Concert d’Any Nou
—Orquestra Simfònica del Vallès & Rubio
Nadal al Palau
Dissabte, 6 de gener de 2024 – 21 h
Sala de Concerts
Concert organitzat i coproduït per:
Amb el suport de:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Finançat per:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraAntonín Dvořák (1841-1904)
Dansa eslava núm. 8Jeanne Danglas (1871-1915)
L’amour s’éveille (vals)
(partitura publicada i posada a disposició pel Palazzetto Bru Zane-Centre de Musique Romantique Française)Arthur Sullivan (1842-1900)
El Mikado (obertura)Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
La bella dorment (vals)Johann Strauss (1825-1899)
Marxa egípciaLeonard Bernstein (1918-1990)
Divertimento (vals)Johann Strauss
Vals de l’emperador, op. 437Tritsch-tratsch-polka, op. 214, “Triqui traqui” (arr. de Paul Desenne)
Sota llamps i trons (polca)
Al bell Danubi blau, op. 314
Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #músicauniversal #enfamília
Poema
Nadala
Ara que arribes, somni de Nadal,
joiós en el silenci de la fosca...
D’on ve la llum que vetlla en el fondal
i esguarda la paraula que s’embosca?Un crit esquinça el ventre terrenal
i el cant que en neix s’escampa per la posta.
A l’alba el vent festeja divinal:
és temps de mirra i or, temps de resposta.Homes: ¿que recordeu aquell portal
i el gest humil que al món l’estrella mostra?
Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
que oculta entre els avets el seu bell rostre?Una deu cristal·lina i eternal
encén boscatge endins la vella cova.
I l’aigua que prové del cel més alt
proclama de matí la bona nova.Laia Llobera
(Desembre de 2023)Comentari
El Concert d’Any Nou: una tradició festiva i musical
El tradicional Concert d’Any Nou és més que un ritual d’Occident nascut amb la Segona Guerra Mundial i normalitzat després d’aquesta. Es tracta d’una festa que entreté amb composicions conegudes de diversa procedència i que no oblida el sentit de la cultura (i de l’art, en concret) segons Hanna Arendt: la bellesa. Una bellesa sublimada en forma de vals, altres danses i formes de “música lleugera”, que tenen l’originalitat i la comunicabilitat directa com a trets comuns i el ritme com a ens diferencial.
A la selecció d’enguany, hi trobem la Dansa eslava núm. 8, op. 46 de Dvořák i el vals de La bella dorment de Txaikovski. Si la primera és una furianta, dansa txeca de tempo ràpid i compàs binari –a vegades ternari–, l’altra suposa un dels hits de la història de la dansa europea i correspon a la festa del setzè aniversari de la protagonista, Aurora, la bella dorment. Entre ambdues peces, L’amour s’eveille, de la compositora Jeanne Danglas, ens remet a un vals francès més lent que el vienès, en la línia del que al principi del segle XIX era el vals musette i que al segle XX va evolucionar cap a altres estils musicals. Tot seguit, l’obertura de l’opereta The Mikado d’Arthur Sullivan ens portarà cap a la paròdia d’un Japó imaginari i d’una repressiva llei contra el flirteig i les vel·leïtats amoroses –sexuals, en el fons–; sense objectiu matrimonial i com a crítica a l’Anglaterra victoriana. Els característics cops de bombo i les sonoritats pentatòniques de caire oriental de la introducció precedeixen una secció central lenta i cantable (fustes primer i corda després) que remata un enjogassat allegro.
D’altra banda, en l’aire txaikovskinià del vals per a cordes pertanyent al Divertimento, Leonard Bernstein hi destaca una sensualitat, hedonisme i afectuositat explícites a la secció central. Aquí el violoncel, la viola i el violí primer s’alternen en una bella melodia damunt el pizzicato de la resta d’instruments. El seu compàs, durada i estructura disten de l’estil que el Rei del Vals, Johann Strauss fill, va desenvolupar a partir de la dècada del 1860 elaborant una introducció, cinc tandes de valsos i una coda que reprèn el material del principi com demostren el Vals de l’emperador i Al bell Danubi blau. Si l’un va commemorar els quaranta anys de regnat de l’emperador Francesc Josep II d’Àustria, l’altre va ser estrenat per a una societat coral masculina. Afortunadament, la desfasada i xenòfoba lletra original n’ha quedat en l’oblit.
