- PROVA Javier Perianes, piano—L’amor i la mort
Palau Piano
Dijous, 15 d'abril de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
(1770-1827)
Sonata núm. 12, en La bemoll major, op. 26Andante con variazioni
Scherzo, allegro molto
Maestoso andante, marcia funebre sulla morte d’un eroe
Allegro(1810-1849)
Sonata núm. 2, en Si bemoll menor, op. 35Grave - Doppio movimento
Scherzo
Marxa fúnebre. Lento
Finale. Prestos (1867-1916)
Goyescas o Los majos enamorados, H. 64Núm. 1. “Los requiebros”
Núm. 5. “El amor y la muerte”(1811-1886)
Harmonies poètiques i religiosesNúm. 7. “Funérailles"
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#clàssics #elprimerpalau25
Comentari
L’amor i la mort
Javier Perianes parteix del binomi amor i mort per anar a l’essència del Romanticisme i dels pianistes virtuosos d’aquell període. L’inici en va ser la Sonata núm. 12 de Ludwig van Beethoven, composta entre el 1800 i el 1801, moment en què comença l’estil romàntic d’aquest compositor del qual celebrem el bicentenari. La va dedicar al príncep Karl von Lichnowsky, el primer mecenes de Beethoven quan va arribar a Viena el 1792.
Beethoven va trencar les formes musicals convencionals del Classicisme, com sentirem al primer moviment, amb cinc variacions del tema de l’“Andante”, que recrea amb tota mena de recursos, passant la melodia d’una mà a l’altra, variant-ne la tonalitat o amb efectes rítmics sorprenents. A l’“Scherzo” ens recorda la seva Simfonia núm. 1, op. 21, composta un any abans, i en la “Marxa fúnebre per la mort d’un heroi”, per temàtica i per proximitat d’any de composició, ens remet a la Simfonia Heroica, del 1803. Amb l’“Allegro” segella el dramatisme de la seva música amb l’efecte obstinat que produeixen les repeticions amb la mà esquerra.
Aquesta és una de les poques obres de Beethoven que tocava Frédéric Chopin. En la seva Sonata núm. 2, composta entre el 1837 i el 1839, també apareix una marxa fúnebre al tercer moviment, una peça que Chopin va compondre dos anys abans que la resta de la Sonata. Es tracta d’una obra en la qual podem sentir l’experimentació del pianista virtuós, que impacta amb recursos harmònics innovadors, tot posant a prova la tècnica de l’intèrpret i la capacitat de transmetre el desig irrefrenable del romanticisme.
Es tracta de la música d’un amor impossible que només la mort pot sadollar, com el que Granados va expressar pianísticament a la seva suite Goyescas, composta entre els anys 1910 i 1911. L’11 de març d’aquell any, en aquest mateix escenari del Palau de la Música Catalana va estrenar el primer quadern d’aquesta obra mestra, basada en els Caprichos de Francisco de Goya; en sentirem la primera peça, “Los requiebros”, els afalacs amorosos que apareixen a la tonadilla La Tirana del Trípili, que li serveix per deixar anar la seva capacitat improvisadora i aconseguir un moviment de gran vigorositat sonora. “El amor y la muerte” és la primera peça del segon quadern que completa aquesta suite. Va ser estrenada a la Salle Pleyel de París el 2 d’abril de 1914 i va donar peu a convertir tota la suite en una òpera que el portaria fins a Nova York en l’últim viatge de la seva vida.
Granados va trobar en l’obra de Franz Liszt una de les seves inspiracions, com demostren aquests “Funérailles” que formen part de les seves Harmonies poètiques i religioses, també anomenada “Octubre 1849”, perquè va ser escrita per la mort de Frédéric Chopin, el 17 d’octubre de 1849, que Liszt rememora en les octaves de la mà esquerra al·ludint a la Polonesa en La bemoll major, “Heroica”, op. 53.
Mònica Pagès, periodista
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Biografia
©Igor Studio
©Igor Studio
Javier Perianes, piano
La carrera internacional de Javier Perianes l’ha portat a actuar a les sales de concerts més prestigioses del món i amb les principals orquestres, tot col·laborant amb els directors Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Sakari Oramo, Yuri Temirkanov, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Simone Young, Juanjo Mena, Vladimir Jurowski, David Afkham, François-Xavier Roth o Daniel Harding, i a actuar als festivals BBC Proms, de Lucerna, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom i Ravinia. Va rebre el Premio Nacional de Música 2012 i el guardó d’Artista de l’Any 2019 dels International Classical Music Awards.
La temporada 2020-21 la seva agenda inclou el debut amb la London Symphony Orchestra (amb la qual té prevista una gira per Espanya), Tonhalle de Zuric, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Aurora Orchestra, Nederlands Philharmonic i NHK Symphony Orchestra, com també una nova col·laboració amb la Konzerthausorchester de Berlín, Cincinnati Symphony Orchestra, Orchestre Nacional de Lilla, Aalborg Symfoniorkester i Orquesta Nacional de España.
A més d’oferir habitualment recitals arreu del món, també és un músic de cambra actiu, tot col·laborant amb la violista Tabea Zimmermann i el Cuarteto Quiroga. Aquesta temporada té una gira de recitals per Europa, el Pròxim Orient i tot el continent americà, amb el programa centrat en L’amor i la mort, amb obres de Chopin, Granados, Liszt i Beethoven, que ara presenta aquí al Palau.
De les temporades anteriors destaquen actuacions amb la Wiener Philharmoniker, Leipzig Gewandhausorchester, Concertgebouworkest, Cleveland Orchestra, Czech Philharmonic, simfòniques de Chicago, Boston i San Francisco, filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York i Los Angeles, Orchestre Symphonique de Mont-real, Orchestre de París, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Danish National, Washington National, orquestres de la ràdio de Suècia i de Noruega, Philharmonia Orchestra i Yomiuri Nippon Symphony.
És artista en exclusiva d’Harmonia Mundi i té una discografia extensa que abasta des de Beethoven, Mendelssohn, Schubert, Grieg, Chopin, Debussy, Ravel i Bartók fins a Blasco de Nebra, Mompou, Falla, Granados i Turina. Els llançaments discogràfics de la temporada passada van incloure el Concert en Sol de Ravel amb l’Orchestre de París i Josep Pons, juntament amb Le tombeau de Couperin i Alborada del Grazioso, i l’àlbum Cantilena, amb T. Zimmermann, que inclou una selecció d’obres espanyoles i llatinoamericanes. En altres CD més recents, Perianes ret homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seva mort amb el primer llibre de Preludis i les Estampes, i amb Les trois Sonates-The late works, guardonat amb el Premi Gramophone de música de cambra 2019. Aquesta temporada Perianes torna a l’estudi d’enregistrament amb un projecte sobre les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Chopin.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Kalina Macuta & Daniel Blanch
—Cinquantenari de la mort de Joan ManénKalina Macuta, violí
Daniel Blanch, pianoSonata Il Trillo del Diabolo
Sonata op. 47 núm. 9, “Kreutzer”
Tres romances (en motiu del cinquantè aniversari de la mort de Joan Manén)
Balada op. A-23
Dansa ibèrica núm. 3, op. A-36 “Calatayud”Dijous, 06.05.21 - 20 h
Petit Palau
Preu: 15€
- PROVA Javier Perianes, piano—L’amor i la mort
Palau Piano
Dijous, 15 d'abril de 2021 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Javier Perianes, piano
(1770-1827)
Sonata núm. 12, en La bemoll major, op. 26Andante con variazioni
Scherzo, allegro molto
Maestoso andante, marcia funebre sulla morte d’un eroe
Allegro(1810-1849)
Sonata núm. 2, en Si bemoll menor, op. 35Grave - Doppio movimento
Scherzo
Marxa fúnebre. Lento
Finale. Prestos (1867-1916)
Goyescas o Los majos enamorados, H. 64Núm. 1. “Los requiebros”
Núm. 5. “El amor y la muerte”(1811-1886)
Harmonies poètiques i religiosesNúm. 7. “Funérailles"
Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
#clàssics #elprimerpalau25
Comentari
L’amor i la mort
Javier Perianes parteix del binomi amor i mort per anar a l’essència del Romanticisme i dels pianistes virtuosos d’aquell període. L’inici en va ser la Sonata núm. 12 de Ludwig van Beethoven, composta entre el 1800 i el 1801, moment en què comença l’estil romàntic d’aquest compositor del qual celebrem el bicentenari. La va dedicar al príncep Karl von Lichnowsky, el primer mecenes de Beethoven quan va arribar a Viena el 1792.
Beethoven va trencar les formes musicals convencionals del Classicisme, com sentirem al primer moviment, amb cinc variacions del tema de l’“Andante”, que recrea amb tota mena de recursos, passant la melodia d’una mà a l’altra, variant-ne la tonalitat o amb efectes rítmics sorprenents. A l’“Scherzo” ens recorda la seva Simfonia núm. 1, op. 21, composta un any abans, i en la “Marxa fúnebre per la mort d’un heroi”, per temàtica i per proximitat d’any de composició, ens remet a la Simfonia Heroica, del 1803. Amb l’“Allegro” segella el dramatisme de la seva música amb l’efecte obstinat que produeixen les repeticions amb la mà esquerra.
Aquesta és una de les poques obres de Beethoven que tocava Frédéric Chopin. En la seva Sonata núm. 2, composta entre el 1837 i el 1839, també apareix una marxa fúnebre al tercer moviment, una peça que Chopin va compondre dos anys abans que la resta de la Sonata. Es tracta d’una obra en la qual podem sentir l’experimentació del pianista virtuós, que impacta amb recursos harmònics innovadors, tot posant a prova la tècnica de l’intèrpret i la capacitat de transmetre el desig irrefrenable del romanticisme.
Es tracta de la música d’un amor impossible que només la mort pot sadollar, com el que Granados va expressar pianísticament a la seva suite Goyescas, composta entre els anys 1910 i 1911. L’11 de març d’aquell any, en aquest mateix escenari del Palau de la Música Catalana va estrenar el primer quadern d’aquesta obra mestra, basada en els Caprichos de Francisco de Goya; en sentirem la primera peça, “Los requiebros”, els afalacs amorosos que apareixen a la tonadilla La Tirana del Trípili, que li serveix per deixar anar la seva capacitat improvisadora i aconseguir un moviment de gran vigorositat sonora. “El amor y la muerte” és la primera peça del segon quadern que completa aquesta suite. Va ser estrenada a la Salle Pleyel de París el 2 d’abril de 1914 i va donar peu a convertir tota la suite en una òpera que el portaria fins a Nova York en l’últim viatge de la seva vida.
Granados va trobar en l’obra de Franz Liszt una de les seves inspiracions, com demostren aquests “Funérailles” que formen part de les seves Harmonies poètiques i religioses, també anomenada “Octubre 1849”, perquè va ser escrita per la mort de Frédéric Chopin, el 17 d’octubre de 1849, que Liszt rememora en les octaves de la mà esquerra al·ludint a la Polonesa en La bemoll major, “Heroica”, op. 53.
Mònica Pagès, periodista
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mitjans Col·laboradors
Mecenes col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –Biografia
Javier Perianes, piano
©Igor Studio
La carrera internacional de Javier Perianes l’ha portat a actuar a les sales de concerts més prestigioses del món i amb les principals orquestres, tot col·laborant amb els directors Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Gustavo Dudamel, Klaus Mäkelä, Sakari Oramo, Yuri Temirkanov, Gianandrea Noseda, Gustavo Gimeno, Santtu-Matias Rouvali, Simone Young, Juanjo Mena, Vladimir Jurowski, David Afkham, François-Xavier Roth o Daniel Harding, i a actuar als festivals BBC Proms, de Lucerna, La Roque d’Anthéron, Grafenegg, Primavera de Praga, Ravello, Stresa, Sant Sebastià, Santander, Granada, Vail, Blossom i Ravinia. Va rebre el Premio Nacional de Música 2012 i el guardó d’Artista de l’Any 2019 dels International Classical Music Awards.
La temporada 2020-21 la seva agenda inclou el debut amb la London Symphony Orchestra (amb la qual té prevista una gira per Espanya), Tonhalle de Zuric, Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Aurora Orchestra, Nederlands Philharmonic i NHK Symphony Orchestra, com també una nova col·laboració amb la Konzerthausorchester de Berlín, Cincinnati Symphony Orchestra, Orchestre Nacional de Lilla, Aalborg Symfoniorkester i Orquesta Nacional de España.
A més d’oferir habitualment recitals arreu del món, també és un músic de cambra actiu, tot col·laborant amb la violista Tabea Zimmermann i el Cuarteto Quiroga. Aquesta temporada té una gira de recitals per Europa, el Pròxim Orient i tot el continent americà, amb el programa centrat en L’amor i la mort, amb obres de Chopin, Granados, Liszt i Beethoven, que ara presenta aquí al Palau.
De les temporades anteriors destaquen actuacions amb la Wiener Philharmoniker, Leipzig Gewandhausorchester, Concertgebouworkest, Cleveland Orchestra, Czech Philharmonic, simfòniques de Chicago, Boston i San Francisco, filharmòniques d’Oslo, Londres, Nova York i Los Angeles, Orchestre Symphonique de Mont-real, Orchestre de París, Rundfunk-Sinfonieorchester de Berlín, Danish National, Washington National, orquestres de la ràdio de Suècia i de Noruega, Philharmonia Orchestra i Yomiuri Nippon Symphony.
És artista en exclusiva d’Harmonia Mundi i té una discografia extensa que abasta des de Beethoven, Mendelssohn, Schubert, Grieg, Chopin, Debussy, Ravel i Bartók fins a Blasco de Nebra, Mompou, Falla, Granados i Turina. Els llançaments discogràfics de la temporada passada van incloure el Concert en Sol de Ravel amb l’Orchestre de París i Josep Pons, juntament amb Le tombeau de Couperin i Alborada del Grazioso, i l’àlbum Cantilena, amb T. Zimmermann, que inclou una selecció d’obres espanyoles i llatinoamericanes. En altres CD més recents, Perianes ret homenatge a Claude Debussy en el centenari de la seva mort amb el primer llibre de Preludis i les Estampes, i amb Les trois Sonates-The late works, guardonat amb el Premi Gramophone de música de cambra 2019. Aquesta temporada Perianes torna a l’estudi d’enregistrament amb un projecte sobre les Sonates núm. 2 i núm. 3 de Chopin.
També et pot interessar...
Palau Cambra
Kalina Macuta & Daniel Blanch
—Cinquantenari de la mort de Joan ManénKalina Macuta, violí
Daniel Blanch, pianoSonata Il Trillo del Diabolo
Sonata op. 47 núm. 9, “Kreutzer”
Tres romances (en motiu del cinquantè aniversari de la mort de Joan Manén)
Balada op. A-23
Dansa ibèrica núm. 3, op. A-36 “Calatayud”Dijous, 06.05.21 - 20 h
Petit Palau
Preu: 15€