L’Orfeó Català i el Cor de Noies “surten a escena”, gràcies a Pere Faura i Marc Rosich, amb dues propostes escenicomusicals del Grec 2022
Les actuacions, al Palau de la Música Catalana, de l’Orfeó Català amb el Requiem de Mozart, dirigit per Simon Halsey i sota la direcció escènica de Pere Faura (15 de juliol), i del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que dirigeix Buia Reixach i Feixes, amb l’Stabat Mater de Pergolesi, sota la direcció escènica de Marc Rosich (18 de juliol), són les dues propostes dels cors de l’Orfeó per a l’edició d’enguany del festival Grec 2022. Unes actuacions que suposaran una oportunitat per a les formacions corals de “sortir a escena” amb dramatúrgia i vestuari pensats per a l’ocasió. Aquestes dues produccions sorprendran el públic amb els cors movent-se per l’escenari i actuant i cantant en un format més teatral i en un registre diferent del concert convencional.
Obrirà foc l’Orfeó Català el dia 15, amb una versió atrevida i semiescenificada del Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. La Missa de Requiem, en Re menor, va ser la darrera obra que va compondre Mozart i probablement la més interpretada de tot el seu catàleg, no només per la seva qualitat, sinó també per tota la llegenda que l’envolta. L’Orfeó, gran coneixedor de l’obra, interpretarà la peça sense partitura i comptarà també amb les veus de la soprano Mireia Tarragó, la mezzosoprano Tànit Bono, el tenor César Cortés i el baríton Elías Arranz. L’objectiu principal és que el “Requiem de Mozart deixi de ser un concert i esdevingui un espectacle escènic complet, on la protagonista seguirà sent la força de la música, però que anirà acompanyada de textos videoprojectats, de números coreografiats, d’un disseny de vestuari i d’un d’il·luminació que ajudaran a resignificar i a eixamplar aquesta meravellosa partitura per convertir-la en el guió d’una experiència molt més teatral, quasi operística”, segons el que explica Pere Faura, amb el qual l’Orfeó col·labora per primera vegada. Cal destacar que per a l’Orfeó, aquesta obra té un pes especial, perquè va ser la primera obra que el cor va interpretar ara fa 76 anys en reprendre l’activitat després de la Guerra Civil Espanyola.
Per la seva banda, el Cor de Noies de l’Orfeó Català protagonitzarà el dia 18 al costat de Vespres d’Arnadí un concert que vol ser un homenatge a totes les mares del món inspirant-se en la figura de la Verge Maria. Així, s’oferiran O Virgo splendens del Llibre vermell de Montserrat i els Salve Regina (M-A. Charpentier i M. Kócsar), per exalçar la figura de la mare. I com a peça central s’interpretarà l’Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi, una de les obres més divulgades de la música sacra del segle XVIII, dedicada a la Verge Maria amb la intenció d’il·lustrar un dels moments més difícils de la seva existència: el sofriment per la mort del seu fill. En aquesta interpretació es comptarà també amb les veus de la soprano Ulrike Haller i la mezzosoprano Marta Infante, i amb els ballarins Davo Marín i Carme Milán, creadors de la coreografia.
Al voltant de l’Stabat Mater, i entre l’homenatge a la maternitat i l’homenatge a les mares que han perdut un fill, s’oferirà la cançó de bressol Wiegala, de l’escriptora i compositora jueva Ilse Weber, que va morir el 1944 al camp de concentració d’Auschwitz junt amb el seu fill, a qui cantava aquesta mateixa cançó mentre eren conduïts a la cambra de gas. Amb les peces de Dillon O’Brian, May you stay in the arms of the angels, i Lux aeterna, de la compositora canadenca Sarah Quartel, el concert procurarà trobar un recer de pau per a tots aquests infants que han marxat massa d’hora.
La dimensió escènica de l’espectacle l’assumirà Marc Rosich, que en la seva carrera ja ha tingut una intensa relació amb la música i ha treballat en diverses ocasions amb els cors, amb títols com ara Dido & Aeneas interpretat pel Cor Jove fa uns anys i amb motiu dels concerts de Sant Esteve. Director i dramaturg, Rosich també ha escrit llibrets per a cantates i òperes diverses, i ha dirigit posades en escena de concerts, com el seu muntatge de text Isadora que presenta i dirigeix en aquesta edició del Grec Festival de Barcelona.