Quatre preguntes a... Sir John Eliot Gardiner

23 gener 2020

Un dels atractius principals de les celebracions a Barcelona del 250è aniversari del naixement de Beethoven serà la integral de les Simfonies que Sir John Eliot Gardiner dirigirà al Palau de la Música Catalana el proper mes de febrer. En cinc jornades: els dies 9, 10, 11, 13 i 14 de febrer (Sala de Concerts, 20 h, cicle Palau 100), i al capdavant de l’Orchestre Révolutionaire et Romantique, el mestre britànic aportarà la seva visió d’aquest opus simfònic de Beethoven.

Amb motiu d’aquesta integral, Gardiner ha concedit una entrevista en exclusiva a la Revista Musical Catalana, que signa Albert Torrens, i de la qual n’oferim un extracte amb quatre preguntes; la podeu llegir sencera al número 371 de la Revista Musical Catalana, corresponent als mesos de gener-abril del 2020. També la podeu comprar als punts de venda habituals i a La Botiga del Palau, o bé la podeu obtenir en versió digital a través del portal de premsa i revistes en català iQuiosc.cat.

John Eliot Gardiner, l’apòstol de Beethoven

El músic explica com afronta aquesta integral que portarà en gira, amb la seva Orchestre Révolutionnaire et Romantique, que ha inclòs la ciutat de Barcelona. El Palau de la Música Catalana serà l’escenari de la primera de les cinc úniques ciutats del món que comprèn la gira; les altres són Chicago, Nova York, Londres i Atenes.

-De quina manera la commemoració de l’efemèride ha contribuït a l’hora de proposar aquests programes?

-Jo no diria que hagi servit d’excusa. Simplement, adoro Beethoven i m’encanta treballar-ne les obres principals, com les Simfonies i la seva única òpera. A Beethoven no li cal cap aniversari per ser revalidat, però d’altra banda és una bona oportunitat de dir alguna cosa nova sobre ell, si creus que l’has descoberta. I aquests descobriments apareixen contínuament, són coses que et criden l’atenció cada vegada que n’obres una partitura.

-Després de tant de temps treballant les Simfonies de Beethoven, ¿com és la nova lectura que n’oferirà ara?

-Vull fer-hi una aproximació nova cada vegada que estudio la partitura. La música que es feia fa vint anys no és la mateixa d’ara i d’aquí vint anys tornarà a ser diferent. Si mires els facsímils de les Simfonies de Beethoven, t’adones del caos que hi ha en cadascuna de les pàgines. És molt difícil d’entendre. He pogut parlar amb estudiosos molt bons de Beethoven, que admiro molt i que han fet noves edicions urtext de les Simfonies, que insisteixen que la notació de Beethoven és molt ambigua i ambivalent. No sempre és clara, en absolut, i a vegades has de suposar el que realment volia, tot i que no ho puguis demostrar.

-Quina relació té amb les altres obres de gran format de Beethoven que no són simfonies?

-Al setembre faré la Missa Solemnis, que és com la seva desena simfonia, una obra increïble. M’encanta dirigir-la més que gairebé cap altra obra de Beethoven. I també m’agradaria tornar a fer Fidelio, però aquest any no podrà ser.

-Tot plegat coincideix amb el trentè aniversari de la fundació de la seva Orquestra Revolucionària i Romàntica. ¿És Beethoven una de les seves raons de ser?

-Absolutament, perquè no podem tocar Beethoven amb instruments barrocs. El món sonor va canviar entre la dècada del 1790 i els primers anys del segle XIX, i diversos artesans que treballaven sobretot a París –tot i que alguns també a Viena– van començar a adaptar els instruments per a sales i públics més grans i orquestres més potents.

Gardiner: “L’oportunitat de fer aquest cicle al Palau de la Música, que és una de les meves sales favorites de tot el món, era massa atractiva per deixar-la passar”.

En l’últim concert de la integral, el 14 de febrer, les veus del Cor de Cambra del Palau de la Música se sumaran a les del Monteverdi Choir per interpretar les parts corals de la Novena Simfonia.

No és habitual que Gardiner dirigeixi cors que no siguin propis, però va acceptar la proposta de la institució perquè “sento plena admiració cap als cors catalans i espero que serà una bona mostra d’amistat post-Brexit”.