Presentació nova temporada 2024-25
La música més humana
Joaquim Uriach, president
Des del Palau volem posar en relleu la figura de l'ésser humà, de les persones que cada dia amb la seva voluntat i resiliència intenten fer millor el nostre dia a dia, i especialment volem posar en valor aquelles persones que hi ha darrere la musica.
La missió de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana és millorar la vida de les persones a través de la cultura i la música, i això té avui un sentit especial en els temps que vivim. Ens trobem en un moment en què s’estan posant en dubte múltiples paradigmes relacionats amb la nostra manera de viure. Són uns temps que ens fan ser conscients de la importància de valors com la sostenibilitat, que al nou
Pla Estratègic de la institució se suma a l’excel·lència, el compromís social, la catalanitat, la participació i la innovació.
Avui, que sembla que la intel·ligència artificial ho pot tot i que se’ns obren noves incògnites i horitzons imprevisibles, des del Palau volem posar en relleu la figura de l’ésser humà, de les persones que cada dia amb la seva voluntat i resiliència intenten fer millor el nostre dia a dia, i especialment volem posar en valor aquelles persones que hi ha darrere la música. Músics, cantaires dels nostres cors, compositors i compositores, intèrprets, públic, mecenes, treballadors i treballadores del món cultural que es desperten cada dia amb un propòsit: que el cicle musical, com el de la vida, no s’aturi i ens permeti gaudir vespre rere vespre de la millor música en aquest entorn privilegiat que és el Palau de la Música Catalana. Totes aquestes persones són els nostres herois o heroïnes, éssers humans que contribueixen a millorar-nos la vida a través de la música.
Des del Palau i l’Orfeó, mitjançant el desplegament
del nou Pla Estratègic, busquem augmentar l’impacte dels nostres valors a tota la societat. Volem arribar a més públic i també ampliar la nostra comunitat: que totes les persones puguin sentir-se el Palau com a propi, en ser més accessible i a la vegada sostenible.
Us presentem, doncs, un any més una nova temporada amb grans figures del panorama internacional, joves promeses, presència destacada dels cors de l’Orfeó Català, artistes locals i repertoris
que abracen des de peces populars fins a d’altres
més contemporànies. De l’heroi més gran, a l’antiheroi més terrenal, pensant que tot són persones, que tots som éssers humans.
L'heroisme en la música
Joan Oller, director general
La idea del "personatge" que fa accions extraordinàries, que és com pot definir l'heroi, ha fascinat els compositors. Però aquesta mateixa definició serveix per explicar el que fan els músics: la música, ja sigui en un procés de creació o d'interpretació, se'ns apareix com una activitat extraordinària i això fa que els músics esdevinguin, també, herois. Aquesta mitificació contrasta amb la vida real de les persones que fan música, amb les seves dificultats, les seves decepcions i els seus dilemes respecte d'entorns adversos. Situacions ben humanes moltes vegades allunyades de cap heroisme.
L’heroisme ha estat un dels temes preferits de
la música. En són exemples evidents la Simfonia
Heroica de Beethoven o la Vida d’heroi de Richard
Strauss. La idea del “personatge que fa accions
extraordinàries”, que és com es pot definir l’heroi,
ha fascinat els compositors. Però aquesta mateixa
definició serveix per explicar el que fan els músics:
la música, ja sigui en un procés de creació o d’interpretació,se’ns apareix com una activitat extraordinària i això fa que els músics esdevinguin, també, herois. Aquesta mitificació contrasta amb la vida real de les persones que fan música, amb les seves dificultats, les seves decepcions i els seus dilemes respecte d’entorns adversos. Situacions ben humanes moltes vegades allunyades de cap heroisme.
Aquesta temporada 2024-25 explorarem el concepte
d’heroisme en la música com a tema, també
atenent als contextos vitals dels compositors. És un acte d’heroisme quedar-se i sobreviure en un règim injust i totalitari tal com ho va fer Xostakóvitx o ho és marxar per denunciar-lo des de l’exili, com és el cas de Stravinsky? Cal considerar heroïnes les dones compositores i directores que han patit discriminació de gènere, tot dificultant-ne i fins impedint el desenvolupament del seu talent? Com vivim actualment encara aquesta discriminació? La connexió entre la vida i obra dels músics obre reflexions molt interessants.
Els aniversaris permeten també una aproximació
a la vida i obra dels grans creadors, per fer-los més
coneguts del públic. El 2024, hem commemorat
el cent cinquantè aniversari de la mort de Josep
Anselm Clavé, impulsor del moviment coral català.
I continuem aquesta temporada amb la commemoració dels cinquanta anys de la mort de Xostakóvitx, un dels més grans compositors del segle XX, els dos-cents anys del naixement d’Anton Bruckner, potser el menys popular i més profund entre els simfonistes romàntics.
També és el cent cinquantè aniversari del naixement i el centenari de la mort de Juli Garreta, un cas totalment extraordinari per la qualitat musical de les seves composicions, que va escriure de forma quasi autodidàctica, i el desinterès per fer cap tipus de carrera musical (era rellotger).
També commemorem els aniversaris de Joan Lamote de Grignon (setanta-cinc anys de la mort) i el seu fill Ricard Lamote de Grignon (cent vint-icinc del naixement), tots dos directors i compositors de prestigi represaliats pel franquisme.
Per últim, celebrarem un aniversari molt especial: el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat, una institució cabdal en la història i la música de Catalunya.
Tenim una temporada molt àmplia pel nombre de concerts i per la varietat de formats. Volem que sigui una mostra del millor del panorama internacional i alhora expressió del suport al talent local. Volem també retrobar-nos amb les grans obres i ajudar a descobrir aquelles que, tot i ser de qualitat, són menys conegudes o són de recent creació. Us presentem, doncs, una varietat amplíssima de
concerts interessants per escollir. Desitgem que
gaudiu molt d’aquesta temporada.
Heroi o antiheroi, però sempre humà
Mercedes Conde Pons, directora artística adjunta
I si l'heroi fos l'ésser humà corrent que viu la vida amb autenticitat enfrontant-s'hi i superant-ne les vicissituds? I si l'antiheroi no tingués una connotació negativa, sinó que representés l'ésser humà que no es conforma amb la convenció i que, en la seva dissidència, vol transformar el món amb indicis d'un horitzó millor per a tota la humanitat?
Un dels epítets més recurrents en la història de la
humanitat, que ha donat peu a multitud de literatura
i textos filosòfics, i representació plàstica, és el de l’heroi. Encara avui dia l’heroisme és una característica que serveix per qualificar actes extraordinaris, poders sobrenaturals i capacitats
que no s’ajusten a la condició humana corrent.
La mitologia, la religió i la història de l’art han fet servir de forma recurrent un concepte que està en crisi actualment, malgrat que el concepte d’“heroi” i el d’“antiheroi”, el seu oposat, es fan servir, més que mai, deliberadament.
La història de la música està plena d’herois i antiherois; no només els protagonistes de ficció de moltes obres musicals, sinó també els propis compositors. Però, ¿i si canviem el focus de posició i revisem el concepte amb ulls contemporanis? Aleshores podem canviar la perspectiva i reconèixer en l’essència de tot ésser humà la possibilitat d’esdevenir en algun moment de la vida heroi/heroïna, però també la d’esdevenir antiheroi.
I si l’heroi fos l’ésser humà corrent que viu la vida amb autenticitat enfrontant-s’hi i superant-ne les vicissituds? ¿I si l’antiheroi no tingués una connotació negativa, sinó que representés l’ésser humà que no es conforma amb la convenció i que, en la seva dissidència, vol transformar el món amb indicis d’un horitzó millor per a tota la humanitat?
El Palau de la Música Catalana vol posar la llum
sobre artistes que busquen en el seu art un enfocament poc convencional del món. Una visió de
la vida i de la història que aporti un camí tangencial, enriquidor i amb aire renovat. Per això ens complau presentar com a compositors convidats dos perfils de generacions i mons molt diferents, com són la catalana Raquel García-Tomás i el nord-americà Steve Reich. García-Tomás se suma a la llista de dones compositores que les darreres cinc temporades s’ha anat engruixint entre compositors convidats. García-Tomás representa la capacitat de veure amb uns ulls diferents l’ésser humà, tal com ha demostrat en les seves òperes.
Per la seva banda, Steve Reich és un compositor
veterà que, amb la seva música, va ser tot un dissident fa seixanta anys. Revisitar-ne algunes de les
obres primerenques amb ulls i orelles actuals serà un exercici reflexiu de gran impacte.
Els intèrprets catalans i les formacions joves són protagonistes habituals dels programes del Palau. Enguany el Trio Fortuny hi enfila el segon any de residència artística amb el focus posat en Xostakóvitx, arran del cinquantenari de la seva mort. I inicia també residència l’ensemble Frames Percussion, amb un protagonisme especial en projectes amb música de
García-Tomás i Reich.
La connexió del Palau de la Música Catalana amb altres arts segueix donant fruits saborosos. Adela Beltran posa al centre la dona en la seva pintura, com a heroïna en un món on encara lluita per la igualtat de drets i oportunitats. Bill Armstrong, fotògraf nord-americà, utilitza l’ús del desenfocament i el tractament dels colors per retratar de forma arquetípica figures humanes.
També farem col·laboracions amb institucions privades d’art, com la Fundació Catalunya-La Pedrera o la Fundació Sorigué, i algunes obres escollides es podran veure temporalment en diferents espais del Palau.
Finalment, en l’àmbit de les lletres, hi participarà
el poeta Lluís Calvo, que en la seva poesia posa en crisi el concepte d’heroi. I el novel·lista Jordi Lara, gran coneixedor i defensor de la música catalana, amb qui buscarem esbrinar l’aura de misteri al voltant del compositor Juli Garreta.
La música, com sempre,situada al centre de tot.