en música de cambra, especialment lied, realitzant múltiples concerts i espectacles interdisciplinaris.
Amplia la seva activitat professional amb arranjaments, composicions, interpretació al teclat de música rock i formant part del col·lectiu Gat Groc, que gestiona l'espai de dinamització artística Cal Florit, a les Cabanyes (Alt Penedès)
Biografies
Almudena Jambrina, corn anglès
Obtingué el títol superior de música, en l’especialitat d’oboè, al Conservatori Superior de Música de Barcelona i també al Conservatoire de Musique Montserrat Caballé de Perpinyà, on va ampliar estudis de corn anglès i oboè d’amor amb en M. Giot.
És llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, menció d’art-musicologia, i recentment ha ampliat estudis d’oboè barroc al Conservatori Superior de Castelló amb en P. Saragossa.
Actualment col·labora amb diverses orquestres catalanes i de Perpinyà, i grups de cambra de vent-fusta, combinant la tasca d’intèrpret amb la de professora d’oboè a l’Escola Municipal de Música de Girona i al Conservatori de Granollers.
Ha participat com a formadora al 2n Congrés de Pedagogia Musical de Catalunya i ha publicat i enregistrat l’adaptació a oboè del conte musical La història de la petita balena Obo.
Biografies
Júlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Formació
Cor Plèiade
Mònica BuquerasMònica FalquésMaria GarrigosaLara MagrinyàNúria MargalefIris MerinoGema María NavarroMarta NoróAnna SalaJúlia SalvadorMireia SansNúria SoléMercè TarragóAnna ValldeoriolaTextos
Olor de préssec
Text i música de Bernat Giribet (1995)
Olor de préssec. Color del teu perfum latent, que enfonsa el marbre i escolta el que sent l’altre i s’obre al tacte… Llavors quin impacte!
Els meus sentits cedeixen passivament i donen pas al que és l’instint primer que pu com és es mostra senzill i auster!
Pange lingua
Música de György Orbán (1947)
Text de sant Tomàs Aquino (1225–1274), himne eucarísticPange lingua gloriosi corporis mysterium.
Sanguinisquae pretiosi quem in mundi pretium.
Fructis ventris generosi Rex effudit gentium.
Nobis datus, nobis natus ex intacta virgine.Canta, llengua, el sant Misteri del gloriosíssim Cos i de la Sang preciosa que el Senyor de les nacions, fruit d’entranya generosa, ha vessat per salvar el món.
Et in mundo conversatus sparso verbo semine.
Sui moras incolatus miro clausit ordine.
In supremae nocte coenae recumbens cum fratribus.Observata lege plene cibis in legalibus.
Cimbum turbae duodenae sedatsuis manibus.
Pange lingua gloriosi corporis mysterium.Se’ns donà i ens volgué néixer del sant ventre virginal, i, sembrada la paraula en el món on habità, hi acabà la seva estada amb la nova institució.
Aquell vespre de la cena, la darrera amb els germans, observats tots els preceptes d’aquell àpat ritual, per ses mans es dona als dotze ell mateix com a menjar.
Sanguinisquae pretiosi quem in mundi pretium.
Verbum caro panem verum verbo carnem efficit.Fitque sanguis Christi merum: et si sensus deficit.
Adfirmandum cor sincerum sola, sola fides sufficit.El Verb-Carn amb la paraula muda en carn el que era pa; sang del Crist el vi es torna.
Si els sentits no entenen res, n’hi ha prou amb la fe sola perquè el cor n’estigui cert.
Malagueña, de la Suite de Lorca
Música d'Einojuhani Rautavaara (1928-2016)
Poema de Federico García Lorca (1898-1936)La muerte entra y sale de la taberna.
Pasan caballos negros y gente siniestra por los hondos de la guitarra.
Y hay un olor a sal y a sangre de hembra en los nardos febriles de la marina.
La muerte entra y sale, y sale y entra, la muerte.
Ave Maris Stella
Música d'Eva Ugalde (1973)
Himne llatí de vespres que es canta a la litúrgia de les hores en les festes marianesAve maris Stella, Dei Mater alma,
atque semper Virgo, felix caeli Porta.Sumens illud Ave Gabriélis ore,
funda nos in pace,
mutans Hevae nomenSalve, estrella del mar, salve santa Mare de Déu i sempre Verge, feliç porta del cel.
Acceptant aquell “Ave” de la boca de Gabriel, i canviant el nom d’Eva, heu establert la pau entre nosaltres.
Solve vincla reis,
profer lumen caecis: mala nostra pelle,
bona cuncta posce.Monstra te esse matrem:
sumat per te preces,
Qui pro nobis natus tulit esse tuus.Aixequeu les cadenes dels captius, doneu llum als cecs, feu fora els nostres mals i alimenteu-nos amb tot els béns.
Mostreu que sou mare fent que Ell aculli les nostres pregàries,
Aquell que, nascut per nosaltres, ha volgut ser el nostre fill.Virgo singuláris, inter omnes mitis,
nos culpas solútos,
mites fac et castos.Vitam praesta puram,
iter para tutum:
ut vidéntes lesum semper collaetémur.Sit laus Deo Patri,
summo Christo decus, Spirítui Sancto,
tribus honor unus. Amen.Verge singular, única, la més amable,
quan serem alliberats dels pecats
feu-nos casts i humils.Concediu-nos una vida pura,
feu que el nostre camí sigui segur,
per tal que veient Jesús
ens alegrem eternament.Que la lloança sigui donada a Déu Pare,
glòria al Fill i a l’Esperit Sant,
i a la Santa Trinitat un sol homenatge. Amén.As you sing
Text i música de Sarah Quartel (1982)
Your voice is like the breath of spring
When first it wakes the flowers.
I blossom brightly as you sing,
And flourish by you side.And in your singing I am found.
La teva veu és com l’alè de la primavera
quan primer desperta les flors.
Floreixo brillant mentre cantes
i floreixo al teu costat.I en el teu cant em trobo a mi.
Your voice is like a cherry tree
In playful bloom beside me
I dance and flutter as you sing,
and shine when you are near.And in your singing I am found.
Your voice is like an ancient oak
That stands in gentle strength.
My roots run deeper as you sing…La teva veu és com un cirerer
en juganera floració al meu costat.
Ballo i revolotejo mentre cantes
i brillo quan ets al meu costat.I en el teu cant em trobo a mi.
La teva veu és com un vell roure
que roman dret en una força suau.
Les meves arrels avancen profundes mentre cantes...And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring
a cherry tree, an ancient oak.
You sing me safely home.I en el teu cant em trobo a mi.
La teva veu és com l’alè de la primavera
un cirerer, un vell roure.
Tu em cantes a la meva llar segura.Poema del bosc
Música de Carles Prat (1985)
Poema Guerau de Liost (1878-1933)Al punt de mitja nit l’espai s’omplí de bruixes.
Són llurs pupil·les xiques, vermelles (com maduixes).En surt un reguitzell del fons de cada esquerda,
vestides amb brials de teranyina verda.Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna
com una fumarella dissipen la vedruna.El vianant que es perd sent riallades d’ossos.
Si no fugís de por, cauria fet a trossos.Les bruixes, mentrestant, s’encalcen afollades
rostos avall i cerquen les aigües encalmadesdels gorgs, d’on a les vores, horribles es despullen.
Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.De ventre amunt es baten per sobre les onades
les filles de la lluna. Són velles i xucladescom un manyoc d’arrels. Els caires de llurs nines
mostren el brill metàl·lic d’unes fulgors felines.Els pits sacsejarien, a cada sotragada,
com pellingots inútils. La dura carcanadadels geps apunta sota la pell tibant i dura.
El nas inversemblant, ratat de corcadura.Les galtes enfonsades. La llengua viperina
sortia de les goles com una llarga espina.Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,
però bell punt la nova claror del jorn esguarda,s’encalafornen súbites en llurs cataus de roques
i àdhuc en les primes esquerdes de les soquesbalmades, on serva cada una jaç i estable
i més d’una potinga que els receptà el diable.Ich stand in dunkeln Träumen
Música de Clara Wieck (Schumann) (1819-1896)
Poema de Heinrich Heine (1791-1856)Ich stand in dunkeln Träumen
Und starrte ihr Bildnis an,
Und das geliebte Antlitz
Heimlich zu leben begann.Era en un somni obscur
i vaig mirar la seva imatge de fit a fit,
i el rostre estimat
començà a viure secretament.Um ihre Lippen zog sich
Ein Lächeln wunderbar,
Und wie von Wehmutstränen
Erglänzte ihr Augenpaar.Aparegué als seus llavis
un somriure meravellós,
i als ulls brillaren
llàgrimes de melangia.Auch meine Tränen flossen
Mir von den Wangen herab
Und ach, ich kann es nicht glauben,
Daß ich dich verloren hab!També les meves llàgrimes
caigueren per les meves galtes
i ai!, no em puc creure
que t’hagi perdut!Das ist ein Tag, der klingen mag
Música de Clara Wieck (Schumann)
Poema de Hermann Rollett (1819-1904)Das ist ein Tag, der klingen mag
Die Wachtel schlägt im Korn,
Die Lerche jauchzt mit Jubelschlag
Wohl über'm hellen grünen Hag,
Der Jäger bläst in’s Horn.Frau Nachtigall ruft süßen Schall,
Durch’s Laub ein Flüstern zieht,
Das Echo tönt im Widerhall,
Es klingt und singt allüberall,
Das ist ein Frühlingslied.Aquest és un dia d’alegria sonora
la guatlla batega el blat de moro,
l’alosa crida d’alegria
sobre la bardissa verda brillant,
el caçador fa sonar la banya.La mestressa rossinyol crida tan dolçament,
es pot escoltar un xiuxiueig a través del fullatge,
l’eco ressona en l’eco
a tot arreu so i cançó.
És una veritable cançó de primavera.She weeps over Rahoon
Música d'Eric Whitacre (1970)
Poema de James Joyce (1882-1941)Rain on Rahoon falls softly, softly falling,
Where my dark lover lies.
Sad is his voice that calls me, sadly calling,
At grey moonrise.Love, hear thou
How soft, how sad his voice is ever calling,
Ever unanswered, and the dark rain falling,
Then as now.La pluja sobre Rahoon cau suaument,
on rau el meu fosc amant.
Trista és la seva veu que em crida, cridant tristament,
a la sortida de la lluna grisa.Amor, escolta
que suau i trista que crida la seva veu,
mai sense resposta, i la pluja fosca caient,
aleshores com ara.Dark too our hearts, O love, shall lie and cold
As his sad heart has lain
Under the moongrey nettles, the black mould
And muttering rain.També foscos els nostres cors, oh amor, mentiran i freds
com el seu cor trist s’ha posat
sota les ortigues grises de la lluna, la floridura negra i la pluja murmurant.Salut printemps
Música de Claude Debussy (1862-1918)
Poema d’Anatole de Ségur (1823-1902)Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardente qui bouillonne
S′épanche et brise sa prisonBois et champs sont en floraison.
Un monde invisible bourdonne
L’eau sur le caillou qui résonne
Court et dit sa claire chansonHola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó,boscos i camps estan florint.
Un món indivisible brunzeix, l’aigua sobre
el còdol que ressona corre i diu
la seva cançó clara.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S′épanche et brise sa prisonLe genet dore la colline
Sur le vert gazon l’aubépine
verse la neige de ses fleursHola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó.L’argelaga daura el turó
sobre el verd herbei,
l’arç vessa la neu de les seves flors.Tout est fraicheur, Amour, lumière
Et du sein fécond de la terre
Mettent des chants et des senteurs.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison
Salut printemps!Tot és frescor, amor, llum,
i del si fecund de la terra
tornen a pujar cants i olors.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó
Hola, primavera!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 07.07.24 – 12 h
Sala de ConcertsOla Gjeilo, piano
Orfeó Català
Cor Jove de l’Orfeó Català
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Pablo Larraz, Oriol Castanyer i Montserrat Meneses, directors i directoraObres d’Ola Gjeilo
Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cor Plèiade & Sesé
— Concert del 10è aniversariEstiu al Palau
Dimarts, 2 de juliol de 2024 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Plèiade
Miquel Villalba, piano
Almudena Jambrina, corn anglès i percussió
Júlia Sesé Lara, directoraBernat Giribet (1995)
Olor de préssecGyörgy Orbán (1947)
Pange linguaEinojuhani Rautavaara (1928-2016)
Malagueña, de la Suite de LorcaEva Ugalde (1973)
Ave Maris StellaSarah Quartel (1982)
As you singII
Carles Prat (1985)
Poema del boscClara Wieck (1819-1896)
Ich stand in dunkeln TräumenDas ist ein Tag, der klingen mag
Eric Whitacre (1970)
She weeps over RahoonClaude Debussy (1862-1918)
Salut printempsGema María Navarro, solista
Durada del concert:
Primera part, 25 minuts | Pausa de 5 minuts | Segona part, 30 minuts.
La durada del concert és aproximada.#coral #contemporània
Poema
Com una ràfega de vent
que s’arqueja amb la presència de les coses.Com una música enforcada
en el silenci de la corda del temps,
envaït per la memòria que nodreix
imatges insomnes
inscrites en la nit abandonada.Textos de les ombres
que anomenen el meu nom,
caires transcrits en un mur
que tremola.Paradísia (2023)
Laia LloberaComentari
L’èxtasi del cos i de l’esperit
Potser no acostumen a treure el cap a les llistes del repertori més cèlebre, però formacions com el Cor Plèiade, que enguany celebra el seu desè aniversari, tenen a la seva disposició algunes de les pàgines més reeixides del patrimoni musical. El fet de tractar-se de veus iguals –en aquest cas, agudes– obliga el compositor a escurçar els intervals entre les diferents notes que n’integren la polifonia, ja que la distància màxima possible entre la veu més aguda i la més greu és molt més reduïda que en un cor de veus mixtes. Això resulta en un teixit harmònic d’una gran densitat i una sonoritat compacta molt característica, d’un impacte emocional profund en l’oient.
Avui en veurem una nodrida mostra, que, a més, tindrà un clar doble fil conductor: la visualització de la creació contemporània i la presència de compositores en les programacions artístiques.
Així, el concert s’inicia amb una estrena. Bernat Giribet, que ja ha col·laborat amb la directora Júlia Sesé anteriorment, compongué el 2017 una peça sobre un text propi que volia expressar musicalment la reminiscència d’una aroma que desperta els instints més bàsics i purs de l’atracció. Encara inèdita, enguany l’ha revisada i hi ha afegit una introducció; a Olor de préssec, el compositor català fa fluctuar les veus des de les essències pures fins a les exaltacions més desacomplexades i directes, tot creant una autèntica al·legoria de la senzilla bellesa que es revela en la intimitat humana.
Aquesta exaltació dels sentits serà contrastada per la transcendència de l’experiència religiosa amb dos dels himnes més reeixits del patrimoni litúrgic: Pange lingua i Ave Maris Stella. La seva extraordinària popularitat feu que ja durant el segle XV proliferessin innombrables versions polifòniques del cant original gregorià, tot iniciant una tradició que, passant per il·lustres com Victoria o Bruckner, es manté vigent en els autors d’avui. El romanohongarès György Orbán, fidel al seu estil ple de ritmes quirúrgicament percussius, rellegeix el primer, un himne eucarístic escrit per Tomàs d’Aquino per a la processó de corpus de Dijous Sant i que lloa el misteri de la transsubstanciació.
Per altra banda, trobem una de les referents actuals en l’escriptura per a veu femenina. Eva Ugalde inicia el seu Ave Maris Stella amb un simple cant monòdic que evoca l’aura ancestral d’aquest himne marià assignat en el breviari romà a l’ofici de vespres i d’origen incert. La compositora donostiarra desenvolupa llavors les possibilitats d’aquesta línia melòdica al llarg de les seves set estrofes, que plantegen la figura de Maria com a anunciadora de la vinguda de Crist –a través de la metàfora de l’estrella de mar, la sequera i el profeta Elies– tot explorant gradualment textures harmòniques d’una gran calidesa i ritmes de vivacitat creixent.
Tanmateix, la continuïtat espiritual entre els dos himnes és trencada per la presència del darrer moviment de la Suite de Lorca, que ens retorna momentàniament a la sensualitat més descarnada i visceral. Es tracta d’una de les peces més conegudes d’Einojuhani Rautavaara, ja de per si molt prolífic en el repertori coral. El finlandès l’escrigué el 1973, sense gaire expectatives, per a un concurs de composició a Espoo i com a acompanyament de la seva Missa per a nens (que paradoxalment fou guanyadora, però avui és molt menys interpretada).
Aquesta suite es caracteritza per l’impacte dels seus breus però intensos quatre moviments. “Malagueña”, que avui sentirem, musica un poema del Poema del cante jondo (1921), tot imitant, a través del ritme d’acords paral·lels, l’acompanyament d’una guitarra flamenca. També mostra, en la maduresa vocal i anímica que requereix, la necessitat d’enterrar l’estereotip estès en el món coral segons el qual quan parlem de veus iguals agudes ens referim indistintament a repertori per a veus femenines i veus blanques o infantils.
El concert segueix amb As you sing, una altra peça plena de llum que vol celebrar la joia del cant a través d’una melodia juganera que s’entrellaça amb un acompanyament rítmic de les veus, tot recreant l’aparent despreocupació caòtica d’un taral·lejar espontani. La canadenca Sarah Quartel, molt vinculada al món educatiu, és especialment militant en la difusió del poder transformador del cant coral en la nostra vida quotidiana.
A continuació, tornem a la música del nostre país. Tot i que la seva producció abasta diferents estils i tipus de formació, Carles Prat té una estreta vinculació amb el món coral no només com a creador, sinó també com a solista i cantant professional dels nostres principals cors. De fet, aquest Poema del bosc, inspirat en un poema de Guerau de Liost, fou estrenat en aquesta mateixa casa pel Cor de Noies, en tant que obra guanyadora en el II Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.
La presència de compositores en aquest programa culmina tot seguit amb dos lieder de Clara Wieck. Ich stand in dunkeln Träumen adapta un text de Heine i forma part de la col·lecció de sis cançons que escrigué entre el 1840 i l’estiu del 1843, just a l’inici del seu matrimoni amb Robert Schumann que tant perjudicà la seva activitat compositiva. Fou, de fet, un regal per al seu marit en el primer Nadal que compartien. El mateix Schumann la introduí anys més tard en la lectura del poc conegut Hermann Rollet i, el 1853, compongué el cicle Sechs Lieder aus Jucunde, basat en textos d’aquest poeta austríac. D’aquest cicle, escoltarem Das ist ein Tag, der klingen mag, on es pot apreciar com Wieck transforma totalment la senzillesa d’aquests textos sentimentals a través de la seva originalitat compositiva plena de girs inesperats. L’evocació boscana està plena d’elements descriptius, com la imitació de les trompes dels caçadors en l’acompanyament del piano, tot plegat en un to ufanós i alegre, poc habitual en la seva producció musical.
El concert retorna a la creació contemporània amb un dels compositors més populars i interpretats de les darreres dècades, l’estatunidenc Eric Whitacre. She weeps over Rahoon fou dedicada a la fundadora del Cor de Dones de Las Vegas, Jocelyn Kaye Jensen, i a la Universitat de Nevada. Adapta un poema de James Joyce inclòs en el volum Pomes Penyeach, publicat el 1913, que evoca la desesperació per la pèrdua de la persona estimada. La dinàmica pianissimo s’entrellaça amb el text xiuxiuejat i el lament càlid del corn anglès, tot creant un efecte corprenedor que descriu el lloc final de repòs de l’amant a Rahoon, una ciutat de la costa irlandesa. Com a curiositat, l’acompanyament de piano fou improvisat per Whitacre en l’estrena mateixa de la peça, i transcrit posteriorment.
El concert culmina amb un dels grans clàssics del repertori per a cor femení, tot i ser d’un compositor amb poca producció per a la veu humana. Claude Debussy, com la majoria de músics francesos de l’època, visqué sota la pressió social d’haver de guanyar l’històric Premi de Roma. En fou candidat fins a tres ocasions, i l’arribà a guanyar el 1884 amb L’enfant prodigue. El francès no fou feliç, ni adaptant-se a les exigències estilístiques del jurat, ni amb el posterior premi dels quatre anys de residència a la Villa Medici de Roma, però d’aquesta època trobem un conjunt d’obres de joventut d’un gran interès musical, encara que sovint menystingudes; Salut printemps forma part d’aquest grup. Debussy tenia vint anys quan la compongué per a cor femení i orquestra (avui n’escoltarem la reducció per a piano de Marius François Gaillard) i, tot i tractar-se d’un moment previ al desenvolupament del seu revolucionari llenguatge compositiu, quasi pictòric, ja hi trobem elements identificatius en els seus subtils canvis de textura, quan s’alterna entre dues i tres veus, o en la bellesa voluptuosa del seu exigent passatge solista. El jurat ho qualificà d’“estrany i inintel·ligible”... La ceguesa atemporal del món acadèmic.
Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic.
Biografies
Cor Plèiade
Nascut el febrer del 2014, està format per cantants compromeses amb la formació musical i vocal. És un grup de qualitat i molt versàtil, especialitzat a preparar programes a cappella de compositors dels segles XX i XXI i amb la capacitat d’assumir reptes ben diversos i atrevides posades en escena.
El juliol del 2017 fou escollit cor amfitrió d’un dels concerts del Simposi Mundial de Música Coral de Barcelona. El 2019 va crear l’espectacle Un Nadal d’estrelles, que es va interpretar durant dos anys a Granollers i a Sant Celoni.
Després de la pandèmia reprengué l’activitat amb Ego sum Lux, un programa de música sacra per a cor i orgue que interpretà a l’església de Sant Esteve de Granollers dins el cicle La Música del Cel. La primavera del 2021 va fer una petita gira per territori català amb el programa a cappella titulat Kun mie laulan. El desembre del 2021 participà en la producció teatral Els guàrdies del Taj Mahal, que s’interpretà a Sant Celoni, Cardedeu i Barcelona.
L’estiu del 2022 va actuar en el XII Concert al Túnel de Cervera estrenant l’obra Escala a la glòria, del compositor Pol Requesens, escrita per a l’ocasió. El desembre del 2022 el cor va col·laborar amb la cantautora Maria Arnal en l’espectacle El cant de la Sibil·la.
