Va estudiar a la Universidad de Cuyo (Argentina), amb Silvia Nasiff i Maria Teresa D’Amico. Posteriorment va prosseguir els estudis a la Schola Cantorum Basiliensis amb Rosa Domínguez.

Els darrers anys s’ha consolidat com a intèrpret imprescindible del repertori barroc, ha participat en produccions operístiques de l’Opéra de París, Grand Théâtre de Ginebra, Opéra Comique, Opéra de Dijon, Festival d’Ais de Provença i Teatro Colón de Buenos Aires. Treballa habitualment sota la direcció de Leonardo García Alarcón. També ha col·laborat, entre d’altres, amb Sir John Eliot Gardiner, Christina Pluhar, Vincent Dumestre, Teodor Currentzis i Gabriel Garrido.

Ha actuat als festivals més prestigiosos i ha cantat a tots els continents: a l’Àsia, Europa, a l’Amèrica del Sud; va acompanyar John Eliot Gardiner als Estats Units amb el seu L’Orfeo i Vespres el 2016. També ha fet gires per Austràlia amb l’Australian Brandenburg Orchestra.

En l’àmbit de l’òpera els darrers tres anys ha participat a El Prometeo de Draghi, La finta pazza de Sacrati i Il pallazzo incantato de Luigi Rossi.

El mes de setembre del 2020 el Festival d’Ambronay li va oferir un concert “a la carta”, en què el públic va triar les peces més belles dels recitals i els discos de la soprano: Le donne di Cavalli, Sogno di una notte veneziana, Heroines of the venetian baroque, Teatro dei sensi...

L’any 2021 Mariana Flores va celebrar el centenari d’Astor Piazzolla amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France abans de la represa del Concert Monteverdi-Piazzolla als festivals de Saint Denis i Tannay amb Cappella Mediterranea.

Ha participat en nombrosos enregistraments que ha estat guardonats, entre els quals el llançament l’any 2021 de Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India, L’Orfeo de Monteverdi i el 2022 La finta pazza de Sacrati, abans de fer una gira europea amb aquesta òpera en què ja havia triomfat com a protagonista el 2019. També ha enregistrat un àlbum molt personal, amb cançons populars argentines, al costat de Quito Gato que s’ha de publicar aquest 2023.

S’ha consolidat com un dels talents lírics més destacats dels darrers anys, tal com reflecteix una intensa activitat als principals festivals i sales d’Europa i Amèrica interpretant rols del repertori barroc, clàssic i contemporani.

Va iniciar els seus estudis de cant a la seva ciutat, Sabadell, amb M. Teresa Boix, i es llicencià en cant i lied a l’ESMUC amb les màximes qualificacions i el premi d’honor pel projecte final de carrera. El 2007 va destacar a El dúo de La Africana, dirigida per Xavier Albertí, a la temporada del Teatre Lliure, per la qual va ser nominada al premi de millor actriu musical i va guanyar el premi de la crítica dels Premis Butaca del mateix any. El 2011 va ser distingida la seva participació a La carta blanca de Lluïsa Cunillé, novament com a millor actriu musical dels Butaca.

Ha cantat en molts dels més prestigiosos teatres i sales de concerts del món, com el Musikverein i Theater an der Wien, Arena de Verona, Teatro Colón de Buenos Aires, Opera Philadelphia, Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana, Palau de la Música i Palau de les Arts de València, Salle Gaveau i Auditorium de la Maison de la Radio de París, i també al Teatro Real, Teatro de la Zarzuela i Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Granada, i a les òperes de Lausana, Montpeller, Vichy i Frankfurt. Col·labora amb prestigiosos grups de música antiga i orquestres dirigides, entre d’altres, per David Afkham, Pablo Heras-Casado, Josep Pons, Gabriel Garrido, Giovanni Antonini, Enrico Onofri, Ottavio Dantone, Sir Neville Marriner, Francesco Corti, Stefano Montanari, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Erich Hoebarth, Ivor Bolton, Corrado Rovaris, Francesc Prat, Paul Daniel, Pablo González, Leonardo García Alarcón i Martin Gester. En escena ha treballat amb Xavier Albertí, La Fura dels Baus, Comediants, Francisco Negrín, Robert Carsen, Kasper Holten, Lluís Pasqual, Lluïsa Cunillé, Rita Cosentino, Luis de Tavira, Juliette Deschamps i Alfred Kirchner.

