Nadala

Ara que arribes, somni de Nadal,
joiós en el silenci de la fosca...
D’on ve la llum que vetlla en el fondal
i esguarda la paraula que s’embosca?

Un crit esquinça el ventre terrenal
i el cant que en neix s’escampa per la posta.
A l’alba el vent festeja divinal:
és temps de mirra i or, temps de resposta.

Homes: ¿que recordeu aquell portal
i el gest humil que al món l’estrella mostra?
Heu vist la fonda nit, l’alè pasqual,
que oculta entre els avets el seu bell rostre?

Una deu cristal·lina i eternal
encén boscatge endins la vella cova.
I l’aigua que prové del cel més alt
proclama de matí la bona nova.

 

Laia Llobera
(Desembre de 2023)

El Concert d’Any Nou: una tradició festiva i musical

El tradicional Concert d’Any Nou és més que un ritual d’Occident nascut amb la Segona Guerra Mundial i normalitzat després d’aquesta. Es tracta d’una festa que entreté amb composicions conegudes de diversa procedència i que no oblida el sentit de la cultura (i de l’art, en concret) segons Hanna Arendt: la bellesa. Una bellesa sublimada en forma de vals, altres danses i formes de “música lleugera”, que tenen l’originalitat i la comunicabilitat directa com a trets comuns i el ritme com a ens diferencial.

A la selecció d’enguany, hi trobem la Dansa eslava núm. 8, op. 46 de Dvořák i el vals de La bella dorment de Txaikovski. Si la primera és una furianta, dansa txeca de tempo ràpid i compàs binari –a vegades ternari–, l’altra suposa un dels hits de la història de la dansa europea i correspon a la festa del setzè aniversari de la protagonista, Aurora, la bella dorment. Entre ambdues peces, L’amour s’eveille, de la compositora Jeanne Danglas, ens remet a un vals francès més lent que el vienès, en la línia del que al principi del segle XIX era el vals musette i que al segle XX va evolucionar cap a altres estils musicals. Tot seguit, l’obertura de l’opereta The Mikado d’Arthur Sullivan ens portarà cap a la paròdia d’un Japó imaginari i d’una repressiva llei contra el flirteig i les vel·leïtats amoroses –sexuals, en el fons–; sense objectiu matrimonial i com a crítica a l’Anglaterra victoriana. Els característics cops de bombo i les sonoritats pentatòniques de caire oriental de la introducció precedeixen una secció central lenta i cantable (fustes primer i corda després) que remata un enjogassat allegro.

D’altra banda, en l’aire txaikovskinià del vals per a cordes pertanyent al Divertimento, Leonard Bernstein hi destaca una sensualitat, hedonisme i afectuositat explícites a la secció central. Aquí el violoncel, la viola i el violí primer s’alternen en una bella melodia damunt el pizzicato de la resta d’instruments. El seu compàs, durada i estructura disten de l’estil que el Rei del Vals, Johann Strauss fill, va desenvolupar a partir de la dècada del 1860 elaborant una introducció, cinc tandes de valsos i una coda que reprèn el material del principi com demostren el Vals de l’emperador i Al bell Danubi blau. Si l’un va commemorar els quaranta anys de regnat de l’emperador Francesc Josep II d’Àustria, l’altre va ser estrenat per a una societat coral masculina. Afortunadament, la desfasada i xenòfoba lletra original n’ha quedat en l’oblit.

Lloat per Wagner en la seva gràcia, finor i substància musical i aplaudit per Richard Strauss (que res tenia amb veure amb la nissaga valsaire) com el més amable dispensador d’alegria, de Johann Strauss fill també escoltarem tres composicions peculiars. D’una banda, la Marxa egípcia, que simula la música turca amb l’ús de la percussió dins una visió eurocentrista i orientalitzant, tot contrastant amb una melodia de caire modal i la graciosa participació dels músics taral·lejant. També ens mullarem amb els llamps, els trons i les corredisses simulades per la percussió i la corda de la polca Unter Donner und Blitz. I, vorejant el final, la coneguda Tritsch-tratsch-polka sonarà passada pel sedàs de la reinterpretació caribenya que el director d’orquestra Gustavo Dudamel va encarregar a Paul Dessene com a felicitació d’Any Nou del 2017. Amb alguna broma que altra i reivindicant-se com a fonament de l’existència humanes, la festa i la música estan garantides per felicitar-nos el nou any. Gaudiu-ne!

 

Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art