La traviata de Giuseppe Verdi
Fitxa artística
Xavier Puig, director musical
Jaume Villanueva, posada en escena
Miquel Villalba, Pablo Morales, director del cor
Orquestra de cambra Terrassa 48
Quim Térmens, concertino
Kevin Donaire, coreografia
Mariana Giustina Baravalle, coreografies de Violetta nena
Òpera Popular de Barcelona, companyia estable:
Núria Vilà, Violetta Valéry
Anaïs Masllorens (31 gener i 3 maig), Marta Roca (22 febrer), Flora Bervoix, sua amica
Sara García (31 gener i 3 maig) Cristina Escolà (22 febrer), Annina, serva di Violetta
Facundo Muñoz (31 gener), Juan José Medina (22 febrer), Marc Sala (3 maig), Alfredo Germont
Xavier Vilalta (31 gener), Lluís Sintes (22 febrer i 3 maig), Giorgio Germont, suo padre
Roberto Redondo (31 gener), Adrià Mas (22 febrer i 3 maig), Gastone, visconte di Létorières
Joan G. Gomà (31 gener), Alejandro Chelet (22 febrer), Jordi Ferrer (3 maig), Il barone Douphol
Danil Sayfullin (31 gener i 22 febrer), Néstor Pindado (3 maig), Il marchese d’Obigny
Antonio Fajardo (31 gener i 3 maig), Lluís Vergés (22 febrer), Il dottor Grenvil
José Luís González, Giuseppe, servo di Violetta
Ariel Seras, Un domestico di Flora
Germán Casetti, Un commissionario
Cor i ballet d'Òpera Popular de Barcelona
Amb la col·laboració del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i la mestra de dansa Isa Moren
Programa
La traviata
Detalls
Una traviata per a Marcel Proust
La refinada perversió de París, la ciutat més depravada del món, gravita subreptíciament, oculta com un pecat inconfessable i secret. Únic objectiu plausible dels personatges que transiten pels salons, menystingut l'amor, la transgressió envaeix la puresa com una boira impossible de dissipar. La mort és l'única sortida piadosa —i absurda— que concedeixen a Violetta, la traviata, la perduda, objecte i víctima dels seus plaers.