Lloat per Wagner en la seva gràcia, finor i substància musical i aplaudit per Richard Strauss (que res tenia amb veure amb la nissaga valsaire) com el més amable dispensador d’alegria, de Johann Strauss fill també escoltarem tres composicions peculiars. D’una banda, la Marxa egípcia, que simula la música turca amb l’ús de la percussió dins una visió eurocentrista i orientalitzant, tot contrastant amb una melodia de caire modal i la graciosa participació dels músics taral·lejant. També ens mullarem amb els llamps, els trons i les corredisses simulades per la percussió i la corda de la polca Unter Donner und Blitz. I, vorejant el final, la coneguda Tritsch-tratsch-polka sonarà passada pel sedàs de la reinterpretació caribenya que el director d’orquestra Gustavo Dudamel va encarregar a Paul Dessene com a felicitació d’Any Nou del 2017. Amb alguna broma que altra i reivindicant-se com a fonament de l’existència humanes, la festa i la música estan garantides per felicitar-nos el nou any. Gaudiu-ne!
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Biografies
© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso
Orquestra Simfònica del Vallès
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
Biografies
Isabel Rubio, directora
Directora d’orquestra murciana, actualment titular de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), està associada a l’Orquesta Vigo 430 i a la Joven Orquesta Sinfónica de Granada (JOSG), a més de ser assistent resident de la Joven Orquesta Nacional d’Espanya (JONDE).
Ha resultat finalista en el concurs per la plaça de directora assistent de la Berliner Philharmoniker amb Kirill Petrenko. Guanyadora del I Concurs de Direcció d’Orquestra d’Aspe, I Concurs Internacional de Direcció Ciutat de Villena i guanyadora de la I Trobada sobre Direcció Orquestral a Bilbao, en l’àmbit internacional també ha estat seleccionada per participar en diversos concursos de direcció a França, Portugal, Alemanya, Holanda i Itàlia, on va ser semifinalista del Concurs Internacional Premi Guido Cantelli.
Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta d’Extremadura, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta de Còrdova, Orquesta Sinfónica de Màlaga, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquestra de València, Orquesta Sinfónica de la Región de Múrcia, Oviedo Filarmonía, Orquesta Sinfónica de Pontevedra, Orquestra d’Antalya (Turquia), Orquestra Federal de la Comunitat Valenciana, Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid, Jove Orquestra Simfònica de Castelló, Joven Orquesta Nacional d’Espanya, Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Orquestra de Cambra Sine Tempore i les bandes professionals de Madrid, Bilbao, Alacant, Pontevedra, Santiago de Compostel·la, Almeria, Vitòria i València.
Va ser directora assistent de l’Orquestra de València i de diferents produccions operístiques, com El gato montés al Teatro Campoamor d’Oviedo dins del Festival de Teatre Líric Espanyol.
Dirigeix al Pärnu Music Festival d’Estònia, Festival Internacional de la Setmana de Música Religiosa de Conca, Festival d’Orgue de Lugo, Encontres de Composició de l’Orquestra de València, Ourearte Music Fest a Portugal, Concurs Internacional de Violí CullerArts i Festival Internacional de Música de Cinema de Màlaga.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Dissabte, 06.01.24 – 18 h
Diumenge, 07.01.24 – 12 h
Sala de Concerts—El trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Concert amb narracions en català.
Preus: de 28 a 55 euros
Nadal al Palau
Dissabte, 13.01.24 – 18 h
Diumenge, 14.01.24 – 12 h
Sala de Concerts—Requiem de Mozart
Mireia Tarragó, soprano
Tànit Bono, soprano
Roger Padullés, tenor
Gerard Farreras, baix
Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Carlos Ágreda, directorW. A. Mozart: Divertiment en Re major
M. Lauridsen: Sonet de la nit
W. A. Mozart: RequiemPreus: de 28 a 48 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Concert d’Any Nou
—Orquestra Simfònica del Vallès & Rubio
Nadal al Palau
Dissabte, 6 de gener de 2024 – 21 h
Sala de Concerts
Concert organitzat i coproduït per:
Amb el suport de:
Patrocinadors i col·laboradors principals de l'OSV:
Finançat per:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica del Vallès
Isabel Rubio, directoraAntonín Dvořák (1841-1904)
Dansa eslava núm. 8Jeanne Danglas (1871-1915)
L’amour s’éveille (vals)
(partitura publicada i posada a disposició pel Palazzetto Bru Zane-Centre de Musique Romantique Française)Arthur Sullivan (1842-1900)
El Mikado (obertura)Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
La bella dorment (vals)Johann Strauss (1825-1899)
Marxa egípciaLeonard Bernstein (1918-1990)
Divertimento (vals)Johann Strauss
Vals de l’emperador, op. 437Tritsch-tratsch-polka, op. 214, “Triqui traqui” (arr. de Paul Desenne)
Sota llamps i trons (polca)
Al bell Danubi blau, op. 314
Aquest concert té una durada de 70 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #músicauniversal #enfamília
Poema
Nadala
Ara que arribes, somni de Nadal,
joiós en el silenci de la fosca...
