Nosaltres també ens quedem amb Rosalía
El Cor Jove de l’Orfeó Català i Rosalía, junts a la gala dels Premis Goya 2019
L’actuació de la cantant Rosalía al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català i El Guincho, dirigits per Esteve Nabona, a la gala dels Premis Goya 2019 del cinema espanyol, celebrada el dissabte 2 de febrer a Sevilla i retransmesa en directe per TVE, va tenir un gran impacte i va merèixer un ampli ressò als mitjans de comunicació. Els artistes van interpretar una versió arranjada per Bernat Vivancos de la cançó Me quedo contigo de Los Chunguitos, un tema que va fer molt recorregut perquè formava part de la banda sonora de la pel·lícula Deprisa, deprisa de Carlos Saura (1981). Les veus extraordinàries del Cor Jove i Rosalía, espectacular i apassionada, amb els arranjaments de Vivancos, van donar una versió a cappella íntima, melancòlica i mística de Me quedo contigo, lluny del seu estil original (barreja de rumba gitana i cançó melòdica espanyola). El mateixos Chunguitos en van quedar encantats!
No es van escatimar els elogis a aquesta actuació, el contingut de la qual va ser un secret molt ben guardat fins al darrer moment i que va pagar la pena de descobrir. “Rosalía i el repte de no deixar ningú indiferent als Goya. La seva versió de Me quedo contigo defuig la música més convencional”, ho titulava Núria Juanico al diari «Ara», o “No hi ha res que Rosalía no faci amb intenció. Decideix per art i per a l’art. I quan la cerimònia dels Goya li demana que participi a la gala, es documenta, busca, fa arqueologia i sorprèn”, en deia Maricel Chavarria a «La Vanguardia».
L’impacte de l’actuació va superar la xifra d’1,5 milions de visionats a Youtube en 24 hores. Al moment d’escriure aquest article, vuit dies després, el marcador és de... 5.564.959 visualitzacions! I continua pujant! ¿Encara no l’has vista? Què esperes per fer-ho! Deprisa, deprisa!
I darrere la cantant, literalment, el Cor Jove de l’Orfeó Català elevant el so cap al cel. Però... com es va gestar aquesta col·laboració? El director del Cor, Esteve Nabona, ens ho explica.
“Quan ens va arribar la proposta d’actuar amb la Rosalia a la cerimònia dels Goya em va costar d’imaginar com podíem encaixar-hi. Fa una mica més d’un any, el Cor Infantil ja havia col·laborat amb ella en la cançó Bagdad de l’àlbum El mal querer i va ser una experiència molt bona. Ara, però, la cançó versionada era de Los Chunguitos. Faltaven poc més de dues setmanes per a la gala a Sevilla i no sabíem ni tan sols com seria la partitura. Rosalía, Chunguitos, Cor Jove de l’Orfeó Català..., a mi em faltava un ingredient per lligar aquesta maionesa”. El repte estava servit.
“La cantant de Sant Esteve Sesrovires va ser la gran sensació a la gala dels Goya amb una versió molt personal de la cançó ‘Me quedo contigo’, de Los Chunguitos, juntament amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i El Guincho. Ahir no va deixar ningú indiferent i li van ploure elogis de tot arreu, fins i tot dels creadors de la cançó.” (Les cares del dia. Rosalía. «Ara»)
L’Esteve i la Rosalia, que era a Los Angeles en un enregistrament, van contactar per telèfon mòbil. “Em va dir que l’ingredient que faltava era en Bernat Vivancos, que li encantava com componia i que li feia molta il·lusió que li fes aquest arranjament. Quina sorpresa!” “L’endemà vaig parlar amb en Bernat i em va assegurar que al cap de tres o quatre dies tindríem ja la partitura arranjada. Viable! Quan vaig rebre la partitura, vaig constatar que realment era Vivancos, que havia conservat el seu segell personal. Brutal!”
