L’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona celebra el seu centenari amb un concert al Palau de la Música Catalana, amb les cobles Mediterrània, La Principal del Llobregat i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
El proper dilluns, 27 de febrer, a les 19 hores, el Palau de la Música Catalana acollirà el Concert del Centenari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (ACFB) a càrrec de les cobles Mediterrània, La Principal del Llobregat i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona que actuaran juntes a la sala modernista.
El concert s’emmarca dins del cicle Tardes al Palau del Palau de la Música Catalana, que organitza la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, i comptarà amb la interpretació conjunta per part de les tres cobles d'obres de Manuel Oltra, Joaquim Serra, Francesc Pujol, Josep Solà, Eduard Toldrà i Xavier González “Pendon”, sota les batutes de Bernat Castillejo, Xavier Puig i Marc Timón.
Precisament, el compositor Marc Timón dirigirà l’estrena de Vortex temporum, una obra creada per celebrar el centenari de l’Agrupació. Serà un concert molt especial i una ocasió extraordinària de sentir les cobles interpretar juntes sardanes i obres lliures pensades o arranjades per als tres conjunts.
El concert s’obrirà amb la interpretació de l’obra Consolamentum d’Oltra dirigida per Xavier Puig i Bernat Castillejo. Castillejo dirigirà tot seguit dues obres de Serra: el ballet La Dansa de Castellterçol i el poema simfònic La presó de Lleida. Per la seva part, Xavier Puig dirigirà les sardanes La nina i el moliner (Pujol) i Efemèride (Solà), la glossa a la llibertat Som (González “Pendon”) i la breu impressió simfònica La maledicció del Comte Arnau.
L’actuació acabarà amb un parell de sorpreses musicals i el record a l’ex-president de l’ACFB Jesús Ventura, traspassat aquest any 2022, qui, amb la col·laboració de Músics per la Cobla, va dissenyar l'estructura d'aquest concert, del que havia previst dirigir alguna de les obres, com la esmentada La presó de Lleida.
Per a aquest acte, l’Agrupació, que ja va celebrar en el mateix escenari del Palau de la Música Catalana els seus 50è i 75è aniversaris, comptarà amb Dolors Busquets com a presentadora.
Amb el cicle Tardes al Palau, el Palau de la Música Catalana homenatja les diferents formes que pren la música catalana amb un cicle de concerts on s’apleguen alguns dels millors talents i formacions del país. Havaneres i música de cobla conviuen amb artistes que s’apropen a la dansa i el simfonisme.
L’Agrupació Cultural Folklòrica, cent anys d’amor per la sardana
L'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, constituïda el 26 d’octubre de 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, és un dels organismes culturals més veterans de l'àmbit barceloní. Ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1997), i la seva activitat cultural ha estat reconeguda per la UNESCO. L’entitat, que forma part de la Federació d’Ateneus de Catalunya, des de la seva fundació ha mantingut una intensa activitat de foment de la llengua i la cultura catalanes, incidint especialment en el món sardanista, així com en d'altres àmbits com el muntanyisme, el turisme cultural, la dansa, la música i el teatre.
L’Agrupació Sardanista de Barcelona no es va allotjar d’una forma estable fins al 1930 a l’avinguda del Paral·lel. El 1940, per motius polítics va canviar el nom i esdevingué l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona. Cal remarcar el període comprès entre els anys 1939-1946 en què l’Agrupació, com tantes entitats i associacions, va mantenir un imprescindible esperit de lluita per tal de conservar la identitat i les tradicions del país. A partir d’aquesta data va començar a reeixir amb més força i, entre els anys 1960 i 1975, va ser l’època en què hi va haver més activitat associacionista. El 24 de setembre de 1957, com a entitat capdavantera popular catalana, va acceptar l’encàrrec del Futbol Club Barcelona d’organitzar la inauguració del Camp Nou, formant una gran rotllana que va cobrir tot el camp de futbol.
L’any 2017 l’Ajuntament de Barcelona, La Confederació Sardanista de Catalunya i l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona van impulsar el projecte de la Casa de Sardana que es va concretar en un conveni de finançament per part l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona.
Actualment, l’ACFB té un arxiu de més de 8.000 títols de partitures i particel·les de sardanes en paper i en microfilm. El món sardanístic, cobles, compositors i d’altres que ho sol·liciten en poden disposar gratuïtament. També té una biblioteca de més de 1.350 títols i una fonoteca de més 500 discs de vinil i compactes que estan a la disposició dels socis, veïns del barri i públic en general.
Els actes commemoratius del centenari de l’Agrupació van començar el passat 25 d’octubre amb un pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona a càrrec de l’escriptor i periodista Jordi Lara i, posteriorment, el 21 de novembre, es va celebrar el Memorial Joaquim Serra especial Centenari a l’Aliança del Poblenou amb l’estrena d’una obra encarregada a la reconeguda compositora Elisenda Fàbregas. Entre les moltes activitats previstes per celebrar l’efemèride aquest 2023, cal destacar l’Aplec de la Catedral del proper 10 de juny i l’acte institucional de Cloenda del Centenari al Saló Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el mateix mes de juny.
(fotografia de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona)