L’any 2025 coincideix un doble aniversari en la
figura del rellotger i compositor de Sant Feliu
de Guixols, Juli Garreta i Arboix, de qui es commemoren els 150 anys del naixement i els 100
anys de la mort. Amb ell, el Palau de la Música
Catalana engega un projecte de reivindicació dels compositors catalans.

Va ser admirat pels seus contemporanis, d’Eduard Toldrà a Pau Casals i, fins i tot, per un Igor Stravinsky que va exclamar: “Més Garreta!”, després d’una audició de la seva música a Barcelona. Considerat per molts el “Richard Strauss català”, la vida de Juli Garreta és lluny de la que hom podria imaginar en un compositor de la seva categoria.

Garreta és l’antítesi del compositor pagat de si mateix, fins al punt d’ignorar i fins i tot rebutjar les nombroses invitacions que va rebre per viatjar fora de Catalunya per donar a
conèixer el seu talent i esdevenir un referent de la
música catalana. Garreta respon a la perfecció a la
figura arquetípica de l’antiheroi. Volia passar desapercebut, no donava cap importància ni als seus
dons en l’ofici de compositor, ni a la seva creativitat ni als llorers que li oferien. Ell volia viure la quotidianitat del seu Sant Feliu de Guíxols nadiu i deixar-s’hi inspirar. I així ho va fer, en una curta però intensa trajectòria compositiva i vital, fins als cinquanta anys.