El proper diumenge, 11 de juliol, a les 20 h, el cicle Estiu al Palau presenta un concert amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), dirigida per Manel Valdivieso i amb la participació de la soprano Elena Copons. Un concert en què s’interpretaran tres obres simfòniques que tenen l’origen a l’escena operística, entre les quals destaca l’estrena al Palau de l’obra Canti ed estasi di Lea de Benet Casablancas, l’estrena absoluta de la qual tindrà lloc aquest divendres a l’Atlàntida de Vic. Una obra coencàrrec de la mateixa JONC i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya al compositor català amb motiu de l’estrena al Liceu de l’òpera L’enigma di Lea, amb llibret de Rafael Argullol, el 9 de febrer de 2019. “Una suite que elabora alguns dels materials d’aquesta òpera i que inclou la veu de soprano per cantar l’ària principal de Lea en la part central, entre la introducció i un epíleg orquestral. Casablancas empra un llenguatge molt ric en el teixit harmònic, que desenvolupa amb diferents intensitats rítmiques i que ens porta des la senzillesa de la cançó popular de l’ària fins a l’harmonia extasiant que descriu la fusió dels dos protagonistes en la plenitud del ballet final”, tal com explica la periodista Mònica Pagès.

El concert inclou també la Suite de l’òpera ‘El cavaller de la rosa’ del compositor alemany Richard Strauss. Al Palau se sentirà l’adaptació simfònica que en va fer Artur Rodzinski, director de la Filharmònica de Nova York als anys trenta, amb permís del propi Strauss. “Rodzinski en va fer una reinterpretació prou lliure perquè aquesta suite simfònica tingui personalitat pròpia, més enllà de la seva òpera d’origen, i aconsegueixi recrear l’opulència i l’esplendorositat de l’orquestració straussiana i el seu cant musical meravellós, que posa a prova la versatilitat tímbrica i rítmica d’una orquestra i del seu director”, detalla Mònica Pagès.

La tercera obra escollida per a aquest programa de la JONC és la famosa Shéhérezade del compositor rus Nikolai Rimski-Kórsakov, basada en els contes de Les mil i una nits. “Rimsi-Kórsakov va voler reproduir musicalment la sensualitat d’aquestes nits orientals i la força de la imaginació d’aquesta heroïna com si sentíssim la mateixa Shéhérezade explicant-nos aquests contes fantàstics amb la força de l’evocació musical”.