L’òpera, en versió de concert, compta amb les veus destacades d’Emőke Baráth, Delphine Galou i Emiliano Gonzalez Toro, entre d’altres.

El dilluns 28 d’abril (Sala de Concerts, 19 h) tornarà al Palau de la Música Catalana l’Accademia Bizantina, una de les millors orquestres barroques del moment i referent en la interpretació d’òpera d’Antonio Vivaldi, amb el seu director Ottavio Dantone al capdavant. La temporada passada van oferir Tamerlano de Vivaldi amb molt d’èxit i en aquesta ocasió interpretaran Il Giustino, en versió de concert. Amb llibret de Nicolò Beregan, aquest segon títol del cicle Palau Òpera de la temporada comptarà amb un grup de veus solistes d’alt nivell: Emőke Baráth (soprano), Sophie Rennert (mezzosoprano), Delphine Galou (contralt), Marie Lys (soprano), Emiliano Gonzalez Toro (tenor), Alessandro Giangrande (tenor i contratenor) i Carlotta Colombo (soprano), que oferiran aquesta obra de la desconeguda parcel·la operística del catàleg del compositor venecià, tot just reivindicada a partir del segle XX.

El cicle Palau Òpera aposta per l’òpera barroca en versió de concert, que transforma la sala modernista en el millor escenari per gaudir dels títols més coneguts del gènere, així com per reivindicar-ne els autors oblidats.

Il Giustino és una òpera emocionant i dinàmica que denota el talent compositiu d’Il Petre Rosso, i que ofereix una mirada fascinant a la vida de l’emperador Justí a través de la música i el drama. Antonio Vivaldi (1678-1741) va escriure més de noranta òperes, de les quals s’han conservat poc més de vint, i a les quals cal afegir els pasticcio amb fragments d’òperes pròpies i alienes i alguns oratoris escènics. “Il Giustino ocupa el dinovè lloc en la producció teatral de Vivaldi. Estrenada a Roma el 1724, es troba entre La virtù trionfante dell’amore, e dell’odio, overo Il Tigrane, del mateix any, i L’inganno trionfante in amore (1725)”, explica el crític musical i professor universitari Jaume Radigales al programa de mà del concert. “El llibret és una versió refeta pel comte Nicolò Beregan d’una peça anterior de Pietro Pariati, tot i que els orígens es remunten a una versió primigènia del text segurament d’Antonio Lucchini. L’estrena va tenir lloc al Teatro Capranica de Roma per encàrrec de Federico Capranica, propietari del local, i va ser un dels títols de la nova temporada de Carnaval de la ciutat”. 

Sobre Ottavio Dantone

Essent encara molt jove, Ottavio Dantone va obtenir el títol d’interpretació, tant en orgue com en clavicèmbal, pel Conservatori Giuseppe Verdi de Milà i es va llançar immediatament a una carrera de concertista que va atreure ràpidament l’atenció de la crítica com un dels millors intèrprets de la seva generació. El 1985 va ser guardonat amb el premi de baix continu al Concurs Internacional de París i va ser el guanyador del Concurs Internacional de Bruges el 1986, tot convertint-se en el primer italià a rebre’l, distinció que li va reportar reconeixement internacional.

La seva col·laboració amb l’Accademia Bizantina de Ravenna, formació fundada el 1984, va començar l’any 1989, i la seva profunda comprensió de les pràctiques històriques de la interpretació del Barroc en va suposar, el 1996, la nominació com a director musical. Sota la seva direcció, l’Accademia Bizantina, en pocs anys, s’ha erigit en un dels conjunts de música barroca amb instruments antics més coneguts i acreditats a l’escena internacional.

Durant els darrers vint anys Dantone ha anat incorporant progressivament a la seva activitat com a solista i director de música de cambra i petites orquestres, la de director d’orquestra, tot ampliant el seu repertori als períodes clàssic i romàntic. Ha enregistrat, com a solista i com a director d’orquestra, amb companyies discogràfiques destacades: Decca, Deutsche Grammophon, Naïve i Harmonia Mundi, i ha guanyat nombrosos premis internacionals i un gran reconeixement de la crítica.

(fotografia de l’Accademia Bizantina amb Ottavio Dantone ©Giulia Papetti).