El proper dissabte, 19 de febrer, a les 20 h, Palau 100 proposa un concert dominat per la figura de Jean Sibelius, la música del qual ha tingut un impacte considerable sobre compositors contemporanis com Kaija Saariaho (1952) i Bernat Vivancos (1973). El concert, que compta amb la directora Anna-Maria Helsing, amb una afinitat especial amb el so i estil del Modernisme i de la música contemporània, començarà amb la interpretació d’Oltra mar de Saariaho, compositora convidada del Palau aquesta temporada, a càrrec de l’Orfeó i l’OBC, en una nova participació de l’orquestra catalana en les temporades del Palau. Es tracta d’una peça que per la seva complexitat i extensió suposa un repte per a l’Orfeó. Va ser escrita el 1999 per a orquestra i cor mixt i “suggereix el viatge de la vida a través de la remor de les onades. Dividida en set parts ben diferenciades, els números 1, 3, 5, i 7 parlen del viatge i del mar. El cor canta, però ho fa sense paraules. Els seus sons formen part de la textura orquestral. En les altres parts, es canta a l’Amor amb uns versos del poeta persa de començaments del segon mil·lenni Abu Saïd; a la Mort amb textos extrets d’una cançó funerària dels pigmeus africans, i al Temps amb una frase de la novel·la Samarcanda de l’escriptor contemporani francès-libanès Amin Maalouf”, segons el que explica la periodista Rosa Massagué al programa de mà del concert.

A continuació s’oferirà l’estrena mundial de Cinc pregàries, un encàrrec del Palau de la Música Catalana a Bernat Vivancos, en el marc del Projecte Barcelona Creació Sonora de l’Ajuntament de Barcelona. Una obra per a soprano, orquestra de corda, arpa i percussió pensada expressament per a la veu cristal·lina de Núria Rial. “Les cinc invocacions més conegudes i, per tant, més populars de la tradició cristiana, troben la seva expressió en la veu que s’amalgama amb uns instruments, molts dels quals doblats, triats per donar un sentit de placidesa i d’intimitat. Amb aquesta obra Vivancos busca la connexió directa amb el públic a partir d’una música austera i espiritual”. Segons el mateix Vivancos, són unes pregàries “íntimes, dolces, senzilles, humils, sense més...”.

Ja a la segona part l’orquestra tocarà Les oceànides de Sibelius, un poema simfònic que té per escenari la Mediterrània amb les nimfes de la Grècia clàssica. “D’aquesta obra s’ha dit que és una de les millors, si no la millor, representació musical del mar”. Tot seguit arribarà la Setena Simfonia de Sibelius, la seva darrera simfonia, que el compositor va anar madurant durant gairebé una dècada. Una obra que consta d’un únic moviment “en un exercici de concentració i austeritat en què el contingut és el que genera la forma. Les idees musicals es van transformant per acabar construint un tot compacte a partir d’unes seccions amb indicacions d’adagio, vivacissimo, adagio, allegro molto moderato, allegro moderato, presto, adagio, largamente molto, affetuoso, nou seccions per a una obra d’una durada de vint-i-dos minuts aproximadament”.

Podeu veure aquí la nova càpsula divulgativa de Perspectives Musicals amb motiu del concert protagonitzada per Rosa Massagué.