Filla de pare espanyol i mare belga, als quatre anys la família es va traslladar a Barcelona, on va començar la seva formació musical.

Carlota Garriga és considerada hereva de la tradició pianista de Granados-Marshall, tradició que ha sabut transmetre als seus nombrosos alumnes. Va estudiar piano amb Frank Marshall i amb Alícia de Larrocha i composició amb Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall.

Una trobada amb el director Igor Markevitch va marcar la seva vida, que va acabar compartint amb el mestre.

Com a intèrpret va tenir una estreta relació amb Frederic Mompou i amb Xavier Montsalvatge. La seva carrera com a pianista la va portar per tot l’Estat espanyol, Europa, Israel i el Japó. Ha desenvolupat una gran tasca pedagògica impartint classes a l’Acadèmia Marshall, de la qual va ser subdirectora entre els anys 1984 i 2010.

Com a compositora ha escrit per a diverses formacions: obres per a piano, com Sonatina, Cinc evocacions populars o Fantasia per a dos pianos. Obres de cambra, com Reflexos eivissencs i Trio-Elegia. És autora del ballet Kermess, de Divertimento per a quintet de vents i d’un Concertino per a piano i orquestra de cambra.

Les catorze Improvisaciones en silencio són un producte del silenci provocat per la pandèmia de la COVID-19. Són peces nascudes del silenci i la calma de la quarantena. Una parada a la vida quotidiana que va donar l’espai per crear una obra íntima i personal. Són peces breus que reflecteixen estats d’ànim i reflexions que vénen del silenci d’una calma forçada.

Les harmonitzacions de Cançons populars catalanes són un reflex de la llum i el mar mediterrani, del sol de l’estiu i dels rigors de l’hivern. Tenyeixen cada melodia popular amb els colors de la celebració d’una festa del poble.

L’any 2005 Carmen Bravo de Mompou va tenir la idea d’encarregar les composicions per acabar els vint-i-un poemes del cicle de poesia de Josep Janés Combat del somni. Carlota va ser la primera d’acabar l’encàrrec donant vida a tres poemes del cicle.

“La composición, como todo lo que tiene que ver con la música, lo disfruto y lo vivo con el mismo amor que sentía cuando empecé mis estudios a los cuatro años. Con tantas cosas fascinantes que me llaman la atención me doy cuenta de que una vida no me daría para explorar todo lo que me interesa. Mi lenguaje, si es que lo tengo, refleja el momento de la composición, mi estado de ánimo y lo que espero que llegue a quien lo oye”. 

La mezzosoprano hispanoargentina va iniciar els estudis a Buenos Aires i els va continuar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona.

El seu repertori operístic abasta principalment Monteverdi (Ottavia, Proserpina, Minerva), Mozart (Dorabella, Annio, Zerlina, Idamante, Tamiri) i Rossini (Zaida, Doralice, Roggiero), rols que ha interpretat al Gran Teatre del Liceu, Teatro de la Zarzuela i Teatro Real de Madrid, La Monnaie de Brussel·les, Rossini Opera Festival de Pesaro i Festival Mozart de la Corunya, entre d’altres. En el 250è aniversari de Mozart, debutà al Festival de Salzburg amb L’oca del Cairo i Lo sposo deluso. Per refermar-se en aquest repertori ha tingut la sort de col·laborar amb directors del prestigi de René Jacobs, Harry Bicket, Giovanni Antonini, Fabio Biondi, Christopher Hogwood, Alberto Zedda, Ottavio Dantone o Attilio Cremonesi, entre d’altres.

Especialment interessada en la relació veu-moviment, intervé en produccions que combinen música i dansa contemporània als teatres de Basilea, Lucerna, Hebbel-Theater de Berlín, Òpera de Colònia, Brooklyn Academy of Music de Nova York, Festival de Música Antiga d’Innsbruck, tot col·laborant amb reconeguts coreògrafs, com Trisha Brown, Joachim Schloemer o Charles Moulton.

En el camp del lied sent predilecció per la música francesa i espanyola, la qual cosa l’ha dut a estrenar diverses obres de compositors catalans, com Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Miquel Ortega, Xavier Benguerel, Enric Palomar, David Padrós, Josep M. Mestres Quadreny i Jordi Rossinyol.

Guardonada amb l’Orphée d’Or 2008 en la categoria Grandes Voix Humaines-Henry Jacqueton per El gran burlador (segell Lauda), de la seva discografia també destaquen Monteverdi madrigali guerrieri ed amorosi (Harmonia Mundi), amb René Jacobs; Frederic Mompou (Warner Music), amb l’Orquestra Real Filharmonía de Galícia; i per a Columna Música: Frederic Mompou: Combat del somni, Requiem de Xavier Benguerel (premi CD Compact 2007, categoria de música coral); Xavier Montsalvatge: integral de canto (vol. I), i, del mateix compositor, l’òpera El gato con botas, amb Antoni Ros Marbà i l’Orquestra del Liceu (nominada als Grammy 2004 al millor enregistrament d’òpera).

Nascuda a Barcelona, va debutar com a solista als tretze anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir Neville Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. Des d’aleshores la seva carrera com a solista internacional no ha parat de créixer, amb invitacions d’auditoris com el Wigmore Hall, Barbican, St. Martin in the Fields, Concertgebouw, Musikverein, Cité de la Musique i Sala Svetlanovsky de Moscou, entre d’altres, a més de les principals sales espanyoles, i a Bogotà i Nova Zelanda. Ha estat dirigida per personalitats com ara Antonini, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Pons, Ros Marbà i Vásáry, i ha col·laborat amb conjunts importants, com les orquestres Philharmonia i Hallé Orchestra, London Mozart Players, Filarmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca, les principals orquestres espanyoles i els quartets Brodsky, Takacs i Casals.

El 2014 es va presentar amb gran èxit a la Xina i als Estats Units, convidada per la Societat Chopin de Connecticut per oferir una gira de recitals i fer una masterclass a la Hartt School. Entre les distincions que ha rebut, va guanyar les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT), la concessió del Queen Elisabeth Rosebowl oferta per l’aleshores príncep de Gal·les, la distinció com a Junior Fellow del Royal College of Music durant dos anys, la selecció en el programa Rising Stars que promou l’ECHO (European Concert Hall Organisation) i el Premi Impulsa de la Fundació Príncep de Girona.

El darrer projecte discogràfic d’Alba Ventura consisteix en l’enregistrament de la integral de les Sonates per a piano de Mozart, els dos primers volums de la qual van veure la llum el març del 2020 amb una gran acollida de públic i crítica. Anteriorment també havia dedicat àlbums a Rakhmàninov i als Études (des de Czerny fins a Rautavaara).

Alba Ventura és professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu i, des del curs 2021-22, directora de l’Acadèmia Marshall.

És reconegut internacionalment per les seves apassionades interpretacions del repertori espanyol i llatinoamericà. El compositor Xavier Montsalvatge va dir-ne: “Mac coneix la meva música millor que jo i les seves interpretacions d’Albéniz, Granados i Mompou són d’una sentida autenticitat”. El crític Dan Stevens de la revista britànica «International Record Review» va dir: “McClure és un comunicador poderós, embolica els oients al món màgic que crea”.

Va néixer a Florida (EUA) i és llicenciat en filologia per la Universitat de Carolina del Nord. Va començar els estudis musicals amb Consuelo Colomer (deixebla de Frank Marshall i Marguerite Long) i els va continuar amb Michael Zenge i Phyllis Rappeport. El 1984 es va traslladar a Barcelona per estudiar amb Carlota Garriga a la prestigiosa Acadèmia Marshall, institució fundada el 1901 per Enric Granados. A partir del 1991 va treballar amb Alícia de Larrocha el repertori espanyol i clàssic. Entre els seus més de quaranta CD, cal destacar el primer enregistrament mundial de les cançons d’Isaac Albéniz, i la coordinació de l’enregistrament de l’obra completa de la música de Xavier Montsalvatge. El primer enregistrament mundial complet del Quintet op. 49 d’Enric Granados va rebre crítiques excel·lents a «Gramophone» i «International Record Review». Cinc enregistraments en música de Frederic Mompou juntament amb tres àlbums de música espanyola són els seus últims treballs discogràfics. Tots estan a plataformes digitals, com iTunes, Amazon o Spotify.

Des del 2010 és professor associat a la Universidad Nacional de Colòmbia. El 2011 va ser nomenat director del Conservatorio Nacional de Colòmbia, càrrec que va exercir fins al juliol de 2015. Va ser membre de la junta de la Filarmónica de Bogotà (2013-2016) i director dels cursos internacionals de la Universidad Nacional de Colòmbia (2013-2018).