Riccardo Muti, un dels grans batutes del món, actua diumenge a Palau 100 amb les localitats exhaurides
El napolità Riccardo Muti, una autèntica llegenda de la direcció orquestral mundial, torna per quarta vegada a Palau 100 el proper diumenge, 22 de març (20.30 h), en el que serà, sense dubte, un dels plats forts d’aquesta temporada i que ja ha exhaurit les localitats. Muti, amb un estil de direcció inconfusible entre la netedat, el temperament i l’ensomni, dirigirà l’Orchestra Giovanile Luigi Cherubini, formació que va fundar l’any 2004, amb un programa que inclou obres de Rossini, Schubert i Txaikovski.
Al capdavant de l’orquestra, formada per joves instrumentistes de menys de trenta anys provinents de totes les regions italianes, Muti iniciarà el concert amb l’obertura de l’òpera Guglielmo Tell de Gioachino Rossini. Composta el 1827 a París, està basada en el poema èpic de Schiller sobre l’heroi suís. Tot seguit s’interpretarà la Simfonia núm. 4, en Do menor, “Tràgica” de Franz Schubert, composta el 1816, quan el músic només tenia 19 anys i vivia en l’extraordinària eufòria musical i intel·lectual de la Viena de principi del segle XIX; la simfonia, però, no es va estrenar oficialment fins al 19 de novembre de 1849, a Leipzig, vint anys després de la mort del compositor. El sobrenom de “Tràgica” l’hi va atribuir el mateix Schubert, per l’atmosfera musical que concep, escrita en mode menor, tonalitat que no havia fet servir en les seves simfonies anteriors i que només tornaria a utilitzar en la seva Simfonia Inacabada.
El concert acabarà amb tot un altre monument musical, la Simfonia núm. 5, en Mi menor de Piotr Ílitx Txaikovski, composta entre maig i agost de 1888 i estrenada sota ladirecció del compositor a Sant Petersburg el 6 de novembre del mateix any, amb notable èxit. Amb el pas dels anys, s’ha convertit en una deles obres més populars del compositor rus, potser pel seu caràcter colpidor i per la innegable capacitat de transmetre emocions que semblen sorgir d’alguna fosca experiència espiritual.
Muti, que va ser director musical del Teatro alla Scala de Milà entre els anys 1986 i 2005 i que des de la temporada 2010-11 és director musical de la Simfònica de Chicago (CSO), ha dirigit les orquestres més prestigioses del món, com les filharmòniques de Berlín, Londres, Nova York i Viena o la Bayerischen Rundfunk. També ha dirigit el prestigiós Concert d’Any Nou a Viena els anys 1993, 1997, 2000 i 2004 i ha estat distingit amb més d’una desena de premis i títols, entre els quals el de Cavaller de la Gran Creu de la República Italiana, Legió d’Honor de França, Cavaller de l’Imperi Britànic o el Premi Príncep d’Astúries espanyol, entre d’altres.