Demà dimarts, 15 de novembre (Sala de Concerts, 19 h), la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, dirigida pel seu titular Marcel Sabaté, commemorarà al Palau de la Música Catalana el centenari del naixement de Manuel Oltra, considerat un dels compositors i pedagogs més importants dels nostres temps. El concert comptarà amb el pianista Albert Guinovart com a solista convidat, que va ser deixeble d’Oltra. Amb aquest concert, corresponent al cicle Tardes al Palau, el Palau també se suma a una de les efemèrides destacades d’aquesta temporada.

El programa de concert inclourà algunes de les sardanes més emblemàtiques d’Oltra, com Solitud, Il·luminada o Ambigua; algunes de la seva darrera etapa creativa, com La sardana del jubileu, La font de la teula o Montjoliu, i la Rapsòdia per a piano i cobla. Obra composta de memòria (“La vaig estar tocant de dalt a baix durant un any, fins que el dia de Sant Joan del 1953 vaig decidir escriure-la en una partitura”, explicava Manuel Oltra), la Rapsòdia es va interpretar per primera vegada al Palau de la Música Catalana el 13 de febrer de 1955 amb la Cobla Barcelona i el pianista Miquel Farré. L’obra “va suposar la continuació d’aquelles iniciatives sorgides durant la dècada dels anys vint que tenien per objectiu ampliar les possibilitats expressives de la cobla amb un repertori més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. El crític del setmanari «Destino», que va assistir a l’estrena, va destacar-ne el contrast entre la sonoritat aspra de la cobla i el lirisme del piano, així com també la simbiosi entre un regust popular i uns passatges que evocaven el romanticisme de Liszt”, segons el què explica l’intèrpret i doctor en musicologia Albert Fontelles i Ramonet al programa de mà del concert. El programa es completarà amb “un seguit d’obres lliures que parteixen de la idea que una cobla també es pot erigir en un model orquestral simfònic”, com La Filadora, Quatre miniatures o Montmagastre.

Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015) “va mantenir una estreta relació amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Fundada el 1983, la Cobla va convidar el compositor a dirigir Montmagastre en el seu primer concert. En el decurs dels anys i a través de Jordi León –deixeble d’Oltra i director de la formació durant més de vint anys– va forjar-hi un lligam especial, fins al punt de convertir-se en director honorífic de la Cobla”, explica Albert Fontelles i Ramonet. Per la seva banda, Albert Guinovart va enregistrar la Rapsòdia per a piano i cobla amb la Cobla Mediterrània sota la direcció del mateix Manuel Oltra, i també va estrenar-ne la versió de piano i orquestra amb l’OBC.

Sobre els intèrprets

La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va ser fundada a Barcelona el 1983, i té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació, ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació. Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units. Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0. La seva discografia comprèn una vintena d’enregistraments de contingut divers.

Albert Guinovart és un dels músics més complets i polifacètics dels nostres dies. La seva activitat professional es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent. Format a Barcelona, va anar a Londres per estudiar amb Maria Curcio. Ha tocat per tot Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, el Canadà, el Japó, el Pròxim Orient, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb diferents orquestres, dirigides per Ch. Hogwood, F-P. Decker, V. Petrenko, D. Cohen, L. Foster, E. Colomer, J. Pons, S. Mas i J. Ross, entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, Frederica von Stade, Julia Migenes, Juan Diego Flórez i Nacho Duato. És conegut pels seus premiats musicals: Mar i cel, Flor de Nit, Gaudí, Paradís, La vampira del Raval i Scaramouche. Ha compost les òperes Atzar i Alba eterna, a més del ballet Terra baixa. Com a artista resident del Palau de la Música, el 2018 va estrenar el seu Rèquiem, que s’afegeix al seu catàleg, amb obres com Te Deum, Missa brevis o Gloria. Són conegudes les seves incursions en la televisió i el cinema.