Yulianna Avdeeva
̶ Chopin i Rakhmàninov
Palau Piano
Dilluns, 23 de gener de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yulianna Avdeeva, piano
I
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre Masurques, op. 41Número 1, en Do sostingut menor
Número 2, en Mi menor
Número 3, en Si major
Número 4, en La bemoll majorScherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39
Presto con fuoco
Barcarola, en Fa sostingut major, op. 60
Polonesa-Fantasia, op. 61
II
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Quatre Preludis, op. 23Preludi núm. 10, en Sol bemoll major
Preludi núm. 9, en Re bemoll menor
Preludi núm. 8, en La bemoll major
Preludi núm. 7, en Do menorSonata per a piano núm. 2, en Si bemoll menor, op. 36
Allegro agitato
Non allegro - lento
Listesso tempo - allegro molto
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 35 minutsConcert retransmès en directe per Catalunya Música
#clàssics #nousreferentsPoema
possessió
quina única pell
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
L'octubre del 2010 la pianista russa Yulianna Avdeeva es proclamava guanyadora del Concurs Internacional de Piano Chopin de Varsòvia, tot convertint-se en la primera dona a fer-ho d'ençà que Martha Argerich ho aconseguí l'any 1965. Malgrat no prodigar-se tant per les nostres latituds com Rafał Blechaz o Seong Jin Cho, guanyadors respectivament del certamen el 2005 i el 2015, el talent i la sensibilitat expressiva d'Avdeeva l'han portada actualment a ser una referència de la interpretació de l'obra de Chopin, autor a qui dedica el primer apartat del programa que presenta a Barcelona.
De les Quatre Masurques op. 41, tres van ser escrites a Nohant l'any 1839 i la segona de la sèrie, el melangiós “Andantino en Mi menor”, a Mallorca el novembre del 1838. Aquesta dansa polonesa de ritme ternari va acompanyar tota la trajectòria compositiva de Chopin; els colors populars de la Masurca op. 41 núm. 1 i els timbres evocadors de danses rústiques que envaeixen la tercera, en Si major, són reflex d'aquest sentiment nacional indissociable de la seva música. El ritme ternari també acompanya al celebèrrim Scherzo núm. 3 iniciat també a Mallorca l'any 1839 i acabat mesos després. Obra magistral començada amb un rotund uníson i en què els temes corals, el lirisme encisador, els arpegis descendents i l'abassegador final semblen concentrar bona part de l'esperit creatiu de Chopin.
Aquest primer apartat donarà pas a la Barcarola i a la Polonesa-Fantasia, dues obres representatives de l'estil tardà de Chopin, com també ho són la Balada núm. 4, la Sonata per a violoncel i piano o els Nocturns op. 62. Escrites entre el 1845 i el 1846, coincideixen amb el moment que es comença a desvirtuar la relació de Chopin amb George Sand i que suposarà la darrera estada de la parella a Nohant, on havien passat llargues temporades estivals. La Barcarola, un allegretto escrit en 12/8 i estructurat formalment en tres apartats, com els Nocturns, posseeix un ritme suggeridor que evoca el ritme que acompanya el cant dels gondolers venecians i que han emprat altres compositors, com Mendelssohn o Offenbach. Però Chopin, amb una harmonia innovadora –“harmonies resplendents”, segons paraules de Ravel–, ens apropa a una obra subtil, apassionada i encisadora. Ofuscat per la ruptura amb George Sand escriurà la Polonesa-Fantasia, una obra amb un caràcter proper a les balades, definida per Liszt com “propera a una tristesa elegíaca”, amb motius nostàlgics i dolorosos embolcallats amb episodis d'esperit heroic i sonoritats àmplies per les grans estructures d'acords usades.
Avdeeva, que pocs dies abans haurà acabat a Frankfurt una extensa gira en la qual haurà interpretat el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev, inicia amb aquest recital al Palau una gira de recitals que continuaran a Nova York i al Japó amb uns programes en què sempre hi haurà presents la Fantasia-Impromptu de Chopin i la Sonata núm. 2 de Rakhmàninov.
Aquesta segona Sonata, clar exemple de l'estil pianístic de Rakhmàninov, va ser escrita l'any 1913 i revisada per l'autor l'any 1931 ja als Estats Units, per atorgar més claredat a les textures i amb la supressió de més d'un centenar de compassos. Obra titànica, amb àmplies estructures d'acords, virtuosisme i un lirisme romàntic inconfusible a l'estil del compositor rus planen en l'“Allegro agitato” inicial, dramàtic, tumultuós, heroic, en contrast amb un segon motiu musical d'harmonies prístines i melodies bellíssimes. Les variacions del “Non Allegro” ens transporten a una atmosfera onírica que obre les portes a l'“Allegro molto”. Aquest moviment d'inconfusible segell Rakhmàninov, posseeix fogositat, grandesa sonora, vehemència, però mai perdrà aquell sentit melòdic encisador que plana en el decurs d'aquesta Sonata estrenada en la versió inicial pel mateix Rakhmàninov el desembre del 1913. Prèviament a la Sonata núm. 2, Yulianna Avdeeva interpretarà quatre dels seus Preludis, op. 23, escrits entre el 1901 i el 1903, obres d’una gran exigència tècnica i de musicalitat encisadora.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Biografia
©Sammy Hart
©Sammy Hart
Yulianna Avdeeva, piano
Pianista de temperament ardent i gran virtuosa, Yulianna Avdveeva va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano Chopin el 2010, fet que la va enlairar a la fama internacional per “liderar constantment el panorama, en termes de passió pura i de musicalitat, a més de més de la seguretat tècnica”, en interpretacions “plenes d’aprofundiment i color” («The Telegraph»). El 2022 la «Pittsburgh Post-Gazette» va lloar Avdeeva una “potència unipersonal de categoria èpica”.
Després de debutar al Carnegie Hall al començament del 2023 amb les entrades exhaurides, Avdeeva va tornar-hi l’octubre del 2024 amb un programa Chopin i Liszt, de qui incloïa la famosa Sonata per a piano en Si menor. Un programa igualment ofert a escenaris d’Espanya, Alemanya, França, Àustria, Itàlia i a la ciutat de Seattle. A Boston interpretarà Liszt i la sonata Hammerklavier de Beethoven; al Festival Lanaudiere oferirà els 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, i al Festival de Música de Cambra de Rockport, obres de Xostakóvitx i Chopin.
A partir d’aquesta primavera 2025, per commemorar el cinquantenari de Dmitri Xostakóvitx tornarà a oferir els 24 Preludis i fugues, op. 87 a la Gewandhaus de Leipzig, en el marc del Festival Xostakóvitx amb la Gewandhausorchester en col·laboració amb la Boston Symphony Orchestra. Igualment, oferirà aquest opus a la Sala Pierre Boulez de Berlín, aquí al Palau de la Música Catalana i a Madrid, a més de fer-ho a Ostrava (Txèquia) i Sion (Suïssa).
Entre les obres de música de cambra més destacades de la seva temporada 2024-25, figuren el Quintet d’Alfred Schnittke, amb membres de la Wiener Philharmoniker, al Festival de Salzburg; el Concert piano i cordes i el Concerto grosso núm. 6 de Schnittke, amb Gidon Kremer i la Kremerata Baltica, i una gira en trio amb Julia Ficher i Daniel Müller-Schott al Festival de Música de Rheingau, Kissinger Sommer i Wigmore Hall de Londres.
Entre les obres orquestrals més recents i properes d’Avdeeva figuren el Concert per a piano núm. 1 de Chopin, Concert per a piano núm. 4 de Beethoven amb la Pacific Symphony, Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov amb la Florida Orchestra i amb l’Orquestra NHK de Tòquio, The age of anxiety de Bernstein amb l’Orchestra de la RAI i amb la Minnesota Orchestra; Concert per a piano núm. 2 de Chopin amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el Concert per a piano en La menor de Grieg amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia.
Entre la seva discografia amb el segell Pentatone, el 2023 va publicar l’àlbum Resilience, amb música de Szpilman, Weinberg, Xostakóvitx i Prokófiev, compositors que van resistir en èpoques de gran inestabilitat política. El darrer CD d’Avdeeva, Voyage, que inclou les últimes obres de Chopin, va aparèixer el setembre de l’any passat; aquesta primavera del 2025 té previst publicar l’opus 87 de Xostakóvitx. També esdevenen un testimoni formidable del seu art els Concerts de Chopin amb l’Orchestra of the Eighteen Century i Frans Brüggen (2013), els seus tres discos en solitari amb obres de Bach, Mozart, Schubert, Chopin, Liszt i Prokófiev (2014, 2016 i 2017), la col·laboració amb Gidon Kremer amb la música de cambra de Weinberg (2017 i 2019), juntament amb el disc en solitari per a Deutsche Grammophon (2019) formant part d’una col·lecció dedicada als guanyadors de la Medalla d’Or del Concurs Chopin.
#YuliannasMusicalDialogues és una iniciativa per internet atractiva que ofereix un espai obert als seus seguidors i als aficionats al piano. A través de publicacions periòdiques informals a través de les xarxes socials, la intèrpret dialoga sobre la vida i l’obra d’un compositor seleccionat, tot parant una atenció especial als detalls de peces notables i analitzant l’art de la interpretació.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 13.02.2023 – 20 h
Sala de ConcertsAngela Hewitt, piano
J. S. Bach: El clave ben temperat. Llibre segon (selecció)
J. S. Bach: Obertura francesa, BWV 831Preus: de 20 a 30 euros
Yulianna Avdeeva
̶ Chopin i Rakhmàninov
Palau Piano
Dilluns, 23 de gener de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Yulianna Avdeeva, piano
I
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre Masurques, op. 41Número 1, en Do sostingut menor
Número 2, en Mi menor
Número 3, en Si major
Número 4, en La bemoll majorScherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39
Presto con fuoco
Barcarola, en Fa sostingut major, op. 60
Polonesa-Fantasia, op. 61
II
Serguei Rakhmàninov (1873-1943)
Quatre Preludis, op. 23Preludi núm. 10, en Sol bemoll major
Preludi núm. 9, en Re bemoll menor
Preludi núm. 8, en La bemoll major
Preludi núm. 7, en Do menorSonata per a piano núm. 2, en Si bemoll menor, op. 36
Allegro agitato
Non allegro - lento
Listesso tempo - allegro molto
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 35 minutsConcert retransmès en directe per Catalunya Música
#clàssics #nousreferentsPoema
possessió
quina única pell
quina única bellesa,
quin únic camí?
quin horitzó,
quin sostre,
quina mort?amb el dit assenyalo,
ressegueixo, desbrosso:
indicis d’amor.
i a canvi ofereixo
fragilitat i tempesta,
terra erma, un pronom.quin únic tu,
quina renúncia,
quina mort en companyia?
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
L'octubre del 2010 la pianista russa Yulianna Avdeeva es proclamava guanyadora del Concurs Internacional de Piano Chopin de Varsòvia, tot convertint-se en la primera dona a fer-ho d'ençà que Martha Argerich ho aconseguí l'any 1965. Malgrat no prodigar-se tant per les nostres latituds com Rafał Blechaz o Seong Jin Cho, guanyadors respectivament del certamen el 2005 i el 2015, el talent i la sensibilitat expressiva d'Avdeeva l'han portada actualment a ser una referència de la interpretació de l'obra de Chopin, autor a qui dedica el primer apartat del programa que presenta a Barcelona.
