Concert de Sant Esteve
—Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del PalauNadal al Palau
Dijous, 26 de desembre de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Benvinguda
Benvolguts i benvolgudes,
És un plaer retrobar-nos, com cada any, en una nova edició del Concert de Sant Esteve. Per a molts de nosaltres la d’avui és una cita imprescindible perquè ens reuneix amb els més de tres-cents cantaires de la família coral de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra, a l’escenari modernista, com passa en aquestes dates a moltes llars, on tota la família es retroba.
Un dia com el d’avui es presta, també, a fer una mica de balanç i recordar els moments més destacats d’aquest 2024 dels cors de la casa, com la gira de l’Orfeó Català amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester a Hamburg, on van actuar a l’Elbphilharmonie i a la Laeiszhalle amb Thomas Hengelbrock, o la gira del Cor de Cambra amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i Gustavo Dudamel, amb qui van actuar a Los Angeles, París i Londres; totes dues gires amb concerts de què també vam poder gaudir a casa nostra.
Tots els cors del Palau, començant pel Cor Petits, el Cor Mitjans i el Cor Infantil, i seguint pel Cor Jove, el Cor de Noies i l’Orfeó Català, així com el Cor de Cambra del Palau, ens han regalat un any ple de música i moments inoblidables al Palau i en altres indrets i racons del país on han portat la seva música, convertits en autèntics ambaixadors de la música coral.Avui ens proposen un concert que ens convida a viatjar, a descobrir nous indrets i noves cultures, per acabar tornant a casa i reconnectant amb les nostres tradicions i la seva essència.
Avui és també un dia per agrair al públic el seu suport i la fidelitat; als cantaires i les seves famílies, la seva dedicació; als nostres socis, el seu compromís amb la institució; als mecenes i benefactors, el seu suport; als col·laboradors de la casa i a les administracions públiques, també el seu suport. Sou vosaltres els que feu possible que el Palau segueixi sent un motor de la cultura i la tradició coral. Vosaltres contribuïu a fer possible que la música arribi a totes les persones i faci que la seva vida sigui millor. També vull agrair la seva tasca i dedicació als directors de la casa i a tots els treballadors de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Un agraïment especial, així mateix, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que fa possible que el nostre concert traspassi les parets de la Sala de Concerts.
Només em queda desitjar que gaudiu del concert d’avui, que passeu unes bones festes en companyia dels vostres i que l’any que som a punt de començar estigui ple d’il·lusió, de música i de cant.
Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaPresentació del concert
Benvolguts amics i amigues,
Un any més ens retrobem pel Concert de Sant Esteve. Una de les fites més desitjades i esperades per tots els cors i cantaires de l’Orfeó Català, la seva família coral i el Cor de Cambra del Palau, que hem preparat amb gran il·lusió al llarg dels darrers mesos.
Roda el món i torna al Born. Amb aquesta coneguda dita, l’equip artístic i la direcció escènica hem elaborat el discurs musical d’enguany. Al costat de les nostres nadales, avui us convidem a fer un “petit viatge” per diferents països i continents. Ens aproparem a la seva tradició musical nadalenca tot interpretant i escoltant carols, villancicos i altres cançons i estils que acompanyen la celebració d’aquestes festes.
Abans d’encetar aquest viatge dedicarem la primera part del concert al repertori de casa nostra, en què compaginarem tradició i modernitat. Podreu escoltar algunes de les nadales més representatives del nostre folklore, amb harmonitzacions i posades en escena diverses i variades que ens permetran gaudir de la gran riquesa d’aquest gènere que vam reivindicar específicament en l’edició passada.
Al costat d’obres d’alguns dels compositors més destacats actualment, com Bernat Vivancos, Jordi Domènech i Baltasar Bibiloni, escoltarem l’estrena de Bi gabon-kanta (Dues nadales) de la prestigiosa i multipremiada Eva Ugalde; reivindicarem les figures de Manuel Oltra i Francesc Civil, el gran mestre de capella de la catedral de Girona, de qui escoltarem la seva versió de Les dotze van tocant, amb una adaptació específica de Joan Vives, i homenatjarem Joan Lamote de Grignon en el 75è aniversari de la seva mort amb la interpretació dels tres fragments corals més representatius del seu oratori La Nit de Nadal, en una adaptació de Jordi Morales encarregada per a l’ocasió. Estrenada pel propi Orfeó Català el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona, aquest oratori és una de les creacions més emblemàtiques del seu catàleg. El seu brillant “Cant final” interpretat per tots els cors de la casa serà la culminació d’aquesta primera part.Fets els “preparatius” amb les nadales de casa nostra, a la segona part del concert iniciarem el viatge musical desplaçant-nos a la gran tradició anglosaxona i escoltant harmonitzacions dels grans compositors corals Ola Gjeilo i John Rutter. Posteriorment travessarem l’Atlàntic i farem un recorregut pel continent americà de Nord a Sud. Ens aproparem als musicals i a l’estil barbershop amb les veus del grup Metropolitan Union i tot seguit als ritmes tropicals i dansats de Llatinoamèrica. Abans de tornar cap a casa farem escala al Marroc amb els cants dels més menuts de la família coral.
Per “tornar al Born”, tots els cors de la casa ens trobarem a l’escenari per estrenar la suite de nadales De Nadal a Sant Josep, del compositor Xavier Pastrana. Una forma emotiva i festiva de cloure el concert.
En una societat cada vegada més multicultural és important preservar i reivindicar el patrimoni cultural català com a punt de trobada, d’acollida i d’identitat. Al mateix temps, tenim l’oportunitat d’aprendre i de repensar les nostres tradicions i formes de pensament a partir de l’aproximació i el reconeixement de les persones que ens envolten. En un moment de gran complexitat en la convivència al món, creiem que només amb el reconeixement i el respecte vers les persones que ens envolten podem intentar afrontar els conflictes, les discriminacions i les diferències per trobar un espai comú de convivència, de solidaritat, de pau i benestar.
No voldria finalitzar aquest comentari del programa de mà sense tenir un record especial per totes aquelles persones que no gaudiran aquests dies que per a nosaltres són especials perquè estan vivint circumstàncies difícils, de conflictes, de pobresa, de malaltia, d’adversitat... Arreu del món i també a casa nostra, amb un esment especial dels nostres veïns valencians que van patir recentment els efectes de la DANA.
Tots els directors, pianistes i cantaires dels cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau, us desitgem bon Nadal i un bon any 2025.
Pablo Larraz Dalmases, director de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral.Bones Festes!
Pessebre de tot l’any
Volíem ‘nar a Betlem, però el camí
no és net ni franc. Ara el pessebre ens mostra
els pastorets de fang, tocats de molsa,
i el rierol de plata enriolat.
Tot aplegant les noves més amargues
arriben, junts, els Reis de l’Orient.
Deixen la mirra, l’or i un xic d’encens
a prop del nen que riu, bressat per l’àngel.Voldríem l’alegria del poblet,
l’estel que guia els pelegrins de l’alba
i el càntic de l’heroi que ajup la calma.
Pro som humans. I ens fatiga l’oreig.El suro imita els cims, l’humil estable.
I els llums fan pampallugues de colors.
Un flaix: blau, groc. Brilla l’infant, xamós.
I al cor hi neix, divina, l’esperança.Lluís Calvo
Intèrprets
Orfeó Català - Pablo Larraz, director; Belén Clemente, Beca Lluís Millet 2024-2026
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana - Xavier Puig, director
Cor Jove de l’Orfeó Català - Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors
Cor de Noies de l’Orfeó Català - Montserrat Meneses i Sendrós, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català - Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català - Glòria Fernàndez, directora
Cor Petits de l’Orfeó Català - Mercè Pi, directoraPaula Malia, presentadora
Anna Romaní, coreògrafa
Geganters i Capgrossos de Castellterçol
Txell Miras, disseny dels uniformes dels Cors de l’Orfeó Català
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia
Pablo Larraz, direcció artística
Pianistes dels cors:Laia Armengol, Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Jordi Armengol, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Pau Casan, Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Maria Mauri, Cor de Noies de l’Orfeó Català
Paul Perera, Cor Jove de l’Orfeó Català
Altres músics col·laboradors:Ennèagon Ensemble, quintet de vent
Cèlia Salas, flauta
Roger Borràs, oboè
Oriol Estivill, clarinet
Elena López, fagot
Guillem Serra, trompaMetropolitan Union, quartet ‘barbershop’
Daniel Morales, tenor
Martí Doñate, ‘lead’
Tomàs Maxé, baix
Joan Mas, barítonJoan Seguí, orgue
Marc Cabero, percussió
Pablo Contreras, percussióSolistes dels cors i d’instrument:
Magalí Domínguez i Xavier Roca, veus solistes, El rabadà (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Jaume Rius, maraques, Villancico tropical (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Noa Martí, flauta travessera, Saalam Aleikum (Cor de Noies de l’Orfeó Català)
Mireia Espada, Bethanie Hasberger i Martina Mata, tercet solista, The first Nowell (Cor Jove de l’Orfeó Català)
Mireia Tarragó, soprano, De Nadal a Sant Josep (Cor de Cambra del Palau)
Corresponsals de TV3:Coia Ballesté Brumós, Londres
Lídia Heredia, Washington
Joan Biosca, Buenos Aires
Francesc Canals, Pequín
Roser Oliver Olivella, BetlemPrograma
“Les dotze van tocant”, d’El nostre Nadal
–Nadala popular catalana, Francesc Civil (1895-1990)
Arranjament instrumental de Joan Vives (1953)
Cor Jove de l’Orfeó Català
Pablo Larraz (direcció), Paul Perera (piano), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Marc Cabero (percussió), Joan Seguí (orgue)
El desembre congelat
–Nadala popular catalana
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Cor de Cambra del Palau
Xavier Puig (direcció)
Nadal
–Manuel Oltra (1922-2015)
Cor de Cambra del Palau
Xavier Puig (direcció)
Nadal
–Nadala popular menorquina
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Glòria Fernàndez (direcció), Laia Armengol (piano)
Cançó de l’infant
–Nadala popular catalana
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Montserrat Meneses i Sendrós (direcció), Maria Mauri (piano)El rabadà
–Nadala popular catalana
Arranjament de Jordi Domènech (1967)
Cor Infantil de l’Orfeó Català
Glòria Coma Pedrals (direcció), Pau Casan (piano), Magalí Domínguez i Xavier Roca (rabadans)
Bi gabon-kanta
–Nadales populars basques
Arranjament d’Eva Ugalde* (1973)
Orfeó Català
Pablo Larraz (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent)
La Nit de Nadal
–Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Arranjament de Jordi Morales Mateu (1979)*
Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau, Cor de Noies, Cor Jove i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Pablo Larraz i Xavier Puig (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Joan Seguí (orgue)
Interludi musical
Joan Seguí (orgue)
The first Nowell
–Popular anglesa
Arranjament d’Ola Gjeilo (1978)
Cor Jove de l’Orfeó Català
Oriol Castanyer (direcció), Mireia Espada, Bethanie Hasberger i Martina Mata (solistes)
Deck the hall
–Popular anglesa
Arranjament de John Rutter (1945)
Orfeó Català
Directora: Belén ClementeThe heavenly aeroplane**
Text anònim americà del 1935
Arranjament de John Rutter (1945)
Arranjament vocal de Xavier Puig (1973)
Cor de Cambra del Palau
Jordi Armengol (piano), Marc Cabero (percussió), voluntaris dels cors de l’Orfeó Català (cos de ball)
It’s the most wonderful time of the year
–Edward Pola (1907-1995) i George Wyle (1916-2003)
Arranjament de Joan Mas Soler (1991)*
Cor Petits, Cor Mitjans, Cor Infantil, Cor de Noies i Cor Jove de l’Orfeó Català
Metropolitan Union
Glòria Coma Pedrals (direcció), Paul Perera (piano)
Pero mira como beben
–Tradicional castellana
Arranjament de Francesc d’Assís Pagès (1968)
Metropolitan Union
Villancico tropical
–Javier González Sarmiento (1959)
Cor Infantil i cantaires de l’Orfeó Català
Glòria Coma Pedrals (direcció), Pau Casan (piano), Pablo Contreras (percussió), Jaume Rius (maraques, Cor Infantil)
Candombe del 6 de enero
–Tradicional afrouruguaiana
Arranjament d’Álvaro Metzger (1991)*
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Montserrat Meneses i Sendrós (direcció), Maria Mauri (piano), Pablo Contreras (percussió)
Saalam Aleikum
–Popular marroquina
Arranjament de Nass Marrakech
Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Mercè Pi (direcció), Laia Armengol (piano), Noa Martí (flauta travessera, Cor de Noies)
De Nadal a Sant Josep
–Quatre nadales populars catalanes
Arranjament de Xavier Pastrana (1977)*
Tots els cors
Pablo Larraz (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Marc Cabero (percussió), Pau Casan (piano), Joan Seguí (orgue), Mireia Tarragó (soprano, Cor de Cambra)
*estrena de l’obra o arranjament
**agraïment al TNC per la cessió de complements de vestuariAquest concert té una durada de dues hores sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per 3Cat, Catalunya Música i Palau Digital.
#coral #patrimonicatalà #estrenes #enfamíliaBiografies
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Pablo Larraz, director
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Xavier Puig, director
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut a Cervera (1973), començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Va rebre també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Continuà la formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Académie International de Pontarlier (França) (1997-98).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i al Wiener Meisterkurs de Viena (1999). El 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on durant tres anys va cursar els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i Howard Arman, entre d’altres. El març del 2001 va obtenir l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre.
El març del 2002 guanyà el concurs per cobrir la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), que ocupà fins al 2004, i amb la qual va oferir concerts al prestigiós festival alemany de Schleswig-Holstein i a la Konzerthaus de Berlín, a més de l‘Auditorio de Lleó. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez. El juliol del 2003 guanyà el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que ocupà fins al juliol del 2005, i amb la qual ha dirigit diferents programes amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.
Des del 2018 és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual des del 2012 dirigeix anualment la Gira de Setmana Santa que porta el repertori simfonicocoral arreu del territori. També des del 2018 és director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002, amb la qual ha dirigit diversos projectes de recuperació de la cançó popular. Ha dirigit el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX, i en l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format. Ha dirigit repertori operístic al cicle Òpera a Catalunya dels Amics de l’Òpera de Sabadell i al cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta de Granada, Orquesta d’Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta de Còrdova, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Terres de Lleida, Orquestra Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Camera Musicae, Camerata Eduard Toldrà, Lleidart Ensemble, i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb qui està interpretant la integral de les Simfonies de Beethoven.
A nivell pedagògic, és professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC. Ha estat director convidat en orquestres de joves, com la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM), les orquestres dels conservatoris de Canàries, Musikene, Badajoz i Tarragona, així com a la Trobada de Joves Orquestres d’Igualada o de la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona. Ha estat professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, del Curs Internacional de Cervera i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa48.
Entre els enregistraments destaca un disc de música religiosa de Mompou i Blancafort, el primer enregistrament dels Concerts per a violí i oboè de Joan Manén, i obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, a més de diversos programes per a TV3.
Va ser director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011. Juntament amb la direcció del concert de l’11 de Setembre, també ha destacat en la recuperació i promoció de la música d’autors catalans.
Biografies
©Xavier Gómez
©Xavier Gómez
Oriol Castanyer, director
Director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament, ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Ha treballat amb el cor Lieder Càmera com a corepetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat i, des de l’any 2016, director de la Coral Sant Jordi. El setembre del 2022 ha assumit la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.Biografies
© Cesc Rovira
© Cesc Rovira
Montserrat Meneses i Sendrós, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó català (2022-2024).
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.
Biografies
© JosepMolina
© JosepMolina
Glòria Coma i Pedrals, directora
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.
És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Durant les darreres dues temporades ha estat directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Biografies
© MarionaFernàndez
© MarionaFernàndez
Glòria Fernàndez Blanco, directora
Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Llicenciada en direcció de cors per l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha participat com a cantant professional en diferents formacions, com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao, i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, entre d’altres.Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers vint-i-cinc anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català. Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun, i des de l’inici del projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors, entre d’altres el Cor Juvenil.
Paral·lelament, s’ha interessat en el cos i la veu des d’una mirada més àmplia i integradora, i s’ha format en el mètode pedaògicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa contemporània, en teràpia corporal integrativa i en musicoteràpia de la veu entre altres expressions.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Mercè Pi, directora
Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català
Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha realitzat estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.
Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Ha format part del projecte social Palau Vincles durant molts anys. El 2023 va dirigir el Cantaxics (ACEM) en la celebració del seu 30è aniversari amb totes les escoles de música de Catalunya.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Orfeó Català
(Pablo Larraz, director)
És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.
Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.
En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Münchner Philharmoniker, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona simfonia de Mahler.
Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.
De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Segons simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.
Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazzione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© Antoni Bofill
© Antoni Bofill
Cor Infantil de l’Orfeó Català
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
En la temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar, el 2025, un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi amb el cor Piccoli Cantori di Torino, a Torí al juny. També cal destacar el concert dirigit per Maria Guinand, al costat de cors del SCIC, amb obres d’Alberto Grau basades en ritmes i melodies llatinoamericanes, el juny de 2025.
El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
©AntoniBofill
©AntoniBofill
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
El Cor Mitjans de l'Orfeó Català està integrat per quaranta nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernández n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Mitjans juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Mitjans forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
© AntoniBofill
© AntoniBofill
Cor Petits de l’Orfeó Català
El Cor Petits de l'Orfeó Català està integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
La temporada 2022-23 va interpretar al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Petits juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
Jordi Armengol, piano
Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.
Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.
Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.
Biografies
© Martí E. Berenguer
© Martí E. Berenguer
Laia Armengol, piano
Nascuda a Barcelona, s’inicià en la formació musical als sis anys a l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Estudià piano amb Àngel Soler i Diana Baker. El 2002 es llicencià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i es traslladà a Londres per ampliar estudis amb Yonty Solomon i Douglas Finch al Trinity College of Music de Londres. També ha rebut els consells de Miquel Farré, Mark Hastings, Francisco Poyato, Josep Colom, Eugene Asti, Roger Vignoles i George Hadjinikos, entre d’altres.
Ha estat distingida com a solista i com a músic de cambra en diversos concursos, com el Leonard Smith and Felicity Young Duo Competition i el John Halford Piano Competition, entre d’altres. Actualment és intèrpret de música de cambra i pianista acompanyant de cantants solistes i de cors. Ha treballat amb els cantants Dalmau González, Enric Serra, Carmen Bustamante, Oriol Rosés, Anna Ollet, Assumpta Mateu, Iréne Theorin, Ferran Albrich..., i en l’àmbit coral ha col·laborat amb el Cor Madrigal, Cor Jove de l’Orfeó Català, Cor de Noies de l’Orfeó Català, Cor A Tempo, El Cor Canta, etc. Actualment és la pianista repertorista dels cors Petits i Mitjans de l’Orfeó Català.
El seu interès pel món vocal l’ha portada a estudiar cant amb Salvador Parrón i Oriol Rosés. La seva discografia inclou el CD La fragua de luna per a flauta i piano, de la col·lecció discogràfica “Joves Intèrprets” de Joventuts Musicals d’Espanya i recentment ha enregistrat el disc Músiques elèctriques amb el Morphosis Ensemble (Ins Records), formació especialitzada en música contemporània de la qual és la pianista titular.
En el vessant pedagògic, actualment treballa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i a l’IEA Oriol Martorell a càrrec del Cicle Formatiu Superior de Tècniques de Direcció coral i impulsant el Cor de Cambra Oriol Martorell, exercint de pianista i assistent de direcció (dir. Daniel Antolí).Biografies
Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
Biografies
© Guillem Ponsí i Vilà
© Guillem Ponsí i Vilà
Maria Mauri, piano
Nascuda a Vic (1991), estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetzky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre d’altres. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb els cantants Josep-Ramon Olivé, Enric Martínez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Biografies
© Lucas Vega
© Lucas Vega
Paul Perera, piano
Inicià els estudis musicals a l’acadèmia Le Violon Rouge (escola de música a Gràcia) amb M. Rosa Arguedas, acabà el grau professional al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb la professora M. Carme Poch i es llicencià en piano per l’ESMUC sota el mestratge de M. Jesús Crespo. Posteriorment cursà dos postgraus al Conservatori del Liceu amb Luiz de Moura Castro. Ha rebut formació en direcció coral amb Poire Vallvé, de qui va ser sotsdirector a l’Orfeó Gracienc (2012-2014).
La seva llarga trajectòria com a pianista acompanyant al món coral l’ha portat a especialitzar-se en aquest àmbit i a treballar amb cors i directors de gran renom, tant del país com internacionals. Ha estat membre de l’equip tècnic del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC, 2013-2018) i va estrenar al piano L’enfilall de Josep Vila i Casañas a la 50a Trobada General de l’SCIC. Ha estat pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català (2019-2020) i convidat al festival Choralies de Vaison-la-Romaine (2019). Des del 2021 dirigeix i imparteix el Curs per a Pianistes Acompanyants de Cor que organitza l’SCIC.
Actualment és pianista del Cor Jove de l’Orfeó Català, codirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer, i pianista i sotsdirector de Roig Korai (el cor de noies de l’Orfeó Gracienc), dirigit per Lídia Paloma.Biografies
Paula Malia, presentadora
Nascuda a Barcelona (1990), és actriu de teatre, cinema i televisió, formada a l’Institut del Teatre i a l’escola Eòlia de Barcelona.
En teatre ha protagonitzat el musical Ànima i l’espectacle Els Watson, dirigida per Josep Maria Mestres, al Teatre Nacional de Catalunya. També La nostra ciutat de Thorton Wilder, amb què va guanyar el premi de la crítica a millor actriu secundària; La mala dicció de Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí, al Teatre Lliure, i Sota la neu d’Anna Llopart, a la Sala Beckett. Va coprotagonitzar l’obra La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Poliorama. Al Teatre Nacional va estrenar l’obra Safari Pitarra de Jordi Oriol. Ha participat en els muntatges Mafia, Orgia i My sweet country, amb la companyia The Mamzelles Teatre.
Al sector audiovisual ha treballat per a la plataforma Netflix, on protagonitza la sèrie Valeria. També ha participat a la pel·lícula Loco por ella de Dani de la Orden i a la sèrie El vecino. Anteriorment va treballar a la pel·lícula Gente que viene y bah, dirigida per Patrícia Font, i en les sèries L’última nit del karaoke, Benvinguts a la família, Si no t’hagués conegut i Cites per a TV3. Actualment té pendent d’estrena la sèrie A muerte per a Atresmedia.Biografies
Anna Romaní, coreògrafa
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística pluridisciplinària, però es consagrà plenament a la dansa. Es va titular en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres internacionals.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M-G. Massé) i Outre Mesure (R. Joly). Com a creadora, destaquen diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà), i juntament amb Marc Riera, de la companyia Xuriach, fan recerca i proposta artística sobre aquelles músiques i danses antigues que han quedat formant part de la nostra tradició. Treballa sovint per a esbarts i per a cors, amateurs o professionals, com els del Palau de la Música Catalana.
Com a pedagoga, està interessada en el mètode Orff seguint l’exemple de Verena Maschat. Tant en les classes per a nens com per a adolescents o adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. En el camp de la recerca en dansa antiga, està implicada en projectes amb Ana Yepes, Florence d’Artois, Anne Cayuela, Carles Mas i Raül Sanchis Francés.
Biografies
Geganters i Capgrossos de Castellterçol
En Tallaferro i la Griselda són l’ànima de la Colla de Geganters de Castellterçol, un poble del Moianès d’un parell de milers d’habitants. Van ser dissenyats l’any 1954 per Cirici Pellicer i foren construïts a la casa Zen de Barcelona. Estrenats l’agost d’aquell any per la Festa Major, amb motiu del cinquantenari (el 2004) se’n van construir unes còpies per conservar millor els originals.
Segons Cirici, aquests personatges representen l’època en què el nostre país fou fundat. I personifiquen la força i la gràcia. La força duu els colors del paisatge de la terra. Els seus atributs són l’espasa i la llei. La gràcia es vesteix dels colors del cel: el blau del dia i el negre de la nit, la claror del sol i el mantell com un núvol. És la princesa dels contes, amb vestit de sol i lluna. Duu l’almorratxa, perquè la gràcia és allò que perfuma la vida.
També es va inspirar en els primers pobladors de la muntanya catalana: la geganta en una de les verges prudents de Pedret i el gegant en la Majestat Batlló de la comarca d’Olot. I van sempre en companyia de sis capgrossos que representen els vilatans, amb els seus defectes i qualitats.
Biografies
© Alberto Tallon
© Alberto Tallon
Txell Miras, dissenyadora
Meritxell Miras (Sabadell 1976), coneguda com Txell Miras, és una dissenyadora de moda catalana amb marca pròpia des del 2004.
Després de llicenciar-se el 1999 en belles arts per la Universitat de Barcelona, el 2003 va començar a treballar a Milà amb el dissenyador anglès Neil Barret, en la seva línia femenina. Barret, amb qui va treballar a temps parcial fins al 2016, la va animar a crear una marca pròpia, amb la qual va debutar a la passarel·la Gaudí el 2004. Hi va presentar una col·lecció que s’inspirava en la pel·lícula Persona d’Igmar Bergman.
La formació de Txell Miras en arts plàstiques confereix a les seves creacions un tret diferencial, que destaca per l’interès en l’art conceptual que manifesta amb el treball de la forma i del concepte. Els seus dissenys desestructuren la silueta i juguen amb les capes i els volums, amb una paleta limitada en què destaquen els colors blanc i negre. Amb aquestes desconstruccions i superposicions posa en qüestió el patronatge de la sastreria europea, motiu pel qual se l’ha relacionada amb la moda japonesa dels anys vuitanta i la belga dels noranta. Miras confessa que s’identifica amb la dissenyadora japonesa Rei Kawakubo i amb els belgues Maison Martin Margiela i Ann Demeulemeester. En les seves presentacions juga amb la fotografia, el cinema, la literatura i la música, que empra per articular un discurs crític amb les elits.
L’any 2016 va obrir botiga amb els dissenyadors Miriam Ponsa i Josep Abril al carrer de València de Barcelona. Txell Miras ha treballat també com a il·lustradora.
L’últim projecte en què ha col·laborat és el vestuari de l’espectacle Barcelona, far al món, de la cerimònia inaugural de la Copa Amèrica de Vela aquest 2024. El Museu del Disseny de Barcelona conserva models seus pertanyents a les col·leccions Descorsetant, Framing i Conventual.
Al llarg de la seva trajectòria Txell Miras ha obtingut diferents premis i guardons. L’any 2005 va rebre el Premi Lancôme com a millor dissenyador jove de l’any de la Passarel·la Gaudí i l’any següent el Premi Barcelona És Moda com a millor professional del sector, ofert per la Cambra de Comerç de Barcelona. El 2007 va ser finalista dels Mango Fashion Awards-El Botó i dels Gen Art New York Fashion Awards. Nominada el 2009 al London International Creative Competition, el 2010 va obtenir el Premi On/Off que atorga la London Fashion Week. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi a la Millor Col·lecció de la 080 Barcelona Fashion.
El seu nom ha estat inclòs en llibres de referència, com l’European young fashion designers o 100 new fashion designers.Biografies
Adrià Aubert Blanch, direcció escènica
Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia. Ha complementat la seva formació fent d’ajudant de direcció de Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.
L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions, en què destaquen els muntatges Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare, Ronda naval sota la boira de Pere Calders, Sing song swing d’Els Pirates Teatre, Teatre de carrer, El darrer triangle i Gran Fracaroli de Joan Brossa.
En la seva activitat de teatre familiar destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia i les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a espais prestigiosos del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.
Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Biografies
Ennèagon ensemble, quintet de vent
Va ser fundat l’any 2021 per iniciativa d’un conjunt de joves músics de la demarcació de Tarragona formats en centres de renom i amb una dilatada experiència en orquestres i grups de cambra, tant d’àmbit nacional com internacional, els quals comparteixen la necessitat i les ganes de gaudir d’una formació estable que aporti un nou enfocament musical al panorama cultural de la zona. Ennèagon és, doncs, un projecte d’alt nivell artístic amb el segell identificador del territori.
Va néixer amb la intenció de crear una programació anual estable per apropar la música al nostre públic aportant-hi una visió propera, innovadora, fresca, creativa i de qualitat en cadascun dels concerts.
Tot i que el repertori amb què s’identifica és la música de cambra de gran format, Ennèagon té des de l’inici una flexibilitat que permet programes variats i poc usuals, i explora combinacions dins el mateix grup. Es planteja, a més, com una formació oberta al teixit cultural, amb la clara voluntat de col·laborar i crear vincles i lligams amb artistes de d’aquestes contrades per emprendre projectes interdisciplinaris.
Ennèagon ja ha actuat a Reus, Riudoms, Cambrils, Constantí, Mont-ral, Vistabella, el Creixell, Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.
L’any 2022 va estrenar la proposta multidisciplinària Retorn, amb la poetessa Glòria Coll Domingo, arran de la seva residència artística al Teatre Auditori Casal Riudomenc de Riudoms.
Biografies
Metropolitan Union, quartet barbershop
Actualment és el grup de referència de la música barbershop a la Península. Fundat l’any 2013 a Granollers, va quedar subcampió d’Espanya el 2017 i es va coronar campió nacional el 2023 i campió internacional a la competició BIBA en Harmonia 2024.
Actualment està fent promoció d’aquest estil arreu de l’Estat i també està experimentant amb les abundants semblances que hi ha entre el barbershop i la música de Clavé.
Membres del grup:
Daniel Morales, tenor
Martí Doñate, lead
German de la Riva, baix
Joan Mas, barítonPel concert d'avui el baix Tomàs Maxé substituirà a German de la Riva.
Biografies
© May Zircus
© May Zircus
Joan Seguí, orgue
Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els seus estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.
Des del 2018 està graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor, on va estudiar amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia, i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín, on va ser deixeble de Paolo Crivellaro. El 2021 va obtenir amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb els professors Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.
S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació, sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.
És organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar, d’on impulsa la recuperació de la Capella de Música. També realitza funcions d’organista assistent al temple de la Sagrada Família acompanyant el Cor Francesc Valls.
En la vessant pedagògica, ha estat professor d’orgue del Conservatorio Superior de Música de l’Aragó.
Ha realitzat concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal, Suècia, Turquia i Alemanya. És membre del grup de música antiga The Ministers of Pastime i col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb altres orquestres, cors i consorts: OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría...
L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana, i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos.
Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettbewerb a la International Summer Academy of Music del 2017 (Ochsenhausen, Alemanya), i la Beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).
El 2021 va publicar el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que va ser aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 («Enderrock»).Biografies
© Ricardo Rios
© Ricardo Rios
Marc Cabero, percussió
Format musicalment als cors de l’Agrupació Cor Madrigal i als conservatoris de Barcelona i Estrasburg i a la JONDE, és timpani solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) des de la seva fundació i col·labora habitualment en diferents formacions de cambra i orquestres, com l’OBC, Orquestra del Liceu, etc.
En el camp de la docència ha estat professor de percussió i música de cambra al Conservatori Superior del Liceu i al Conservatori Professional d’Igualada. Actualment ho és al Conservatori Professional de Terrassa. També ha participat com a professor a trobades de la JONC, la JOSV i altres orquestres de joves.
Biografies
Pablo Martín Contreras, percussió
És graduat en percussió, especialitzat en música llatinoamericana, amb més de vint anys d’experiència en escenaris al costat de grans artistes. També és cofundador de LaKolmena BCN, grup de percussió amb senyals.
Textos
Les dotze van tocant
Francesc Civil i Castellví (1895-1990)
Arranjament de Joan Vives (1953)
Nadala popular catalanaLes dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria,
ja és nat el Rei Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja,
el món és tot glaçat
neva i venteja.
D’algun llop famolenc,
del fons d’un negre avenc
l’udol arriba,
del fons d’un negre avenc
l’udol arriba.
La Verge i el Fillet
n’estan mig morts de fred
i el vell tremola,
n’estan tots morts de fred
i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc
i els àngels canten,
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria,
ja és nat el Rei Infant
fill de Maria.El desembre congelat
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Nadala popular catalanaEl desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.
Arribaren els tres Reis
amb molta alegria,
adorant el Rei del Cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Amb contentament i amor
celebrem el dia,
en què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
que és la gran, gran, gran
que és la fi, fi, fi
que és la gran, que és la fi,
que és la gran finesade nostra pobresa.
Nadal
Manuel Oltra (1922-2015)
Poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.Nadal
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Nadala popular menorquinaJo som es pastor més gros
qui venc per entre ses murtes
amb ses faldes curtes, curtes,
i es mostatxos plens d’arròs.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.
Jo qui som es quart pastor
que no tenc més que una coca
i me la llev de sa boca
per donar-la al sant minyó.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.Cançó de l’infant
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Nadala popular catalanaQuè li darem a l’infant nat,
tot mort de fred i tot gelat?
Comprem-li roba,
puix és tan pobre,
no té vestit.
Fill de Maria,
en l’establia
n’és nat anit.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.
Una joguina li vull comprar
perquè tot sol pugui jugar.
Una campana,
de bona gana,
li compraré;
i un petitet
bergansinet,
tot vindrà bé.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.
Li comprarem també torrons
del mel i sucre, que són molt bons,
neules torrades,
amb melmelades
i algun confit,
perquè així puga
amb sa dolçura
passar la nit.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.El rabadà
Arranjament de Jordi Domènech (1967)
Nadala popular catalanaA Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà?
Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem; i a Jesús adorarem.
No ho faré pas!
Per la neu que al camí hi ha; la calor ja la fondrà!
Oi la que fa!
Doncs avant, i no badem, que ja és hora que marxem!
Cap a Betlem?
Cap a Betlem!Bi gabon-kanta (Dues nadales)
Arranjament d’Eva Ugalde* (1973)
Nadala popular basca¡Ai au gabaren!
¡Ai au gabaren preziosoa!,
Jesus yaio da Belenen.
Etxe onetan sartu otedan
bila gabiltza beronen.Oh, quina nit tan preciosa!
Jesús ha nascut a Betlem.
Per si s’ha ficat en aquesta casa,
estem buscant-lo.Erdiok gara olagizonak
beste erdiok arotzak;
limosnatxo bat egitekotzat
bigundu bediz biotzak.La meitat som ferrers,
la resta fusters.
Per donar una almoina
ompliu-vos els cors.Or goitik eta berainokoak
artzain zarraren saltoak,
bildots andia lepoan dueta
altxa ezinik orpoak.Els d’allà dalt i els de baix
amb salts de pastor vell,
amb un xai a l’esquena
no poden ni aixecar els talons.Belaunbikoka yoan ginaden
Nazaretikan Belena,
geuk adoratu bear gendula
Jesus Maisua lenena.De genolls vam anar
des de Natzaret a Betlem.
Havíem d’adorar
Jesús Mestre els primers.Asiko naz
Asiko naz albiste hau,
pekatariak, esaten:
zergaitik dagoan Jaungoikoa
gizon eginda Belenen.Començaré a dir,
pecadors, aquesta notícia:
per què ha estat Déu
fet home a Betlem?Pastoretxuak alkarri,
zer darotsezu Jaunari?
kapote zarren azpian
dagoz arkume buru zuri bi.Els pastors es deien els uns als altres:
què porteu al Senyor?
Sota el vell capot
hi ha dos anyells de cap blanc.Erantzuten alkarreri
Klarinagaz, organuagaz,
Musika kontzertaduagaz.Es van respondre mútuament
amb clarí, amb l’orgue,
amb música concertada.La Nit de Nadal
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Arranjament de Jordi Morales Mateu (1979)*
Text de Francesc Casas Amigó (1859-1887)Introducció
Avui per als homes la nit és dia,
avui per als àngels la terra és cel
damunt la palla d’una establia
prop de Maria caigué un estel.
Caigué a la terra com una perla
divina d’immens valor perquè nosaltres
podent tenir-la volguéssim fer-la
joiell d’amor.
Estel que daura la nit formosa,
els àngels canten al voltant seu
mentre a fer-ho l’ocell s’hi posa
i floreix la rosa damunt la neu.
Cant dels pastors
Hem vist un estel que queia del cel
a nostre encontre al mig de la nit,
perfum hem sentit de rosa boscana.
Seguint-ne la llum, seguint-ne el perfum
que el cor embriaga pels àngels voltat,
l’infant hem trobat a dins de l’estable.
Mireu-lo tan bell, no té cap ocell
que canti sa gràcia; posem-nos-hi minyons,
cantem-li cançons al so de la gralla.
Mireu-lo tan xic, com jeu a la palla,
no té per abric res més que la palla.
Pastors dels serrats,
dels nostres ramats
portem-li la llana.
Per treure-li el fred,
portem-li un feixet
de llenya triada als roures i pins
dels boscos veïns prenent una branca.
Portal de Betlem, amb goig l’encendrem
voltant-ne la flama, és nit d’alegria,
donem-nos les mans i fem la Sardana.
Cant final
Avui la terra serà redimida
de Jesús per la llei immortal.
Ja mai deixi de ser beneïda,
la primera llum de sa vida
amb els cants de la Nit de Nadal.
Glòria a Déu i lloança, als homes pau.
Glòria a Déu.The first Nowell
Arranjament Ola Gjeilo (1978)
Popular anglesaThe first Nowell the angels did say
Was to certain poor shepherds in fields as they lay;
In fields where they lay, keeping their sheep,
On a cold winter’s night that was so deep:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.El primer Nadal, els àngels van dir
a uns pobres pastors que jeien als camps;
als camps on guardaven les ovelles,
en una nit d’hivern freda i fosca:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.They looked up and saw a star,
Shining in the east, beyond them far:
And to the earth it gave great light,
And so it continued both day and night:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.Van alçar la vista i van veure una estrella
brillant a l’orient, molt lluny d’on eren ells;
i a la terra donava molta llum,
i així va continuar tant de dia com de nit:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.And by the light of that same star,
Three Wise Men came from country far;
To seek for a King was their intent,
And to follow the star whersoever it went:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.I sota la llum d’aquesta mateixa estrella,
tres savis van venir d’un país llunyà.
Buscar un rei era la seva intenció,
i seguir l’estrella allà on anés:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.Then entered in those Wise Men three,
Fell reverently upon their knee,
And offered there in his presence,
Their gold and myrrh and frankincense:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.Llavors van entrar aquells tres savis,
van caure de genolls reverenciosament,
i allà, en la seva presència, van oferir
l’or, la mirra i l’encens:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.Deck the hall
Arranjament de John Rutter (1945)
Popular anglesaDeck the hall with boughs of holly,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
‘Tis the season to be jolly:
Fa, la, la...
Fill the meadcup, drain the barrel,
Fa, la, la...
Trol the ancient Christmas carol.
Fa, la, la...Decora el saló amb branques de grèvol,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Aquest és el temps de l’alegria,
fa, la, la...
Omple la copa d’hidromel, buida la bota,
fa, la, la...
Cantusseja l’antiga nadala,
fa, la, la...See the flowing bowl before us,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Strike the harp, and join in chorus:
Fa, la, la...
Follow me in merry measure,
Fa, la, la...
While I sing the beauty’s treasure.
Fa, la, la...Mireu com s’omple la tassa davant nostre,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Toqueu l’arpa i uniu-vos al cor;
fa, la, la...
Seguiu-me amb alegria,
fa, la, la...
Mentre canto el tresor de la bellesa,
fa, la, la...Fast away the old year passes,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Hail the new, ye lads and lasses:
Fa, la, la...
Laughing quaffing all together
Fa, la, la...
Heedless of the wind and weather.
Fa, la, la...De pressa, el vell any passa,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Saludeu el nou, nois i noies!
fa, la, la...
Rient, bevent, tots junts,
fa, la, la...
No feu cas ni del vent i del temps,
fa, la, la...The heavenly aeroplane
Arranjament de John Rutter (1945)
Arranjament vocal de Xavier Puig (1973)
Text anònim nord-americà del 1935One of these nights about twelve o’clock
The old world’s goin’ to reel and rock;
The sinners gonna tremble and cry for pain
And the Lord will come in His aeroplaneUna d’aquestes nits, cap a la mitjanit,
el vell món trontollarà i s’estremirà;
els pecadors tremolaran i ploraran de dolor
i el Senyor arribarà en el seu aeroplà.O, ye thirsty of ev’ry tribe
Get your ticket for an aeroplane ride
Jesus the Savior is coming to reign
And take you up to glory in His aeroplaneOh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus,
compreu el bitllet per viatjar en aeroplà.
Jesús, el Salvador, ve a regnar
i us portarà a la glòria en el seu avió.Talk about your joyrides in automobiles
Of lightning speed on your motor wheels;
We’ll break all records as up we’ll fly
On an aeroplane joyride through the skyO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Parleu de les carreres en automòbils
de la velocitat del llamp a les rodes del motor;
trencarem tots els rècords volant
en un avió que creui el cel.Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus…
You’ll have to get ready if you take this ride
Quit all your meanness and humble your pride;
You must furnish a light both bright and clean
And a vessel of oil to run the machineO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Haureu de preparar-vos per aquest vol,
deixeu enrere les maldats i humilieu l’orgull;
heu d’aportar una llum brillant i pura
i un bidó d’oli per fer funcionar la màquina.Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus…
When our journey’s done and we all sit down
At the marriage feast, with a golden crown
We’ll blend our voices with the ransomed throng
And praise our Savior as the years roll onO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Quan el nostre viatge arribi al final i ens asseguem tots
al banquet de noces, amb una corona d’or.
Barrejarem les nostres veus amb la multitud redimida
i lloarem el nostre Salvador mentre els anys van passant.
Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus...It’s the most wonderful time of the year
Arranjament de Joan Mas Soler (1991)*
Text anglès d’Edward Pola (1907-1995) i George Wyle (1916-2003)
Text català de Joan Mas Soler (1991)It’s the most wonderful time of the year.
With the kids jingle belling
And everyone telling you: “be of good cheer!”
It’s the most wonderful time of the year.És l’època més meravellosa de l’any,
quan els nens fan sonar campanes
i tothom et diu: “estigues de bon humor!”
És l’època més meravellosa de l’any.It’s the hap-happiest season of all.
With those holiday greetings and gay happy meetings
When friends come to call,
It’s the hap-happiest season of all.Els dies més feliços de tots.
Amb felicitacions i trobades plenes de joia,
els amics et venen a visitar,
són els dies més feliços de tots.There’ll be parties for hosting Marshmallows
for toasting and carolling out in the snow.
There’ll be scary ghost stories and tales of the glories of Christmases long, long ago.Hi haurà festes per celebrar, núvols de sucre
per torrar i nadales per cantar a la neu.
Hi haurà històries de fantasmes esgarrifoses i contes de la glòria dels nadals de fa molt, molt de temps.És el temps més meravellós de tot l’any,
caganer al pas zebra
i pastors que fent festa ja van a Betlem!
I els tres Reis seguint l’estel d’orient.
A Betlem me’n vull anar, vols venir?
Recitant el poema i picant el tió
ens mengem els galets
i també algun torró o polvoró.
I si el patge et demana:
com t’has portat aquest any?
Ell ho sabrà ben del cert...
L’endemà potser tindràs carbó
o bé trobaràs un regal de debò!
El Concert de Sant Esteve al Palau,
tot cantant les nadales amb gran emoció
fem la carta als Reis Mags!
Un Nadal ben especial!
I l’home dels nassos cantant.
És el temps més fenomenal, visca! de tot l’any!Pero mira como beben
Arranjament de Francesc d’Assís Pagès (1968)
Tradicional castellanaPero mira como beben,
pero mira como beben,
pero mira como beben,
por ver a Dios nascido.
La Virgen se estaba peinando,
entre cortina y cortina,
los cabellos son de oro
y el peine de plata fina.
Pero mira como beben los peces en el río,
pero mira como beben por ver a Dios nascido.
Beben y beben y vuelven a beber
los peces en el río por ver a Dios nascer.
La Virgen iba caminando,
va caminando solita,
y no lleva más compaña
que el Niño de su manita.
La Virgen lava pañales
y los tiende en el romero,
los pajaritos le cantan,
y el agua se va riendo.Villancico tropical
Javier González Sarmiento (1959)¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén?
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
¿Cómo saber si has nacido? Vivimos tan lejos.
Tan gran noticia esperamos. ¡Háznosla llegar!
¡Oye! Nuestros hijos son aquí morenitos.
¡Señor, nuestra Navidad aquí no es tan blanca!
¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
Para poder cantar:
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
Nuestro invierno es caliente bajo un sol ardiente.
Si tú nos das la noticia la fiesta vendrá.
¡No, no! No será una fiesta más corrientita.
¡Verás que nuestra alegría es explosiva!
¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
Para poder cantar:
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! No alargues más mi nerviosa espera,
que estoy a punto de reventar.
Que un mesajero del cielo venga,
y nos anuncie la Navidad.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
¡Aleluya! ¡Esta es la señal!
¡Aleluya! Dios ha nacido en un pobre pesebre,
te llevaré ropa de color.
Dios se ha hecho un niño pequeño,
zumo de piña yo te daré.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya!Candombe del 6 de enero
Arranjament d’Álvaro Metzger (1991)*
Tradicional afrouruguaianaEs por todos sabido que el 6 de enero
es el día de los Reyes Magos
y en honor de uno de ellos, el más negro,
se proclama una fiesta en el barrio.
Es por todos sabido que es el más negro
el rey de los santos candomberos
San Baltazar es un santo muy alegre
dice la mama Inés y mueve los pies.
Listos corazones van con el Candombe
y con este ritmo a profesar
los rojos colores, con festón dorado
le gustan al rey San Baltazar.
La comuna convoca y lo venera
por la estrella Lucero, que el cielo espera,
San Baltazar se hamaca sobre las andas
de un mar de promesantes que canta y baila.
Conversa el ronco bombo, mientras avanza
repican tamboriles y las comparsas
y esta criolla de negros y blanqueados
cuando cambian de toque, cambian de estado.Saalam Aleikum
Arranjament de Nass Marrakech
Popular marroquinaSaalam aleikum
Saalam alayna
Oddo Salam Ahlo SalamLa Pau sigui amb vosaltres,
la Pau sigui amb nosaltres.
Torneu la pau, gent de pau.De Nadal a Sant Josep
Arranjament de Xavier Pastrana (1977)*
Quatre nadales populars catalanesEl desembre congelat
El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
surt el sol que n’és eixit
d’una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
tota la finesa
de nostra fermesa.El bon Jesuset
El bon Jesuset volia sabates.
La sabata tapalejada.
Nat i nat el bon Jesuset,
nat i nat i tot nuet.
El bon Jesuset volia mitgetes.
La sabata tapalejada,
les mitgetes ben vermelletes.
Nat i nat el bon Jesuset,
nat i nat i tot nuet.Déu vos guard, Josep.
Déu vos guard, Josep
i la vostra esposa;
vinc de l’Orient
no fa gaire estona.
Si em voleu llogar,
som una pastora,
sé cuinar i pastar
i fer l’olla bona.
Lo caldo també
per la vostra esposa;
també sé cosir
tela fina i bona.Si em voleu llogar,
no en feu cerimònia:
no vull guanyar res
ni tampoc cap cosa.
No vull guanyar res
ni tampoc cap cosa
només d’estar amb vós
ja em tinc per ditxosa.Sant Josep fa bugada
Sant Josep fa bugada
a dintre d’un morter,
hi posa una flassada,
també un travesser.
La Verge Maria hi posa un llençol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.
Sant Josep fa la pasta
amb un tros de llevat,
i després ell la tasta:
“Quin pa tan encertat!”
La Verge Maria hi posa el perol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.
Sant Josep fa l’endreça,
escombra els racons,
a cuita i tota pressa
neteja els fogons.
La Verge Maria fa non-non al bressol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.També et pot interessar...
Escolania de Montserrat & Esbart Dansaire de Rubí
—Llibre vermell de Montserrat
Dijous, 27.02.25 – 20 h
Sala de ConcertsEscolania de Montserrat
Esbart Dansaire de Rubí
Llorenç Castelló, director
Germinans germinabit (cant gregorià)
Llibre vermell de Montserrat
Preus: 25 i 35 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Concert de Sant Esteve
—Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del PalauNadal al Palau
Dijous, 26 de desembre de 2024 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Benvinguda
Benvolguts i benvolgudes,
És un plaer retrobar-nos, com cada any, en una nova edició del Concert de Sant Esteve. Per a molts de nosaltres la d’avui és una cita imprescindible perquè ens reuneix amb els més de tres-cents cantaires de la família coral de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra, a l’escenari modernista, com passa en aquestes dates a moltes llars, on tota la família es retroba.
Un dia com el d’avui es presta, també, a fer una mica de balanç i recordar els moments més destacats d’aquest 2024 dels cors de la casa, com la gira de l’Orfeó Català amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester a Hamburg, on van actuar a l’Elbphilharmonie i a la Laeiszhalle amb Thomas Hengelbrock, o la gira del Cor de Cambra amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i Gustavo Dudamel, amb qui van actuar a Los Angeles, París i Londres; totes dues gires amb concerts de què també vam poder gaudir a casa nostra.
Tots els cors del Palau, començant pel Cor Petits, el Cor Mitjans i el Cor Infantil, i seguint pel Cor Jove, el Cor de Noies i l’Orfeó Català, així com el Cor de Cambra del Palau, ens han regalat un any ple de música i moments inoblidables al Palau i en altres indrets i racons del país on han portat la seva música, convertits en autèntics ambaixadors de la música coral.Avui ens proposen un concert que ens convida a viatjar, a descobrir nous indrets i noves cultures, per acabar tornant a casa i reconnectant amb les nostres tradicions i la seva essència.
Avui és també un dia per agrair al públic el seu suport i la fidelitat; als cantaires i les seves famílies, la seva dedicació; als nostres socis, el seu compromís amb la institució; als mecenes i benefactors, el seu suport; als col·laboradors de la casa i a les administracions públiques, també el seu suport. Sou vosaltres els que feu possible que el Palau segueixi sent un motor de la cultura i la tradició coral. Vosaltres contribuïu a fer possible que la música arribi a totes les persones i faci que la seva vida sigui millor. També vull agrair la seva tasca i dedicació als directors de la casa i a tots els treballadors de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Un agraïment especial, així mateix, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que fa possible que el nostre concert traspassi les parets de la Sala de Concerts.
Només em queda desitjar que gaudiu del concert d’avui, que passeu unes bones festes en companyia dels vostres i que l’any que som a punt de començar estigui ple d’il·lusió, de música i de cant.
Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaPresentació del concert
Benvolguts amics i amigues,
Un any més ens retrobem pel Concert de Sant Esteve. Una de les fites més desitjades i esperades per tots els cors i cantaires de l’Orfeó Català, la seva família coral i el Cor de Cambra del Palau, que hem preparat amb gran il·lusió al llarg dels darrers mesos.
Roda el món i torna al Born. Amb aquesta coneguda dita, l’equip artístic i la direcció escènica hem elaborat el discurs musical d’enguany. Al costat de les nostres nadales, avui us convidem a fer un “petit viatge” per diferents països i continents. Ens aproparem a la seva tradició musical nadalenca tot interpretant i escoltant carols, villancicos i altres cançons i estils que acompanyen la celebració d’aquestes festes.
Abans d’encetar aquest viatge dedicarem la primera part del concert al repertori de casa nostra, en què compaginarem tradició i modernitat. Podreu escoltar algunes de les nadales més representatives del nostre folklore, amb harmonitzacions i posades en escena diverses i variades que ens permetran gaudir de la gran riquesa d’aquest gènere que vam reivindicar específicament en l’edició passada.
Al costat d’obres d’alguns dels compositors més destacats actualment, com Bernat Vivancos, Jordi Domènech i Baltasar Bibiloni, escoltarem l’estrena de Bi gabon-kanta (Dues nadales) de la prestigiosa i multipremiada Eva Ugalde; reivindicarem les figures de Manuel Oltra i Francesc Civil, el gran mestre de capella de la catedral de Girona, de qui escoltarem la seva versió de Les dotze van tocant, amb una adaptació específica de Joan Vives, i homenatjarem Joan Lamote de Grignon en el 75è aniversari de la seva mort amb la interpretació dels tres fragments corals més representatius del seu oratori La Nit de Nadal, en una adaptació de Jordi Morales encarregada per a l’ocasió. Estrenada pel propi Orfeó Català el 26 d’octubre de 1902 al Teatre Novetats de Barcelona, aquest oratori és una de les creacions més emblemàtiques del seu catàleg. El seu brillant “Cant final” interpretat per tots els cors de la casa serà la culminació d’aquesta primera part.Fets els “preparatius” amb les nadales de casa nostra, a la segona part del concert iniciarem el viatge musical desplaçant-nos a la gran tradició anglosaxona i escoltant harmonitzacions dels grans compositors corals Ola Gjeilo i John Rutter. Posteriorment travessarem l’Atlàntic i farem un recorregut pel continent americà de Nord a Sud. Ens aproparem als musicals i a l’estil barbershop amb les veus del grup Metropolitan Union i tot seguit als ritmes tropicals i dansats de Llatinoamèrica. Abans de tornar cap a casa farem escala al Marroc amb els cants dels més menuts de la família coral.
Per “tornar al Born”, tots els cors de la casa ens trobarem a l’escenari per estrenar la suite de nadales De Nadal a Sant Josep, del compositor Xavier Pastrana. Una forma emotiva i festiva de cloure el concert.
En una societat cada vegada més multicultural és important preservar i reivindicar el patrimoni cultural català com a punt de trobada, d’acollida i d’identitat. Al mateix temps, tenim l’oportunitat d’aprendre i de repensar les nostres tradicions i formes de pensament a partir de l’aproximació i el reconeixement de les persones que ens envolten. En un moment de gran complexitat en la convivència al món, creiem que només amb el reconeixement i el respecte vers les persones que ens envolten podem intentar afrontar els conflictes, les discriminacions i les diferències per trobar un espai comú de convivència, de solidaritat, de pau i benestar.
No voldria finalitzar aquest comentari del programa de mà sense tenir un record especial per totes aquelles persones que no gaudiran aquests dies que per a nosaltres són especials perquè estan vivint circumstàncies difícils, de conflictes, de pobresa, de malaltia, d’adversitat... Arreu del món i també a casa nostra, amb un esment especial dels nostres veïns valencians que van patir recentment els efectes de la DANA.
Tots els directors, pianistes i cantaires dels cors de l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau, us desitgem bon Nadal i un bon any 2025.
Pablo Larraz Dalmases, director de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral.Bones Festes!
Pessebre de tot l’any
Volíem ‘nar a Betlem, però el camí
no és net ni franc. Ara el pessebre ens mostra
els pastorets de fang, tocats de molsa,
i el rierol de plata enriolat.
Tot aplegant les noves més amargues
arriben, junts, els Reis de l’Orient.
Deixen la mirra, l’or i un xic d’encens
a prop del nen que riu, bressat per l’àngel.Voldríem l’alegria del poblet,
l’estel que guia els pelegrins de l’alba
i el càntic de l’heroi que ajup la calma.
Pro som humans. I ens fatiga l’oreig.El suro imita els cims, l’humil estable.
I els llums fan pampallugues de colors.
Un flaix: blau, groc. Brilla l’infant, xamós.
I al cor hi neix, divina, l’esperança.Lluís Calvo
Intèrprets
Orfeó Català - Pablo Larraz, director; Belén Clemente, Beca Lluís Millet 2024-2026
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana - Xavier Puig, director
Cor Jove de l’Orfeó Català - Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors
Cor de Noies de l’Orfeó Català - Montserrat Meneses i Sendrós, directora
Cor Infantil de l’Orfeó Català - Glòria Coma i Pedrals, directora
Cor Mitjans de l’Orfeó Català - Glòria Fernàndez, directora
Cor Petits de l’Orfeó Català - Mercè Pi, directoraPaula Malia, presentadora
Anna Romaní, coreògrafa
Geganters i Capgrossos de Castellterçol
Txell Miras, disseny dels uniformes dels Cors de l’Orfeó Català
Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia
Pablo Larraz, direcció artística
Pianistes dels cors:Laia Armengol, Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Jordi Armengol, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Pau Casan, Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Maria Mauri, Cor de Noies de l’Orfeó Català
Paul Perera, Cor Jove de l’Orfeó Català
Altres músics col·laboradors:Ennèagon Ensemble, quintet de vent
Cèlia Salas, flauta
Roger Borràs, oboè
Oriol Estivill, clarinet
Elena López, fagot
Guillem Serra, trompaMetropolitan Union, quartet ‘barbershop’
Daniel Morales, tenor
Martí Doñate, ‘lead’
Tomàs Maxé, baix
Joan Mas, barítonJoan Seguí, orgue
Marc Cabero, percussió
Pablo Contreras, percussióSolistes dels cors i d’instrument:
Magalí Domínguez i Xavier Roca, veus solistes, El rabadà (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Jaume Rius, maraques, Villancico tropical (Cor Infantil de l’Orfeó Català)
Noa Martí, flauta travessera, Saalam Aleikum (Cor de Noies de l’Orfeó Català)
Mireia Espada, Bethanie Hasberger i Martina Mata, tercet solista, The first Nowell (Cor Jove de l’Orfeó Català)
Mireia Tarragó, soprano, De Nadal a Sant Josep (Cor de Cambra del Palau)
Corresponsals de TV3:Coia Ballesté Brumós, Londres
Lídia Heredia, Washington
Joan Biosca, Buenos Aires
Francesc Canals, Pequín
Roser Oliver Olivella, BetlemPrograma
“Les dotze van tocant”, d’El nostre Nadal
–Nadala popular catalana, Francesc Civil (1895-1990)
Arranjament instrumental de Joan Vives (1953)
Cor Jove de l’Orfeó Català
Pablo Larraz (direcció), Paul Perera (piano), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Marc Cabero (percussió), Joan Seguí (orgue)
El desembre congelat
–Nadala popular catalana
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Cor de Cambra del Palau
Xavier Puig (direcció)
Nadal
–Manuel Oltra (1922-2015)
Cor de Cambra del Palau
Xavier Puig (direcció)
Nadal
–Nadala popular menorquina
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Glòria Fernàndez (direcció), Laia Armengol (piano)
Cançó de l’infant
–Nadala popular catalana
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Montserrat Meneses i Sendrós (direcció), Maria Mauri (piano)El rabadà
–Nadala popular catalana
Arranjament de Jordi Domènech (1967)
Cor Infantil de l’Orfeó Català
Glòria Coma Pedrals (direcció), Pau Casan (piano), Magalí Domínguez i Xavier Roca (rabadans)
Bi gabon-kanta
–Nadales populars basques
Arranjament d’Eva Ugalde* (1973)
Orfeó Català
Pablo Larraz (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent)
La Nit de Nadal
–Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Arranjament de Jordi Morales Mateu (1979)*
Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau, Cor de Noies, Cor Jove i Cor Infantil de l’Orfeó Català
Pablo Larraz i Xavier Puig (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Joan Seguí (orgue)
Interludi musical
Joan Seguí (orgue)
The first Nowell
–Popular anglesa
Arranjament d’Ola Gjeilo (1978)
Cor Jove de l’Orfeó Català
Oriol Castanyer (direcció), Mireia Espada, Bethanie Hasberger i Martina Mata (solistes)
Deck the hall
–Popular anglesa
Arranjament de John Rutter (1945)
Orfeó Català
Directora: Belén ClementeThe heavenly aeroplane**
Text anònim americà del 1935
Arranjament de John Rutter (1945)
Arranjament vocal de Xavier Puig (1973)
Cor de Cambra del Palau
Jordi Armengol (piano), Marc Cabero (percussió), voluntaris dels cors de l’Orfeó Català (cos de ball)
It’s the most wonderful time of the year
–Edward Pola (1907-1995) i George Wyle (1916-2003)
Arranjament de Joan Mas Soler (1991)*
Cor Petits, Cor Mitjans, Cor Infantil, Cor de Noies i Cor Jove de l’Orfeó Català
Metropolitan Union
Glòria Coma Pedrals (direcció), Paul Perera (piano)
Pero mira como beben
–Tradicional castellana
Arranjament de Francesc d’Assís Pagès (1968)
Metropolitan Union
Villancico tropical
–Javier González Sarmiento (1959)
Cor Infantil i cantaires de l’Orfeó Català
Glòria Coma Pedrals (direcció), Pau Casan (piano), Pablo Contreras (percussió), Jaume Rius (maraques, Cor Infantil)
Candombe del 6 de enero
–Tradicional afrouruguaiana
Arranjament d’Álvaro Metzger (1991)*
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Montserrat Meneses i Sendrós (direcció), Maria Mauri (piano), Pablo Contreras (percussió)
Saalam Aleikum
–Popular marroquina
Arranjament de Nass Marrakech
Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Mercè Pi (direcció), Laia Armengol (piano), Noa Martí (flauta travessera, Cor de Noies)
De Nadal a Sant Josep
–Quatre nadales populars catalanes
Arranjament de Xavier Pastrana (1977)*
Tots els cors
Pablo Larraz (direcció), Ennèagon Ensemble (quintet de vent), Marc Cabero (percussió), Pau Casan (piano), Joan Seguí (orgue), Mireia Tarragó (soprano, Cor de Cambra)
*estrena de l’obra o arranjament
**agraïment al TNC per la cessió de complements de vestuariAquest concert té una durada de dues hores sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
Concert enregistrat i emès en directe per 3Cat, Catalunya Música i Palau Digital.
#coral #patrimonicatalà #estrenes #enfamíliaBiografies
Pablo Larraz, director
©Ricardo Rios
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Xavier Puig, director
© Ricardo Rios
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Nascut a Cervera (1973), començà els seus estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas (1990-1994). Va rebre també la lliçó magistral del professor Eric Ericson, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Continuà la formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya (1996-1998), i a l’Académie International de Pontarlier (França) (1997-98).
S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona (1994-95) i al Wiener Meisterkurs de Viena (1999). El 1999 fou admès a la Universität für Musik und Darstelende Kunst de Viena, on durant tres anys va cursar els estudis de Musikleitung (direcció musical) en l’especialitat de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager, Yuji Yuassa, Günther Theuring i Howard Arman, entre d’altres. El març del 2001 va obtenir l’Erste Diplom d’aquest reconegut centre.
El març del 2002 guanyà el concurs per cobrir la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE), que ocupà fins al 2004, i amb la qual va oferir concerts al prestigiós festival alemany de Schleswig-Holstein i a la Konzerthaus de Berlín, a més de l‘Auditorio de Lleó. Posteriorment (2005) ha dirigit la JONDE en un enregistrament de música espanyola, amb obres d’Esplà i Gómez. El juliol del 2003 guanyà el concurs per a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), càrrec que ocupà fins al juliol del 2005, i amb la qual ha dirigit diferents programes amb obres de Mozart, Txaikovski i Britten.
Des del 2018 és director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, amb la qual des del 2012 dirigeix anualment la Gira de Setmana Santa que porta el repertori simfonicocoral arreu del territori. També des del 2018 és director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català. També dirigeix l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002, amb la qual ha dirigit diversos projectes de recuperació de la cançó popular. Ha dirigit el Murtra Ensemble, dedicat a la música del segle XX, i en l’àmbit operístic fundà la companyia d’òpera de cambra l’Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format. Ha dirigit repertori operístic al cicle Òpera a Catalunya dels Amics de l’Òpera de Sabadell i al cicle Òpera al Palau. Ha estat director convidat per l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta de Granada, Orquesta d’Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta de Còrdova, Orquestra Barroca Catalana, l’ensemble Kaleidoscop der Nationen de Viena, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Terres de Lleida, Orquestra Camerata XXI de Tarragona, Orquestra Camera Musicae, Camerata Eduard Toldrà, Lleidart Ensemble, i manté una estreta vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48, amb qui està interpretant la integral de les Simfonies de Beethoven.
A nivell pedagògic, és professor d’orquestra i direcció a l’ESMUC. Ha estat director convidat en orquestres de joves, com la Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid (JORCAM), les orquestres dels conservatoris de Canàries, Musikene, Badajoz i Tarragona, així com a la Trobada de Joves Orquestres d’Igualada o de la Jove Orquestra de la Diputació de Tarragona. Ha estat professor dels Cursos de Direcció Coral de la FCEC i de la FESTCAT, del Curs Internacional de Cervera i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa48.
Entre els enregistraments destaca un disc de música religiosa de Mompou i Blancafort, el primer enregistrament dels Concerts per a violí i oboè de Joan Manén, i obra simfònica de Ricard Lamote de Grignon, a més de diversos programes per a TV3.
Va ser director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011. Juntament amb la direcció del concert de l’11 de Setembre, també ha destacat en la recuperació i promoció de la música d’autors catalans.
Oriol Castanyer, director
©Xavier Gómez
Director del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament, ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Ha treballat amb el cor Lieder Càmera com a corepetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat i, des de l’any 2016, director de la Coral Sant Jordi. El setembre del 2022 ha assumit la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.Montserrat Meneses i Sendrós, directora
© Cesc Rovira
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó català (2022-2024).
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.
Glòria Coma i Pedrals, directora
© JosepMolina
Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català
Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).
Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.
És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Durant les darreres dues temporades ha estat directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).
Glòria Fernàndez Blanco, directora
© MarionaFernàndez
Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català
Llicenciada en direcció de cors per l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha participat com a cantant professional en diferents formacions, com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao, i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, entre d’altres.Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers vint-i-cinc anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català. Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun, i des de l’inici del projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors, entre d’altres el Cor Juvenil.
Paral·lelament, s’ha interessat en el cos i la veu des d’una mirada més àmplia i integradora, i s’ha format en el mètode pedaògicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa contemporània, en teràpia corporal integrativa i en musicoteràpia de la veu entre altres expressions.
Mercè Pi, directora
© AntoniBofill
Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català
Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha realitzat estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.
Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Ha format part del projecte social Palau Vincles durant molts anys. El 2023 va dirigir el Cantaxics (ACEM) en la celebració del seu 30è aniversari amb totes les escoles de música de Catalunya.
Orfeó Català
© Antoni Bofill
(Pablo Larraz, director)
És un dels cors vocacionals de referència del país. Amb més de 130 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n’és el director, amb Pau Casan com a pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle, G. Dudamel, K. Petrenko i T. Hengelbrock, entre d’altres.
Dels darrers anys destaquen les seves interpretacions de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, tot protagonitzant-ne l’estrena europea, sota la direcció de Simon Halsey; l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle; la Novena Simfonia de Beethoven, amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquesta Sinfónica de Galícia, dirigida per Gustavo Dudamel; la commemoració del centenari de l’estrena a Espanya de la Passió segons sant Mateu, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey, i Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing. També cal destacar concerts amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, dirigits per Jörg Widmann, amb l’estrena absoluta de la seva obra Variacions sobre ‘El cant dels ocells’. Fantasia per a cor i orgue.
En l’àmbit internacional, destaquen les seves actuacions el 2022 al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg amb la Messa di Gloria de Puccini, amb l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, i el 2023 els concerts amb la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Kirill Petrenko, en una gira històrica amb un total de quatre concerts: Berlín (Berliner Philharmonie), la Sagrada Família i Auditorio Nacional de Madrid, amb la interpretació de la Missa de la coronació de W. A. Mozart. També cal destacar actuacions anteriors a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa; una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per Daniele Gatti; actuacions a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton. El 2018 va protagonitzar una gira per la Xina, i el 2019 una gira amb Gustavo Dudamel i la Münchner Philharmoniker, al costat del Cor de Cambra del Palau, amb la Segona simfonia de Mahler.
Més recentment, el febrer del 2024, l’Orfeó Català va interpretar dins el cicle Palau 100 Un rèquiem alemany de Brahms i la Simfonia núm. 2, “Lobgesang” de Mendelssohn, amb el Balthasar Neumann Chor & Orchester, sota la direcció de Thomas Hengelbrock. Seguidament, l’Orfeó i les formacions de Hengelbrock van interpretar aquestes obres a Hamburg: la de Brahms a la Laeiszhalle i la de Mendelssohn a l’Elbphilharmonie.
De la temporada 2024-25 destaca la gira amb la interpretació de la Segons simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i el Cor de Cambra del Palau, dirigits per Daniel Harding, amb concerts a Estocolm, Palau de la Música Catalana i Girona (abril-maig del 2025). I també l’estrena a Espanya del Dream requiem de Rufus Wainwright, amb l’OBC, sota la direcció de Ludovic Morlot, al Palau (gener del 2025).
L’Orfeó Català rep el suport de mesoestetic®.
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
© Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington, Fabio Biondi, Eric Whitacre i Harry Bicket; i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al Festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per territori català en una quinzena de poblacions, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli al podi de l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles, amb El Messies de Händel, que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
El 2023 va tenir lloc la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi; la interpretació de The sacred evil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigida pel mateix compositor; l’estrena de la producció pròpia Un cant a la natura. Un crit a la terra, i la nova col·laboració amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Marc Minkowski, amb El ratpenat de Strauss, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París. Del 2024 destaquen la intervenció a L’incoronazzione di Poppea de Monteverdi, amb The English Concert, sota la direcció de Harry Bicket, a Palau Òpera; l’estrena de la producció pròpia Una Schubertíada, i el debut a Los Angeles (EUA) en l’inici de la gira internacional de la producció integradora de l’òpera Fidelio de Beethoven de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (LA Phil), dirigits pel seu titular, Gustavo Dudamel (Los Angeles, Barcelona, París i Londres, maig-juny del 2024).
D’aquesta temporada 2024-25 destaquen el concert d’homenatge a l’escriptor Joan Salvat-Papasseit, en el centenari de la seva mort (octubre del 2024); la interpretació del Requiem de Fauré, amb la Franz Schubert Filharmonia (novembre del 2024); la col·laboració amb el Balthasar Neumann Chor de Thomas Hengelbrock, amb un programa de romanticisme coral (març del 2025), i el concert al costat del violoncel·lista Nicolas Altstaedt, amb el seu Stabat Mater, per a cor mixt i violoncel, dirigit per Júlia Sesé, així com una estrena de Raquel García-Tomás (maig del 2025).
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Infantil de l’Orfeó Català
© Antoni Bofill
El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.
En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.
El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.
En la temporada passada (2023-24) va intervenir a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i va fer un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També va participar en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar, el 2025, un encontre de treball amb el cor Niños Cantores de Morelia a l’abril, a Barcelona, i un intercanvi amb el cor Piccoli Cantori di Torino, a Torí al juny. També cal destacar el concert dirigit per Maria Guinand, al costat de cors del SCIC, amb obres d’Alberto Grau basades en ritmes i melodies llatinoamericanes, el juny de 2025.
El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Mitjans de l’Orfeó Català
©AntoniBofill
El Cor Mitjans de l'Orfeó Català està integrat per quaranta nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernández n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.
El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.
El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Mitjans juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Mitjans forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Cor Petits de l’Orfeó Català
© AntoniBofill
El Cor Petits de l'Orfeó Català està integrat per nens i nenes de sis i set anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.
Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.
El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.
La temporada 2022-23 va interpretar al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez. De la temporada passada (2023-24) destaca el concert Cuques de llum, amb obres de Marc Dalmases, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i el Cor de l’SCIC.
Aquesta temporada 2024-25, el Cor Petits juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català presentaran al maig de 2025 la cantata De qui és el bosc, amb música de Josep Ollé i llibret de Marc Donat.
El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Jordi Armengol, piano
Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.
Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.
Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.
Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.
Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.
Laia Armengol, piano
© Martí E. Berenguer
Nascuda a Barcelona, s’inicià en la formació musical als sis anys a l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Estudià piano amb Àngel Soler i Diana Baker. El 2002 es llicencià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i es traslladà a Londres per ampliar estudis amb Yonty Solomon i Douglas Finch al Trinity College of Music de Londres. També ha rebut els consells de Miquel Farré, Mark Hastings, Francisco Poyato, Josep Colom, Eugene Asti, Roger Vignoles i George Hadjinikos, entre d’altres.
Ha estat distingida com a solista i com a músic de cambra en diversos concursos, com el Leonard Smith and Felicity Young Duo Competition i el John Halford Piano Competition, entre d’altres. Actualment és intèrpret de música de cambra i pianista acompanyant de cantants solistes i de cors. Ha treballat amb els cantants Dalmau González, Enric Serra, Carmen Bustamante, Oriol Rosés, Anna Ollet, Assumpta Mateu, Iréne Theorin, Ferran Albrich..., i en l’àmbit coral ha col·laborat amb el Cor Madrigal, Cor Jove de l’Orfeó Català, Cor de Noies de l’Orfeó Català, Cor A Tempo, El Cor Canta, etc. Actualment és la pianista repertorista dels cors Petits i Mitjans de l’Orfeó Català.
El seu interès pel món vocal l’ha portada a estudiar cant amb Salvador Parrón i Oriol Rosés. La seva discografia inclou el CD La fragua de luna per a flauta i piano, de la col·lecció discogràfica “Joves Intèrprets” de Joventuts Musicals d’Espanya i recentment ha enregistrat el disc Músiques elèctriques amb el Morphosis Ensemble (Ins Records), formació especialitzada en música contemporània de la qual és la pianista titular.
En el vessant pedagògic, actualment treballa al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i a l’IEA Oriol Martorell a càrrec del Cicle Formatiu Superior de Tècniques de Direcció coral i impulsant el Cor de Cambra Oriol Martorell, exercint de pianista i assistent de direcció (dir. Daniel Antolí).Pau Casan, piano
Nascut a Barcelona, va estudiar piano amb C. Agustí, M. Drets i el catedràtic M. Farré al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir matrícula d’honor amb menció honorífica en el grau superior. Posteriorment va fer estudis de postgrau amb G. Fergus-Thompson i R. Vignoles al Royal College of Music de Londres, becat per la Fundació Agustí Pedro i Pons. Ha rebut classes magistrals d’A. de Larrocha, N. Bonet, M. Hastings, R. Fernández-Aguirre, P. Badura-Skoda i J. Nin-Culmell, entre d’altres.
Guardonat amb el primer premi del 23è Concurs Joan Massià, va guanyar també el tercer premi del 33è Concurs de Joves Intèrprets de Catalunya i el premi al millor pianista del 22è Premi Ciutat de Berga, en la modalitat de cambra vocal-lied.
Ha actuat com a solista a Barcelona, Reus, Sant Sebastià, Bogotà i Londres; com a acompanyant ho ha fet per Espanya, França, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit, Colòmbia i la Xina, tot especialitzant-se en la col·laboració amb la veu cantada, tant amb cors com amb solistes.
Actualment compagina l’activitat concertística amb la docència al Conservatori Superior de Música del Liceu, col·labora habitualment amb el Gran Teatre del Liceu com a mestre repetidor i és pianista oficial del Concurs Tenor Viñas. Des del 2010 és el pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català i des del 2021 de l’Orfeó Català.
Maria Mauri, piano
© Guillem Ponsí i Vilà
Nascuda a Vic (1991), estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetzky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre d’altres. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb els cantants Josep-Ramon Olivé, Enric Martínez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Paul Perera, piano
© Lucas Vega
Inicià els estudis musicals a l’acadèmia Le Violon Rouge (escola de música a Gràcia) amb M. Rosa Arguedas, acabà el grau professional al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb la professora M. Carme Poch i es llicencià en piano per l’ESMUC sota el mestratge de M. Jesús Crespo. Posteriorment cursà dos postgraus al Conservatori del Liceu amb Luiz de Moura Castro. Ha rebut formació en direcció coral amb Poire Vallvé, de qui va ser sotsdirector a l’Orfeó Gracienc (2012-2014).
La seva llarga trajectòria com a pianista acompanyant al món coral l’ha portat a especialitzar-se en aquest àmbit i a treballar amb cors i directors de gran renom, tant del país com internacionals. Ha estat membre de l’equip tècnic del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC, 2013-2018) i va estrenar al piano L’enfilall de Josep Vila i Casañas a la 50a Trobada General de l’SCIC. Ha estat pianista del Cor Infantil de l’Orfeó Català (2019-2020) i convidat al festival Choralies de Vaison-la-Romaine (2019). Des del 2021 dirigeix i imparteix el Curs per a Pianistes Acompanyants de Cor que organitza l’SCIC.
Actualment és pianista del Cor Jove de l’Orfeó Català, codirigit per Pablo Larraz i Oriol Castanyer, i pianista i sotsdirector de Roig Korai (el cor de noies de l’Orfeó Gracienc), dirigit per Lídia Paloma.Paula Malia, presentadora
Nascuda a Barcelona (1990), és actriu de teatre, cinema i televisió, formada a l’Institut del Teatre i a l’escola Eòlia de Barcelona.
En teatre ha protagonitzat el musical Ànima i l’espectacle Els Watson, dirigida per Josep Maria Mestres, al Teatre Nacional de Catalunya. També La nostra ciutat de Thorton Wilder, amb què va guanyar el premi de la crítica a millor actriu secundària; La mala dicció de Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí, al Teatre Lliure, i Sota la neu d’Anna Llopart, a la Sala Beckett. Va coprotagonitzar l’obra La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya i al Teatre Poliorama. Al Teatre Nacional va estrenar l’obra Safari Pitarra de Jordi Oriol. Ha participat en els muntatges Mafia, Orgia i My sweet country, amb la companyia The Mamzelles Teatre.
Al sector audiovisual ha treballat per a la plataforma Netflix, on protagonitza la sèrie Valeria. També ha participat a la pel·lícula Loco por ella de Dani de la Orden i a la sèrie El vecino. Anteriorment va treballar a la pel·lícula Gente que viene y bah, dirigida per Patrícia Font, i en les sèries L’última nit del karaoke, Benvinguts a la família, Si no t’hagués conegut i Cites per a TV3. Actualment té pendent d’estrena la sèrie A muerte per a Atresmedia.Anna Romaní, coreògrafa
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística pluridisciplinària, però es consagrà plenament a la dansa. Es va titular en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres internacionals.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M-G. Massé) i Outre Mesure (R. Joly). Com a creadora, destaquen diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà), i juntament amb Marc Riera, de la companyia Xuriach, fan recerca i proposta artística sobre aquelles músiques i danses antigues que han quedat formant part de la nostra tradició. Treballa sovint per a esbarts i per a cors, amateurs o professionals, com els del Palau de la Música Catalana.
Com a pedagoga, està interessada en el mètode Orff seguint l’exemple de Verena Maschat. Tant en les classes per a nens com per a adolescents o adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. En el camp de la recerca en dansa antiga, està implicada en projectes amb Ana Yepes, Florence d’Artois, Anne Cayuela, Carles Mas i Raül Sanchis Francés.
Geganters i Capgrossos de Castellterçol
En Tallaferro i la Griselda són l’ànima de la Colla de Geganters de Castellterçol, un poble del Moianès d’un parell de milers d’habitants. Van ser dissenyats l’any 1954 per Cirici Pellicer i foren construïts a la casa Zen de Barcelona. Estrenats l’agost d’aquell any per la Festa Major, amb motiu del cinquantenari (el 2004) se’n van construir unes còpies per conservar millor els originals.
Segons Cirici, aquests personatges representen l’època en què el nostre país fou fundat. I personifiquen la força i la gràcia. La força duu els colors del paisatge de la terra. Els seus atributs són l’espasa i la llei. La gràcia es vesteix dels colors del cel: el blau del dia i el negre de la nit, la claror del sol i el mantell com un núvol. És la princesa dels contes, amb vestit de sol i lluna. Duu l’almorratxa, perquè la gràcia és allò que perfuma la vida.
També es va inspirar en els primers pobladors de la muntanya catalana: la geganta en una de les verges prudents de Pedret i el gegant en la Majestat Batlló de la comarca d’Olot. I van sempre en companyia de sis capgrossos que representen els vilatans, amb els seus defectes i qualitats.
Txell Miras, dissenyadora
© Alberto Tallon
Meritxell Miras (Sabadell 1976), coneguda com Txell Miras, és una dissenyadora de moda catalana amb marca pròpia des del 2004.
Després de llicenciar-se el 1999 en belles arts per la Universitat de Barcelona, el 2003 va començar a treballar a Milà amb el dissenyador anglès Neil Barret, en la seva línia femenina. Barret, amb qui va treballar a temps parcial fins al 2016, la va animar a crear una marca pròpia, amb la qual va debutar a la passarel·la Gaudí el 2004. Hi va presentar una col·lecció que s’inspirava en la pel·lícula Persona d’Igmar Bergman.
La formació de Txell Miras en arts plàstiques confereix a les seves creacions un tret diferencial, que destaca per l’interès en l’art conceptual que manifesta amb el treball de la forma i del concepte. Els seus dissenys desestructuren la silueta i juguen amb les capes i els volums, amb una paleta limitada en què destaquen els colors blanc i negre. Amb aquestes desconstruccions i superposicions posa en qüestió el patronatge de la sastreria europea, motiu pel qual se l’ha relacionada amb la moda japonesa dels anys vuitanta i la belga dels noranta. Miras confessa que s’identifica amb la dissenyadora japonesa Rei Kawakubo i amb els belgues Maison Martin Margiela i Ann Demeulemeester. En les seves presentacions juga amb la fotografia, el cinema, la literatura i la música, que empra per articular un discurs crític amb les elits.
L’any 2016 va obrir botiga amb els dissenyadors Miriam Ponsa i Josep Abril al carrer de València de Barcelona. Txell Miras ha treballat també com a il·lustradora.
L’últim projecte en què ha col·laborat és el vestuari de l’espectacle Barcelona, far al món, de la cerimònia inaugural de la Copa Amèrica de Vela aquest 2024. El Museu del Disseny de Barcelona conserva models seus pertanyents a les col·leccions Descorsetant, Framing i Conventual.
Al llarg de la seva trajectòria Txell Miras ha obtingut diferents premis i guardons. L’any 2005 va rebre el Premi Lancôme com a millor dissenyador jove de l’any de la Passarel·la Gaudí i l’any següent el Premi Barcelona És Moda com a millor professional del sector, ofert per la Cambra de Comerç de Barcelona. El 2007 va ser finalista dels Mango Fashion Awards-El Botó i dels Gen Art New York Fashion Awards. Nominada el 2009 al London International Creative Competition, el 2010 va obtenir el Premi On/Off que atorga la London Fashion Week. L’any 2016 va ser guardonada amb el Premi a la Millor Col·lecció de la 080 Barcelona Fashion.
El seu nom ha estat inclòs en llibres de referència, com l’European young fashion designers o 100 new fashion designers.Adrià Aubert Blanch, direcció escènica
Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia. Ha complementat la seva formació fent d’ajudant de direcció de Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.
L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions, en què destaquen els muntatges Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare, Ronda naval sota la boira de Pere Calders, Sing song swing d’Els Pirates Teatre, Teatre de carrer, El darrer triangle i Gran Fracaroli de Joan Brossa.
En la seva activitat de teatre familiar destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia i les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
Els seus espectacles s’han pogut veure a espais prestigiosos del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.
Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.
Ennèagon ensemble, quintet de vent
Va ser fundat l’any 2021 per iniciativa d’un conjunt de joves músics de la demarcació de Tarragona formats en centres de renom i amb una dilatada experiència en orquestres i grups de cambra, tant d’àmbit nacional com internacional, els quals comparteixen la necessitat i les ganes de gaudir d’una formació estable que aporti un nou enfocament musical al panorama cultural de la zona. Ennèagon és, doncs, un projecte d’alt nivell artístic amb el segell identificador del territori.
Va néixer amb la intenció de crear una programació anual estable per apropar la música al nostre públic aportant-hi una visió propera, innovadora, fresca, creativa i de qualitat en cadascun dels concerts.
Tot i que el repertori amb què s’identifica és la música de cambra de gran format, Ennèagon té des de l’inici una flexibilitat que permet programes variats i poc usuals, i explora combinacions dins el mateix grup. Es planteja, a més, com una formació oberta al teixit cultural, amb la clara voluntat de col·laborar i crear vincles i lligams amb artistes de d’aquestes contrades per emprendre projectes interdisciplinaris.
Ennèagon ja ha actuat a Reus, Riudoms, Cambrils, Constantí, Mont-ral, Vistabella, el Creixell, Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.
L’any 2022 va estrenar la proposta multidisciplinària Retorn, amb la poetessa Glòria Coll Domingo, arran de la seva residència artística al Teatre Auditori Casal Riudomenc de Riudoms.
Metropolitan Union, quartet barbershop
Actualment és el grup de referència de la música barbershop a la Península. Fundat l’any 2013 a Granollers, va quedar subcampió d’Espanya el 2017 i es va coronar campió nacional el 2023 i campió internacional a la competició BIBA en Harmonia 2024.
Actualment està fent promoció d’aquest estil arreu de l’Estat i també està experimentant amb les abundants semblances que hi ha entre el barbershop i la música de Clavé.
Membres del grup:
Daniel Morales, tenor
Martí Doñate, lead
German de la Riva, baix
Joan Mas, barítonPel concert d'avui el baix Tomàs Maxé substituirà a German de la Riva.
Joan Seguí, orgue
© May Zircus
Nascut a Barcelona (1996), de família menorquina, inicià els seus estudis musicals als cinc anys amb el piano. El 2005 entrà a formar part de l’Escolania de Montserrat, on va poder començar els estudis d’orgue, a més de violí i cant coral. Durant la seva estada a l’Escolania acompanyà el cor com a organista, tant a Montserrat com arreu d’Europa.
Des del 2018 està graduat per l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor, on va estudiar amb els mestres Óscar Candendo i Juan de la Rubia, i en col·laboració amb la Universität der Künste de Berlín, on va ser deixeble de Paolo Crivellaro. El 2021 va obtenir amb les màximes qualificacions el Màster en Orgue a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart, amb el Dr. Ludger Lohmann. Combina la seva formació d’organista amb la de continuista, amb els professors Luca Guglielmi, Mara Galassi, Arno Schneider o Jörg-Hannes Hahn.
S’ha format paral·lelament en orgue, baix continu i improvisació, sota el mestratge ocasional de Montserrat Torrent, Jurgen Essl, Jürgen Kursawa, Naji Hakim, Daniel Roth, Monica Melcova, Roberto Fresco, Michel Bouvard i Luca Scandali, entre d’altres.
És organista titular de l’orgue històric de la basílica de Santa Maria del Mar, d’on impulsa la recuperació de la Capella de Música. També realitza funcions d’organista assistent al temple de la Sagrada Família acompanyant el Cor Francesc Valls.
En la vessant pedagògica, ha estat professor d’orgue del Conservatorio Superior de Música de l’Aragó.
Ha realitzat concerts d’orgue en solitari a Espanya, Portugal, Suècia, Turquia i Alemanya. És membre del grup de música antiga The Ministers of Pastime i col·labora habitualment amb el clave i l’orgue amb altres orquestres, cors i consorts: OBC, Orquestra del Liceu, ONCA, Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català, Cantoría...
L’octubre del 2018 va guanyar el Premi El Primer Palau i el Premi de Catalunya Música per la seva interpretació de la Fantasia i fuga sobre el coral “Ad nos, ad salutarem undam” de Franz Liszt al Palau de la Música Catalana, i l’octubre del 2020 va obtenir el primer premi del II Concurso Nacional de Órgano Francisco Salinas a Burgos.
Altres reconeixements inclouen el primer premi del III Concurso Nacional de Jóvenes Organistas Ioannes Baptista Cabanilles (2016), el Premi Internacional Andrés Segovia-José Miguel Ruiz Morales (2016), el segon premi de la Joseph Gabler Wettbewerb a la International Summer Academy of Music del 2017 (Ochsenhausen, Alemanya), i la Beca Joves Promeses de la Música que atorga la Fundació de Música Ferrer-Salat (2013).
El 2021 va publicar el primer disc en solitari: BachGround, gràcies a Catalunya Música i el segell discogràfic Ficta, enregistrat al monestir de Poblet, que va ser aclamat per la crítica com un dels millors del 2021 («Enderrock»).Marc Cabero, percussió
© Ricardo Rios
Format musicalment als cors de l’Agrupació Cor Madrigal i als conservatoris de Barcelona i Estrasburg i a la JONDE, és timpani solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) des de la seva fundació i col·labora habitualment en diferents formacions de cambra i orquestres, com l’OBC, Orquestra del Liceu, etc.
En el camp de la docència ha estat professor de percussió i música de cambra al Conservatori Superior del Liceu i al Conservatori Professional d’Igualada. Actualment ho és al Conservatori Professional de Terrassa. També ha participat com a professor a trobades de la JONC, la JOSV i altres orquestres de joves.
Pablo Martín Contreras, percussió
És graduat en percussió, especialitzat en música llatinoamericana, amb més de vint anys d’experiència en escenaris al costat de grans artistes. També és cofundador de LaKolmena BCN, grup de percussió amb senyals.
Textos
Les dotze van tocant
Francesc Civil i Castellví (1895-1990)
Arranjament de Joan Vives (1953)
Nadala popular catalanaLes dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria,
ja és nat el Rei Infant
fill de Maria.
El cel és estrellat
el món és tot glaçat
neva i venteja,
el món és tot glaçat
neva i venteja.
D’algun llop famolenc,
del fons d’un negre avenc
l’udol arriba,
del fons d’un negre avenc
l’udol arriba.
La Verge i el Fillet
n’estan mig morts de fred
i el vell tremola,
n’estan tots morts de fred
i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc
i els àngels canten,
encén allà un gran foc
i els àngels canten.
Les dotze van tocant
ja és nat el Déu Infant
fill de Maria,
ja és nat el Rei Infant
fill de Maria.El desembre congelat
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Nadala popular catalanaEl desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro,
d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n’és eixit
d’una be, be, be,
d’una lla, lla, lla,
d’una be, d’una lla,
d’una bella aurora
que el cel enamora.
El mes de maig ha florit,
sense ser encara,
un lliri blanc tot polit
de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul,
tota sa dulçura
i olor, amb ventura.
Arribaren els tres Reis
amb molta alegria,
adorant el Rei del Cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Amb contentament i amor
celebrem el dia,
en què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
que és la gran, gran, gran
que és la fi, fi, fi
que és la gran, que és la fi,
que és la gran finesade nostra pobresa.
Nadal
Manuel Oltra (1922-2015)
Poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.Nadal
Arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
Nadala popular menorquinaJo som es pastor més gros
qui venc per entre ses murtes
amb ses faldes curtes, curtes,
i es mostatxos plens d’arròs.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.
Jo qui som es quart pastor
que no tenc més que una coca
i me la llev de sa boca
per donar-la al sant minyó.
Toca timbal, toca Pascual,
toca Regina,
tot són festes d’alegria
ses de Pasco i de Nadal.Cançó de l’infant
Arranjament de Bernat Vivancos (1973)
Nadala popular catalanaQuè li darem a l’infant nat,
tot mort de fred i tot gelat?
Comprem-li roba,
puix és tan pobre,
no té vestit.
Fill de Maria,
en l’establia
n’és nat anit.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.
Una joguina li vull comprar
perquè tot sol pugui jugar.
Una campana,
de bona gana,
li compraré;
i un petitet
bergansinet,
tot vindrà bé.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.
Li comprarem també torrons
del mel i sucre, que són molt bons,
neules torrades,
amb melmelades
i algun confit,
perquè així puga
amb sa dolçura
passar la nit.
Si l’infant plora
i la Senyora
tristeta està,
fem-li cosetes
ben boniquetes,
ja callarà.El rabadà
Arranjament de Jordi Domènech (1967)
Nadala popular catalanaA Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà?
Vull esmorzar!
A Betlem esmorzarem; i a Jesús adorarem.
No ho faré pas!
Per la neu que al camí hi ha; la calor ja la fondrà!
Oi la que fa!
Doncs avant, i no badem, que ja és hora que marxem!
Cap a Betlem?
Cap a Betlem!Bi gabon-kanta (Dues nadales)
Arranjament d’Eva Ugalde* (1973)
Nadala popular basca¡Ai au gabaren!
¡Ai au gabaren preziosoa!,
Jesus yaio da Belenen.
Etxe onetan sartu otedan
bila gabiltza beronen.Oh, quina nit tan preciosa!
Jesús ha nascut a Betlem.
Per si s’ha ficat en aquesta casa,
estem buscant-lo.Erdiok gara olagizonak
beste erdiok arotzak;
limosnatxo bat egitekotzat
bigundu bediz biotzak.La meitat som ferrers,
la resta fusters.
Per donar una almoina
ompliu-vos els cors.Or goitik eta berainokoak
artzain zarraren saltoak,
bildots andia lepoan dueta
altxa ezinik orpoak.Els d’allà dalt i els de baix
amb salts de pastor vell,
amb un xai a l’esquena
no poden ni aixecar els talons.Belaunbikoka yoan ginaden
Nazaretikan Belena,
geuk adoratu bear gendula
Jesus Maisua lenena.De genolls vam anar
des de Natzaret a Betlem.
Havíem d’adorar
Jesús Mestre els primers.Asiko naz
Asiko naz albiste hau,
pekatariak, esaten:
zergaitik dagoan Jaungoikoa
gizon eginda Belenen.Començaré a dir,
pecadors, aquesta notícia:
per què ha estat Déu
fet home a Betlem?Pastoretxuak alkarri,
zer darotsezu Jaunari?
kapote zarren azpian
dagoz arkume buru zuri bi.Els pastors es deien els uns als altres:
què porteu al Senyor?
Sota el vell capot
hi ha dos anyells de cap blanc.Erantzuten alkarreri
Klarinagaz, organuagaz,
Musika kontzertaduagaz.Es van respondre mútuament
amb clarí, amb l’orgue,
amb música concertada.La Nit de Nadal
Joan Lamote de Grignon (1872-1949)
Arranjament de Jordi Morales Mateu (1979)*
Text de Francesc Casas Amigó (1859-1887)Introducció
Avui per als homes la nit és dia,
avui per als àngels la terra és cel
damunt la palla d’una establia
prop de Maria caigué un estel.
Caigué a la terra com una perla
divina d’immens valor perquè nosaltres
podent tenir-la volguéssim fer-la
joiell d’amor.
Estel que daura la nit formosa,
els àngels canten al voltant seu
mentre a fer-ho l’ocell s’hi posa
i floreix la rosa damunt la neu.
Cant dels pastors
Hem vist un estel que queia del cel
a nostre encontre al mig de la nit,
perfum hem sentit de rosa boscana.
Seguint-ne la llum, seguint-ne el perfum
que el cor embriaga pels àngels voltat,
l’infant hem trobat a dins de l’estable.
Mireu-lo tan bell, no té cap ocell
que canti sa gràcia; posem-nos-hi minyons,
cantem-li cançons al so de la gralla.
Mireu-lo tan xic, com jeu a la palla,
no té per abric res més que la palla.
Pastors dels serrats,
dels nostres ramats
portem-li la llana.
Per treure-li el fred,
portem-li un feixet
de llenya triada als roures i pins
dels boscos veïns prenent una branca.
Portal de Betlem, amb goig l’encendrem
voltant-ne la flama, és nit d’alegria,
donem-nos les mans i fem la Sardana.
Cant final
Avui la terra serà redimida
de Jesús per la llei immortal.
Ja mai deixi de ser beneïda,
la primera llum de sa vida
amb els cants de la Nit de Nadal.
Glòria a Déu i lloança, als homes pau.
Glòria a Déu.The first Nowell
Arranjament Ola Gjeilo (1978)
Popular anglesaThe first Nowell the angels did say
Was to certain poor shepherds in fields as they lay;
In fields where they lay, keeping their sheep,
On a cold winter’s night that was so deep:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.El primer Nadal, els àngels van dir
a uns pobres pastors que jeien als camps;
als camps on guardaven les ovelles,
en una nit d’hivern freda i fosca:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.They looked up and saw a star,
Shining in the east, beyond them far:
And to the earth it gave great light,
And so it continued both day and night:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.Van alçar la vista i van veure una estrella
brillant a l’orient, molt lluny d’on eren ells;
i a la terra donava molta llum,
i així va continuar tant de dia com de nit:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.And by the light of that same star,
Three Wise Men came from country far;
To seek for a King was their intent,
And to follow the star whersoever it went:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.I sota la llum d’aquesta mateixa estrella,
tres savis van venir d’un país llunyà.
Buscar un rei era la seva intenció,
i seguir l’estrella allà on anés:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.Then entered in those Wise Men three,
Fell reverently upon their knee,
And offered there in his presence,
Their gold and myrrh and frankincense:
Nowell, Nowell, Nowell, Nowell,
Born is the King of Israel.Llavors van entrar aquells tres savis,
van caure de genolls reverenciosament,
i allà, en la seva presència, van oferir
l’or, la mirra i l’encens:
Nadal, Nadal, Nadal,
ha nascut el rei d’Israel.Deck the hall
Arranjament de John Rutter (1945)
Popular anglesaDeck the hall with boughs of holly,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
‘Tis the season to be jolly:
Fa, la, la...
Fill the meadcup, drain the barrel,
Fa, la, la...
Trol the ancient Christmas carol.
Fa, la, la...Decora el saló amb branques de grèvol,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Aquest és el temps de l’alegria,
fa, la, la...
Omple la copa d’hidromel, buida la bota,
fa, la, la...
Cantusseja l’antiga nadala,
fa, la, la...See the flowing bowl before us,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Strike the harp, and join in chorus:
Fa, la, la...
Follow me in merry measure,
Fa, la, la...
While I sing the beauty’s treasure.
Fa, la, la...Mireu com s’omple la tassa davant nostre,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Toqueu l’arpa i uniu-vos al cor;
fa, la, la...
Seguiu-me amb alegria,
fa, la, la...
Mentre canto el tresor de la bellesa,
fa, la, la...Fast away the old year passes,
Fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Hail the new, ye lads and lasses:
Fa, la, la...
Laughing quaffing all together
Fa, la, la...
Heedless of the wind and weather.
Fa, la, la...De pressa, el vell any passa,
fa, la, la, la, la, la, la, la, la!
Saludeu el nou, nois i noies!
fa, la, la...
Rient, bevent, tots junts,
fa, la, la...
No feu cas ni del vent i del temps,
fa, la, la...The heavenly aeroplane
Arranjament de John Rutter (1945)
Arranjament vocal de Xavier Puig (1973)
Text anònim nord-americà del 1935One of these nights about twelve o’clock
The old world’s goin’ to reel and rock;
The sinners gonna tremble and cry for pain
And the Lord will come in His aeroplaneUna d’aquestes nits, cap a la mitjanit,
el vell món trontollarà i s’estremirà;
els pecadors tremolaran i ploraran de dolor
i el Senyor arribarà en el seu aeroplà.O, ye thirsty of ev’ry tribe
Get your ticket for an aeroplane ride
Jesus the Savior is coming to reign
And take you up to glory in His aeroplaneOh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus,
compreu el bitllet per viatjar en aeroplà.
Jesús, el Salvador, ve a regnar
i us portarà a la glòria en el seu avió.Talk about your joyrides in automobiles
Of lightning speed on your motor wheels;
We’ll break all records as up we’ll fly
On an aeroplane joyride through the skyO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Parleu de les carreres en automòbils
de la velocitat del llamp a les rodes del motor;
trencarem tots els rècords volant
en un avió que creui el cel.Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus…
You’ll have to get ready if you take this ride
Quit all your meanness and humble your pride;
You must furnish a light both bright and clean
And a vessel of oil to run the machineO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Haureu de preparar-vos per aquest vol,
deixeu enrere les maldats i humilieu l’orgull;
heu d’aportar una llum brillant i pura
i un bidó d’oli per fer funcionar la màquina.Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus…
When our journey’s done and we all sit down
At the marriage feast, with a golden crown
We’ll blend our voices with the ransomed throng
And praise our Savior as the years roll onO, ye thirsty of ev’ry tribe…
Quan el nostre viatge arribi al final i ens asseguem tots
al banquet de noces, amb una corona d’or.
Barrejarem les nostres veus amb la multitud redimida
i lloarem el nostre Salvador mentre els anys van passant.
Oh, vosaltres que esteu cansats de totes les tribus...It’s the most wonderful time of the year
Arranjament de Joan Mas Soler (1991)*
Text anglès d’Edward Pola (1907-1995) i George Wyle (1916-2003)
Text català de Joan Mas Soler (1991)It’s the most wonderful time of the year.
With the kids jingle belling
And everyone telling you: “be of good cheer!”
It’s the most wonderful time of the year.És l’època més meravellosa de l’any,
quan els nens fan sonar campanes
i tothom et diu: “estigues de bon humor!”
És l’època més meravellosa de l’any.It’s the hap-happiest season of all.
With those holiday greetings and gay happy meetings
When friends come to call,
It’s the hap-happiest season of all.Els dies més feliços de tots.
Amb felicitacions i trobades plenes de joia,
els amics et venen a visitar,
són els dies més feliços de tots.There’ll be parties for hosting Marshmallows
for toasting and carolling out in the snow.
There’ll be scary ghost stories and tales of the glories of Christmases long, long ago.Hi haurà festes per celebrar, núvols de sucre
per torrar i nadales per cantar a la neu.
Hi haurà històries de fantasmes esgarrifoses i contes de la glòria dels nadals de fa molt, molt de temps.És el temps més meravellós de tot l’any,
caganer al pas zebra
i pastors que fent festa ja van a Betlem!
I els tres Reis seguint l’estel d’orient.
A Betlem me’n vull anar, vols venir?
Recitant el poema i picant el tió
ens mengem els galets
i també algun torró o polvoró.
I si el patge et demana:
com t’has portat aquest any?
Ell ho sabrà ben del cert...
L’endemà potser tindràs carbó
o bé trobaràs un regal de debò!
El Concert de Sant Esteve al Palau,
tot cantant les nadales amb gran emoció
fem la carta als Reis Mags!
Un Nadal ben especial!
I l’home dels nassos cantant.
És el temps més fenomenal, visca! de tot l’any!Pero mira como beben
Arranjament de Francesc d’Assís Pagès (1968)
Tradicional castellanaPero mira como beben,
pero mira como beben,
pero mira como beben,
por ver a Dios nascido.
La Virgen se estaba peinando,
entre cortina y cortina,
los cabellos son de oro
y el peine de plata fina.
Pero mira como beben los peces en el río,
pero mira como beben por ver a Dios nascido.
Beben y beben y vuelven a beber
los peces en el río por ver a Dios nascer.
La Virgen iba caminando,
va caminando solita,
y no lleva más compaña
que el Niño de su manita.
La Virgen lava pañales
y los tiende en el romero,
los pajaritos le cantan,
y el agua se va riendo.Villancico tropical
Javier González Sarmiento (1959)¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén?
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
¿Cómo saber si has nacido? Vivimos tan lejos.
Tan gran noticia esperamos. ¡Háznosla llegar!
¡Oye! Nuestros hijos son aquí morenitos.
¡Señor, nuestra Navidad aquí no es tan blanca!
¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
Para poder cantar:
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
Nuestro invierno es caliente bajo un sol ardiente.
Si tú nos das la noticia la fiesta vendrá.
¡No, no! No será una fiesta más corrientita.
¡Verás que nuestra alegría es explosiva!
¿Cómo saber si has nacido en un portal de Belén
Quiero creer que ya ha sido. ¡Házmelo saber!
Para poder cantar:
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! No alargues más mi nerviosa espera,
que estoy a punto de reventar.
Que un mesajero del cielo venga,
y nos anuncie la Navidad.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
¡Aleluya! ¡Esta es la señal!
¡Aleluya! Dios ha nacido en un pobre pesebre,
te llevaré ropa de color.
Dios se ha hecho un niño pequeño,
zumo de piña yo te daré.
¡Aleluya! ¡Gloria!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya! ¡Gloria in excelsis Deo!
¡Aleluya! Aleluya tropical.
¡Aleluya!Candombe del 6 de enero
Arranjament d’Álvaro Metzger (1991)*
Tradicional afrouruguaianaEs por todos sabido que el 6 de enero
es el día de los Reyes Magos
y en honor de uno de ellos, el más negro,
se proclama una fiesta en el barrio.
Es por todos sabido que es el más negro
el rey de los santos candomberos
San Baltazar es un santo muy alegre
dice la mama Inés y mueve los pies.
Listos corazones van con el Candombe
y con este ritmo a profesar
los rojos colores, con festón dorado
le gustan al rey San Baltazar.
La comuna convoca y lo venera
por la estrella Lucero, que el cielo espera,
San Baltazar se hamaca sobre las andas
de un mar de promesantes que canta y baila.
Conversa el ronco bombo, mientras avanza
repican tamboriles y las comparsas
y esta criolla de negros y blanqueados
cuando cambian de toque, cambian de estado.Saalam Aleikum
Arranjament de Nass Marrakech
Popular marroquinaSaalam aleikum
Saalam alayna
Oddo Salam Ahlo SalamLa Pau sigui amb vosaltres,
la Pau sigui amb nosaltres.
Torneu la pau, gent de pau.De Nadal a Sant Josep
Arranjament de Xavier Pastrana (1977)*
Quatre nadales populars catalanesEl desembre congelat
El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor
neix una divina flor,
d’una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
surt el sol que n’és eixit
d’una bella aurora
que el cel enamora.
Amb contentament i amor
celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor
oferim-li nostre cor,
tota la finesa
de nostra fermesa.El bon Jesuset
El bon Jesuset volia sabates.
La sabata tapalejada.
Nat i nat el bon Jesuset,
nat i nat i tot nuet.
El bon Jesuset volia mitgetes.
La sabata tapalejada,
les mitgetes ben vermelletes.
Nat i nat el bon Jesuset,
nat i nat i tot nuet.Déu vos guard, Josep.
Déu vos guard, Josep
i la vostra esposa;
vinc de l’Orient
no fa gaire estona.
Si em voleu llogar,
som una pastora,
sé cuinar i pastar
i fer l’olla bona.
Lo caldo també
per la vostra esposa;
també sé cosir
tela fina i bona.Si em voleu llogar,
no en feu cerimònia:
no vull guanyar res
ni tampoc cap cosa.
No vull guanyar res
ni tampoc cap cosa
només d’estar amb vós
ja em tinc per ditxosa.Sant Josep fa bugada
Sant Josep fa bugada
a dintre d’un morter,
hi posa una flassada,
també un travesser.
La Verge Maria hi posa un llençol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.
Sant Josep fa la pasta
amb un tros de llevat,
i després ell la tasta:
“Quin pa tan encertat!”
La Verge Maria hi posa el perol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.
Sant Josep fa l’endreça,
escombra els racons,
a cuita i tota pressa
neteja els fogons.
La Verge Maria fa non-non al bressol
i els àngels hi canten la “Do-Re-Mi-Fa-Sol,
al·leluia, kyrie eleison”.També et pot interessar...
Escolania de Montserrat & Esbart Dansaire de Rubí
—Llibre vermell de Montserrat
Dijous, 27.02.25 – 20 h
Sala de ConcertsEscolania de Montserrat
Esbart Dansaire de Rubí
Llorenç Castelló, director
Germinans germinabit (cant gregorià)
Llibre vermell de Montserrat
Preus: 25 i 35 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –