Jörg Widmann, la versatilitat feta músic

-En quina mesura divideix el seu temps entre la interpretació, la composició i la direcció?

-De manera equitativa. Tot i que són activitats diferents, per a mi tan sols són formes diferents d’una mateixa cosa, que és la música. De vegades puc trobar un moment per a cada cosa en un mateix dia.

-Comencem per la faceta de compositor. Què pensa del concepte de modernitat aplicat a la música? ¿Creu que encara hi ha coses noves a dir, a pesar del pes de la tradició?

-N’estic convençut. Com més conec, interrogo i em relaciono amb la tradició, més desitjo crear alguna cosa nova. I això no és cap contradicció, sinó que està molt relacionat: els grans renovadors de la música –com Schönberg, per exemple– coneixien la història de la música millor que els altres. Els revolucionaris capgiren les coses de manera literal, perquè en coneixen molt bé l’altra cara. I em sento molt proper a aquest concepte de modernitat. O a allò que deia Gustav Mahler: que la tradició no és l’adoració de les cendres, sinó donar el foc i la flama a la generació següent i dur-la cap al futur. No miro enrere de manera nostàlgica i sentimental, sinó que, al contrari, m’encanta la música del passat però em pregunto per què van fer servir determinades formes, n’examino les harmonies per veure si encara ens són vàlides per tal de crear alguna cosa nova...

-Com a intèrpret, com se sent quan toca obres que li han estat dedicades? En aquests casos, ¿la responsabilitat és més alta que davant d’una altra estrena?

-La responsabilitat hi és sempre, de manera que quan afronto una obra intento fer-ho el millor possible, tant si és el Concert per a clarinet de Mozart com una peça que m’hagi estat dedicada. Però és cert que, quan ets el primer a estrenar, tens una responsabilitat molt especial. He tingut el privilegi d’estrenar molts Concerts i és un repte: he de tractar amb noves tècniques, per exemple, i això em manté viu, perquè fins i tot amb el Concert de Mozart m’avorriria si el toqués igual cada vegada.

-Vostè ha estat resident en moltes i diverses institucions, però el concepte de residència és molt variable. Com se sent quan rep una invitació d’aquest tipus?

-En primer lloc, em fixo en la meva reacció corporal, espontània: si pot ser un lloc on jo i les meves idees encaixem. En general, quan accepto una residència, me la prenc molt seriosament i intento ser-hi literalment, perquè el públic ha de sentir que té un convidat amb el qual es pot comunicar. Per això, proposo programes que uneixin totes les meves facetes –la direcció, la interpretació i la composició– i que incloguin diversos formats, com ara xerrades abans o després del concert. Quan vaig sentir parlar del Palau de la Música, que és una sala de concerts llegendària, i de la ciutat de Barcelona, que em fascina amb la seva arquitectura, de seguida vaig acceptar. Hem dissenyat un programa realment interessant i tinc moltes ganes que arribi el moment.

Per a molts, un desconegut

Jörg Widmann tan sols ha actuat una vegada a Barcelona, tot i que ha tocat amb certa freqüència a la resta d’Espanya. Recorda amb especial estima la col·laboració amb Carlus Padrissa i La Fura dels Baus en la producció de la seva òpera Babylon, estrenada l’any 2012 a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, sota la direcció de Kent Nagano. “Espero sorprendre’ls”, respon quan se li pregunta si és conscient del fet de ser un gran desconegut entre el públic català, alhora que expressa la voluntat de submergir-se en la música dels compositors catalans per preparar la composició de l’obra coral que se li ha encarregat. Pel que fa al leitmotiv de la nova temporada del Palau, el poder transformador de la música, també s’hi mostra identificat: “Lògicament, esperem que això passi, que la música transformi les persones almenys en aquell moment”.

Widmann, al Palau com a compositor i intèrpret

La residència de Jörg Widmann durant aquesta temporada del Palau de la Música es traduirà en la presència de les seves obres en un total de set concerts. Destaquen dues estrenes: el seu sisè Quartet de corda (el 30 d’abril), que, després del cicle que formen els cinc anteriors, iniciarà un nou grup de quartets que tractaran sobre l’art de Beethoven, i l’obra coral que estrenarà l’Orfeó Català el 12 de juny, en el mateix concert en què Widmann es posarà al capdavant de l’OBC per mostrar la seva faceta de director.

També se’n programaran dos Quartets més i, pel que fa a la faceta d’intèrpret, el músic protagonitzarà la seva Fantasia per a clarinet sol el 3 de juny i el programa “Es war einmal” –títol de la seva obra d’homenatge a Schumann– el 24 de febrer, al costat de Tabea Zimmermann i Dénes Várjon. El primer de tots aquests concerts tindrà lloc el 24 d’octubre, i Ernest Martínez-Izquierdo hi dirigirà les seves Freie Stücke al capdavant de l’Ensemble de Música Contemporània de l’ESMUC.

La història de la música segons Widmann

Una de les activitats més singulars de la residència serà la conferència titulada “Moments claus del passat i present”, en què Jörg Widmann analitzarà fragments i posarà exemples des del piano per explicar l’evolució de la història de la música. Emmarcada en el conjunt d’activitats de l’Hivernacle, la sessió tindrà lloc el 9 de juny de 2020 a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Català i serà gratuïta.

Fotografies de Jög Widmann: © Marco Borggreve