El proper dimarts, 15 de febrer (20 h), torna el cicle de concerts Palau 100 amb el protagonisme de la llegendària pianista Maria João Pires, que interpretarà el Concert núm. 2 per a piano i orquestra de Frédéric Chopin, compositor amb el qual l’artista portuguesa ha assolit cotes d’expressivitat exquisides i refinades. En aquesta ocasió Pires estarà acompanyada de l’Orquestra Gulbenkian, dirigida pel brasiler Ricardo Castro.

Serà un luxe escoltar l’obra de Chopin servida per la gran Pires. Una peça que el compositor polonès va compondre quan tenia només dinou anys i que es va estrenar a Varsòvia el 17 de març de 1830, amb el mateix compositor com a solista. “Dividit en tres moviments, arrenca amb l’exposició orquestral d’un primer tema que dos minuts després reprèn el solista. El piano irromp majestuós i ardent, bo i conferint veritable vida a la música, i tot el moviment es desenvolupa en un clima de romanticisme apassionat. A continuació, el moviment lent esdevé una mena de nocturn ple de nostàlgia, inspirat per la juvenil passió de l’autor per una estudiant de cant del Conservatori de Varsòvia, Constanza Gladkowska. «Somnio en ella, i sota la seva inspiració ha nascut l’‘Adagio’ del meu Concert en Fa menor...», va escriure el músic al seu amic Titus Woyciechowski. Però Chopin mai no es va decidir a parlar amb la jove i quan l’obra es va publicar la va dedicar a la comtessa Delfina Potocka. Ja des dels primers compassos ens situem en un clima d’intimitat i confidència amorosa, que ens portarà al magnífic episodi central, amb el piano interpretant una melodia apassionada sobre el trèmolo precipitat de les cordes. El darrer moviment recupera la brillantor sonora adoptant el ritme característic d’una alegre masurca i suggerint una explosió de sentiments amb un piano que manté la seva passió impetuosa fins al darrer compàs”, segons el que explica la periodista musical Ana Maria Dávila al programa de mà del concert.

La vetllada presenta també una obra contemporània d’instrumentació cambrística, Deux portraits imaginaires, encarregada l’any 2013 per la Casa da Musica al compositor portuguès Pedro Amaral. “A partir dels poemes i fragments literaris inacabats i dispersos que el poeta Fernando Pessoa va deixar al voltant del mite de Faust, Amaral ha imaginat un diàleg entre aquest personatge i Maria, síntesi de diferents personatges femenins de l’obra de Pessoa. No hi ha paraules en la partitura –aquestes es troben implícites en les línies solistes de determinats instruments–, i la música, purament instrumental i d’un gran sentit dramàtic, pretén fer un retrat psicològic en profunditat d’ambdós personatges en el moment de la seva trobada”.

El concert es clourà amb La mer de Claude Debussy, que el compositor va definir com “tres esbossos simfònics”. Debussy va començar La mer molt lluny del mar, a la Borgonya, al bell mig de França. “Els meus records valen més que la realitat”, va dir el compositor. “Inspirada en records d’infantesa i recreacions pictòriques i literàries, La mer, trois esquises symphoniques va ser concebuda com a tríptic i no pas com una veritable simfonia. Igual que els pintors impressionistes, que busquen capturar un instant fugisser mitjançant taques de llum, Debussy evita els recursos habituals per descriure el mar, el vent i les onades. El seu mar és, més aviat, un suggeriment, l’evocació d’un sentiment expressat amb plena llibertat formal i una rica paleta tímbrica”.

Podeu veure aquí la nova càpsula divulgativa de Perspectives Musicals amb motiu del concert protagonitzada per Ana María Dávila.

(fotografia de Maria João Pires amb l’Orquestra Gulbenkian ©Jorge Carmona-Antena 2)