En la seva activitat discogràfica destaca Gli amori d’Apollo e di Dafne de Cavalli, dirigida per Gabriel Garrido; De vez en cuando la vida i Peter Phillips, un inglés en la Flandes española, amb Cappella Mediterranea (i direcció de Leonardo García Alarcón); Juditha triumphans de Vivaldi, dirigida por Ottavio Dantone, i les sarsueles barroques La fontana del placer de J. Castel, Clementina de L. Boccherini i L’isola disabitata de G. Bonno, dirigides per Pablo Heras-Casado (tots tres títols per a Harmonia Mundi); el DVD de l’òpera La Salustia de Pergolesi (Arthaus Musik); tres cedés amb l’Orquesta Barroca de Sevilla, sota la direcció d’Enrico Onofri i Vanni Moretto, així com també nombrosos enregistraments per a RNE, BBC Radio, Radio France i ORF. A més, ha enregistrat obres dels compositors catalans contemporanis Joan Guinjoan, Joan Magrané, Raquel García Tomás i Agustí Charles.

Entre els seus compromisos recents destaquen dos rols protagonistes al Teatro de la Zarzuela: la dona a l’estrena absoluta de Policías y ladrones de Tomás Marco i Lucrecia en Donde no hay violencia no hay culpa de José de Nebra; l’estrena absoluta d’Andròmeda encadenada d’Agustí Charles al Palau de la Música Catalana, amb un èxit de crítica enorme, i posteriorment a Darmstadt; l’òpera de cambra Mariana en sombras i concerts amb Cappella Mediterranea i l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música; la Quarta de Mahler amb l’RFG a Santiago de Compostel·la i Vigo, i l’espectacle La Caramba amb Forma Antiqva a Santander i Dubai. La seva agenda inclou el retorn al Musikverein de Viena amb Concentus Musicus, al Palau amb el Bach Collegium Barcelona, una gira per França amb el guitarrista Eduard Iniesta i, a l’escenari operístic, el rol de Zdenka d’Arabella de Strauss a l’Ópera d’Oviedo.

El seu objectiu artístic és oferir interpretacions ajustades i fidels a qualsevol repertori i estil vocal, des del naixement de la música fins als nostres dies, tot respectant-ne sempre el compositor, el seu temps, l’estil i la tècnica.

Nascut el 1972, ha actuat com a contratenor, en directe i en enregistraments, amb el Ricercar Consort, Cappella Mediterranea, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble Gilles Binchois i La Gran Chapelle, entre d’altres. Des de l’any 1998 és membre de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall.

Com a solista també ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Concert Français, Café Zimmerman, Netherlands Bach Society, dirigida per Gustav Leonhardt, i Euskal Barrokensemble, dirigit per Enrike Solinís.

La seva passió pel violoncel, pràctica a la qual ha dedicat molts anys, li va valer el premi extraordinari en l’examen final de la seva promoció, instrument amb el qual continua gaudint. Alhora va estudiar clavicèmbal, viola de gamba, música de cambra i composició, així com estudis de cant amb R. Levitt i Carlos Mena.

Durant els seus estudis va ser membre del Conjunt Instrumental Jesús Guridi, dedicat principalment a la interpretació musical dels segles XX i XXI. També va ser membre de la Jove Orquestra d’Euskal Herria (EGO) durant diversos anys. Sovint col·labora amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi.

Ha cantat en escenaris tan diversos com l’Opera de Sydney, Palau de Versalles, Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Simfònica de Chicago, Philharmonie de París, Palau de la Música Catalana, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, i a les Missions de Chiquitos a Bolívia, Festival de Cartagena d’Índies, Alhambra de Granada i Palau Reial de Fes.

És membre fundador del grup Intonationes, especialitzat en la interpretació del repertori polifònic hispànic dels segles XVI i XVII.

Nascut a Itàlia, es va formar amb Gary Magby al Conservatori de Lausana. Fou guardonat per les fundacions Madeleine Dubuis et Solidarvox de Sion, la Fundació Colette Mosetti de Lausana i va ser finalista de l’Internationaler Bach Wettbewerb de Leipzig el 2008. Va debutar en el paper principal de L’Orfeo de Monteverdi, en concert amb la Cappella Mediterranea i sota la batuta de Leonardo García Alarcón, a Brussel·les, Rotterdam i Saint-Denis, així com amb el Concerto Italiano de gira per la Xina sota la direcció de Alessandrini.

En temporades anteriors ha cantat els papers de Fellah i primer comerciant (Mârouf, sabater del Caire de H. Rabaud) a l’Opéra de Bordeus i a l’Opéra Comique, sota la direcció de M. Minkowski; Acis i Damon (Acis & Galatea de Händel) a Salzburg, amb el Cor de Músics del Louvre; Oronte (Alcina) a l’Òpera de Biel; Ferrando (Così fan tutte) a les òperes de Niça i de Magdeburg; Ecclitico (Il mondo della Luna de Haydn) al Festival de Sédières. En concert, ha cantat Il trionfo della divina giustizia (Porpora) a l’Opéra Royale de Versalles; Passió segons sant Mateu de Bach a Holanda; Passió segons sant Joan, amb Les Musiciens du Louvre; Requiem de Mozart a Lió, Avinyó i Ambronay; Vespres de Monteverdi a Beaune. Més recentment ha interpretat el paper de Diomedes (La folle supposée de Sacrati) a l’Opéra de Dijon i al Victoria Hall de Ginebra, la Missa en Si menor de Bach a Versalles i Dijon amb Cappella Mediterranea, la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Gulbenkian a Lisboa. L’any 2021 interpretà el paper principal de L’Orfeo amb l’Orquestra del Festival de Budapest a Budapest i al Grand Théâtre de Ginebra, el paper de Lurcanio (Ariodante de Händel) amb Les Musiciens du Louvre, els rols de Ferrau i Astolfo (Il palazzo incantato de Rossi) a l’Opéra de Dijon, Opéra Royale de Versalles, Opéra de Nancy i al Théâtre de Caen.

El 2022-23 la seva agenda inclou Testo (Il combattimento di Tancredi) al Festival d’Ais de Provença (amb direcció de S. Daucé), i reestrena als teatres de Caen i l’Athénée novament com a Ferrau i Astolfo de Il palazzo incantato de Rossi a l’Opéra de Nancy, Morphée (Atys de Lully) al Grand Théâtre de Ginebra i Versalles, Vespres de Monteverdi, L’Orfeo i l’Evangelista (Passió segons sant Joan) amb Cappella Mediterranea, reestrena de La finta pazza a Amsterdam, Anvers... i concerts amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Les Epopées, Accentus, Cappella Mediterranea... I serà Oronte (Alcina) de gira amb Les Musiciens du Louvre.

Nascut a Lisboa, la seva col·laboració amb la Porto Opera Studio l’ha dut a participar en produccions com ara Joaz de Benedetto Marcello, sota la batuta de Richard Gwilt; L’ivrogne corrigé (Lucas) de Gluck, amb Jeff Cohen; Melodies estranhas d’António Chagas Rosa, sota la direcció de Stephan Asbury. També ha interpretat Frankenstein! de Heinz-Karl Gruber, sota la batuta de Pierre-André Valade (Remix Ensemble), i el 2006 ho va fer amb la London Symphony Orchestra, dirigida per François-Xavier Roth al Barbican Centre de Londres.

Al prestigiós cicle NPS del Concertgebouw d’Amsterdam va interpretar La Wally (Pedone) de Catalani i Samson et Dalila (segon filisteu) de Saint-Saëns, totes dues sota la direcció de Giuliano Carella, i Lohengrin (Dritte Edler) de R. Wagner, sota la batuta de Jaap van Zweden. El 2010 va cantar el paper titular d’Un retour d’Oscar Strasnoy al Festival d’Ais de Provença, sota la direcció de Roland Harabaydian.

