El concert, dijous 3 d’octubre, iniciarà també el cicle Palau 100, que durant la temporada portarà a la sala modernista grans noms del panorama musical internacional.

El proper dijous 3 d’octubre (Sala de Concerts, 20 h), l’Orquestra Filharmònica de Viena, una de les millors actualment al món i coneguda pel Concert d’Any Nou més famós, serà l’encarregada d’inaugurar la temporada 2024-25 del Palau de la Música Catalana i Palau 100, el cicle estrella del Palau. En aquesta nova visita al Palau, la Filharmònica de Viena serà dirigida per Daniele Gatti. El director italià, que acaba de ser nomenat director musical de La Scala de Milà, punt culminant de la carrera de qualsevol director d’orquestra, ha actuat en anteriors ocasions al Palau. La més recent, els dies 12 i 13 d’abril de 2021, amb la Mahler Chamber Orchestra en un programa en què van oferir una integral de Simfonies de Robert Schumann. Anteriorment, el 26 d’abril de 2018, també va actuar amb aquesta formació i el Cor de Cambra del Palau i l’Orfeó Català, amb els quals van fer una gira per Itàlia amb la Novena Simfonia de Beethoven. 

El director, que precisament avui inaugura la temporada de l’Orquestra Filharmònica de Viena al Musikverein, a la capital austríaca, enguany farà una gira amb la formació que el durà per diferents ciutats europees, entre les quals Barcelona, i que té aquesta parada al Palau de la Música Catalana amb la qual serà protagonista del concert inaugural.

Sota la seva direcció, l’Orquestra oferirà un programa amb dues obres icòniques del repertori rus, el ballet Apollon Musagète d’Igor Stravinsky, de tall neoclàssic, i l’esclatant i contundent Desena Simfonia de Dmitri Xostakóvitx, la primera que va escriure després de la mort de Stalin i una de les més interpretades del seu repertori avui dia.

El programa mostrarà dues maneres d’enfocar l’heroisme en la música, leitmotiv d’aquesta temporada del Palau, en companyia de dos compositors contemporanis que van patir les conseqüències de l’estalinisme. “Russos tots dos: l’un antisoviet [Stravinsky], l’altre prosoviet [Xostakóvitx]; l’un amb diversos períodes estilístics, l’altre amb un llenguatge consistent; l’un més acolorit i espurnejant; l’altre amb tendències fosques i melangioses; l’un formalista confessat, l’altre també: però confessar-ho podia dur-lo a «acabar molt malament»”, segons el que explica al programa de mà Carlos Calderón, doctor en humanitats i docent principal d’Aula Palau.

El ballet Apollon Musagète, que descriu la visita de tres muses al déu de les arts al Parnàs, és fruit d’un encàrrec de la mecenes nord-americana Elizabeth Sprague Coolidge a Stravinsky, l’any 1937. Es tracta d’una obra en què “el melòman no hi ha de buscar aquí ni ritmes bàrbars ni timbres fauvistes, perquè només hi trobarà una cosa: l’essència del neoclassicisme”, explica Carlos Calderón. “És l’Stravinsky que reconeix haver fet de si mateix una metamorfosi semblant a la del jove impetuós Apol·lo que es transmuta en la serena deïtat que fa de líder de les muses. I així, el seu Apollon és una música senzilla però de mans expertes; formes antigues amb dissonàncies modernes; sincera i inspirada però amb una excitació mesurada”.

A continuació s’interpretarà la Simfonia núm. 10, en Mi menor, op. 93 que Xostakóvitx va finalitzar després de la mort de Stalin l’any 1953. El 1948 les autoritats soviètiques el van acusar, juntament amb Prokófiev, Khatxaturian i d’altres, d’haver “fallat al seu poble component obres «formalistes» que no mereixien ser escoltades”, explica Carlos Calderón. Aquest retret porta Xostakóvitx a imposar-se una autocensura, a aparcar la seva obra i dedicar-se a escriure cançons patriòtiques i música per al cinema soviètic. “Però... va incorporar-hi una cosa curiosa: un element autoreferencial, el seu monograma musical DSCH (Dmitri [e]SCHostakovich: Re, Mi bemoll, Do, Si, segons la notació germànica). L’afirmació de la seva personalitat s’expressava en aquestes quatre notes que començarien a aparèixer de manera obsessiva en altres obres. Era una declaració d’autoafirmació i, si es vol, tot un desafiament i un advertiment”, explica Carlos Calderón. La seva Desena Simfonia recull “l’afirmació de la seva personalitat” i “s’adreça, positivament, devers el triomf, aquesta vegada genuí, juganer, alegre i alliberat” mitjançant “una orquestra amb totes les seves forces”.

Una hora abans de l’inici del concert (19 h, Petit Palau, entrada lliure) tindrà lloc la sessió divulgativa “Parlem de...” entorn del concert, a càrrec de Carlos Calderón.

Podeu veure aquí la nova càpsula divulgativa de Perspectives Musicals de la plataforma Palau Digital amb motiu del concert.

(fotografia de Daniele Gatti ©Marco Borggreve)