La soprano Sara Blanch debutarà en recital en solitari al Palau de la Música Catalana el 2 de maig, acompanyada al piano per Albert Guinovart
El dijous 2 de maig (Sala de Concerts, 20 h), la soprano catalana Sara Blanch debutarà en recital en solitari al Palau de la Música Catalana en el darrer concert del cicle Palau Grans Veus d’aquesta temporada. Es tracta d’un debut especial per a la cantant, ja que ho fa en un escenari que estima i coneix molt bé gràcies al seu pas pel Cor Jove de l’Orfeó Català. Intèrpret expansiva, amb un gran domini de l’escena i una vocalitat fresca i brillant, Sara Blanch oferirà un programa de cançó catalana i àries d’òpera del repertori francès, que domina plenament, acompanyada al piano per Albert Guinovart. Un tàndem d’excel·lència per tancar un cicle que haurà reunit cinco veus referents i emergents del panorama internacional com són les de Philippe Jaroussky, Javier Camarena, Jakub Józef Orliński, Ermonela Jaho i la mateixa Sara Blanch.
El recital començarà amb quatre cançons del mateix Albert Guinovart, Infant (“Xavier Montsalvatge in memoriam”) i Morir (“In memoriam Xavier Montsalvatge”), “concebudes en memòria del gran Xavier Montsalvatge sobre poemes de Joan Teixidor, escriptor amic del mestre gironí”, en què “a les melodies d’ambdues peces, Guinovart va introduir citacions de l’obra de l’homenatjat”, segons el que explica el periodista, historiador i crític musical Pablo Meléndez-Haddad al programa de mà del concert. Després vindran Què és el desig i T’estim, cançons que formen part del recull de cinc cançons Tànit. Seguides de “Canción de cuna para dormir a un negrito”, “Punto de habanera” i “Canto negro”, de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge, cançons “carregades de tendresa i fina ironia” que “són un dels màxims exemples de l’antillanisme que Montsalvatge abraçà com a resposta a l’academicisme musical i al neonacionalisme espanyol de l’època”, explica Pablo Meléndez-Haddad; Guinovart també interpretarà Tres divertimentos, per a piano sol, igualment de Montsalvatge.
El repertori francès començarà amb les cançons Mandoline, Claire de lune, Apparition i Pantomime de Claude Debussy, “compositor que revolucionà l’ambient musical europeu amb una modernitat aleshores inèdita que portà tant a la seva música simfònica i de cambra –especialment a la literatura pianística– com a la lírica i la dansa”. I seguirà amb Les filles des Cadix de Léo Delibes, sobre un text d’Alfred de Musset, i amb un “viatge per les heroïnes de l’òpera francesa” amb les àries “Je veux vivre” de Roméo et Juliette, “Ah! Je ris de me voir si belle” de Faust de Charles Gounod i “Dis-moi que je suis belle” de Thaïs de Jules Massenet. Tot seguit Albert Guinovart oferirà una selecció dels seus 24 Preludis. Mentre que tancarà el recital l’ària d’Ophélie “Ah vos jeux, mes amis” de Hamlet d’Ambroise Thomas, “una de les filles més tristes de Shakespeare, sempre en la visió d’un creador francès”, diu Pablo Meléndez-Haddad.
Soprano lírica lleugera, Sara Blanch (Darmós, Ribera d’Ebre, 1989) finalitzà els estudis de cant al Conservatori Superior del Liceu. Als setze anys va fer la primera aparició en una òpera contemporània al Teatre Nacional de Catalunya i debutà al Rossini Opera Festival de Pesaro l’any 2013. Després d’haver obtingut el reconeixement en diversos concursos, en què destaca el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé (2014), el Josep Mirabent i Magrans de Sitges (2015) i el Concurs Tenor Viñas (2016), on va obtenir vuit premis, ha actuat en teatres i festivals de renom, tant nacionals com internacionals. Sara Blanch ja ha interpretat més de vint-i-set rols operístics, dels quals destaquen Norina (Don Pasquale), Lucia (Lucia di Lammermoor), Matilde (Matilde di Shabran), Fiorilla (Il turco in Italia), Amina (La sonnambula), Reina de la Nit (Die Zauberflöte) i Adèle (Le comte Ory), entre d’altres. A més a més, la seva activitat operística es combina amb una activitat concertística important, que passa pel repertori simfònic, oratori, cançó i recital. El setembre del 2024 té previst debutar al Teatro alla Scala de Milà.
Albert Guinovart (Barcelona, 1962) es un dels músics més complets i polifacètics dels nostres dies. La seva activitat professional es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, la composició i la docència. Ha tocat per tot Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, el Canadà, el Japó, el Pròxim Orient, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb diferents orquestres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, Frederica von Stade, Julia Migenes, Juan Diego Flórez i Nacho Duato. És conegut pels seus musicals premiats: Mar i cel, Flor de Nit, Gaudí, Paradís, La Vampira del Raval i Scaramouche. Ha compost les òperes Atzar i Alba eterna, a més del ballet Terra baixa. El 2018 va estrenar el seu Rèquiem, que s’afegeix al seu catàleg sacre, amb obres com Te Deum, Missa brevis o Gloria. Són conegudes les seves incursions en la televisió i el cinema. Premiat en diverses ocasions, té una trentena d’enregistraments (Harmonia Mundi, EMI i Decca, Sony).
(fotografia de Sara Blanch ©Iván Martínez)