El proper 11 de març el Palau de la Música Catalana proposa un concert molt especial, titulat Bach & forward, en què per expressa petició del Palau i al voltant de l’obra de Johann Sebastian Bach dos grans especialistes en improvisació als teclats, Juan de la Rubia i Marco Mezquida, actuaran junts per primera vegada en un escenari i s’aniran donant la rèplica i reptant mútuament al piano, a l’orgue i teclats, en una sessió única i irrepetible. Una producció que comptarà amb l’afegit de les projeccions d’Alba G. Corral, artista convidada de la temporada del Palau, que projectarà en directe sobre els elements de l’escenari –les columnes, el terra, l’orgue– estructures visuals inspirades en les textures, les formes i els colors de l’edifici.

De la Rubia i Mezquida, experts en la improvisació –el primer és professor a l’ESMUC d’aquesta disciplina vinculada al món de l’orgue i Mezquida és un reconegut intèrpret de l’escena del jazz–, posaran en comú les seves idees i el seu art amb dos pianos i orgue, i ho faran al voltant d’obra de Bach, compositor central aquesta temporada del Palau i també un “gran improvisador”, ja que moltes de les seves obres per a teclat van sorgir de les troballes improvisant al teclat.

Els músics disseccionaran preludis d’El clave ben temperat, motius de les Variacions Goldberg i fragments de concerts, corals, fantasies i àries del Kantor de Leipzig. A través d’ells, aquestes obres prendran nova vida i noves formes en un procés continu d’imaginació i creació. A més, els artistes ens obsequiaran amb dues composicions concebudes expressament per a l’ocasió, una Fuga a cinc veus escrita per De la Rubia i una Passacaglia de Mezquida. Serà una sessió única en què les imatges d’Alba G. Corral dialogaran amb la música dins del mateix procés d’escolta i intercanvi d’idees establerts pels músics, per reforçar allò que explica la música, per bé que en altres ocasions seran els músics qui es deixaran guiar per les imatges.

Comença el cicle de concerts Palau Fronteres

El concert inaugura el cicle Palau Fronteres, creat aquesta temporada amb la voluntat d’oferir al públic noves perspectives de descoberta i gaudi. Són propostes que basculen entre la música clàssica i la contemporània gràcies a nous formats i expressions artístiques. Les properes cites del cicle són els concerts del Festival Tradicionarius: la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra (14 de març) i el doblet amb Rodrigo Cuevas (19 i 20 de març); la proposta de Carles Viarnès amb Alba G. Corral (27 de març); el concert de Noa Letters to Bach, que es va posposar al 5 de maig; la celebració del 25è aniversari d’El Primer Palau amb obres de Marc Timón (17 de maig); el concert de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC (20 de maig); el recital de Mari Samuelsen titulat De Bach a Richter, el 31 de maig, i l’òpera Mariana en sombras de García Demestres que s’oferirà al Petit Palau el 17 de juny.

Sobre els artistes

Juan de la Rubia, teclats. Després de començar els estudis musicals amb el seu pare i Ricardo Pitarch, es formà a València, Barcelona, Berlín, Tolosa de Llenguadoc i Roma, tot aconseguint fins a cinc premis extraordinaris en diferents especialitats. Entre els seus mestres figuren Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, que va suposar un gran suport durant la seva formació. Igualment, ha rebut classes magistrals, entre d’altres, d’Olivier Latry i Ton Koopman.

És l’organista titular de la basílica de la Sagrada Família. Ha actuat als principals escenaris d’Europa, així com a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia, amb una acollida excel·lent del públic i la crítica. Els darrers anys la seva activitat concertística ha estat incessant, tot actuant a més de vint països, a escenaris com ara l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Palau de la Música Catalana, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia i Westminster (Londres), St. Sulpice de París, Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

Ha col·laborat amb Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), disc que va ser nominat a un Premi Grammy el 2018.

Juan de la Rubia és professor a l’ESMUC i membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Marco Mezquida, teclats. Nascut a Maó, fill de dos professors d’ensenyament, als 3 anys ja jugava amb la música. Als 7 anys els pares el van animar a estudiar piano a l’Escola Municipal de Maó amb Tomé Olives i Ricard Ramisa; anys després va continuar estudiant piano jazz i improvisació amb Suso González, piano clàssic amb Isabel Fèlix i orgue amb Tomé Olives. Es llicencià el 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on estudià la carrera de piano i amb mestres com el lliure improvisador Agustí Fernández, el compositor Lluís Vidal, el pianista Albert Bover, l’organista Juan de la Rubia i el musicòleg Luca Chiantore.

