Dilluns que ve, 7 de febrer (Sala de Concerts, 20 h), la soprano russa Julia Lezhneva oferirà al Palau de la Música Catalana un recital d’àries i cançons del Barroc i Romanticisme que suposarà el seu debut a la sala modernista. La puresa d’una veu angelical i una tècnica refinada fan de les seves actuacions, aclamades pel públic i la crítica d’arreu, cites imprescindibles i garantia d’afrontar un repertori divers, sobretot de la música antiga i barroca. Guanyadora de diversos premis internacionals, Lezhneva ha cantat a les principals sales europees i del món, acompanyada de les orquestres i els directors més prestigiosos, i és també artista habitual en molts festivals destacats. Al Palau cantarà peces d’oratori i d’òpera de Händel, Vivaldi, Schumann i Rossini, al costat del pianista Pavel Nersessian.

La primera part del concert, corresponent al cicle Palau Grans Veus, “ve impregnada del millor Barroc”, diu el musicòleg Manel Cereijo al programa de mà del concert. De Georg Friedrich Händel, Lezhneva interpretarà “Rejoice greatly” d’El Messies, “ària plena de bellesa melòdica i ornament”; el recitatiu “Carmelitarum ut confirmet ordinem” i l’ària “O nox dulcis, quies serena”, del motet sacre Saeviat tellus inter rigores; l’ària “Un pensiero nemico di pace”, de l’oratori Il trionfo del Tempo e del Disinganno, “on es despleguen passatges de coloratura de gran virtuosisme vocal”, i la “bellíssima” ària de Morgana “Credete al mio dolore” de l’òpera Alcina. D’Antonio Vivaldi cantarà “la corprenedora” “Sposa son disprezzata”, l’ària més popular de l’òpera Bajazet, i l’ària “Agitata da due venti” de La Griselda. Per la seva banda, Pavel Nersessian intervindrà en solitari amb “Les petits moulins à vent” de Pièces de clavecin III/XVII-269 de François Couperin.

Obrirà la segona part del concert, dedicada al Romanticisme, el cicle de cançons Liederkreis, op. 39 de Robert Schumann; “basades en poemes de Joseph von Eichendorff, aquestes cançons tenen un component emocional molt acusat, com era habitual durant el Romanticisme, i Schumann les creà uns mesos abans de casar-se amb la pianista Clara Wieck”, explica Manel Cereijo. Després hi haurà una segona intervenció en solitari del pianista amb “Einfach”, romança núm. 2 en Fa# major de Drei Romanzen, op. 28 del mateix Schumann. El concert es clourà amb La regata veneziana de Gioachino Rossini, “un cicle deliciós de tres canzonette publicades a Milà el 1878 basades en poemes del comte Carlo Pepoli, en dialecte venecià, en què Anzoleta anima el seu enamorat a guanyar la cursa de góndoles amb una música farcida d’ornamentació, obra en què un Rossini ja ancià condensa tot el seu poder de fascinació i capacitat per crear bellesa”.

Julia Lezhneva (illa de Sakhalín, est de Rússia, 1989) va començar a tocar el piano i a cantar quan tenia cinc anys. Es va graduar a l’Escola de Música Gretxanínov i va continuar els estudis de cant i de piano al Conservatori Acadèmic Musical de la Universitat de Moscou. Quan tenia disset anys va atreure l’atenció internacional en proclamar-se guanyadora del Concurs de Cantants d’Òpera Elena Obraztsova. L’any següent va compartir escenari amb Juan Diego Flórez a la inauguració del Rossini Opera Festival de Pesaro. El 2009 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Cant Mirjam Helin, a Hèlsinki, i l’any següent el del Concurs Internacional d’Òpera de París; en tots dos casos va ser la concursant més jove de la història d’aquests certàmens. El 2011 la revista «Opernwelt» la va nomenar Jove Cantant de l’Any arran del seu debut a La Monnaie de Brussel·les. L’any següent va actuar a les Victoires de la Musique Classique de París.

La seva carrera internacional va despuntar el 2010, durant els Classical BRIT Awards, al Royal Albert Hall de Londres, on va cantar, amb molt d’èxit, Fra il padre de Rossini, per invitació de Dame Kiri Te Kanawa. Ha intervingut amb gran èxit a les òperes Alcina (Morgana), Agrippina (Poppea), Tamerlano i Oreste de Händel; Il barbiere di Siviglia de Rossini; Orlando furioso (Angelica) de Vivaldi; Polifemo (Galatea), Germanico in Germania (Ersinda) i Carlo il Calvo (Gildippe) de Porpora, i Le nozze di Figaro (Susanna i Barberina) de Mozart. I també en els oratoris Oratori de Nadal de Bach, El Messies i La Resurrezione de Händel i Juditha triumphans de Vivaldi; així com a La Creació de Haydn i a la Quarta Simfonia de Mahler. El seu repertori també inclou cançons de compositors russos, anglesos i alemanys.

Artista en exclusiva del segell Decca, la seva discografia inclou els àlbums Stabat Mater de Pergolesi, amb Philippe Jaroussky, Diego Fasolis i I Barocchisti (2013); l’aclamat Alleluia, amb Il Giardino Armonico (2014); àries de Händel, amb Il Giardino Armonico (2015); Germanico in Germania de Porpora, amb Max Emanuel Cencic (2018), i Gloria de Vivaldi, amb Franco Fagioli i Diego Fasolis (2018). El 2017 va sortir el seu darrer àlbum en solitari, amb àries de Carl Heinrich Graun, amb la formació Concerto Köln.