Ha col·laborat amb el productor i músic Raúl Refree enregistrant fragments de la banda sonora i actuant en el rodatge d’un capítol de la sèrie La Mesías, estrenada la darreria del 2023 al Festival de Cinema de Sant Sebastià.
L’estiu del 2023 va actuar en la producció Evoé! juntament amb Raúl Refree, Maria Mazzota i Jordi Oriol, al Grec Festival de Barcelona i fou l’espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa. El novembre del 2023 fou l’encarregat d’enregistrar la peça musical per a la instal·lació de llums de Nadal del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau.
Miquel Villalba, piano
Nascut a Vilafranca del Penedès, de ben jove començà els estudis musicals a l’escola Clau de Sons i els amplià a l’IEA Oriol Martorell. L’any 2020 es graduà en direcció de cor i orquestra a l’ESMUC amb diverses matrícules d’honor i culminà els estudis amb el Màster de Lied i Cançó, amb Pep Surinyac, Carmen Santamaría, Francisco Poyato i Assumpta Mateu.
Especialitzat en la música vocal, treballa tant en la direcció i assistència al piano de cors (Balthasar Neumann Chor, Cor Bruckner Barcelona...), en produccions d’òpera (Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana...) com en música de cambra, especialment lied, realitzant múltiples concerts i espectacles interdisciplinaris.
Amplia la seva activitat professional amb arranjaments, composicions, interpretació al teclat de música rock i formant part del col·lectiu Gat Groc, que gestiona l'espai de dinamització artística Cal Florit, a les Cabanyes (Alt Penedès)
Almudena Jambrina, corn anglès
Obtingué el títol superior de música, en l’especialitat d’oboè, al Conservatori Superior de Música de Barcelona i també al Conservatoire de Musique Montserrat Caballé de Perpinyà, on va ampliar estudis de corn anglès i oboè d’amor amb en M. Giot.
És llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, menció d’art-musicologia, i recentment ha ampliat estudis d’oboè barroc al Conservatori Superior de Castelló amb en P. Saragossa.
Actualment col·labora amb diverses orquestres catalanes i de Perpinyà, i grups de cambra de vent-fusta, combinant la tasca d’intèrpret amb la de professora d’oboè a l’Escola Municipal de Música de Girona i al Conservatori de Granollers.
Ha participat com a formadora al 2n Congrés de Pedagogia Musical de Catalunya i ha publicat i enregistrat l’adaptació a oboè del conte musical La història de la petita balena Obo.
Júlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Formació
Cor Plèiade
Mònica BuquerasMònica FalquésMaria GarrigosaLara MagrinyàNúria MargalefIris MerinoGema María NavarroMarta NoróAnna SalaJúlia SalvadorMireia SansNúria SoléMercè TarragóAnna ValldeoriolaTextos
Olor de préssec
Text i música de Bernat Giribet (1995)
Olor de préssec. Color del teu perfum latent, que enfonsa el marbre i escolta el que sent l’altre i s’obre al tacte… Llavors quin impacte!
Els meus sentits cedeixen passivament i donen pas al que és l’instint primer que pu com és es mostra senzill i auster!
Pange lingua
Música de György Orbán (1947)
Text de sant Tomàs Aquino (1225–1274), himne eucarísticPange lingua gloriosi corporis mysterium.
Sanguinisquae pretiosi quem in mundi pretium.
Fructis ventris generosi Rex effudit gentium.
Nobis datus, nobis natus ex intacta virgine.Canta, llengua, el sant Misteri del gloriosíssim Cos i de la Sang preciosa que el Senyor de les nacions, fruit d’entranya generosa, ha vessat per salvar el món.
Et in mundo conversatus sparso verbo semine.
Sui moras incolatus miro clausit ordine.
In supremae nocte coenae recumbens cum fratribus.Observata lege plene cibis in legalibus.
Cimbum turbae duodenae sedatsuis manibus.
Pange lingua gloriosi corporis mysterium.Se’ns donà i ens volgué néixer del sant ventre virginal, i, sembrada la paraula en el món on habità, hi acabà la seva estada amb la nova institució.
Aquell vespre de la cena, la darrera amb els germans, observats tots els preceptes d’aquell àpat ritual, per ses mans es dona als dotze ell mateix com a menjar.
Sanguinisquae pretiosi quem in mundi pretium.
Verbum caro panem verum verbo carnem efficit.Fitque sanguis Christi merum: et si sensus deficit.
Adfirmandum cor sincerum sola, sola fides sufficit.El Verb-Carn amb la paraula muda en carn el que era pa; sang del Crist el vi es torna.
