Emmarcada en l’Hivernacle del Palau, l’acció serà executada per Laia Estruch, amb concepte i idees compartides amb Irene Solà i amb l’acompanyament tècnic de Xavi Lloses, i es podrà seguir en dues sessions, els dies 16 i 19 de setembre

Dijous i diumenge que ve, 16 i 19 de setembre (sala soterrani, 20 h), l’artista performàtica Laia Estruch i l’escriptora Irene Solà presenten al Palau de la Música Catalana la seva primera creació conjunta, Sirena, una performance a partir d’una reflexió al voltant de la figura de la sirena en què la veu i l’aigua són les protagonistes i que ja ha exhaurit les localitats per a les dues sessions. Es tracta d’una “investigació de les possibilitats de viatge de la veu dins i fora d’un contenidor d’aigua”, expliquen Estruch i Solà. Aquest projecte, emmarcat dins l’Hivernacle del Palau, ha estat concebut específicament per al Palau i per a la sala soterrani, una de les sales d’assaig de l’edifici modernista, que en aquesta ocasió acollirà una escultura plena d’aigua. Sirena compta amb el suport tècnic en directe de Xavi Lloses, responsable del disseny sonor de la creació.

Estruch i Solà expliquen que a Sirena s’han unit dues maneres de treballar “per portar a l’escena reflexions al voltant de la veu i la seva relació amb l’autoria i l’agència fent servir el personatge mitològic de la sirena. Partint de diferents textos literaris –de Maragall a Homer passant per Andersen, Atwood o Adrienne Rich– que tenen aproximacions diferents a la figura i la història de la sirena –tant la de l’antimusa, la que no només no regala inspiració als homes, sinó que amb els seus cants els aniquila, com la d’aquella que perd, que intercanvia la capacitat de parlar, cantar i opinar per unes cames i un home, i que mor anorreada i convertida en escuma–, hem dut a terme un procés d’assaig i treball conjunt de laboratori sonor i d’intercanvi d’imatges i idees que desembocarà en una sola peça escultòrica i sonora”. Laia Estruch entén la veu “com un cos a part del nostre, aeri, que es crea i mor constantment, amb capacitat escultòrica i performativa que poso en constant relació a les meves performances amb el cos terrenal i físic”. Aquest projecte coincideix amb una investigació d’Irene Solà “al voltant del personatge mitològic de la sirena, figura aquàtica en què precisament la veu –i la capacitat de parlar o de cantar i, per tant, de crear o explicar la seva pròpia història– té un paper principal”.

Les artistes, que es van conèixer a Londres fa quatre anys, es defineixen com “dues dones investigant i creant” amb “ganes de treballar conjuntament” a partir del “fet d’adonar-nos que tot i treballar amb formats molt diferents, compartim interessos comuns, com ara la reflexió al voltant de la veu o certs personatges mitològics, com les sirenes i les dones d’aigua”.

Laia Estruch (Barcelona, 1981) és una artista performàtica que treballa amb la veu com a matèria primera i eix vertebrador de les seves creacions i espai d’experimentació; la seva pràctica artística s’inscriu dins l’àmbit de la performance.

L’obra literària d’Irene Solà (Malla, 1990) ha estat unànimement aclamada; el poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller 2012), la novel·la Els dics (premi Documenta 2017) i Canto jo i la muntanya balla (premi Llibres Anagrama 2019) configuren un viatge exuberant i celebrador de cossos, esperits, natura, capes, relats i veus. A banda de Sirena, la seva intervenció al Palau de la Música Catalana com a narradora convidada la temporada 2020-21 va incloure la col·laboració amb Marc Timón (compositor convidat de la temporada passada) en la composició i estrena d’una obra simfònica a partir de Canto jo i la muntanya balla, i passar una nit dormint al Palau com a inspiració d’un nou relat.

Amb l’Hivernacle del Palau, el conjunt d’activitats complementàries de la programació musical del Palau que explora la relació amb altres arts i formats, el Palau de la Música Catalana cerca establir relacions estretes i propiciar propostes innovadores i creatives amb els seus artistes convidats. Sirena és una proposta de la temporada 2020-21 que es va haver de posposar i que pertany a les activitats relacionades amb Irene Solà, que va ser artista convidada de la temporada passada.

Amb aquesta performance el Palau vol engegar un nou format de “carta blanca” en què artistes provinents d’àmbits no musicals i sense una relació especial amb el Palau proposin una relectura del recinte, dels simbolismes o de les activitats que s’hi poden celebrar.