De les Quatre Masurques op. 41, tres van ser escrites a Nohant l'any 1839 i la segona de la sèrie, el melangiós “Andantino en Mi menor”, a Mallorca el novembre del 1838. Aquesta dansa polonesa de ritme ternari va acompanyar tota la trajectòria compositiva de Chopin; els colors populars de la Masurca op. 41 núm. 1 i els timbres evocadors de danses rústiques que envaeixen la tercera, en Si major, són reflex d'aquest sentiment nacional indissociable de la seva música. El ritme ternari també acompanya al celebèrrim Scherzo núm. 3 iniciat també a Mallorca l'any 1839 i acabat mesos després. Obra magistral començada amb un rotund uníson i en què els temes corals, el lirisme encisador, els arpegis descendents i l'abassegador final semblen concentrar bona part de l'esperit creatiu de Chopin.
Aquest primer apartat donarà pas a la Barcarola i a la Polonesa-Fantasia, dues obres representatives de l'estil tardà de Chopin, com també ho són la Balada núm. 4, la Sonata per a violoncel i piano o els Nocturns op. 62. Escrites entre el 1845 i el 1846, coincideixen amb el moment que es comença a desvirtuar la relació de Chopin amb George Sand i que suposarà la darrera estada de la parella a Nohant, on havien passat llargues temporades estivals. La Barcarola, un allegretto escrit en 12/8 i estructurat formalment en tres apartats, com els Nocturns, posseeix un ritme suggeridor que evoca el ritme que acompanya el cant dels gondolers venecians i que han emprat altres compositors, com Mendelssohn o Offenbach. Però Chopin, amb una harmonia innovadora –“harmonies resplendents”, segons paraules de Ravel–, ens apropa a una obra subtil, apassionada i encisadora. Ofuscat per la ruptura amb George Sand escriurà la Polonesa-Fantasia, una obra amb un caràcter proper a les balades, definida per Liszt com “propera a una tristesa elegíaca”, amb motius nostàlgics i dolorosos embolcallats amb episodis d'esperit heroic i sonoritats àmplies per les grans estructures d'acords usades.
Avdeeva, que pocs dies abans haurà acabat a Frankfurt una extensa gira en la qual haurà interpretat el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev, inicia amb aquest recital al Palau una gira de recitals que continuaran a Nova York i al Japó amb uns programes en què sempre hi haurà presents la Fantasia-Impromptu de Chopin i la Sonata núm. 2 de Rakhmàninov.
Aquesta segona Sonata, clar exemple de l'estil pianístic de Rakhmàninov, va ser escrita l'any 1913 i revisada per l'autor l'any 1931 ja als Estats Units, per atorgar més claredat a les textures i amb la supressió de més d'un centenar de compassos. Obra titànica, amb àmplies estructures d'acords, virtuosisme i un lirisme romàntic inconfusible a l'estil del compositor rus planen en l'“Allegro agitato” inicial, dramàtic, tumultuós, heroic, en contrast amb un segon motiu musical d'harmonies prístines i melodies bellíssimes. Les variacions del “Non Allegro” ens transporten a una atmosfera onírica que obre les portes a l'“Allegro molto”. Aquest moviment d'inconfusible segell Rakhmàninov, posseeix fogositat, grandesa sonora, vehemència, però mai perdrà aquell sentit melòdic encisador que plana en el decurs d'aquesta Sonata estrenada en la versió inicial pel mateix Rakhmàninov el desembre del 1913. Prèviament a la Sonata núm. 2, Yulianna Avdeeva interpretarà quatre dels seus Preludis, op. 23, escrits entre el 1901 i el 1903, obres d’una gran exigència tècnica i de musicalitat encisadora.
Lluís Trullén, crític musical
Biografia
Yulianna Avdeeva, piano
©Sammy Hart
Pianista de temperament ardent i gran virtuosa, Yulianna Avdveeva va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Piano Chopin el 2010, fet que la va enlairar a la fama internacional per “liderar constantment el panorama, en termes de passió pura i de musicalitat, a més de més de la seguretat tècnica”, en interpretacions “plenes d’aprofundiment i color” («The Telegraph»). El 2022 la «Pittsburgh Post-Gazette» va lloar Avdeeva una “potència unipersonal de categoria èpica”.
Després de debutar al Carnegie Hall al començament del 2023 amb les entrades exhaurides, Avdeeva va tornar-hi l’octubre del 2024 amb un programa Chopin i Liszt, de qui incloïa la famosa Sonata per a piano en Si menor. Un programa igualment ofert a escenaris d’Espanya, Alemanya, França, Àustria, Itàlia i a la ciutat de Seattle. A Boston interpretarà Liszt i la sonata Hammerklavier de Beethoven; al Festival Lanaudiere oferirà els 24 Preludis i fugues, op. 87 de Xostakóvitx, i al Festival de Música de Cambra de Rockport, obres de Xostakóvitx i Chopin.
A partir d’aquesta primavera 2025, per commemorar el cinquantenari de Dmitri Xostakóvitx tornarà a oferir els 24 Preludis i fugues, op. 87 a la Gewandhaus de Leipzig, en el marc del Festival Xostakóvitx amb la Gewandhausorchester en col·laboració amb la Boston Symphony Orchestra. Igualment, oferirà aquest opus a la Sala Pierre Boulez de Berlín, aquí al Palau de la Música Catalana i a Madrid, a més de fer-ho a Ostrava (Txèquia) i Sion (Suïssa).
Entre les obres de música de cambra més destacades de la seva temporada 2024-25, figuren el Quintet d’Alfred Schnittke, amb membres de la Wiener Philharmoniker, al Festival de Salzburg; el Concert piano i cordes i el Concerto grosso núm. 6 de Schnittke, amb Gidon Kremer i la Kremerata Baltica, i una gira en trio amb Julia Ficher i Daniel Müller-Schott al Festival de Música de Rheingau, Kissinger Sommer i Wigmore Hall de Londres.
Entre les obres orquestrals més recents i properes d’Avdeeva figuren el Concert per a piano núm. 1 de Chopin, Concert per a piano núm. 4 de Beethoven amb la Pacific Symphony, Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov amb la Florida Orchestra i amb l’Orquestra NHK de Tòquio, The age of anxiety de Bernstein amb l’Orchestra de la RAI i amb la Minnesota Orchestra; Concert per a piano núm. 2 de Chopin amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i el Concert per a piano en La menor de Grieg amb l’Orquesta Sinfónica de Galícia.
Entre la seva discografia amb el segell Pentatone, el 2023 va publicar l’àlbum Resilience, amb música de Szpilman, Weinberg, Xostakóvitx i Prokófiev, compositors que van resistir en èpoques de gran inestabilitat política. El darrer CD d’Avdeeva, Voyage, que inclou les últimes obres de Chopin, va aparèixer el setembre de l’any passat; aquesta primavera del 2025 té previst publicar l’opus 87 de Xostakóvitx. També esdevenen un testimoni formidable del seu art els Concerts de Chopin amb l’Orchestra of the Eighteen Century i Frans Brüggen (2013), els seus tres discos en solitari amb obres de Bach, Mozart, Schubert, Chopin, Liszt i Prokófiev (2014, 2016 i 2017), la col·laboració amb Gidon Kremer amb la música de cambra de Weinberg (2017 i 2019), juntament amb el disc en solitari per a Deutsche Grammophon (2019) formant part d’una col·lecció dedicada als guanyadors de la Medalla d’Or del Concurs Chopin.
#YuliannasMusicalDialogues és una iniciativa per internet atractiva que ofereix un espai obert als seus seguidors i als aficionats al piano. A través de publicacions periòdiques informals a través de les xarxes socials, la intèrpret dialoga sobre la vida i l’obra d’un compositor seleccionat, tot parant una atenció especial als detalls de peces notables i analitzant l’art de la interpretació.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dilluns, 13.02.2023 – 20 h
Sala de ConcertsAngela Hewitt, piano
J. S. Bach: El clave ben temperat. Llibre segon (selecció)
J. S. Bach: Obertura francesa, BWV 831Preus: de 20 a 30 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –