El proper dimarts, 13 de març (Sala de Concerts, 20.30 h), el pianista Rafał Blechacz, reconegut pel seu binomi de tècnica i expressivitat únic al món, actua al Palau de la Música Catalana, cicle Palau Piano. El recital oferirà un recorregut pel gran repertori de piano, amb obres de Mozart, Beethoven, Schumann i Chopin. Blechacz no actuava a Barcelona des del 2012 i la seva última visita al Palau de la Música Catalana va ser el 2009. Gairebé deu anys per tornar a veure a l’escenari modernista un músic que conquereix el públic internacional de les millors sales de concerts, en aquesta ocasió amb el repertori que el caracteritza. Intèrpret majúscul de Chopin, n’inclourà al seu concert dues de les peces més interpretades: les Masurques op. 24 i la Polonesa Heroica.

Obrirà el programa el Rondó per a piano núm. 3, en La menor, KV 511, obra de maduresa de Mozart, i una altra peça del mateix compositor, aquesta de joventut, com és la Sonata núm. 8, en La menor, KV 310. El concert inclou també un altre dels pilars del Romanticisme, la Sonata núm. 2, en Sol menor, op. 22 de Robert Schumann. I completa el programa la Sonata núm. 28, en La major, op. 101 de Beethoven, considerada l’obra que enceta el període tardà del compositor de Bonn.

L’octubre del 2005, amb només 20 anys, Rafał Blechacz va batre un rècord històric en endur-se els cinc primers premis del 15è Concurs Internacional Frédéric Chopin de Varsòvia, a més de ser-hi distingit amb tots els premis especials. Des d’aleshores el pianista polonès ha actuat a les sales de concerts més prestigioses i ha col·laborat amb les millors orquestres simfòniques, sota la batuta dels directors Valery Gergiev, Mikhaïl Pletnev, Charles Dutoit, David Zinman, Fabio Luisi, Jerzy Semkow i Trevor Pinnock. Una emotivitat i profunditat característiques doten les seves interpretacions d’una energia captivadora, que li han reportat els elogis de la crítica d’arreu del món, i ha estat identificat com “un músic al servei de la música, a la recerca de la profunditat, explorant-ne el significat i posant-ne a prova les possibilitats” («Washington Post»).