L’Orfeó Català convida la Coral Veus Alegres a actuar al Palau en el marc del projecte Xarxa Coral diumenge vinent
Diumenge vinent, 30 de maig, a les 17.30 h, l’Orfeó Català i la Coral Veus Alegres de Sant Hilari Sacalm, que enguany celebra el seu setanta-cinquè aniversari, actuaran al Palau de la Música Catalana en el marc de Xarxa Coral. Aquesta iniciativa de l’Orfeó Català va ser creada fa nou anys amb la voluntat de fomentar els vincles entre els cors del país i de reforçar el valor musical i social del cant coral. El cor Tirychae de Tortosa també estava convidat a aquesta edició, però la seva participació s’ha hagut de posposar a la temporada vinent, ja que encara no ha pogut reprendre l’activitat a causa de la situació provocada per la pandèmia.
El concert començarà amb l’actuació de la Coral Veus Alegres, que, sota la direcció del seu titular, Xavier Garriga, oferirà un repertori molt variat, tant d’èpoques com d’estils. “En aquest viatge escoltarem la delicada cançó renaixentista Ay linda amiga, amb què s’iniciarà el concert, la coneguda Signore delle cime, la cançó tradicional Joan del Riu en l’alegre versió de Manuel Oltra i el popular Canó de Palamós en l’adaptació d’Andreu i Bernat”, tal com explica Pablo Larraz, director principal de l’Orfeó, al programa de mà.
Per la seva banda, l’Orfeó Català, dirigit per Pablo Larraz, presentarà un programa dedicat íntegrament a compositors catalans. Del compositor montserratí Anselm Ferrer s’oferirà una de les obres més emblemàtiques, l’himne Ave Maria, que dialogarà amb un altre himne dedicat a la verge, Ave Maris stella, del jove compositor Josep Ollé. Aquesta obra va ser guardonada al darrer Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” (2019). De la resta d’obres, Pablo Larraz destaca les dues obres del compositor, director i cantant Xavier Sans, de qui s’interpretaran l’emotiu Poema sense acabar i el festiu Vetlla, revetlla, amb textos del poeta Salvat-Papasseit.
El concert finalitzarà amb la interpretació conjunta del conegut Ave Verum de W. A. Mozart, el ja tradicional Ton pare no té nas de Baltasar Bibiloni i El cant de la senyera, himne de l’Orfeó que ha esdevingut un símbol de germanor entre totes les corals del país.