Altres rols operístics seus inclouen els títols de Le nozze di Figaro (Figaro) de Mozart, al Coliseu de Porto, sota la direcció de Young-min Park; Les malheurs d’Orphée (Orfeu) de Milhaud, a la Cité de la Musique de París; L’enfant et les sortilèges (Fauteuil) de Ravel, sota la batuta de Wayne Marshall, al Concertgebouw; Dido i Enees (Enees) de Purcell; Venus i Adonis (Adonis) de John Blow; Le Carnaval et la folie (Momus) de Destouches; L’Orfeo (Plutone) de Monteverdi, amb Divino Sospiro (dirigit per Enrico Onofri), i, com a Caront, amb l’Akadêmia (Françoise Lasserre), a Delhi i París; i Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri, a la Staatsoper de Berlín (René Jacobs).

En oratori, el seu repertori inclou el Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la batuta de Michel Corboz; Die Legende von der Heiligen Elisabeth de Liszt, amb Guennadi Rozhdestvensky; Missa en Do menor de Mozart, amb l’ONLP, sota la direcció de Sascha Goetzel; Requiem de Brahms, amb Marcus Creed; Les noces de Stravinsky, amb Rob Vermeulen, i Pulcinella de Stravinsky, amb Martin Andrè. Ha interpretat Cantates de J. S. Bach amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la direcció de Ton Koopman; la Passió segons sant Joan de Bach, amb l’Orchestra of the Eighteenth Century, sota la direcció de Frans Brüggen, i l’oratori Solomon de Händel, sota la batuta de Paul McCreesh.

Hugo Oliveira també ha actuat amb Jordi Savall (Le Concert des Nations), Václav Luks (Collegium 1704), L’Arpeggiata (Christina Pluhar), Jos van Veldhoven (Nederlands Bach Society), Joana Carneiro (Orquestra Simfònica Portuguesa), Paul Dombrecht (Il Fondamento), Bruno Weil (Wallfisch Band), Klaas Stok (Concerto d’Amsterdam), Gabriel Garrido (Ensemble Elyma), Lawrence Cummings i Christophe Rousset.

En poc menys de vint anys s’ha consolidat com un dels conjunts més destacats en el camp de la interpretació de música barroca i clàssica. Les seves qualitats quant a so, compromís, finor i color són unànimement apreciades pel públic que té l’oportunitat d’escoltar-la i són aclamades per la crítica d’arreu del món.

Leonardo García Alarcón va crear aquest conjunt l’any 2005 per afrontar tots els repertoris del món llatí. Entre el madrigal i la gran òpera, Cappella Mediterranea actua amb petita o gran formació, d’acord amb les necessitats de les obres interpretades.

A partir dels repertoris italià i espanyol, el conjunt segueix l’ímpetu de les múltiples curiositats del seu director, interessat igualment en la interpretació de compositors francesos, flamencs o germànics.

Si el repertori íntim de madrigals de Claudio Monteverdi, Barbara Strozzi, Sigismondo d’India o Jacques Arcadelt posa en relleu llaütistes, violagambistes o violinistes barrocs, aplegats al voltant del clavicèmbal i l’orgue de Leonardo García Alarcón, és sens dubte el descobriment o el redescobriment d’un repertori més ampli el que ha establert la reputació internacional de Cappella Mediterranea.

Així, les recreacions d’Il diluvio universale i Nabucco de Michelangelo Falvetti al Festival d’Ambronay, seguides d’El Prometeo d’Antonio Draghi, La finta pazza de Francesco Sacrati i Il palazzo incantato de Luigi Rossi a l’Opéra de Dijon (abans de les reposicions que es van programar a Nancy, Ginebra i a l’Opéra Royal de Versalles) van revelar al públic obres inèdites o desconegudes, fites essencials en la història de l’òpera.

En aquest repertori, els músics de Cappella Mediterranea participen en la recerca de Leonardo García Alarcón sobre les idees d’autenticitat, articulació i encarnació musical.

La seva atracció per totes les formes de teatralitat els ha portat a participar plegats en les sorprenents Indes galantes de Rameau, amb coreografia de Bintou Dembélé i direcció de Clément Cogitore, que va triomfar a l’Opéra Bastille el 2019, o en una relectura d’Atys de Lully, coreografiada i dirigida per Angelin Preljocaj (Ginebra i Versalles, 2022). Aquestes incursions en la música francesa no oculten el nucli del repertori de Cappella Mediterranea, és a dir, Monteverdi, amb L’Orfeo en primer lloc, que s’ha reestrenat en nombroses ocasions (i enregistrat amb Valerio Contaldo en el paper principal) i L’incoronazione di Poppea (Ais de Provença, 2022, reestrenat a Versalles el gener del 2023), però també Francesco Cavalli: Elena (Ais de Provença el 2013), Eliogabalo, a l’Opéra de París (2016), Il Giasone (Ginebra, 2017) i Erismena (Ais de Provença, 2017).

El repertori sacre és un altre dels eixos del conjunt. Els Vespro della Beata Vergine de Monteverdi i la Missa en Si menor i la Passió segons sant Mateu de Bach han fet viure moments especialment intensos, gràcies sobretot a la col·laboració del conjunt amb el Cor de Cambra de Namur, del qual Leonardo García Alarcón és el director artístic des del 2010.

Més recentment, el conjunt s’ha obert al repertori contemporani amb la primera gran composició de Leonardo García Alarcón: l’oratori La Passione di Gesù, una obra poderosa i molt personal, que va ser rebuda amb entusiasme a Ambronay i Ginebra la tardor del 2022, i que s’interpretarà al Festival de Saint-Denis i a la Sala de Concerts de Namur el juny del 2023.

La seva agenda aquest 2023 inclou les estrenes d’Il dono della vita eterna, oratori d’Antonio Draghi, i Jérusalem délivrée, òpera de Philippe d’Orléans, amb el Centre de Musique Baroque de Versalles.

La discografia de Cappella Mediterranea inclou més d’una trentena d’enregistraments aclamats per la crítica, per als segells Ambronay Editions, Naïve, Ricercar i Alpha Classics. El 2021 es va publicar L’Orfeo de Monteverdi i Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India amb Mariana Flores i Julie Roset, i el 2022 La finta pazza de Sacrati, amb Mariana Flores, en el marc d’una première mundial. El 2023 està prevista l’estrena d’Amore siciliano, una “petita Tosca” basada en la música de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.

Integrants:
Amandine Solano, violí
Laura Corolla, violí
Margaux Blanchard, viola da gamba
Diana Vinagre, violoncel
Eric Mathot, contrabaix
Rodrigo Calveyra, cornetto, flauta
Mónica Pustilnik, guitarra
Quito Gato, guitarra
Marie Bournisien, arpa

Cappella Mediterranea compta amb el suport del Ministeri de Cultura - DRAC Auvergne Rhône Alpes, la Regió Auvergne-Rhône-Alpes, l'Ajuntament de Ginebra, una fundació familiar suïssa, una fundació privada Ginebra, el seu Cercle d'amics i els eu Cercle d'empresaris amb Diot-Siaci, Chatillon Architects, Synapsys, Quinten i 400 socis.

Aline Foriel-Destezet és la principal mecenes de Cappella Mediterranea.

El conjunt és membre de FEVIS (Federació de Conjunts Vocals i Instrumentals Especialitzats) i del CNM (Centro Nacional de la Música).

Nascut a l’Argentina, és director d’orquestra, clavecinista i compositor. Ha esdevingut amb pocs anys una figura clau del món de la música i l’òpera, des de l’Opéra National de París al Teatro Colón de Buenos Aires, però sense oblidar el Grand Théâtre de Ginebra, ciutat on va començar la seva carrera.

Després dels estudis a l’Argentina, el 1997 es traslladà a Europa i va ingressar al Conservatori de Ginebra, a la classe de la clavecinista Christiane Jaccottet. Sota el mestratge de Gabriel Garrido s’endinsà en l’aventura barroca. Així, el 2005 va crear el seu conjunt Cappella Mediterranea per explorar la música barroca italiana, espanyola i hispanoamericana, tot ampliant considerablement el repertori que tenia fins aleshores. Resident del Festival d’Ambronay, hi obtingué els primers èxits, especialment el redescobriment el 2010 de l’oratori de Michelangelo Falvetti Il diluvio universale. El mateix any assumí la direcció del Cor de Cambra de Namur, reconegut com un dels millors grups corals barrocs actuals, i el 2014 fundà l’Orquesta Millenium, que dedica una gran part de l’activitat a la interpretació dels oratoris de G. F. Händel.

També ha redescobert moltes òperes de F. Cavalli: Eliogabalo a l’Opéra National de París, amb posada en escena de Tomas Jolly el 2016; Il Giasone, al Grand Théâtre de Ginebra el 2017, amb posada en escena de Serena Sinigaglia; Elena, posada en escena per Jean-Yves Ruf, i Erismena, amb posada en escena de Jean Bellorini, al Festival d’Art Lyrique d’Ais de Provença, el 2013 i el 2017, respectivament.

A l’Opéra de Dijon, per a El Prometeo d’Antonio Draghi el 2018, posada en escena de Gustavo Tambascio i Laurent Delvert, va compondre la música del tercer acte, atès que els manuscrits estan perduts, i La finta pazza de Francesco Sacrati el 2019, amb posada en escena de Jean-Yves Ruf.

Cal afegir-hi Alcina de G. F. Händel, posada en escena de Serena Sinigaglia, a l’Opéra National de la Lorena (Nancy) el 2020, i Il palazzo incantato de Luigi Rossi el 2020, amb posada en escena de Fabrice Murgia, en una coproducció entre l’Opéra National de la Lorena i l’Opéra Royale de Versalles el 2021.

El 2019 va dirigir l’òpera Les indes galantes de J-Ph. Rameau, a l’Opéra National de París, Opéra Bastille, amb posada en escena de Clément Cogitore i coreografía de Bintou Dembélé, producció per la qual ha estat reconegut com a millor director d’orquestra dels Premis Forum Opéra.

El 2022 va dirigir a Ginebra i Versalles una nova producció de la cèlebre òpera de J. B. Lully Atys, en una versió completament coreogràfica d’Angelin Preljocaj; la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb la Cappella Mediterranea, a La Seine Musicale de París i a l’Opéra de Dijon, amb crítiques molt favorables. Va tornar al Festival d’Ais de Provença amb L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb posada en escena de Ted Huffman; el setembre del 2022 va dirigir per primera vegada l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam en la seva gala anual, amb Acis and Galatea de Händel (orquestració de Mozart), amb posada en escena de Pierre Audi.

El mateix 2022 va encetar un nou capítol en la seva carrera amb l’estrena de l’oratori La Passione di Gesù, la seva primera gran composició contemporània, que va ser molt ben acollida pel públic del Festival d’Ambronay i al Victoria Hall de Ginebra, i que tornarà a interpetar al Festival de Saint-Denis i al Grand Manège de Namur aquest 2023.

Com a director d’orquestra o clavecinista, és convidat a festivals i sales de concerts d’arreu del món. El novembre del 2018 va dirigir L’Orfeo de Monteverdi en una posada en escena de la coreògrafa Sasha Waltz a la Staatsoper de Berlín i al Teatro Real de Madrid el 2022; igualment, és convidat habitual de la formació Les Violons du Roy, al Canadà, de l’Orchestre Philharmonique de Radio France i de l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa.

Reparteix el seu temps entre França, Bèlgica, l’Amèrica de Sud i Suïssa, país del qual ha obtingut la nacionalitat. Des del 2022 és professor del Màster en Clave a l’Haute École de Musique de Ginebra, activitat pedagògica a la qual dedica una gran importància.

El 2020 assumí la direcció de La Cité Bleue, una sala d’espectacles amb més de tres-centes localitats que s’està restaurant a Ginebra i que té prevista la inauguració el 2024, per bé que aquest 2023 ja disposarà d’una programació “extramurs”.

La seva prolífica discografia ha estat lloada unànimement per la crítica. El 2021 va publicar Rebirth (Sony Classical), amb la soprano Sonya Yoncheva; Lamenti & sospiri (Ricercar), amb les sopranos Mariana Flores i Julie Roset; L’Orfeo de Monteverdi (Alpha Classics), amb el tenor Valerio Contaldo en el rol principal; Bach before Bach (Alpha Classics), amb la violinista Chouchane Siranossian. El 2022 va publicar Semele de G. F. Händel, amb l’Orquesta Millenium i el Cor de Cambra de Namur (Ricercar), i La finta pazza de F. Sacrati (Versalles Spectacles). Aquest 2023 ha publicat Amore siciliano (Alpha Classics), una “petita Tosca” que ha imaginat basant-se en la música popular i culta de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.

Leonardo García Alarcón té la condecoració de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès.