El concert és una coproducció del Grec Festival de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana

Dilluns que ve, 20 de juliol (Sala de Concerts, 21 h), el Palau de la Música Catalana acollirà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida pel seu titular, Josep Pons, amb un programa titulat “Vers la llum”, en què l’artista plàstica Eulàlia Valldosera realitzarà una performance. L’espectacle, una coproducció del Festival Grec, el Liceu i el Palau emmarcada en el cicle Estiu al Palau, està a mig camí entre el concert i la performance i reunirà sobre el mateix escenari els sons clàssics de l’Orquestra Simfònica del Liceu i la creació contemporània de l’artista Eulàlia Valldosera. En paraules de Pons, viurem “l’enllaç del Mozart crepuscular amb el Beethoven més poderós. Un programa que avança del dolor a l’esperança, a semblança del que hem viscut amb la pandèmia. Cims del pensament i de l’art, la modernitat en estat pur”. 

“Vers la llum” començarà amb la Simfonia núm. 41, en Do major, KV 551, també coneguda amb el nom de “Júpiter”, de Mozart, una al·lusió al caràcter triomfal, solemne i majestàtic d’una composició que porta el nom del déu dels déus de la mitologia romana. És la darrera de les simfonies que va compondre el geni de Salzburg (escrita l’any 1788) i és considerada un paradigma de les simfonies clàssiques. 

Després d’aquesta primera pàgina, serà el moment d’escoltar i veure la performance d’Eulàlia Valldosera, Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya l’any 2002 i membre indiscutible dels certàmens internacionals d’art contemporani més prestigiosos del món. Aquesta artista de les percepcions humanes farà ús de la foscor i la llum, de l’arquitectura i els elements decoratius del Palau de la Música Catalana per reflexionar sobre els moments que estem vivint, per connectar amb el passat, per fer una lectura del comportament de l’espècie humana al nostre planeta i potser parlar-nos sobre el futur que ens espera... Llum i paraula són elements fonamentals d’una mena de cerimònia sensible i poètica que convida a l’autoconeixement i, a la vegada, busca la sanació. 

La tercera part de la sessió continuarà amb la interpretació d’una de les obres més conegudes de Beethoven, la Simfonia núm. 5, en Do menor, op. 67, una peça estrenada al principi del segle XIX, de caràcter heroic i tempestuós. Les primeres notes de la composició s’han associat tradicionalment a la idea del Destí que truca a la porta, encara que no hi ha cap prova que efectivament aquesta fos la intenció d’un compositor que va escriure la música en el moment que els seus problemes d’audició es feien especialment greus. L’elecció de la peça coincideix amb la celebració de l’Any Beethoven, que commemora el 250è aniversari del naixement del compositor. 

El concert tindrà una durada aproximada de 73 minuts, sense pausa.

Sobre els intèrprets

Josep Pons (Puig-reig, 1957) ha construït forts lligams amb grans orquestres europees, entre d’altres la Gewandhaus de Leipzig, Staastkapelle de Dresden, Orchestre de París o BBC Symphony Orchestra, amb la darrera de les quals ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres. Des del 2012 és el director musical del Gran Teatre del Liceu i director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España. Ha estat director titular i artístic de l’Orquesta Ciudad de Granada i va ser fundador de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure de Barcelona i de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Va ser director musical de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92. L’any 1999 va ser distingit amb el Premi Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura i és acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts. Ha enregistrat més d’una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi i Deutsche Grammophon, que li han valgut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Award, Grand Prix de l’Académie Charles Cross, Diapason d’Or, Choc de la Musique. Va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1993 i aquesta temporada hi ha dirigit Turandot de Giacomo Puccini.

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és la més antiga de l’Estat espanyol. Va debutar el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols i la primera òpera que va oferir va ser Anna Bolena de Donizetti. Durant gairebé 170 anys d’història, ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knappertsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Aleksandr Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko. Internacionalment cal destacar la participació al Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el 9 de desembre de 2017. Després de la reconstrucció del Liceu del 1999, n’han estat directors titulars: Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004-2008), Michael Boder (2008-2012) i, des del setembre del 2012, Josep Pons.

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) és Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat per la seva retrospectiva a la Fundació Tàpies el 2001, i en reconeixement de les seves instal·lacions i performances multidisciplinàries presentades en nombroses biennals i museus arreu del món. La mostra individual al Museo Reina Sofía el 2009 culminà un cicle de creació d’un llenguatge fet amb llum i foscor, amb materials quotidians i reciclats, amb el cos com a epicentre i canal de la nostra percepció consensuada de la realitat. Compromesa amb l’art com a via de sanació i captació de la interdimensionalitat, practica la “mística activista” per donar veu a les entitats de la natura i als objectes culturals, tot produint videomissatges per les xarxes socials i accions en viu en institucions com el Museu Thyssen o el Museu Picasso.