Dilluns vinent, 21 de febrer (Sala de Concerts, 20 h), la pianista georgiana Khatia Buniatishvili, artista molt estimada pel públic del Palau de la Música Catalana, tornarà a la sala modernista convidada al cicle Palau Piano amb un programa que recorre algunes de les pàgines més celebrades de la composició per a piano d’autors com Frédéric Chopin i Franz Liszt, i també d’Erik Satie, Johann S. Bach, Franz Schubert i François Couperin. Una nova cita per al nombrós públic fidel, que creix any rere any, d’aquesta intèrpret de talent, musicalitat i intel·ligència al servei d’unes mans prodigioses. Les seves recreacions d’obres del repertori pianístic, que es caracteritzen per l’apassionament amb què les defensa i l’enorme virtuosisme amb què afronta cada interpretació, fan dels seus concerts esdeveniments sorprenents i emocionants.

De Chopin, Buniatishvili interpretarà “quatre pàgines selectes” com són “l’inoblidable” Preludi núm. 4, en Mi menor, op. 28 i “l’onírica i subtil” Masurca en La menor, op. 17 núm. 4, ambdues peces “com a representació del Chopin més íntim i contemplatiu”, i l’Scherzo núm. 3, en Do sostingut menor, op. 39, “amb els seus arpegis descendents combinats amb una melodia basada en acords”, i la Polonesa en La bemoll major, op. 53, “model de virtuosisme, d’apassionament”, segons el que explica el crític musical Lluís Trullén al programa de mà del concert. De Franz Liszt oferirà tres perspectives diferents. “El Liszt en «versió original» representat amb la bellíssima i transcendent Consolació núm. 3; el Liszt que cerca la música d’altres autors, el transcriptor, el de les paràfrasis, que adopta amb mestratge i creativitat una melodia tan bella com el celebèrrim lied Ständchen de Schubert i el que s’endinsà en un monument com és el Preludi i fuga en La menor, BWV 543, obra que Bach va escriure originalment per a orgue i que el compositor hongarès va adaptar magistralment al piano”, explica Trullén. I també “el Liszt que va ser motiu d’inspiració per a un virtuós com el llegendari Vladimir Horowitz”, amb l’adaptació de la seva Rapsòdia hongaresa núm. 2.

El programa es completarà amb “l’onírica placidesa” de Gymnopédie núm. 1 de Satie, amb què s’iniciarà el concert; l’Impromptu núm. 3, en Sol bemoll major, op. 90 de Schubert; una mirada al Barroc amb “una adaptació subtil i solemne de la inoblidable” “Ària” de la Suite per a orquestra núm. 3, en Re major, BWV 1068 de Bach; i Les barricades mystérieuses de Couperin, “en què el joc obstinat des del registre greu sobre una melodia quasi minimalista va ser definit pel clavicembalista Scott Ross com un tren que sembla voler arrencar”.

Khatia Buniatishvili, nascuda a Geòrgia l’any 1987, posseeix una “tècnica enlluernadora, lirisme intens i una àmplia gamma de matisos capaços de mantenir la tensió musical sense forçar la naturalitat del discurs musical”, segons el crític Javier Pérez Senz. Va oferir el seu primer concert amb l’Orquestra de Cambra de Tbilisi amb sis anys i va saltar a l’escena internacional quan en tenia deu. L’any 2008 va debutar al Carnegie Hall de Nova York i des d’aleshores la pianista ha actuat als escenaris i festivals més importants del món, al costat dels millors directors i orquestres.

La seva discografia inclou els treballs Liszt Album (2011, premi ECHO Klassik), Chopin Album (2012), Motherland (2014) i Kaleidoscope (2016, premi ECHO Klassik) amb Sony Classical, així com Piano Trios amb Gidon Kremer i Giedre Dirvanauskaite (ECM, 2011) i les Sonates per a violí i piano de Franck, Dvořák i Grieg amb Renaud Capuçon (Erato, 2014). També els Concerts núm. 2 i núm. 3 de Rakhmàninov amb la Filharmònica Txeca i Paavo Järvi (Sony Classical), i ja el 2019, Schubert recital (Sony Classical). El seu disc més recent és Labyrinth (Sony Classical, octubre del 2020), amb obres de Chopin, Bach, Brahms, Rakhmàninov, Liszt, Satie, Morricone, Villa-Lobos, Cage i Pärt.

(fotografia de Khatia Buniatishvili ©Gavin Evans-Sony Classical)