El proper diumenge, 20 de juny, a les 18 h, el Palau de la Música Catalana presenta un recital d’orgue amb el francès Olivier Latry, un dels quatre organistes titulars de Notre-Dame de París, amb obra de J. S. Bach i peces d’altres compositors inspirades en el Kantor de Leipzig. Latry és considerat com un dels principals ambaixadors del seu instrument i tal com explica el musicòleg i periodista Pep Gorgori al programa de mà del concert, “mentre l’orgue de la catedral parisenca no torni a sonar, els seus quatre organistes titulars tenen una mica més d’espai a les seves agendes per oferir recitals per tot el món. Comptar, doncs, amb la presència de Latry en aquest recital és un veritable luxe, incrementat pel fet que tant Notre-Dame com el propi Palau de la Música són considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”.

La figura de Johann Sebastian Bach impregna tot el programa, bé sigui de manera directa o indirecta. De Bach s’oferirà el “Ricercare a 6” de L’ofrena musical, “un monument sonor basant-se en cànons i fugues en què bellesa i perfecció tècnica van de bracet creant moments tan fascinants com el que obre la vetllada”, segons Gorgori. El programa també presenta Bach revisitat o transcrit per grans organistes francesos: Widor, Dupré, Gigout. “Va ser gràcies a la relació entre Widor i l’organista alemany Albert Schweitzer les primeres dècades del segle XX que la música del Kantor de Leipzig va ser finalment acollida i apreciada entre els organistes de l’escola francesa. A partir de llavors, intèrprets i compositors van reverenciar-lo i homenatjar-lo com a font inesgotable d’idees musicals”.

El concert inclourà també obres de Franz Liszt, a qui la fascinació per Bach “va portar a treballar amb la seva música en vessants ben diferents: transcrivint per a piano obres originalment pensades per a orgue, portant a l’orgue cantates de Bach com aquesta Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen que s’escoltarà diumenge, o creant obres noves que segueixen de prop la petja del mestre alemany. Les Consolations són un recull d’obres per a piano que han fet fortuna també en nombroses transcripcions per a orgue, precisament perquè el seu aire contemplatiu, quasi litúrgic, vagament bachià, li garanteix un encaix perfecte en el repertori de l’instrument”.

El recital es clourà amb una “apoteosi d’aquesta alquímia d’influències i referències”. Liszt va homenatjar també Bach escrivint un Preludi i fuga basat en el motiu de quatre notes que, en la nomenclatura germànica, s’identifica amb les lletres B, A, C i H: Si bemoll, La, Do, Si natural. Un treball virtuosístic i emocionant que, molt després, va acabar passant pel tamís d’un altre organista genial i inclassificable, Jean Guillou, que va fer-ne el que va anomenar una «versió sincrètica»”.