Un matí, amb la intenció d’escriure un nom contundent, Perejaume va anar a la Fundació Pere Mitjans i va demanar a cuidadors i cuidats que anessin signant, l’un a la seguida de l’altre, en un paper llarg de vint-inou metres. Alguns escrivien el nom sencer, a d’altres els va costar deixar-hi un signe; la qüestió era firmar i fermar una ratlla enllaçada de rúbriques, tan viscudes i transitables com els topònims d’un camí.
Un altre matí, els cabosanroque, a partir de la ratlla cabdellada, van fer per manera que el nom de noms sonés. Ho van aconseguir silenciant tots els forats d’un rotlle de pianola (concretament la Polonesa op.53 de Fryderyk Chopin) que no coincidissin amb la ratlla.