El proper dijous, 10 de maig (Sala de Concerts, 20.30 h) el cicle Palau 100 proposa un altre dels plats forts de la temporada i cita imprescindible per als amants del piano: el binomi Radu Lupu i Schubert. Lupu oferirà un repertori centrat en el compositor austríac, que és el que l’ha fet reconegut arreu del món durant més de cinquanta anys. El pianista romanès n’interpretarà els Moments musicals, D. 780, la Sonata en La menor, op. 143, D. 784 i la Sonata núm. 20, en La major, D. 959. Lupu ja a l’inici de la seva carrera va definir una nova manera d’apropar-se a la creació per a piano de Schubert, amb una varietat tímbrica mai vista fins llavors i un intimisme que fa d’aquest pianista una llegenda viva del piano.

El concert s’obrirà amb els Moments musicals, D. 780, que Lupu ja va enregistrar el 1982 i que des de llavors ha estat una obra sovint present als seus recitals. El recull de peces breus inspirades en la música popular anirà seguida a la primera part de la Sonata D. 784, obra que va formar part del primer enregistrament oficial amb piano sol de Radu Lupu, l’any 1970. Completa el recital la Sonata D. 959, la penúltima del catàleg del compositor austríac, composta el 1828 als seus darrers mesos de vida i interpretada sovint per Lupu els últims anys.

Considerat un dels pianistes clàssics més importants del món, Radu Lupu ha actuat amb les orquestres més prestigioses d’arreu: Filharmònica de Berlín (amb Karajan, al Festival de Salzburg 1978), Filharmònica de Viena (amb Muti, inauguració del Festival de Salzburg 1986), Royal Concertgebouw, les grans orquestres londinenques i americanes... Als Estats Units va actuar amb Barenboim i l’Orquestra de Cleveland a Nova York el 1972, així com també amb la Chicago Symphony i Giulini. El seu enregistrament de les Sonates en La major i en Si bemoll major de Schubert va ser guardonat amb un Grammy al millor enregistrament instrumental l’any 1995, mentre que el 2006 Radu Lupu va assolir dos premis importants: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i el Premi Abbiati de l’Associació de Crítics Italians.