Des d’aleshores s’ha posicionat entre els músics més ben valorats i reclamats del panorama jazzístic i de les músiques improvisades a l’Estat. El seu llenguatge musical reflecteix totes les músiques que l’han apassionat: el jazz, la lliure improvisació, la música clàssica romàntica, la música moderna, el seu amor pel món de la cançó i la música popular ibèrica i de l’Amèrica Llatina, la contemporània, el pop i el rock, així com el flamenc i la música antiga.

Ha col·laborat amb músics de renom (Lee Konitz, Dave Liebman, Bill McHenry, Chris Cheek, Elliot Zigmund, Perico Sambeat, Javier Colina, Gorka Benítez, Jordi Rossy, Marc Miralta, Ramón López). També ha conreat la connexió amb el món de la dansa i amb el teatre –component i enregistrant la música per a dues produccions dirigides per Julio Manrique: El curioso incidente del perro a medianoche, produïda pel Teatre Lliure; E.V.A. de la companyia T de Teatre; una adaptació d’El petit príncep signada per Iván Andrade, i el Combat del segle, produïda per la Sala Beckett i el Grec.

Com a creador i líder, ha presentat els seus projectes en auditoris i festivals importants a més d’una trentena de països, així com actuacions als clubs de jazz més emblemàtics del món. Una desena de premis ressegueixen la seva carrera musical: Premi Ciutat de Barcelona 2019, Premi Altaveu 2015, dos Premis Enderrock a millor disc de jazz de l’any, i tres nominacions més; ha estat quatre anys elegit com a músic de l’any per l’AMJM de Catalunya, i finalista a la Montreux Parmigiani Piano Competition a Suïssa. Així mateix va ser elegit Personatge Rellevant de la Vida Menorquina 2018.

Ha enregistrat una vintena de discos amb els seus propis projectes artístics. Actualment és líder o bé colíder de diversos projectes i suma nombrosos enregistraments, vint-i-tres com a líder i una quarantena com a músic acompanyant.

Alba G. Corral, artista visual. Nascuda a Madrid, confessa que va trigar molt de temps a considerar-se artista. La precarietat massa associada a les arts digitals i el fet afegit de ser dona, la feien dues voltes rebel.

Després de quinze anys instal·lada a Barcelona i ser considerada un referent internacional en la seva disciplina, aquesta condició ja no la discuteix ningú. Per l’envergadura de la seva feina i per un posicionament gairebé polític de la seva condició de creadora.

 

El Palau convida una programadora de codi, de programari generatiu, una activista de l’art que coneix el pols de l’underground experimental barceloní de la darrera dècada (des de sales ja extingides, com el Zentraus Club de la Rambla del Raval; espais d’avantguarda, com l’Hangar, o centres de creació multimèdia, com el Niu del Poblenou). Aquest és l’ecosistema d’una artista que ja ha passat per festivals imprescindibles, com Sónar, Eufònic, L. E. V. o Mutek. Una poètica visual que s’ha pogut veure a diferents continents amb formats que van de la instal·lació al full dome. L’estiu passat inaugurava el Festival Grec amb el mític Kronos Quartet en una nova fita com a creadora i performer.

 

Però..., què fa Alba G. Corral? Pintar paisatges digitals que dialoguen amb la música que acompanya. Exhibicions visuals a gran escala creades a partir de la programació d’un codi algorítmic –comportaments preestablerts– que la visualista condueix en directe. Un imaginari d’una riquesa cromàtica aclaparadora i esbossos que es ramifiquen creant figures improbables. En definitiva, i acomplint la profecia de Kandinski: llum, forma, moviment, color i espai que són música visual.

 

Composició i programació, organicitat natural i tecnificació urbana, matemàtica i art, binomis que Alba G. Corral ha posat al servei, principalment, de música electrònica i electroacústica, i que el Palau convida a imaginar amb el llenguatge de la clàssica en alguns dels seus concerts i activitats. Una estètica que no només amara la imatge gràfica de la temporada, sinó que es planteja el repte de multiplicar la gran raó de ser de la nostra sala: oferir experiències en viu que quedin gravades a la memòria.