Beethoven va compondre la Simfonia núm. 7 entre els anys 1811 i 1812 i es va estrenar a Viena el 8 de desembre de 1813, amb el mateix Beethoven dirigint l’orquestra. És coneguda pel dinamisme, l’expressivitat i l’impacte emocional que té. Ha estat admirada per l’energia contagiosa i la capacitat de transmetre una àmplia gamma d’emocions a l’oient. És una de les obres més destacades del repertori simfònic i actualment continua sent interpretada i valorada.

Escrites el 1876, les Variacions rococó de Piotr Ílitx Txaikovski són una obra clàssica per a violoncel i orquestra que captura l’elegància i el virtuosisme del període rococó i abraça una àmplia gamma d’emocions, des de la serenitat melancòlica fins a la vitalitat juganera. L’obra és un exemple destacat de la música romàntica russa i una peça emblemàtica per als intèrprets de violoncel.

La Simfonia Clàssica de Prokófiev destaca per l’enginy, frescor i elegància, així com per la fusió de l’estil clàssic amb el llenguatge musical modern del segle XX. És una obra molt apreciada, tant per la bellesa melòdica com per una brillant orquestració, i s’ha guanyat un lloc destacat en el repertori simfònic.