És un dels projectes més emblemàtics de la temporada per apropar l’univers Schumann al públic, amb dues conferències prèvies de Carles Calderón, accessibles a través de Palau Digital

Els propers 12 i 13 d’abril, a les 20 h, arriba al Palau de la Música Catalana un dels projectes més emblemàtics de la temporada. La integral de les Simfonies de Robert Schumann seran interpretades en dos dies consecutius: dia 12, Simfonies núm. 1 i núm. 3, i dia 13, Simfonies núm. 2 i núm. 4, per la Mahler Chamber Orchestra, dirigida per Daniele Gatti. Les quatre Simfonies de Schumann ens permeten endinsar-nos en la psicologia d’un home turmentat però brillant i genuí que en la música trobava la seva raó de viure. Per preparar els dos concerts, el Palau ja va organitzar dues sessions els dies 29 i 30 de març, impartides per Carlos Calderón, doctor en humanitats i divulgador musical, que estan disponibles gratuïtament a www.palaudigital.cat . Els concerts del Palau són els únics que oferiran la integral de les simfonies, d’una gira europea que s’ha cancel·lat a causa de la COVID.

Si la temporada passada el Palau va homenatjar Ludwig van Beethoven –considerat el transformador de la forma simfònica– amb la interpretació de les seves Simfonies dirigides per Gardiner en unes cites que són ja històriques, enguany la institució vol posar en relleu la figura de Robert Schumann, que és l’eixamplador de l’esperit romàntic –ja apuntat per Beethoven– al seu màxim nivell. Schumann, un home constantment envoltat de llums i ombres, assetjat per la inseguretat i la inestabilitat emocional, entre les intermitents visites a centres de salut mental, escrivia obres majestuoses, de factura orquestral excel·lent i partitures en què els clarobscurs se succeeixen i van crear un segell estilístic inconfusible.

Les quatre Simfonies seran interpretades per la Mahler Chamber Orchestra, formació habitual de les temporades del Palau, integrada per músics de vint països diferents i reconeguda per la seva excel·lència, sota la batuta de Daniele Gatti, director estimat per la casa. Gatti és director musical del Teatro dell’Opera de Roma, càrrec que també ocupa amb l’Orchestra Mozart i és assessor artístic de la Mahler Chamber Orchestra (MCO). La darrera actuació de Gatti al Palau va ser amb l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau el 2018 amb la Novena de Beethoven, després de l’exitosa gira de l’any anterior amb els cors catalans per Itàlia també amb aquesta obra.

Sobre les Simfonies de Schumann

La Simfonia núm. 1, “Primavera” va ser lliurada per Schumann a la seva estimada dona Clara l’any 1841, que va escriure al seu dietari: “Avui, dilluns, Robert ha enllestit molt bé la seva Simfonia; sembla haver-ho aconseguit gairebé tot durant la nit –el meu pobre Robert i la seva Simfonia Primavera– tendra i poètica, com ho són totes les seves idees!”. “I és això, tendresa i poesia, però alhora potència i emoció. Els moviments extrems són plena vitalitat, els dos centrals –«Larghetto» i «Scherzo»– s’endinsen lleument en la melangia, però no del tot... El públic la rep amb emoció. L’amor i la música hi triomfen i l’alegria hi és la norma”, explica el doctor en humanitats Carlos Calderón al programa de mà.

La Segona Simfonia va ser estrenada el 1846 i té al seu centre “un dels moments més bells de tota la literatura simfònica: el meravellós «Adagio». Un tema de vuit compassos d’una gran bellesa que recorda, en l’estructura melòdica, l’ària «Erbarme Dich» de la Passió segons sant Mateu de Bach. Ningú aquí no pot dubtar ara de la capacitat orquestral de Schumann; la frase es passeja per tots els colors per deixar commogut qualsevol. Una vegada capbussats en la melangia de Schumann ens en treu «Animato e grazioso» per deixar-nos la mar de feliços i preparats per a la més estimada de totes les seves simfonies: la Renana”, segons Calderón.

En la Simfonia núm. 3, “Renana”, escrita a final del 1850 i estrenada el 1851, Schumann celebra que està vivint com a director musical a Düsseldorf i que està al cim de la carrera. “La seva simfonia dibuixa escenes del Rin per bé que volgués (i de fet ho va fer) amagar els motius per no semblar un músic programàtic predictible. Així que el «Lebhaft» (Animat) és tot festeig, l’«Scherzo» és un «matí al Rin» a ritme de ländler. El tercer moviment és un intermezzo de transició per arribar a la gran cerimònia solemne. La catedral de Colònia s’alça i obre les portes perquè l’arquebisbe Von Geissel sigui enlairat a rang de cardenal i un fresc sonor de contrapunt sever i fanfares d’alt impacte ho confirmen. Per acabar, l’alegria popular i la dansa s’ensenyoreixen de tot. Schumann sembla feliç. Clara està al seu costat. L’amor continua triomfant”.

Finalment, la Simfonia núm. 4 és fruit d’una versió revisada, reorquestrada i replantejada d’una segona simfonia que una vegada assajada i presentada al públic l’any 1841 Schumann va amagar en un calaix per ressuscitar-la l’any 1851.