Si els sentits no entenen res, n’hi ha prou amb la fe sola perquè el cor n’estigui cert.
Malagueña, de la Suite de Lorca
Música d'Einojuhani Rautavaara (1928-2016)
Poema de Federico García Lorca (1898-1936)La muerte entra y sale de la taberna.
Pasan caballos negros y gente siniestra por los hondos de la guitarra.
Y hay un olor a sal y a sangre de hembra en los nardos febriles de la marina.
La muerte entra y sale, y sale y entra, la muerte.
Ave Maris Stella
Música d'Eva Ugalde (1973)
Himne llatí de vespres que es canta a la litúrgia de les hores en les festes marianesAve maris Stella, Dei Mater alma,
atque semper Virgo, felix caeli Porta.Sumens illud Ave Gabriélis ore,
funda nos in pace,
mutans Hevae nomenSalve, estrella del mar, salve santa Mare de Déu i sempre Verge, feliç porta del cel.
Acceptant aquell “Ave” de la boca de Gabriel, i canviant el nom d’Eva, heu establert la pau entre nosaltres.
Solve vincla reis,
profer lumen caecis: mala nostra pelle,
bona cuncta posce.Monstra te esse matrem:
sumat per te preces,
Qui pro nobis natus tulit esse tuus.Aixequeu les cadenes dels captius, doneu llum als cecs, feu fora els nostres mals i alimenteu-nos amb tot els béns.
Mostreu que sou mare fent que Ell aculli les nostres pregàries,
Aquell que, nascut per nosaltres, ha volgut ser el nostre fill.Virgo singuláris, inter omnes mitis,
nos culpas solútos,
mites fac et castos.Vitam praesta puram,
iter para tutum:
ut vidéntes lesum semper collaetémur.Sit laus Deo Patri,
summo Christo decus, Spirítui Sancto,
tribus honor unus. Amen.Verge singular, única, la més amable,
quan serem alliberats dels pecats
feu-nos casts i humils.Concediu-nos una vida pura,
feu que el nostre camí sigui segur,
per tal que veient Jesús
ens alegrem eternament.Que la lloança sigui donada a Déu Pare,
glòria al Fill i a l’Esperit Sant,
i a la Santa Trinitat un sol homenatge. Amén.As you sing
Text i música de Sarah Quartel (1982)
Your voice is like the breath of spring
When first it wakes the flowers.
I blossom brightly as you sing,
And flourish by you side.And in your singing I am found.
La teva veu és com l’alè de la primavera
quan primer desperta les flors.
Floreixo brillant mentre cantes
i floreixo al teu costat.I en el teu cant em trobo a mi.
Your voice is like a cherry tree
In playful bloom beside me
I dance and flutter as you sing,
and shine when you are near.And in your singing I am found.
Your voice is like an ancient oak
That stands in gentle strength.
My roots run deeper as you sing…La teva veu és com un cirerer
en juganera floració al meu costat.
Ballo i revolotejo mentre cantes
i brillo quan ets al meu costat.I en el teu cant em trobo a mi.
La teva veu és com un vell roure
que roman dret en una força suau.
Les meves arrels avancen profundes mentre cantes...And in your singing I am found.
Your voice is like the breath of spring
a cherry tree, an ancient oak.
You sing me safely home.I en el teu cant em trobo a mi.
La teva veu és com l’alè de la primavera
un cirerer, un vell roure.
Tu em cantes a la meva llar segura.Poema del bosc
Música de Carles Prat (1985)
Poema Guerau de Liost (1878-1933)Al punt de mitja nit l’espai s’omplí de bruixes.
Són llurs pupil·les xiques, vermelles (com maduixes).En surt un reguitzell del fons de cada esquerda,
vestides amb brials de teranyina verda.Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna
com una fumarella dissipen la vedruna.El vianant que es perd sent riallades d’ossos.
Si no fugís de por, cauria fet a trossos.Les bruixes, mentrestant, s’encalcen afollades
rostos avall i cerquen les aigües encalmadesdels gorgs, d’on a les vores, horribles es despullen.
Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.De ventre amunt es baten per sobre les onades
les filles de la lluna. Són velles i xucladescom un manyoc d’arrels. Els caires de llurs nines
mostren el brill metàl·lic d’unes fulgors felines.Els pits sacsejarien, a cada sotragada,
com pellingots inútils. La dura carcanadadels geps apunta sota la pell tibant i dura.
El nas inversemblant, ratat de corcadura.Les galtes enfonsades. La llengua viperina
sortia de les goles com una llarga espina.Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,
però bell punt la nova claror del jorn esguarda,s’encalafornen súbites en llurs cataus de roques
i àdhuc en les primes esquerdes de les soquesbalmades, on serva cada una jaç i estable
i més d’una potinga que els receptà el diable.Ich stand in dunkeln Träumen
Música de Clara Wieck (Schumann) (1819-1896)
Poema de Heinrich Heine (1791-1856)Ich stand in dunkeln Träumen
Und starrte ihr Bildnis an,
Und das geliebte Antlitz
Heimlich zu leben begann.Era en un somni obscur
i vaig mirar la seva imatge de fit a fit,
i el rostre estimat
començà a viure secretament.Um ihre Lippen zog sich
Ein Lächeln wunderbar,
Und wie von Wehmutstränen
Erglänzte ihr Augenpaar.Aparegué als seus llavis
un somriure meravellós,
i als ulls brillaren
llàgrimes de melangia.Auch meine Tränen flossen
Mir von den Wangen herab
Und ach, ich kann es nicht glauben,
Daß ich dich verloren hab!També les meves llàgrimes
caigueren per les meves galtes
i ai!, no em puc creure
que t’hagi perdut!Das ist ein Tag, der klingen mag
Música de Clara Wieck (Schumann)
Poema de Hermann Rollett (1819-1904)Das ist ein Tag, der klingen mag
Die Wachtel schlägt im Korn,
Die Lerche jauchzt mit Jubelschlag
Wohl über'm hellen grünen Hag,
Der Jäger bläst in’s Horn.Frau Nachtigall ruft süßen Schall,
Durch’s Laub ein Flüstern zieht,
Das Echo tönt im Widerhall,
Es klingt und singt allüberall,
Das ist ein Frühlingslied.Aquest és un dia d’alegria sonora
la guatlla batega el blat de moro,
l’alosa crida d’alegria
sobre la bardissa verda brillant,
el caçador fa sonar la banya.La mestressa rossinyol crida tan dolçament,
es pot escoltar un xiuxiueig a través del fullatge,
l’eco ressona en l’eco
a tot arreu so i cançó.
És una veritable cançó de primavera.She weeps over Rahoon
Música d'Eric Whitacre (1970)
Poema de James Joyce (1882-1941)Rain on Rahoon falls softly, softly falling,
Where my dark lover lies.
Sad is his voice that calls me, sadly calling,
At grey moonrise.Love, hear thou
How soft, how sad his voice is ever calling,
Ever unanswered, and the dark rain falling,
Then as now.La pluja sobre Rahoon cau suaument,
on rau el meu fosc amant.
Trista és la seva veu que em crida, cridant tristament,
a la sortida de la lluna grisa.Amor, escolta
que suau i trista que crida la seva veu,
mai sense resposta, i la pluja fosca caient,
aleshores com ara.Dark too our hearts, O love, shall lie and cold
As his sad heart has lain
Under the moongrey nettles, the black mould
And muttering rain.També foscos els nostres cors, oh amor, mentiran i freds
com el seu cor trist s’ha posat
sota les ortigues grises de la lluna, la floridura negra i la pluja murmurant.Salut printemps
Música de Claude Debussy (1862-1918)
Poema d’Anatole de Ségur (1823-1902)Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardente qui bouillonne
S′épanche et brise sa prisonBois et champs sont en floraison.
Un monde invisible bourdonne
L’eau sur le caillou qui résonne
Court et dit sa claire chansonHola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó,boscos i camps estan florint.
Un món indivisible brunzeix, l’aigua sobre
el còdol que ressona corre i diu
la seva cançó clara.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S′épanche et brise sa prisonLe genet dore la colline
Sur le vert gazon l’aubépine
verse la neige de ses fleursHola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó.L’argelaga daura el turó
sobre el verd herbei,
l’arç vessa la neu de les seves flors.Tout est fraicheur, Amour, lumière
Et du sein fécond de la terre
Mettent des chants et des senteurs.Salut printemps, jeune saison
Dieu rend aux plaines leur couronne
La sève ardent qui bouillonne
S’épanche et brise sa prison
Salut printemps!Tot és frescor, amor, llum,
i del si fecund de la terra
tornen a pujar cants i olors.Hola, primavera, jove estació,
Déu retorna a les planures la seva corona,
la saba ardent que borbolleja
s’esbrava i trenca la seva presó
Hola, primavera!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 07.07.24 – 12 h
Sala de ConcertsOla Gjeilo, piano
Orfeó Català
Cor Jove de l’Orfeó Català
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Pablo Larraz, Oriol Castanyer i Montserrat Meneses, directors i directoraObres d’Ola Gjeilo
Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –