Concert de Tots Sants/Halloween
—El gabinet del Dr. Caligari de Robert WienePalau Fronteres
Dijous, 31 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan de la Rubia, orgue
Robert Wiene (1920)
El gabinet del Dr. CaligariImprovisació a l’orgue sobre la pel·lícula muda.
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.La durada del concert és aproximada.#clàssics #nousformats #concertsaccessibles
Poema
Banyera per a una heroïna
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Un misteriós hipnotista anomenat doctor Caligari arriba a la fira de Holstenwall amb l’espectacle d’un somnàmbul, Cesare, que pot resoldre dubtes sobre el futur. Des d’aleshores se succeeixen una sèrie d’assassinats inexplicables al poble. Aquest és el tètric plantejament d’El gabinet del doctor Caligari (1920), dirigida per Robert Wiene i escrita per Hans Janowitz i Carl Mayer, considerada una de les primeres pel·lícules de terror, i concretament iniciadora del gènere del terror psicològic. Es tracta d’un film clàssic, i innovador a la seva època per l’ús pioner del flashback, del gir argumental o de la tècnica del narrador no fiable; també per ser una pel·lícula estendard de l’expressionisme alemany.
Potser és Tim Burton qui podem associar més fàcilment amb l’estil visual fantasiós i terrorífic que trobem, molts anys abans, a El gabinet del doctor Caligari. A través d’una gran artificiositat de tots els elements (des dels decorats fins a les actuacions dels actors), l’anomenat expressionisme alemany buscava representar la subjectivitat, que els objectes materials es convertissin en ornaments emocionals. Per això, a la pel·lícula trobem grans contrastos entre llums i ombres, formes retorçades i estrafolàries, punxegudes o en espiral, distorsions radicals i angles inusuals, que creen una atmosfera inquietant. L’autoritat i la conformitat amb el poder, l’ambigüitat de les nocions d’enteniment i bogeria, i la salut mental són els temes principals de la pel·lícula.
I no és gens estrany que un dels primers films de terror fos escrit al voltant del 1920 a Alemanya (aleshores República de Weimar), tot just acabada la Primera Guerra Mundial, quan, amb l’horror encara a la retina, el país va sumir-se en un període d’inestabilitat política i econòmica que desembocà, el 1933, en l’ascens de Hitler al poder. El gabinet del doctor Caligari neix en aquest context de tragèdia i por com un malson que els emmiralla tots: els viscuts i els que vindran. De fet, estudiosos han identificat una prefiguració del nazisme en la submissió acrítica de Cesare al seu amo, però el misteriós final difumina aquesta tesi: ¿qui és el boig, el poder o els seus subordinats?
El malson projectat i tots els que evoca és completat sonorament per l’orgue del reconegut Juan de la Rubia, que amb improvisacions confirma de nou els seus virtuosisme i gran patrimoni musical, i corrobora que l’orgue pot ser un dels instruments més deliciosament tètrics. Els ingredients hi són ben servits en aquesta vetllada: tots hem vingut a gaudir de la por.
Gemma Bayod, periodista musical
Biografia
Biografia
©May Zircus
©May Zircus
Juan de la Rubia, orgue
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 15.12.2024 - 12 h
Dimecres, 25.12.2024 - 19 h
Divendres, 03.01.2025 - 18 h
Diumenge, 05.01.2025 - 12 h
Sala de ConcertsEl trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Preus: de 28 a 55 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Concert de Tots Sants/Halloween
—El gabinet del Dr. Caligari de Robert WienePalau Fronteres
Dijous, 31 d'octubre de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Juan de la Rubia, orgue
Robert Wiene (1920)
El gabinet del Dr. CaligariImprovisació a l’orgue sobre la pel·lícula muda.
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.La durada del concert és aproximada.#clàssics #nousformats #concertsaccessibles
Poema
Banyera per a una heroïna
Els ulls són el dol de la visió
que no copsem
més que en les parcel·les
ensofrades del destí.
La nit respira,
èbria de fulgors,
i dicta el cant d’Orió.Era el llac dels somnis
i tanmateix s’alçava veritable
el cor que cada arbre retenia,
talment el dolor i la promesa,
la fosca i la paraula,
les noces i el condol.Entrar al llac, banyar-nos-hi
com qui retorna
al calze de l’inici.
Esdevenir promesa i perfer-la
era la fita, trenada en foc.
I quan, llavors?L’heroisme no era una oració,
sinó el fet de rebutjar
la por per sempre.Com qui no vol la cosa
i ho vol tot,
nosaltres,
els qui no érem res.O sí:
alhora el prec,
la fam.O no, el mirall:
pletòric univers de deseixir-nos.Lluís Calvo
“Banyera per a una heroïna”, del llibre Centaures i rossinyols.
La Pobla de Farnals: Edicions del Buc, 2023.Comentari
Un misteriós hipnotista anomenat doctor Caligari arriba a la fira de Holstenwall amb l’espectacle d’un somnàmbul, Cesare, que pot resoldre dubtes sobre el futur. Des d’aleshores se succeeixen una sèrie d’assassinats inexplicables al poble. Aquest és el tètric plantejament d’El gabinet del doctor Caligari (1920), dirigida per Robert Wiene i escrita per Hans Janowitz i Carl Mayer, considerada una de les primeres pel·lícules de terror, i concretament iniciadora del gènere del terror psicològic. Es tracta d’un film clàssic, i innovador a la seva època per l’ús pioner del flashback, del gir argumental o de la tècnica del narrador no fiable; també per ser una pel·lícula estendard de l’expressionisme alemany.
Potser és Tim Burton qui podem associar més fàcilment amb l’estil visual fantasiós i terrorífic que trobem, molts anys abans, a El gabinet del doctor Caligari. A través d’una gran artificiositat de tots els elements (des dels decorats fins a les actuacions dels actors), l’anomenat expressionisme alemany buscava representar la subjectivitat, que els objectes materials es convertissin en ornaments emocionals. Per això, a la pel·lícula trobem grans contrastos entre llums i ombres, formes retorçades i estrafolàries, punxegudes o en espiral, distorsions radicals i angles inusuals, que creen una atmosfera inquietant. L’autoritat i la conformitat amb el poder, l’ambigüitat de les nocions d’enteniment i bogeria, i la salut mental són els temes principals de la pel·lícula.
I no és gens estrany que un dels primers films de terror fos escrit al voltant del 1920 a Alemanya (aleshores República de Weimar), tot just acabada la Primera Guerra Mundial, quan, amb l’horror encara a la retina, el país va sumir-se en un període d’inestabilitat política i econòmica que desembocà, el 1933, en l’ascens de Hitler al poder. El gabinet del doctor Caligari neix en aquest context de tragèdia i por com un malson que els emmiralla tots: els viscuts i els que vindran. De fet, estudiosos han identificat una prefiguració del nazisme en la submissió acrítica de Cesare al seu amo, però el misteriós final difumina aquesta tesi: ¿qui és el boig, el poder o els seus subordinats?
El malson projectat i tots els que evoca és completat sonorament per l’orgue del reconegut Juan de la Rubia, que amb improvisacions confirma de nou els seus virtuosisme i gran patrimoni musical, i corrobora que l’orgue pot ser un dels instruments més deliciosament tètrics. Els ingredients hi són ben servits en aquesta vetllada: tots hem vingut a gaudir de la por.
Gemma Bayod, periodista musical
Biografia
Juan de la Rubia, orgue
©May Zircus
Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.
La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.
De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.
Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.
I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.
Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.
Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i “un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.
Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Diumenge, 15.12.2024 - 12 h
Dimecres, 25.12.2024 - 19 h
Divendres, 03.01.2025 - 18 h
Diumenge, 05.01.2025 - 12 h
Sala de ConcertsEl trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Preus: de 28 a 55 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –