El dilluns 16 d’octubre (Sala de Concerts, 20 h), la pianista italiana Beatrice Rana, que ha sacsejat el món de la música clàssica internacional i ha despertat l’admiració i l’interès de programadors, directors d’orquestra, crítics i audiència a escala internacional, tornarà al Palau de la Música Catalana dins el cicle Palau Piano amb un programa intens i compromès amb obres d’Aleksandr Skriabin, Mario Castelnuovo-Tedesco, Claude Debussy i Franz Liszt. Cal fer esment que aquest concert serà dedicat la figura de Joaquim Cabot Rovira (1861-1951), a qui també el Centre de Documentació de l’Orfeó Català dedica una exposició al Foyer del Palau que es podrà visitar de manera gratuïta a partir del dia 16 i fins el mes de febrer. Orfebre, financer, escriptor i polític, Cabot va ser president de l’Orfeó Català durant gairebé trenta anys, i va tenir un paper providencial a l’hora dur a terme la construcció del Palau de la Música Catalana.

Quant al concert, la pianista iniciarà el programa amb la Fantasia en Si menor, op. 28 de Skriabin, descrit per alguns com el “Chopin rus”. “En una estela ja postromàntica”, Skriabin “va evocar la música del polonès component nocturns, masurques i preludis; el Paneslavisme –unificació cultural, religiosa i política dels pobles eslaus– va fer que l’obra de Chopin es difongués amb facilitat; de fet, la Fantasia en Si menor, op. 28, de Skriabin resumeix l’ideari compositiu de Chopin i Liszt i s’estructura en un sol moviment de forma sonata, amb passional virtuosisme”, segons el què explica el musicòleg Manel Cereijo al programa de mà del concert. Seguirà amb Cipressi, op. 17 Castelnuovo-Tedesco, “una peça amb una textura harmònica riquíssima i atractiva que recorda a l’últim Liszt i a Debussy, amb passatges molt elaborats”.

De Debussy, considerat com una de les veus més influents de principis del segle XX, Beatrice Rana interpretarà els preludis “La terrasse des audiences au clair de lune”, núm. 7 (del llibre II de Preludis, L. 123) i “Ce qu’a vu le vent d’ouest”, núm. 7 (del llibre I de Preludis, L. 117); “el seu delicat ús dels matisos, desenvolupats a partir de Chopin, es mostren clarament en els seus dos llibres de Preludis”, diu Manel Cereijo. I també L’isle joyeuse, “una peça breu, brillant i d’exigent execució”. Finalment, el programa es tancarà amb Lizt amb la seva Sonata per a piano, en Si menor, S.178, “considerada com una de les pàgines de més difícil execució i una obra mestra” del compositor hongarès. Dedicada a Schumann, aquesta obra va “trencar amb els esquemes formals de la sonata clàssica aconseguint una gran originalitat i un fort caràcter pertorbador”.

De família de músics, Beatrice Rana (1993) va debutar com a solista amb orquestra als nou anys interpretant el Concert en Fa menor de Bach. Ha guanyat diversos concursos com el Concurs Internacional de Montreal, Concurs Muzio Clementi, Concurs Internacional de Piano de la República de San Marino o el Concurs Bang & Olufsen PianoRAMA. Ha actuat als festivals i a les sales de concerts més importants del món, ha col·laborat amb directors de la talla internacional i ha estat convidada a tocar amb les principals orquestres d’arreu. Aquesta temporada 2023-24, començarà la seva gira per Europa amb l’Orquestra de Cambra d’Europa i Antonio Pappano, l’Academy of St. Martin in the Fields i l’Orchestre Philharmonique du Luxembourg; i també debutarà amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín i Yannick Nézet-Séguin, amb Lahav Shani amb l’Orquestra de Cleveland, i tornarà amb Manfred Honeck a la Filharmònica de Nova York.

Beatrice Rana grava en exclusiva per al segell Warner Classics. El seu primer àlbum (2015), amb el Concert per a piano núm. 2 de Prokofiev i el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski, amb Antonio Pappano i l’Academia Nazionale Santa Cecilia di Roma, va rebre el prestigiós premi Editor’s Choice de la revista «Gramophone», així com el Newcomer of the Year Award de la revista «BBC Music». Tant ella mateixa com els seus enregistraments han estat premiats. Aquest any 2023 ha presentat el seu cinquè àlbum amb els Concerts de Clara i Robert Schumann, amb l’Orquestra de Cambra d’Europa i Yannick Nézet-Séguin.