El concert del proper dilluns, 18 de novembre, commemora el cinquantenari del segon àlbum del compositor britànic.

Sota la direcció de Xavier Alern, l’espectacle comptarà també amb el Quartet Brossa, el Cor Bruckner Barcelona i les artistes convidades Rosa Cedrón, Anna Luna i Laia Frigolé.

El proper dilluns, 18 de novembre (Sala de Concerts, 20 h), el Palau de la Música Catalana se sumarà a la celebració dels 50 anys de la publicació de l’àlbum Hergest Ridge, el segon treball discogràfic de Mike Oldfield, publicat el 28 d’agost de 1974. El concert serà a càrrec del grup català Opus One, liderat pel músic i musicòleg Xavier Alern, que va debutar al Palau l’any passat, precisament per commemorar el 50è aniversari de Tubular Bells (1973), el primer àlbum del compositor i multiinstrumentista britànic. El concert, en què també participaran el Quartet Brossa (Aleix Puig i Pere Bartolomé, violins; Imma Lluch, viola, i Marçal Ayats, violoncel), el Cor Bruckner Barcelona (dirigit per Júlia Sesé), les artistes convidades Rosa Cedrón, Anna Luna i Laia Frigolé, i l’actor Xavier Lite, forma part del cicle Palau Fronteres, que explora nous formats i experimenta amb la música clàssica i contemporània posant-la en relació amb altres expressions artístiques.

Després de l’èxit aclaparador del seu primer àlbum, publicat el 25 de maig de 1973, la discogràfica Virgin Records va esperonar Mike Oldfield a treballar en un segon disc. El músic i compositor, que vivia una vida tranquil·la a l’entorn rural de Gal·les, va trobar la inspiració en una passejada a prop del turó Hergest Ridge, que va donar nom al nou àlbum. El disc va ocupar de seguida el primer lloc de les llistes d’èxits i encara avui en dia es considera una obra canònica del repertori d’Oldfield, integrant de la trilogia mítica que forma juntament amb Tubular Bells i posteriorment Ommadawn (1975).

Hergest Ridge és una obra dividida en dues parts d’uns vint minuts de durada cadascuna, en què Oldfield capturà l’essència de tot allò que l’envoltava i l’interessava en aquell moment: la vida al camp, els sons antics i llegendaris i les possibilitats expansives dels instruments electrònics. Oldfield va treballar amb un sistema de composició similar al que va utilitzar a Tubular Bells, basat en la superposició progressiva de capes instrumentals, que combinava dins d’una estructura fluida i orgànica i que genera una sensació de creixement continu. 

“A Hergest Ridge també es fa evident la influència de la música folklòrica, especialment la celta, en la qual el compositor es trobava immers en aquella època”, explica el musicòleg i crític musical Miquel Gené, que afegeix: “El seu to pastoral ens emmarca dins d’un passat mític, que Oldfield materialitza mitjançant melodies senzilles i de caràcter melancòlic, com la que obre la composició i que reapareix de manera cíclica en diferents moments de l’obra. Aquest sentit cíclic, que fa avançar la música en cercles, i la paleta instrumental triada per Oldfield, en la qual predominen els instruments de vent, les seccions corals i les capes de guitarres acústiques, entronca també amb la manera de fluir i les sonoritats pròpies de la música tradicional”.

A la segona part s’interpretaran altres obres del compositor, com To France, de l’àlbum Discovery (1984); In Dulci Jubilo, obra instrumental del single homònim (1976); Foreign affair, de l’àlbum Crises (1983); Man in the rain, de l’àlbum Tubular Bells III (1998); On my heart, de l’àlbum Music of the spheres (2008); Islands, de l’àlbum homònim (1987), i The inner child, que s’interpretarà sense lletra, de l’àlbum Tubular Bells III (1998).

Podeu consultar aquí les biografies dels participants.

(fotografia d’Opus One en el concert de Tubular Bells, 2023 ©Mario Wurzburger)