La producció es repetirà diumenge a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid 

Aquest divendres, 18 de febrer a les 19 h, torna el gènere operístic al Palau de la Música Catalana amb el cicle Palau Òpera i la interpretació de L’Orfeo de Claudio Monteverdi, considerada la primera òpera de la història o, en tot cas, la més antiga partitura del gènere conservada completa i que va suposar l’inici d’una nova era. La representació al Palau tindrà un repartiment de luxe, amb noms destacats de la música antiga, com Ian Bostridge, Roberta Invernizzi o Fabio Biondi al capdavant de la seva formació Europa Galante. Cal destacar que Biondi i la seva formació s’han forjat una reputació d’“actuacions fresques i vibrants” («New York Times») i que donen vida nova al repertori barroc, clàssic i romàntic primerenc, tot actuant als principals festivals i escenaris internacionals. La producció es repetirà diumenge a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid amb la participació novament del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

L’obra, amb un pròleg i cinc actes, va ser estrenada el 24 de febrer de 1607 en una petita sala del Palau Ducal de Màntua. “La tocata instrumental inicial, després de més de quatre segles, continua transportant l’oient a altures impensables: el to brillant et trasllada a una nova dimensió, mítica, com l’aventura d’Orfeo i Euridice, i alhora humana, com les emocions que els dos personatges viuran al llarg de la trama, basada en l’antic mite grec del protagonista que intenta rescatar la seva difunta estimada de l’Hades, el món dels morts”, segons el que explica Manel Cereijo al programa de mà del concert.

“A L’Orfeo es troben algunes de les característiques que definiran el gènere operístic els segles posteriors: la separació entre el recitatiu i l’ària, la inserció de danses, la forma estròfica i els ritornelli o la introducció de seccions purament instrumentals (encara no es podia parlar d’orquestra, un concepte que no es coneixia aleshores). La primera expressió cantada del personatge d’Orfeo a l’obra, «Rosa del ciel», es pot considerar com la primera ària operística de la historia”.

 “La bellesa de L’Orfeo, en tot cas, no és només produïda pel contrast entre l’abans i el després de la seva composició; la seva essència viu també a la música de Monteverdi i en allò que en aquell moment de la història el seu geni va ser capaç de generar casant de manera sorprenent música i paraula.”