Clarinetista, compositor i director d’orquestra, Jörg Widmann (Munic, 1973) és un dels artistes més versàtils i captivadors de la seva generació. Com a solista ha col·laborat amb directors i músics de primera línia: Daniel Barenboim, Valery Gergiev, Daniel Harding, Mirga Gražinytė-Tyla, Sir András Schiff, Elisabeth Leonskaja o Mitsuko Uchida.
El seu treball compositiu ha estat presentat en diverses residències i retrats amb les millors orquestres del planeta: Gewandhaus Orchester, Berliner Philharmoniker, New York Philharmonic, BBC Philharmonic, Orchestre de Paris, Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham i ha estat presentat sota la direcció de Daniel Barenboim, Daniel Harding, Kent Nagano, Christian Thielemann, Mariss Jansons, Andris Nelsons i Sir. Simon Rattle. De fet, el darrer concert de la Filharmònica de Berlín amb Sir. Simon Rattle al Palau de la Música Catalana el juny del 2018 va incloure una obra de Widmann: Dansa al volcà.

Amb influències des de Mahler, Berg i Schoenberg fins a Miles Davis, parla de la relativitat del concepte “modern” en la música.
El seu procés creatiu comença per interrogar l’essència de les formes. Igual que la serp canvia de pell, Widmann qüestiona i revisa els gèneres i empra la improvisació i el collage per crear obres noves. Una fórmula compositiva de diversitat expressiva i sensibilitat que dialoga, celebra i desenvolupa la tradició musical.
Widmann, que representa els valors de l’astúcia, la perseverança i l’originalitat, ignora els dictats de la creació musical més ortodoxa, tot somniant sobre la música del darrer Romanticisme, però alhora fent una aportació moderna única. Un equilibri inquietant entre la melangia i un huracà d’energia sorgit d’un autèntic transformador de la música.