Dijous que ve, 25 de març (nou horari: 18.30 h, Sala de Concerts), Raphaël Pichon, un dels directors més destacats de la seva generació pel que fa a la interpretació amb criteris històrics, i el seu grup l’Ensemble Pygmalion tornen al Palau de la Música Catalana per oferir la seva lectura d’una de les obres més icòniques del repertori musical del Barroc com és la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Ho faran al costat d’un grup excepcional de solistes, encapçalat pel tenor Julian Prégardien (Evangelista) i el baríton Stéphane Degout (Jesús), que ha debutat recentment al Liceu en l’òpera Lessons in love and violence de George Benjamin, i que completen les sopranos Hana Blažíková i Perrine Devillers; la contralt Lucile Richardot i el contratenor Tim Mead, els tenors Reinoud van Mechelen i Emiliano González Toro, i el baix Christian Immler. Un elenc de luxe al servei d’aquesta catedral sonora que s’ha consagrat com a obra imprescindible per a nombroses generacions al voltant de la Setmana Santa. El concert, corresponent al cicle Palau Bach Lovers, també forma part del Barcelona Obertura Spring Festival.

“La Passió, amb el protagonisme narratiu de l’Evangelista, la veu inconfusible de Crist i les punyents intervencions del cor, desplega el seguit d’episodis que han de conduir a l’alliberació final”, explica el doctor en humanitats Jacobo Zabalo al programa de mà del concert. “Fer de la música el vehicle material d’un missatge espiritual va ser el principal propòsit de Bach, seguint les indicacions de Luter”.

La Passió segons sant Mateu, BWV 244, estrenada el Divendres Sant del 1729 a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, representa el punt culminant de la música bachiana destinada al culte de l’Església protestant i alhora una summa i una síntesi artística, la grandesa de la qual desborda les categories i classificacions convencionals. De dimensions inusuals i amb diversitat d’elements, la seva singularitat, però, rau en el fet que està escrita per a doble cor. Un monument espiritual que esdevé un viatge musical extraordinari que permet reflexionar sobre la redempció, la lluita i el desafiament, la traïció i el perdó, l’amor i el sacrifici, la compassió i la pietat. I també una obra emblemàtica i estretament lligada a la història de l’Orfeó Català, que en va protagonitzar l’estrena a l’Estat el 27 de febrer de 1921, al Palau de la Música Catalana, exactament ara fa cent anys.

Cal destacar que es tracta de la segona actuació de Pichon i el seu ensemble al Palau. La primera va ser l’any 2014, en una col·laboració amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, que va suposar el seu debut a l’Estat espanyol amb obres de Marc-Antonine Charpentier.

Sobre els artistes

Fundat per Raphaël Pichon el 2006, l’Ensemble Pygmalion és el producte de la unió entre un cor i una orquestra d’instruments d’època i es distingeix per la singularitat dels seus projectes. El seu repertori es nodreix de les similituds entre Bach i Mendelssohn, Schütz i Brahms, i Rameau, Gluck i Berlioz. Pygmalion és resident musical de l’Òpera Nacional de Bordeus i apareix habitualment a les principals sales de França i internacionals. Entre els seus recents projectes destaquen Köthener Trauermusik i Passions de J. S. Bach; les últimes versions de Tragèdies lyriques de Rameau; la Missa en Do menor de Mozart i un programa de la seva música per a les germanes Weber: Stravaganza d’amore, i l’Elias de Mendelssohn. Pygmalion treballa amb directors de teatre com Katie Mitchell, Michel Fau i Jetske Mijnssen, que han aportat un enfocament innovador a obres que inclouen les cantates de Bach (Trauernacht), Dardanus de Rameau i Orfeo de Luigi Rossi.

Després del llançament de les Misses breus de Bach i una versió de Dardanus amb el segell Alpha, Pygmalion grava per a Harmonia Mundi des del 2014, una col·laboració que fins ara ha produït Köthener Trauermusik (Bach), Castor et Pollux (Rameau), Rheinmädchen, un nova versió de Dardanus i Orfeo (Rossi) –tots dos en DVD–, així com Stravaganza d’amore. També ha llançat Mozart and the Weber sisters amb Sabine Devieilhe per al segell Erato.

Raphaël Pichon va estudiar als conservatoris de París. Com a jove contratenor, va cantar sota la direcció de Jordi Savall, Gustav Leonhardt, Ton Koopman i Geoffroy Jourdain. El 2006 va fundar l’Ensemble Pygmalion; amb aquest grup és convidat pels principals festivals. Entre els seus projectes recents destaquen el debut al Festival d’Ais de Provença amb Trauernacht, una creació basada en la música de Bach amb una posada en escena original de Katie Mitchell (2014); el redescobriment d’Orfeo de Luigi Rossi (2016), o la versió escenificada de les Vespro della Beata Virgine de Monteverdi. Ha estat convidat per orquestres de prestigi internacional, com la Holland Baroque Society, Stavanger Symfoniorkester, Orquestre de Chambre de Lausana, Òpera de Zuric o DSO de Berlín, entre d’altres. La seva discografia amb Pygmalion ha rebut premis a França i a nivell internacional, incloent-hi un Gramophone 2016, CD des Monats d’«Opernwelt», Diapason d’Or de l’Année dels Victoire de la Musique 2015 i Millor Enregistrament de Clàssica 2016 per a «Forbes».