D’on ve la llum que vetlla en el fondal
i esguarda la paraula que s’embosca?Un crit esquinça el ventre terrenal
i el cant que en neix s’escampa per la posta.
A l’alba el vent festeja divinal:
és temps de mirra i or, temps de resposta.Homes: ¿que recordeu aquell portal
i el gest humil que al món l’estrella mostra?
Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
que oculta entre els avets el seu bell rostre?Una deu cristal·lina i eternal
encén boscatge endins la vella cova.
I l’aigua que prové del cel més alt
proclama de matí la bona nova.Laia Llobera
(Desembre de 2023)Comentari
El Concert d’Any Nou: una tradició festiva i musical
El tradicional Concert d’Any Nou és més que un ritual d’Occident nascut amb la Segona Guerra Mundial i normalitzat després d’aquesta. Es tracta d’una festa que entreté amb composicions conegudes de diversa procedència i que no oblida el sentit de la cultura (i de l’art, en concret) segons Hanna Arendt: la bellesa. Una bellesa sublimada en forma de vals, altres danses i formes de “música lleugera”, que tenen l’originalitat i la comunicabilitat directa com a trets comuns i el ritme com a ens diferencial.
A la selecció d’enguany, hi trobem la Dansa eslava núm. 8, op. 46 de Dvořák i el vals de La bella dorment de Txaikovski. Si la primera és una furianta, dansa txeca de tempo ràpid i compàs binari –a vegades ternari–, l’altra suposa un dels hits de la història de la dansa europea i correspon a la festa del setzè aniversari de la protagonista, Aurora, la bella dorment. Entre ambdues peces, L’amour s’eveille, de la compositora Jeanne Danglas, ens remet a un vals francès més lent que el vienès, en la línia del que al principi del segle XIX era el vals musette i que al segle XX va evolucionar cap a altres estils musicals. Tot seguit, l’obertura de l’opereta The Mikado d’Arthur Sullivan ens portarà cap a la paròdia d’un Japó imaginari i d’una repressiva llei contra el flirteig i les vel·leïtats amoroses –sexuals, en el fons–; sense objectiu matrimonial i com a crítica a l’Anglaterra victoriana. Els característics cops de bombo i les sonoritats pentatòniques de caire oriental de la introducció precedeixen una secció central lenta i cantable (fustes primer i corda després) que remata un enjogassat allegro.
D’altra banda, en l’aire txaikovskinià del vals per a cordes pertanyent al Divertimento, Leonard Bernstein hi destaca una sensualitat, hedonisme i afectuositat explícites a la secció central. Aquí el violoncel, la viola i el violí primer s’alternen en una bella melodia damunt el pizzicato de la resta d’instruments. El seu compàs, durada i estructura disten de l’estil que el Rei del Vals, Johann Strauss fill, va desenvolupar a partir de la dècada del 1860 elaborant una introducció, cinc tandes de valsos i una coda que reprèn el material del principi com demostren el Vals de l’emperador i Al bell Danubi blau. Si l’un va commemorar els quaranta anys de regnat de l’emperador Francesc Josep II d’Àustria, l’altre va ser estrenat per a una societat coral masculina. Afortunadament, la desfasada i xenòfoba lletra original n’ha quedat en l’oblit.
Lloat per Wagner en la seva gràcia, finor i substància musical i aplaudit per Richard Strauss (que res tenia amb veure amb la nissaga valsaire) com el més amable dispensador d’alegria, de Johann Strauss fill també escoltarem tres composicions peculiars. D’una banda, la Marxa egípcia, que simula la música turca amb l’ús de la percussió dins una visió eurocentrista i orientalitzant, tot contrastant amb una melodia de caire modal i la graciosa participació dels músics taral·lejant. També ens mullarem amb els llamps, els trons i les corredisses simulades per la percussió i la corda de la polca Unter Donner und Blitz. I, vorejant el final, la coneguda Tritsch-tratsch-polka sonarà passada pel sedàs de la reinterpretació caribenya que el director d’orquestra Gustavo Dudamel va encarregar a Paul Dessene com a felicitació d’Any Nou del 2017. Amb alguna broma que altra i reivindicant-se com a fonament de l’existència humanes, la festa i la música estan garantides per felicitar-nos el nou any. Gaudiu-ne!
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Orquestra Simfònica del Vallès
© Lorenzo Duaso
Va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i ben aviat s’estructurà com una societat anònima laboral, en què els treballadors en són alhora els propietaris. La seva activitat se centra al Palau de la Música Catalana, amb el cicle de concerts Simfònics al Palau i Nadal al Palau, i a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia. És membre fundador de la Fundació Òpera a Catalunya i acompanya el circuit Òpera a Catalunya. N’han estat directors titulars: Albert Argudo, Jordi Mora, Salvador Brotons, Edmon Colomer, David Giménez Carreras, Rubén Gimeno i James Ross. Des del setembre del 2018 el director és Xavier Puig. Ha rebut el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
Isabel Rubio, directora
Directora d’orquestra murciana, actualment titular de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines (JOCG), està associada a l’Orquesta Vigo 430 i a la Joven Orquesta Sinfónica de Granada (JOSG), a més de ser assistent resident de la Joven Orquesta Nacional d’Espanya (JONDE).
Ha resultat finalista en el concurs per la plaça de directora assistent de la Berliner Philharmoniker amb Kirill Petrenko. Guanyadora del I Concurs de Direcció d’Orquestra d’Aspe, I Concurs Internacional de Direcció Ciutat de Villena i guanyadora de la I Trobada sobre Direcció Orquestral a Bilbao, en l’àmbit internacional també ha estat seleccionada per participar en diversos concursos de direcció a França, Portugal, Alemanya, Holanda i Itàlia, on va ser semifinalista del Concurs Internacional Premi Guido Cantelli.
Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Espanya, Orquesta Sinfónica de Radiotelevisión Española, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta d’Extremadura, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta de Còrdova, Orquesta Sinfónica de Màlaga, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquestra de València, Orquesta Sinfónica de la Región de Múrcia, Oviedo Filarmonía, Orquesta Sinfónica de Pontevedra, Orquestra d’Antalya (Turquia), Orquestra Federal de la Comunitat Valenciana, Joven Orquesta de la Comunidad de Madrid, Jove Orquestra Simfònica de Castelló, Joven Orquesta Nacional d’Espanya, Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Orquestra de Cambra Sine Tempore i les bandes professionals de Madrid, Bilbao, Alacant, Pontevedra, Santiago de Compostel·la, Almeria, Vitòria i València.
Va ser directora assistent de l’Orquestra de València i de diferents produccions operístiques, com El gato montés al Teatro Campoamor d’Oviedo dins del Festival de Teatre Líric Espanyol.
Dirigeix al Pärnu Music Festival d’Estònia, Festival Internacional de la Setmana de Música Religiosa de Conca, Festival d’Orgue de Lugo, Encontres de Composició de l’Orquestra de València, Ourearte Music Fest a Portugal, Concurs Internacional de Violí CullerArts i Festival Internacional de Música de Cinema de Màlaga.
També et pot interessar...
Nadal al Palau
Dissabte, 06.01.24 – 18 h
Diumenge, 07.01.24 – 12 h
Sala de Concerts—El trencanous de Txaikovski
Borja González, art amb sorra
Luis Posada, narrador
Orquestra Simfònica del Vallès
Rubén Gimeno, directorP. I. Txaikovski: El trencanous: suite del ballet, op. 71 (selecció)
Concert amb narracions en català.
Preus: de 28 a 55 euros
Nadal al Palau
Dissabte, 13.01.24 – 18 h
Diumenge, 14.01.24 – 12 h
Sala de Concerts—Requiem de Mozart
Mireia Tarragó, soprano
Tànit Bono, soprano
Roger Padullés, tenor
Gerard Farreras, baix
Cor Madrigal (Pere Lluís Biosca, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Carlos Ágreda, directorW. A. Mozart: Divertiment en Re major
M. Lauridsen: Sonet de la nit
W. A. Mozart: RequiemPreus: de 28 a 48 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – David Carrasco Chiva – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –