Parlar de la Passió segons sant Mateu és també parlar de la recuperació de la música antiga; després de la mort de Bach l’obra va caure en l'oblit. En aquell moment la música religiosa de l’entorn luterà tenia una finalitat pràctica i era difícil, doncs, que les obres tinguessin repercussió fora de les esglésies. 

El compositor i també director Felix Mendelssohn va tornar a interpretar la Passió al 1829 dirigint una versió abreujada i adaptada als gustos estètics del moment. La reinterpretació d’aquesta obra va suscitar, a partir de llavors, un gran interès per l’estudi de les obres de Bach. A Catalunya aquesta recuperació es va produir ara fa 100 anys al Palau de la Música Catalana. Al febrer de 1921 l’Orfeó Català va aconseguir una fita històrica programant la primera audició a Catalunya i a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu. 

L’obra presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'Evangeli de sant Mateu. Està escrita per a un grup d’instruments i dos cors. Les paraules de Crist són acompanyades per les cordes, mentre que als altres personatges només els acompanya el baix continu. L’excepció es produeix quan Crist pronuncia les seves últimes paraules: les cordes ja no acompanyen a un Crist en qui aflora la naturalesa humana.

Per rememorar aquell febrer de 1921 l’Orfeó Català junt amb els solistes de la Berliner Philharmoniker i els músics de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae tornen a representar la Passió al Palau de la Música Catalana.