Quatre preguntes a… Caroline Shaw
La compositora nord-americana Caroline Shaw és una de les artistes convidades aquesta temporada al Palau de la Música Catalana. Artista pluridisciplinària, il·lustra amb la seva trajectòria una manera diferent i innovadora d’aproximar-se a la praxi de la música.
Caroline Shaw (Greenville, Carolina del Sud, 1982) és especialment brillant en la composició d’obra per a diferents tipus de formacions corals, la seva presència com a artista convidada permetrà als cors de l’Orfeó Català i al Cor de Cambra del Palau endinsar-se en el seu llenguatge i treballar amb ella personalment el seu estil compositiu, molt nord-americà en un ampli sentit de la paraula. La seva obra connecta amb la font original de la música occidental europea, però alhora es produeixen connexions amb una àmplia diversitat de fons estilístiques de la cultura universal.
Caroline Shaw no havia estat mai a Barcelona quan va sentir a parlar, per primera vegada, del Palau de la Música Catalana. “Em recorda molt el Carnegie Hall de Nova York. És un espai ampli i preciós amb una programació molt diversa en grups i artistes”, diu ara, després de visitar-lo els mesos d’octubre i desembre passats, amb motiu dels dos primers concerts com a resident, a càrrec del Cor de Cambra del Palau i el conjunt Sō Percussion –amb material d’un dels seus discos–, respectivament. Fundadora de l’octet vocal Roomful of Teeth i autora de molta música coral, entre els mesos d’abril i maig d’aquest 2023 tindrà l’oportunitat de treballar amb altres cors de la casa. El Cor de Noies de l’Orfeó Català cantarà Its motion keeps (15.04.23, Petit Palau) i l’Orfeó Català amb la Simfònica del Vallès, dirigits per Marzena Diakun, interpretarà una de les obres de més gran format entre les programades, Music in common time (27.05.23, Sala de Concerts). També, l’Attacca Quartet tocarà Entr’acte (17.04.23, Petit Palau)
Albert Torrens, director de la «Revista Musical Catalana», signa aquesta entrevista a la compositora de la qual reproduïm uns fragments. Podeu llegir l’entrevista sencera a Caroline Shaw en el número 378 de la «Revista Musical Catalana», corresponent als mesos de gener-abril del 2023, que també li dedica la portada.
UN NOU MODEL DE COMPOSITORA
-Per què vas decidir dedicar-te a la música i com van ser els teus orígens?
-Crec que devia tenir uns catorze anys quan vaig saber que em volia dedicar a la música i uns divuit quan vaig anar a estudiar a la universitat. Inicialment volia tocar el violí en un quartet de corda, però un cop allà també vaig escriure molta música, bé per iniciativa pròpia o a petició d’alguns amics, tant músics com ballarins.
-On trobes la inspiració?
-Quan era més jove tot era nou per a mi i m’acudien moltíssimes idees: per tant, no em costava trobar la inspiració, sinó més aviat la manera de concretar-la. Ara crec que la trobo en moltes coses no musicals, per exemple en alguna cosa que algú diu o en una textura... Penso molt en els colors i en el sentiment que tenia quan, de petita, jugava a pintar amb les mans sobre un llenç en el qual simplement havia d’escampar i combinar les pintures per dibuixar qualsevol objecte. El més important, per a mi, és l’amor a la música: he escoltat molta música antiga i barroca, sobretot cançons senzilles, en què l’harmonia canvia d’una manera molt particular que em provoca ganes de plorar. Quan escric, recordo aquest sentiment i provo de reproduir-lo. Encara no se m’han acabat les idees!
-Un element destacat en totes les teves biografies esmenten el Premi Pulitzer que vas guanyar el 2013. Ara que han passat uns anys, com el valores?
-En aquell moment tenia trenta anys i la major part de la gent no sabia que escrivia música; per això, el Premi va causar una gran sorpresa. Em va donar moltes oportunitats d’escriure més música i de treballar amb gent que no coneixia. Aleshores vaig decidir que no podia deixar-me intimidar per les expectatives de la gent o del Premi.
-¿Creus que hi ha una visió diferent de la música clàssica i el seu futur als Estats Units i a Europa?
-Crec que sempre costa de definir què és la clàssica. Jo treballo amb persones i realitats molt diverses i trobo que hi ha moltes possibilitats compartides pel que fa a harmonies, colors, textures... que són inacabables i que tant són a la música clàssica com al pop. I a mi m’agrada la conversa entre músiques diverses.
“Mai no he volgut dir amb la meva música res en què no cregui. I mai no ho faria.”
“Hi ha moltes possibilitats compartides entre la clàssica i el pop.”
Fotografies de Caroline Shaw: ©Quim Roser