Quatre preguntes a… Ferran Cruixent
El barceloní Ferran Cruixent és compositor convidat de la temporada 2022-23 del Palau de la Música Catalana amb motiu dels vincles entre música i tecnologia presents a la seva obra, que serà programada amb freqüència a la Sala modernista. Els dies 8 i 9 d’octubre de 2022, el Palau viurà l’estrena absoluta de dues obres.
El dissabte 8 d’octubre, dins el cicle Simfònics al Palau, tindrà lloc l’estrena absoluta de Cyber Prelude, inspirada en la Simfonia núm. 6 de Txaikovski, obra que s’interpretarà a continuació. També, el Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Si bemoll menor, op. 23 de Txaikovski obrirà aquest concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida pel seu titular Xavier Puig i amb el pianista Elio Cecino com a solista convidat. En l’àmbit coral, l’endemà, el diumenge 9 d’octubre, el Cor de Cambra del Palau, dirigit per Júlia Sesé, protagonitzarà l’estrena absoluta de Metaverse II, obra d’encàrrec del Palau de la Música; el cor també interpretarà la seva obra Advent. El programa es completarà amb dues obres de Caroline Shaw, And the swallow i Seven joys, també compositora convidada de la temporada.
La proposta de programació del Palau de la Música entorn de l’obra de Ferran Cruixent inclou més moments destacats, com els concerts amb les obres Post lucem i Metavers I, per a quartet de corda i baríton, amb el baríton Konstantin Krimmel i el Mandelring Quartett (01.02.23), l’estrena a Catalunya del Concert per a percussió i orquestra “Focs d’Artifici”, que interpretaran el solista Kai Strobel i la Simfònica del Vallès (15.04.23), i, finalment, Binary i Miralls amb el Duo Shalamov i el percussionista Miquel Vich al Petit Palau (10.05.23).
Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana», signa aquesta entrevista al compositor de la qual reproduïm uns fragments. Podeu llegir l’entrevista sencera a Ferran Cruixent en el número 377 de la «Revista Musical Catalana», corresponent als mesos de setembre-desembre del 2022, que també li dedica la portada.
CONNECTAT A LES EMOCIONS
-De fa temps, la tecnologia té una presència important en la teva obra. En quina mesura l’has incorporada de manera conscient o bé espontània?
-A la meva primera obra simfònica, que tractava sobre l’agonia i les darreres vivències d’un malalt terminal, ja hi havia sons que imitaven les màquines. Després van venir purs divertiments, com el Concert per a timbales i orquestra, “Focs d’Artifici”, però mai no he fet tan sols música descriptiva, sinó que sempre m’agrada que l’oient visqui una experiència transformadora. Fins que, el 2010, vaig arribar a un punt d’inflexió al primer episodi de la tetralogia Cyborg, on l’ús dels mòbils de manera asíncrona, combinats amb acords clàssics tocats amb un gran vibrat, fa un efecte propi de la ciència-ficció, d’un món virtual, com un precursor de la intel·ligència artificial i el metavers que ara estan tan de moda.
-Com ha estat el procés de disseny dels concerts?
-La Direcció Artística del Palau de la Música va escollir allò que li va semblar més interessant del meu catàleg i jo hi he contribuït a l’hora de proposar-ne alguns intèrprets.
-Si revisem la teva formació, veiem que vas arribar a la composició a través del piano. Què recordes d’aquell procés?
-Quan em vaig decidir a ampliar estudis a Alemanya, vaig estudiar composició a Munic perquè, tot i que m’havia format com a pianista i anava encaminat cap al concertisme, vaig veure que era una carrera molt sacrificada i que tenia coses a dir més enllà de tan sols tocar. Carme Vilà i Uwe Mund, que m’havien donat aquí una formació solidíssima, em van animar a tastar l’ambient centreeuropeu.
-De la mateixa manera que la tecnologia ha evolucionat ràpidament aquests últims anys, ¿ho ha fet també la teva música? En què estàs treballant actualment?
-I tant, cada dia aprenc coses noves, però l’essència, el desig i la intuïció són les mateixes que quan tenia quinze anys. Darrerament he descobert la música de ballet –n’he escrit dos per a orquestra de cambra– i em fa il·lusió seguir en aquest gènere, així com algun dia poder escriure una òpera. De fet, ara en faré una de petit format que s’estrenarà a Heidelberg l’any que ve.
“La incertesa m’acompanya fins que m’apareix la idea que busco.”
“Em miro la tecnologia amb fascinació i esperit crític.”
Fotografies de Ferran Cruixent: ©Quim Roser