Bernat Vivancos és l’artífex de l’arranjament. Unes tres setmanes abans de la gala dels Premis Goya, la Rosalia va contactar amb el compositor, amb qui ja es coneixien, per fer-li un encàrrec molt concret: una versió per a cor de la cançó Me quedo contigo de Los Chunguitos que cantaria amb el Cor Jove de l’Orfeó Català en rigorós directe a la gala televisada dels Premis Goya. “De seguida vaig pensar que era molt valenta, va assumir un risc important: demanar a un compositor contemporani de versionar una cançó tan coneguda i tan característica, i de fer-ho en un dels seus moments àlgids de popularitat. Demanar-me a mi que en fes la versió ja va ser tota una declaració d’intencions. Ella ja sap el que faig i coneix el meu estil de música”, explica Vivancos.
“Per a mi ha estat tot un honor formar part d’aquest projecte, i
fer-lo sense trair els meus principis, el meu estil, reivindicant Rosalía, però també Vivancos.” (Bernat Vivancos)
Ja amb la partitura a les mans, s’havien d’iniciar els assajos, que es van fer a distància. El compte enrere havia començat! “En el primer assaig tot ja va rutllar a la primera”, explica Esteve Nabona. “Després de cada sessió li enviava un vídeo a la Rosalia per whatsapp i ella anava fent-hi els retocs”. Bernat Vivancos ho confirma. “Van ser dues setmanes trepidants, ella des dels EUA i jo des de Barcelona treballant online, cada dia amb una tirallonga de whatsapps i àudios impressionant”.
Aquesta realitat virtual es va acabar dos dies abans de la gala, a Sevilla, on van poder assajar tots junts. “I es va fer la màgia”, diu Nabona. “La Rosalia és una dona que sap el que vol, una artista coherent, musicalment ben formada, perfeccionista, exigent i tremendament sensible i musical”. També hi va participar “una peça tan subtil com clau”, El Guincho, alter ego del músic canari Pablo Díaz-Reixa, teclista, productor del darrer disc de Rosalía i persona de la seva confiança. El seu paper en l’actuació va ser molt concret: “Ell hi va afegir una veu baixa amb instrument que va ajudar a donar-hi una mica més de cos i amplitud sonora; això sí, sense perdre el caràcter de cor a cappella”, explica Nabona.
“El més bonic del projecte ha estat poder mantenir l’equilibri per tal de respectar tant el seu estil com el meu”, explica Bernat Vivancos. “El resultat ha estat una versió molt original i nova d’aquesta cèlebre cançó amb què la Rosalia, com diu el títol, «es va quedar» amb el públic”. Per a Esteve Nabona el resultat també és evident: “Una cançó impactant, actual, agosarada i fresca, valenta i hi podríem afegir encara més adjectius. Ella va estar esplèndida i el Cor Jove va sonar com un bloc subtil i embolcallador. No és fàcil ser un cor «tot terreny» i els nostres joves ho demostren constantment; n’estic molt orgullós!”.
“Ella va estar esplèndida, i el Cor Jove va sonar com un bloc subtil i embolcallador. No és fàcil ser un cor «tot terreny» i els nostres joves ho demostren constantment; n’estic molt orgullós!” (Esteve Nabona)
“L’èxit de la versió?”, es pregunta Vivancos. “Sincerament crec que la Rosalia és una artista a qui li agrada sorprendre, i, t’agradi més o menys, provoca allò tan interessant dels artistes grans: no et deixa indiferent”. El compositor creu que “el públic busca novetat, originalitat, que el sacsegin, i això és el que vam fer”.
El director del Cor Jove també és del mateix parer i remarca “la valentia de la Rosalia de presentar un treball d’aquestes característiques, en una única actuació, en rigorós directe”. Bernat Vivancos n’està mol satisfet, d’aquest treball. “Per a mi ha estat tot un honor formar part d’aquest projecte, i fer-lo sense trair els meus principis, el meu estil, reivindicant Rosalía, però també Vivancos”.
Una actuació i una versió que sens dubte passarà a la història de la música espanyola. Però... ¿sabeu que altres cantants també han versionat Me quedo contigo? Per exemple... Manu Chau i Antonio Vega; ¿ho voleu sentir? ¿I la cançó original de Los Chunguitos? Doncs cliqueu aquí.
Certament, aquesta col·laboració amb Rosalía ha suposat una experiència inoblidable per als cantaires del Cor Jove que hi van prendre part, tant a nivell artístic com personal. Una oportunitat única de viure i formar part d’un dels esdeveniments culturals més importants de l’Estat com és la gran festa del cinema espanyol.
Així ho va viure Àlex Honrubia, baríton del Cor Jove. “Aquest viatge ha estat molt emocionant per a nosaltres. Com a Cor, ha significat moure’s entre artistes de renom en un espai de màxima audiència. Com a grup, compartir junts aquest pas endavant del projecte del qual formem part. Sempre recordaré que al primer assaig amb la Rosalia, vaig poder dir-li que es fes sòcia de l’Orfeó Català, ja que mostrava interès pel nostre Cor. A veure si algun dia acaba formant part de la nostra família...”.
Víctor Luis, baix del Cor Jove, ens explica que durant els assajos “no podíem arribar a imaginar el que significaria aquella nit de dissabte i tota l’experiència al voltant dels Premis Goya. Més enllà de la repercussió massiva i la bona acceptació que han tingut els tres minuts d’actuació, la nostra sensació és la d’haver format part d’una gran producció televisiva en un format que fins ara desconeixíem”. El Víctor ens explica que “durant els tres dies que vam treballar amb ella, vam veure la seva cara més autèntica darrere del personatge públic, i ens va semblar molt propera, humil i amable”.
“Com a Cor, ha significat moure’s entre artistes de renom en un espai de màxima audiència. Com a grup, compartir junts aquest pas endavant del projecte del qual formem part.” (Àlex Honrubia)
“Durant els tres dies que vam treballar amb ella, vam veure la seva cara més autèntica darrere del personatge públic, i ens va semblar molt propera, humil i amable.” (Víctor Luis)
Per a Júlia Partal, contralt de la formació, “cantar al Cor Jove és assegurar-te que viuràs experiències úniques i enriquidores, però la que vam viure l’1 de febrer passat no l’hauríem imaginat mai. Vam tenir l’oportunitat de cantar amb la Rosalia i viure des de dins una gala amb molts recursos i infraestructures com és la dels Premis Goya.”
“Qui m’hauria dit a mi que coneixeria una de les cantants que més sonen al meu Spotify i que podria cantar amb ella? Ningú.” (Júlia Partal)
Per a la Júlia “ha estat un privilegi poder veure com treballava, com modificava petites parts de la peça i ens demanava matisos perquè tot quedés perfecte”.
Finalment, Jordi Martí, del Departament de Comptabilitat del Palau de la Música, és el treballador que va acompanyar el Cor Jove a Sevilla (el Palau dona l’oportunitat als seus treballadors d’acompanyar els cors de la casa en alguns viatges per ajudar en l’organització i viure’n l’experiència). Molt il·lusionat de poder compartir aquesta vivència, ens explica que tot “va anar rodat. L’artista es va mostrar propera i senzilla però alhora molt professional i perfeccionista i no volia deixar res sense assegurar. Vam poder xerrar amb ella i fer-nos fotos i ja vam percebre que tot aniria bé”. Per al Jordi “el moment de l’actuació en directe va ser el més adrenalític, i jo el vaig poder seguir des del backstage, ben a prop dels cantaires i envoltat de tota la parafernàlia del moment, i també d’alguns famosos”. Si més no, per a aquest treballador del Palau “el més enriquidor de l’experiència és haver comprovat la feina dels companys que s’encarreguen que totes les actuacions, en aquest cas la del Cor Jove, siguin perfectes i resolent tots els entrebancs sense perdre el bon humor i la serenitat que també acaba encomanant-se a tot el grup de cantaires”.
Com ha explicat Esteve Nabona, no és la primera vegada que cors del Palau de la Música Catalana col·laboren amb Rosalía. El Cor Infantil de l’Orfeó Català va intervenir en el tema Bagdad del seu disc El mal querer. Es tracta del seu segon disc, compost per ella mateixa i produït per El Guincho, editat per Sony Music i publicat el novembre del 2018. ¿Viurem una futura col·laboració amb un altre cor del Palau?
Ah!... ¿I sabíeu que la Rosalia havia actuat al Palau formant part de l’espectacle familiar Flamenkat, produït pel mateix Palau? Doncs ja ho sabeu. Podeu veure el vídeo a l'arxiu digital.