Amb In my solitude, la mezzosoprano recorda totes aquelles persones que han patit solitud i aïllament

Diumenge que ve, 10 de gener (Sala de Concerts, 17.30 h), la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato debutarà al Palau de la Música Catalana amb el programa In my solitude, que inclourà àries d’òpera, lied i cançó de cabaret. El concert forma part d’una gira que començarà demà dia 8 a Oviedo, passa el dia 10 per Barcelona i el dia 13 al Teatro Real de Madrid. La cantant, guanyadora de diversos premis Grammy i del Premi Olivier 2018 per la seva excel·lència en òpera, encisa el públic d’arreu del món. En aquesta ocasió DiDonato estarà acompanyada pel pianista i arranjador Craig Terry, i ens proposa un recorregut per èpoques i estils diferents, “per guarir-nos d’un 2020 molt dur tot fent-nos adonar que moltes persones han patit solitud, aïllament, confinament en definitiva, abans que nosaltres”, tal com escriu el musicòleg i periodista Pep Gorgori al programa de mà.

Amb aquesta voluntat, el concert s’iniciarà recordant Arianna, abandonada per Teseu a l’illa de Naxos després d’ajudar-lo a vèncer el temut minotaure, en la versió que va compondre Haydn, una cantata per a veu sola i instrument de teclat. Un seguit de recitatius i àries mostren la protagonista successivament sorpresa, ferida, atemorida i devastada en veure marxar el seu estimat. Tot seguit, amb un sorprenent salt temporal, ens situem en els Rückertlieder de Mahler. El recull el formen cinc cançons, de les quals cantarà tres, que ens transporten a l’aroma del til·ler, al desig d’amor etern i també a la premonició de la mort. Després trobarem dues visions de Cleopatra, la reina d’Egipte que malgrat els seus dots intel·lectuals i de govern va passar a la història sobretot per la seva relació amb el triumvir i cònsol romà Marc Antoni. D’una banda, serà la Cleopatra de J. A. Hasse, amb l’ària “Morte col fiero aspetto” d’Antonio e Cleopatra, i de l’altra, la de G. F. Händel, amb l’ària “Piangerò la sorte mia”, reflex d’una Cleopatra ja derrotada però que tot i així manté viu l’esperit de revenja i que ha esdevingut una de les àries icòniques del compositor, i també de la pròpia Joyce DiDonato.

La part final del concert és un recull de peces de van del segle XVII al XX, i que tenen com a denominador comú els sentiments de solitud en ser lluny de la persona estimada, i els de felicitat en ser-hi a prop. Giordani, Parisotti i Rosa dialoguen amb Duke Ellington i Edith Piaf.

Tal i com sosté Gorgori al programa de mà: “Si del que es tracta és de guarir ànimes, no és casual que Joyce DiDonato hagi decidit tancar aquest programa, el primer interpretat després del 2020, amb La vie en rose. «Quan m’abraça i em parla a cau d’orella, veig la vida de color de rosa», diu la cançó. Tant de bo aquest concert sigui l’inici d’un any en què ens puguem tornar a abraçar”.

El concert, corresponent al cicle Palau Grans Veus, tindrà una durada aproximada de 60 minuts, sense pausa. La cantant havia d’actuar el dia 13 de maig de 2020, corresponent a la temporada 2019-20, però el concert no es va poder fer a causa de la situació sanitària provocada per la COVID-19.

Joyce DiDonato, nascuda a Prairie Village (Kansas, EUA) embadaleix el públic de tot el món i ha estat proclamada “potser la cantant femenina més potent de la seva generació” («New Yorker»). Amb una veu “ni més ni menys que d’or de 24 quirats” («Times»), DiDonato s’ha elevat al cim de la indústria com a intèrpret i defensora aferrissada de les arts, alhora que ha assolit prominència internacional en òperes de Handel i Mozart, juntament amb la seva àmplia, aclamada i premiada discografia o els papers de bel canto de Rossini i Donizetti.

Artista en exclusiva del segell Erato-Warner Classics, destaca el seu guardonat enregistrament de Les troyens (òpera completa) de Berlioz, amb el rol de Dido, que el 2018 va guanyar l’International Opera Award en la categoria de gravació, el Premi d’Òpera als BBC Music Magazine Awards i el Premi Gramophone com a gravació de l’any. També ha rebut diversos guardons, com els premis Gramophone com a artista de l’any i com a recital de l’any, i l’admissió al Gramophone Hall of Fame. Cada vegada més reclamada als circuits de concerts i recitals, en òpera els seus papers i actuacions més recents inclouen Dido (Les troyens), Sesto (Cendrillon), Adalgisa (Norma), Agrippina (Agrippina, en versió de concert), germana Helen (Dead man walking), Semiramide (Semiramide) i Charlotte (Werther).

Per la seva banda, Craig Terry, pianista i arranjador musical guanyador d’un premi Grammy, desenvolupa una carrera internacional i actua habitualment amb els principals cantants i instrumentistes del món. Actualment és el director musical de The Patrick G. and Shirley W. Ryan Opera Center, centre de formació integral operística d’artistes emergents a la Chicago Opera, on ha treballat durant onze temporades com a assistent de direcció.